12 i 38 minuts, som en directe al Just a la Fusta i a aquesta hora parlem de les activitats de Setmana Santa,
dels actes de Setmana Santa organitzats per la parròquia del Sant Just i Pastor.
I per fer-ho tenim amb nosaltres mossèn Joaquim Rius. Hola, bon dia.
Bon dia i bona hora a tothom.
Com estem. Doncs expliqui'ns, quines activitats hi ha planificades?
Bé, planificades això de la Setmana Santa és una cosa que acostuma a ser com sempre igual,
però sempre amb les ganes que l'esperit que es faci és el d'actualitzar en la vida de cadascun dels que hi participen
en el dia d'avui, en el temps, en l'ambient, en les circumstàncies en què estem nosaltres també vivint.
Per tant, aquestes festes de Setmana Santa, que són el dijous Sant, el divendres Sant i la vella de Pasqua amb el diumenge,
és tot un enfoc que va cap a la Pasqua, cap a la Pasqua.
I per tant, doncs, nosaltres ens aturem en el dijous Sant,
que és el record de l'institució de l'Eucaristia, perquè Jesucrist el que va fer va ser que l'últim sopar
va deixar un signe que perdura fins avui, després de 21 segles,
que és el pa i el vi com a signe del seu cos i de la seva sang,
i separats com a signe del seu martiri, per tant, del seu deixar la seva sang després d'estar clavat a la creu.
Per tant, el dijous Sant és un dia de commemoració de la presència del Senyor entre nosaltres sempre,
cada vegada que celebrem l'Eucaristia.
Aquest fet ens marca que s'organitzi, sobretot, en molts llocs, jo no ho faig, però en molts llocs sí,
que és el fet del rentament dels peus en record d'aquella cerimònia que va fer Jesús allà en el seu temps.
I els va dir jo que sóc el vostre Mestre i Senyor, us rento els peus,
diu així ho heu de fer els uns als altres.
Marcava tot un estil de vida, tot un estil de manera de fer dels sers humans
i d'aquells que es consideren pastors, que juguin net també en aquest sentit,
de servei als altres.
I per això, doncs, fem, fan a molts llocs això.
Servidor el que faig és també, en aquella ocasió, faig una col·lecta per Càritas,
pel servei dels germans necessitats,
i el sentit de Càritas per mi es desemboca en orientar el que es recull en aquell moment a l'Església
perquè Càritas d'aquí de Sant Just ho administri, ho reparteixi
i sigui a favor dels que passen de veritat necessitat.
En aquest sentit és el dijous sant.
El divendres és una manera de fer diferent també a la cerimònia per descomptat,
però centrar-nos, sí, el divendres, amb el fet de la passió de Jesucrist,
és a dir, la seva mort.
Per això la cerimònia, en la qual no hi ha cap celebració de l'Eucaristia ni res,
sinó que senzillament és una cerimònia, doncs, que a la tarda recordem la seva crucifixió.
I llavors és una cerimònia en què es fa en torn de la creu,
que és el centre del que dona en si mateix la mateixa celebració.
i a part de fer-se, doncs, la cerimònia dins de l'Església,
doncs, llavors es surt a fora, que abans es feia més extensament,
que és el que coneixem popularment aquí a Catalunya, entre nosaltres,
el via crucis, eh?
És una paraula llatina, el camí de la creu.
Via crucis, en llatí, via de la creu o camí de la creu.
I llavors es fa una petita, aquest camí de la creu, doncs,
al voltant dels carrers, del voltant de l'Ajuntament i l'Església.
I prou.
No fem, no es va pel poble com abans es feia,
sinó que ho limitem aquí, en aquest àmbit de l'Església.
Això del divendres sant és una estona de pregària
i després els trossos de pa que han sobrat a la vigília el dijous
de la celebració de la missa de la institució de l'Eucaristia
es reparteixen en la comunió que també es dona el divendres sant.
Aquests són els dies que van tenint un ritme d'unes celebracions
que ens fan presents a Jesucrist en la nostra fe cristiana
en aquells moments importants de la seva vida
que són la seva mort i després la seva resurrecció.
Per això, el que nosaltres intentem, almenys,
en els nostres comentaris, a vegades,
i també els que fem a l'Església,
és que el que hem de potenciar és la Pasqua.
Perquè, i segur que molta gent m'ha sentit dir-ho a vegades,
el fet que Jesucrist mori no em porta cap notícia especial
perquè, al cap i a la fi, tots hem de morir
i si ell era humà com nosaltres, també, doncs, es va morir.
I, per tant, ell amb la seva creu
i cada persona amb la seva pròpia creu.
I això és un fet que marca molt la vida de les persones,
el fet de la creu de Jesucrist,
perquè és una cosa que es veu més, que impressiona més,
que és un fet, doncs, de nefasta injustícia,
doncs, perquè es mata una persona que no ha fet res de mal, etcètera.
Però, esclar, això ens queda amb la mort i la seva sepultura.
Per això cal potenciar al màxim la Pasqua.
Jesucrist va venir, es va entregar per nosaltres
i després es va... va ser ressuscitat.
Per això, un altre dels actes que fem és el diumenge de Pasqua,
amb la vella mitjanit,
que nosaltres també hem avançat l'hora,
perquè això de fer-ho a les dotze de la nit
ens sembla que no és pastoralment pràctic,
perquè la gent no ve a aquella hora, a l'església.
En canvi, si ve, doncs, ho fem a la dos quarts de nou del vespre,
ho fem més aviat perquè hi pugui participar-hi
el màxim de gent possible que vulgui.
I després, tot això, aquesta celebració,
també és una missa especial,
és una missa de vella,
per això en diem la vella de Pasqua,
en la qual hi ha bastantes lectures bíbliques
que ens donen un sentit de la història
i després arribem, culminantment,
a la celebració eucarística de Pasqua
amb el cant del Glòria,
en la que llavors repiquen totes les campanes de les esglésies
a les dotze de la nit
o, en aquest cas, serien les deu de la nit.
És igual, tant se val l'hora.
Però, sobretot, la Pasqua.
La Pasqua perquè és un símbol de vida,
i no de mort,
perquè la Pasqua és el missatge que Jesucrist ha portat,
de vida, no de mort.
I només arribem per la mort a la vida.
I això cadascun de nosaltres ho tenim així present.
Aquestes són les celebracions, diríem, litúrgiques.
L'esperit que cadascú li vulgui posar,
doncs serà el personal aquest.
Això són les celebracions que fem.
Però és veritat que llavors ve vinculat amb festes tradicionals
i sentit tradicional de les festes perquè em sembla que és bo.
I que és bo perquè,
de la mateixa manera que per altres diades, doncs,
hi ha elements gastronòmics, etcètera,
que ajuden i acompanyen a manir la festa,
també en el cas de la Pasqua hi ha la seva,
doncs, el dilluns de Pasqua,
especialment amb la mona de Pasqua, que diem.
I tot això a germana hi dóna sentit popular
el que és la festa en si.
Però l'important és que
entenguem que nosaltres no celebrem la mort de Jesucrist,
sinó que celebrem la seva victòria,
que és que a través de la creu que va morir
l'ha portat a la resurrecció que és pel que va venir.
Déu no és Déu de morts, sinó de vius.
I Déu ha vingut al món per donar un missatge de vida,
no de mort i d'aflicció,
sinó de vida i vida autèntica.
Aquest és el sentit que se li ha donat.
I, per tant, l'Església el que fa aquests dies
és celebrar això que és el centre de la fe cristiana.
Quins són els actes més importants
o que a vostè li dona més valor d'aquesta Setmana Santa?
Mira, jo el que li dono més valor
és, esclar, potser em poso a vegades
amb el sentiment de la gent,
però és que la gent dona més valor
al divendres sant.
El divendres és dia de mort.
I jo, per mi, crec que se li ha de donar
el de vida i resurrecció,
perquè amb la mort em quedo allà i ja està.
En canvi, amb la vida,
sé que la vida té molt de futur
i per cadascú,
i segons la fe cristiana,
és que la vida no acaba amb la mort,
sinó que la mort s'inicia
a aquella plenitud de vida
que he tingut X anys,
això per cadascú,
en aquest món.
I mentre hi hagi aquesta esperança
de la vida per sempre,
la vida d'ara es valora
també d'una manera diferent.
I per això, doncs,
li dono més valor a la Pasqua
que no pas el fet del divendres sant.
però sí també dir
que perquè arribis a la Pasqua
has de passar pel divendres sant.
Per tant, vol dir que la creu
és necessària,
ho va dir Jesucrist,
la creu és necessària
per la resurrecció.
No sé si vol afegir
alguna cosa més.
Jo només des d'aquí
desitjar una bona Pasqua a tothom,
en el sentit de que
per nosaltres,
els cristians,
té aquest sentit de triomf
de Jesucrist
i que això s'ha d'encarnar
en la vida de cada dia
dels qui ho creuen
i dels qui ho celebren.
Però,
per altra banda,
jo diria que això
no ens ha de fer allunyar
de les circumstàncies
que vivim,
dels problemes que passem
en el nostre país,
ni tampoc dissimular res.
però, sobretot,
el que hem de fer
és que això que fem
i això que vivim
sigui fet amb harmonia,
amb diàleg,
amb comprensió
i sense pressions
que moltes vegades
el que ens porten
és per camins
que no ens fan cap bé
a ningú.
I em sembla
que hem de vetllar
pel bé de tots.
Doncs,
moltes gràcies,
mossèn Jòquim Rius,
per haver vingut
a Ràdio d'Esvern.
Gràcies a vosaltres.
Adéu, bon dia.
Bon dia.
Gràcies.