I aquesta vegada el que fem és parlar del documental del mes que es projecta avui, dijous.
Aquest mes hi ha un petit canvi en la pronomació en comptes de divendres el tenim dijous.
Però bé, en tot cas, avui a les 8 del vespre es podrà veure a la Taneu de Sant Just el documental d'aquest mes de maig,
que és Cadós tocant el cel. Com sempre en parlem amb la productora Paral·lel 40.
Tenim avui la Laia Auvia a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Laia.
Hola, bon dia.
Per parlar d'aquest documental, que tracta un tema des d'una perspectiva, des d'un punt de vista bastant interessant,
parlant d'aquesta expedició que remuntaria a l'estiu del 1986,
i que el que fa és reunir els quatre fills dels alpinistes que van morir en aquesta expedició, no?
Sí, de fet, el que hem volgut fer amb aquest documental del mes de maig ha sigut intentar proposar un documental de muntanya,
que és un gènere molt prolífic i que cada any té moltes novetats,
i que crec que a casa nostra, a més a més, és un gènere molt ben trebut,
perquè som un país muntanyero,
però ho hem volgut fer proposant una cosa que jo crec que,
quan pensem en un documental de muntanya, no és el que primer ens ve al cap, no?
Perquè els documentals de muntanya normalment es retraten grans figures de l'alpinisme,
o fites històriques, o grans missions col·lectives de rescat, coses d'aquest tipus, no?
I el documental aquest del Cadós és un documental polonès que té un punt de partida molt diferent,
perquè el punt de partida és d'aquells que es queden a casa quan els alpinistes o els escaladors se'n van a la muntanya.
Clar, que és una espera que sempre hi és i que, evidentment, en general mai és visible fins que si passa alguna cosa, sí, no?
Exacte, i sobretot el punt de partida, que jo crec que és molt interessant també,
perquè no es tracta d'un documental que estigui com culpabilitzant els escaladors, al contrari,
és que el punt de partida és la directora del documental, a part de ser directora de documentals, és alpinista,
i està a la vora de la trentena, trenta i no sé quants anys,
i es planteja el desit de ser mare, no?
I la pregunta que dona el dret de sortir de la pel·lícula és si un alpinista té dret a ser mare o pare.
És a dir, si algú que en la seva pràctica professional diària posa en risc la seva vida,
té dret a donar una altra vida, no?
Home, és un bon plantejament, eh?
Llavors, el que fa la directora, perquè no té resposta a aquesta pregunta,
és això que has començat tu al principi, no?
Va buscar quatre fills o filles d'alpinistes tan homes com dones
que van morir el 1986, ascendint al K2,
que el 1986 va ser un any molt complicat a l'Himalai en general,
però al K2 en concret, perquè van haver-hi moltes expedicions
que es van acumular a la base de la muntanya
i, degut a un imprevist meteorològic,
van haver-hi molts alpinistes que van morir ascendint al 5, no?
I llavors, aquestes persones que la directora va buscar a dia d'avui
són aquests fills que, quan els seus pares van morir ascendint al K2,
tenien un, dos, tres anys...
Alguns fins i tot no havien nascut.
I una mica el que intenta ella com a alpinista amb ganes de ser mare
és intentar veure quins...
com aquests fills i filles han paït o no el que van fer els seus pares,
ho entenen, ho comparteixen, ho castiguen...
Clar, més són un punt de vista...
Exacte, el fet que siguin uns quants també et dona això, no?
Perquè podries parlar amunt d'ells i quedar-te en una manera d'entendre-ho,
però suposo que només el fet que hi hagi més d'un punt de vista
genera aquesta varietat, no?
Sí, i també hi ha una cosa molt fantàstica, que és que tots estan en fases molt diferents del procés,
malgrat que fa 30 anys que va passar, els protagonistes del documental
estan en moments molt diferents cadascú de la seva vida
i en situacions molt diferents respecte als seus pares i el que entenen o no que van fer.
Però el que és molt xulo i que crec que és un dels grans encerts del documental
és que no es limita a parlar amb ells, la directora, sinó que els porta a la base de la muntanya, no?
I d'alguna manera els porta allà on estan enterrats els seus pares o mares
i els dona una oportunitat que jo crec que no han tingut molts d'ells abans,
que és tancar una mica aquest procés de vol, no?
Perquè tornen allà on descansen els cossos de les seves persones estimades, no?
I d'alguna manera això també fa que facin un pas endavant, no?,
en aquest procés respecte a les seves famílies
i és un documental amb un to molt trist d'una banda però molt dolç de l'altra,
molt bonic visualment perquè el Cadós, tots sabem,
que és una muntanya amb un poder d'atracció brutal
i musicalment també molt ben tractat, és a dir, és un documental molt bonic de veure.
Exacte, o sigui, la muntanya sempre, d'alguna manera o altra,
ajuda, no?, a enganxar també, doncs, visualment
i, per tant, es parla també d'aquesta doble faceta de la directora,
del fet que sigui alpinista, suposo que també això es nota, no?,
en la mirada, que la mirada està feta des d'algú que la muntanya
la viu també, doncs, com un ofici gairebé.
Exacte, i d'algú que sent aquesta passió inevitable
i per molts, pels que no som alpinistes, de vegades incomprensible, no?,
que és aquesta atracció tan forta que pot generar un cim tan perillós com el Cadós, no?
Llavors jo crec que això és un punt molt a favor de la pel·lícula
perquè realment algú que no entén aquesta passió
probablement prendria el partit d'una altra manera, no?,
davant dels fills d'aquests alpinistes
i, en canvi, ella, en aquest sentit, té un balanç molt bo
perquè és la doble faceta i, d'una banda, té dubtes morals,
però, de l'altra, també té molt clar que la passió que sent per la muntanya
és la que és i això no ho canvia ningú.
I és molt interessant i crec que moltíssims alpinistes,
tan homes com dones,
han passat per aquest moment en les seves vidres,
de decidir si havien de tenir fills o no.
i crec que fa un exercici molt valent aquesta directora
perquè al final és una confessió, no?, que fa ella
i ho fa molt bé, i ho fa molt elegant
i, sobretot, ho fa respectant molt les diferents opinions que hi ha.
És un documental que, a més, es va fer l'any passat
i va passar per uns quants festivals, no?
Sí, va estar a Locarno, que és un dels grans festivals de cinema
una mica més alternatiu.
Ha fet una ruta de festivals immensa
que tampoc començarem a enumerar
de festivals de cinema de muntanya.
A casa nostra va estar al Festival de Toralló.
A Espanya va estar i va guanyar un dels premis
al Festival de Bilbao, també, de cinema de muntanya,
que és superconegut, i és una pel·lícula
que als muntanyeros els encantarà, això, sens dubte.
Però als que no ho som, ens ofereix una visió
que jo crec que ens acosta molt més, no?,
a tot aquest món i és d'agrair.
Clar, això volia preguntar-te, no?, també,
que segurament potser és un documental
que pot atraure públics diferents, també,
avui a la sala, no?, perquè la part dels de muntanya segur,
els que, evidentment, els interessa el món documental,
però bé, suposo que hi ha com aquesta...
es tracta de moltes coses, perquè també es parla de família, no?,
i es parla de molts temes, en realitat.
Clar, i sí, sí, i ho fa...
Tots identificar en molts dels personatges diferents que hi ha, no?
La veritat és que la rebuda del documental
ha sigut espectacular a totes les sales...
Aquí, eh?, durant aquest mes.
Sí, sí, a tot estat espanyol,
les xifres d'aquest documental,
perquè ja hi han hagut moltíssimes projeccions,
han sigut al·lucinants.
És a dir, que ara entenc que és un tema
que genera curiositat i que, a més a més,
està molt ben tractat.
O sigui, que jo crec que a Sant Just també hi ha
bastanta tradició excursionista,
o sigui, que espero que li trobin la cosa, no?,
a anar-lo a veure.
Doncs serà avui a les 8 del vespre a l'Ateneu.
Com sempre, doncs, aquestes sessions del documental del mes
que ens apropa la productora Paral·lel 40 amb l'Ateneu.
Aquest vespre, doncs, aquest documental,
aquest K2, des d'un altre punt de vista.
N'he volgut parlar amb la Laia òbvia,
de la productora Paral·lel 40.
Moltes gràcies, Laia.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé.
Igualment.
Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill-out,
l'smooth jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més suau.
Smooth Jazz Club.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
The Hill of the Leaves
is a radio show
with more than 25 people
every afternoon in the Sperm Radio.
They talk about
all the important things in life
as good news,
good people,
and good writing.
From 5 to 7
every afternoon,
the best radio show
you can listen now.
Maybe you don't understand nothing,
but don't worry,
the radio show
is in Catalan.
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes
que realitza el grup Marc,
mestres àvies recuperadores de contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del dematí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia,
on la cultura
és la protagonista.
Un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres,
les exposicions
més interessants,
els concerts
més emocionants,
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera,
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu,
Babilònis,
no us ho perdeu.
Dijous,
de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
El Barça
ja ha fet el doblet.
Ara
ens toca a nosaltres.
Aquest cap de setmana
doble ració
d'esports en Justenc.
Dissabte,
a partir de 2 quarts
de 4 de la tarda,
les noies del bàsquet
es juguen
l'ascens
i la final
de les fases.
I diumenge,
a partir de 2 quarts
d'11 del matí,
l'Atlètic
vol ser campió
de Lliga
i vol
l'ascens directe.
Aquest cap de setmana,
doble ració
d'esports
a la ràdio.
Aquest cap de setmana,
doblet
del Juguem a casa.
No te'l perdis.
Dissabte
i diumenge,
viu l'esports en Justenc.
Primer,
van ser les zones.
98.1 FM.
Després,
internet.
Radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook,
Twitter,
YouTube,
Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia,
més a prop teu.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com.
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara,
la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com.
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortim.
Conduint.
Vius connectat.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit
són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Tenemos un tóxido,
surtoutós,
onderuving,
egentligen.
Gràcies.
Accesse o Lynn Nà无 webm,
cap себя voilà.
Quedant es un tóxido,
եi č damn tak mult,
com un dia meura.
Cald'o לב�' o queis
un tóxido americólico,
mèru d'eautal poders,
com una policía Observadana,
Dos minuts i dos quarts de dotze
que estarà fent tertúlia
amb el Jordi Gulló,
la Joan Algarra
i la Montse Larrea.
Ja els tenim a punt a la taula
per debatre sobre diferents qüestions.
Molt bon dia
a tots tres.
Hola, bon dia.
Disculpem-me la Lina
que avui està de revisió.
Està d'ITUV.
Queda disculpada.
ITUV.
ITB.
Sí, doncs parlem d'actualitat.
Avui, bé, aquesta demana,
l'actualitat, a banda de parlar de...
Em podríem parlar, eh?,
que fa un any de les eleccions municipals,
etcètera, etcètera,
però bé, l'actualitat d'aquests últims dies
s'ha vist marcada també
per tot el que està passant a Gràcia,
no?, arran, doncs,
del desallotjament del banc expropiat,
després, doncs,
les diferents manifestacions que hi ha hagut,
els alderulls que també hi ha hagut
i es barregen moltes coses, eh?,
però per això volia saber una mica
com ho veieu vosaltres,
com ho esteu seguint.
Doncs, jo, tot el que acaba amb violència
ho trobo fatal.
Les coses, parlant,
s'entén la gent
i per això tenim el do de la paraula
i el do de poder discutir les coses,
però arribant a una violència
tan, tan, tan, tan profunda, no?
No.
No.
Escolta'm.
Jo tampoc.
Jo em pensava que la CUP,
soc molt innocent, eh?,
perdó.
Jo em pensava que la CUP
tenia unes idees més,
més efectives,
però que tolerés la violència
i que parleixin com van parlar ahir,
em sembla que la que va parlar
era la Raguant,
em va semblar una mica massa dur.
La que va atacar d'això,
no, la veí, era.
No, la Raguant, també.
La Raguant, també.
El Parlament,
o sigui, la Raguant va parlar a la tele i tot,
i la que va,
o sigui,
es va enfrontar amb el director general,
diguéssim, de la policia,
va ser la veí.
Ah, sí.
Llavors em sembla massa dur.
Hem de conviure
i hem de saber parlar
o dialogar
i buscar l'entesa
però posant de banda totalment
la violència.
Totalment, eh?
Perquè en la violència
sempre hi ha un tercer innocent
que surt perjudicat.
I el que, a més a més,
hi posa més llenya al foc.
O sigui,
el que és innocent que apaga
i el que posa més llenya al foc.
Sí,
és intolerable.
Totalment intolerable.
No, no,
jo no la justifico en absolut.
Tampoc.
Bueno,
és la meva opinió, eh?
Sí, sí.
Petita opinió.
Sí, sí.
Jordi?
La comparto.
Jo no la practico
però en totes les seves vessants
i procura que no,
que no em maneguen
els mitjans de difusió
que ara ho estan fent.
Els mitjans de difusió
són patrimoni del sistema
i estan aprofitant
una conjuntura
per a...
Jo no he sentit dir,
i aquí a les meves amigues,
la causa...
Ja,
ja,
ja,
ja,