La Mònica Parra
de dones que han migrat
i que també s'han trobat en aquestes situacions
de violència de gènere, de
tractar de blanques, de, en fi,
tot aquest calvari que han de patir
i que encara avui en dia segueix existint.
Mònica, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per atendre'ns avui i, escolta,
volíem parlar amb tu una mica per abordar aquesta temàtica
també des d'una mirada una mica externa,
no només de les dones d'aquí, del nostre país,
o les que ens puguin tocar més a prop, sinó dones
que també es plasmaten aquest llibre
a través de les seves vivències,
molt crues, la veritat,
i que, com deies,
és una realitat que encara segueix existint.
Si vols, comencem parlant una mica
de quin és el seu viatge
o quin és aquest calvari que han de patir
quan emigran.
Bé, jo, primer de tot,
us volia donar les gràcies per
visibilitzar les dones
que ja de per si tant més
invisibilitzades que els homes,
però les dones migrants encara més.
Llavors, us volia donar les gràcies
per posar a la taula
tot el periple d'aquestes dones
que pateixen en un camí molt llarg.
Podríem dir que el viatge de la dona migrant
ja és dur per la migració,
però encara és més dur
per la part de ser dona.
Elles fugen de molts tipus de violències,
per l'Àsia i la gent que puc per l'Àfrica,
per la part de Líbia.
Llavors, podríem dir que la part de Líbia
és molt, molt dura,
la dona migrant,
perquè passa pels centres de detenció,
és molt dur per tothom,
però especialment per les dones,
perquè hi ha violacions,
hi ha esclavisme,
hi ha matrimonis forçats
i moltes de les dones
que passen per allà
ja no poden continuar el camí
perquè les venen pel camí.
I moltes de les que venen cap aquí
estan embarassades.
Els seus violadors
són totes aquestes dones que arriben
i que tenen que parir
fills de violadors de Líbia.
Llavors, ja, com la part més d'Àsia,
de les dones que emigren per Àsia,
que són les sirianes,
les iraquianes,
els arganeses,
que passen per Turquia,
que no és un abús tan flagrant,
però continua sent un abús
perquè són dones que no tenen papers.
Llavors, per exemple,
si treballen i els caps abusen d'elles sexualment,
no es poden caixar a ningú.
Moltes vegades també seuen obligades
a casar-se forçosament
perquè no tenen recursos,
que les maltracten constantment.
Llavors, per tots els camins,
els que siguin,
pateixen violència,
que les dones.
I un cop arriben cap aquí,
quina és també la seva situació?
Després d'aquests calvaris personals,
individuals,
que ens afecten,
podíem dir, a totes,
en quina situació es troben
quan arriben a països com Espanya,
França, Itàlia?
Bé, sí,
tenen la sort
de no haver caigut
en mans de trata,
que moltes vegades
no ho saben ni elles,
i arriben aquí,
doncs, si se'ls arriba en algun centre
que no està ja totalment ple,
perquè els serveis
estan totalment col·lapsats,
perquè no es volen destinar més diners
a totes aquestes persones que arriben.
Llavors, ens veiem moltes vegades
en centres a Espanya
en què les dones
que han patit ja molt pel camí
han de compartir espais amb homes,
no?,
i totalment,
per exemple,
sense intimitat
o que no tenen separadors,
encara que estiguin soles,
en què els educadors
moltes vegades són homes,
i jo considero que
sent dones
i amb tot el que hem patit
haurien d'haver-hi
només educadores dones,
i ens trobem
en aquesta situació.
I les que hem patit trata,
bé, aquest estiu
vam anar a Canàries
i ens comentaven,
doncs, això,
que són dones amb trata,
que estan tancades,
que les fan circular
per tot Europa, no?,
que només estan a Canàries,
només estan a Itàlia,
només estan a Berlín, no?,
només les fan anar
donant voltes per tot Europa,
i la cosa és que
la prostitució és d'aquí,
els que maneguen tot això
són europeus,
llavors és molt bèstia, no?,
perquè...
Totalment,
hi ha casos,
com deia al principi,
que sí que relatat
en aquest migrat irresistiu,
que tenen noms
i cares,
i són persones, no?,
que els han passat
aquestes vivències,
que sovint en parlem
d'una manera genèrica, no?,
però que sí,
que realment al darrere hi ha
aquestes dones
que realment ho pateixen
i tu ho has viscut
o ho has viscut
en el sentit
que has escoltat
aquestes experiències
i així ho expliques
també en el llibre.
Explica'ns alguna
d'aquestes situacions
que n'hagis conegut de prop.
Bueno, us puc parlar,
per exemple,
de la Namja,
que era molt, molt jove.
La Namja tenia 19 anys,
era molt jove.
Ella,
la seva mare,
l'havia mort
i viatjava sola
perquè el seu pare
les havia abandonat,
per tant,
ells havien intentat creuar
per Marroc,
però no,
per Sota Menilla,
però no ho havia aconseguit.
Llavors va anar
per Grècia,
Turquia.
I ella era un,
un cas clar de noia
que era víctima de la trata
però ni ella ho sabia
perquè en el camí
hi havia un home
com que li donava
les directrius constantment,
no?
I li enviava diners
i ella,
jo reconec
que sota la seva innocència
em deia
és que hi ha un home
que m'està ajudant
que m'ajudarà fins al camí
fins a que arribi
a Alemanya, no?
I, bueno,
és això que li enviava diners,
que no li permetia,
per exemple,
la gent viatjava
tota junta
amb una furgoneta,
amb la màfia,
doncs ella anava
a davant
amb les dues persones
de la màfia.
Jo crec que ella
no hi ha gens
conscient d'això,
no?
i recordo l'última vegada
quan ella ja havia arribat
a Alemanya
que vam parlar un dia
i em va dir
que ella estava
en una habitació
tancada
i que no la deixaven sortir.
I clar,
jo mai més vaig haver dit
a ell
vaig trucar
i aquell telèfon
ja no contesta
si devien treure
aquest telèfon.
I clar,
jo,
per tot el que em va explicar
vaig dir
que era víctima
de la trata
i que estava
tancada
i que aquesta era
la idea
de facilitar-li
tot pel camí.
I llavors també
potser la història
de la Vinda,
que era
d'acosta
de Marfil,
ella era
lesbiana
i fugia
d'una violència
de tots els homes
com
acusant-la
de
que no
anava pel camí
que havia d'anar,
que aquella
no era la normalitat
i una dona
molt valenta
era molt valenta
que va decidir
marxar sola
també
i
de fet
ella en aquell capítol
volia parlar
per totes les dones
que no ho aconseguien,
que morien al mar,
que no podien sortir
al país
perquè altres homes
les retenien
i el camí
de la Vinda
és un exemple
també
de violència
cap a les dones
que no segueixen
com
els rols
o les normatives
d'aquests països.
I llavors
potser hi ha
el capítol
de les cinc germanes
que són cinc germanes
entre
8 i 25 anys
amb una mare sola
perquè el pare
s'ha deu endur
arassat
en una presó
i mai més va aparèixer
i tot el camí
que van patir
a Turquia
on elles treballaven
moltes hores
14-16 hores
i a dues d'elles
eren
imagina't
eren tres
que treballaven
i dues d'elles
van haver de deixar
la feina
per abusos sexuals
perquè
a part
no van poder
denunciar
bueno
no van poder
arreglar
amb absolutament res
i una d'elles
que es va casar
va patir
una violació
i que tampoc
va poder
denunciar
perquè
no tens
on denunciar
llavors bueno
Metges sense fronteres
ja calcula
que el 30%
i 40%
de les dones
que estan passant
són violades
el problema
és molt best
és molt gran
i
bueno
així estem
són xifres
esgarrifoses
i ara
avui en dia
encara tenim
també
aquesta situació
a la frontera
de Vilorússia
amb Polònia
que potser
explícitament
no es veu
una violència
però hi ha molts nens
petits
hi ha mares
i recordem
que les temperatures
que tenen allà
passen
i no arriben
als zero graus
no deixa de ser
també una situació
podríem dir
d'un abús
humà
humanitari
potser en aquest cas
sí
perquè
és un abús
a nivell
de totes les persones
que són allà
que estan allà
perquè estem jugant
amb elles
com fitxes
és un problema
geopolític
i estan allà
fent el joc
que Polònia
Europa
i la Rússia
té
però clar
s'ha de pensar
que hi ha dones
amb nens molt petits
i han mort nens
congelats
ho hem vist
llavors no és una violència
de gent
a l'an si directa
però és una violència
cap a qualsevol persona
i més
cap a nens
super petitons
que hi ha bebès
ja ho estem veient
i cap a dones
que els és impossible
mantenir en vida
els seus fills
amb unes temperatures
de
menys 10 graus
és terrible
o sigui
cap a quina
com veus
Mònica
el futur
d'aquestes situacions
perquè sembla mentida
que ho estem comentant
en ple segle XXI
jo no
o sigui
no tinc gens esperança
en aquest
estar a Europa
o en aquest món globalitzat
on hi ha
les polítiques
de migració
són externalització
de fronteres
militaritzar
en comptes
d'humanitzar
crec que és el futur
no hi ha
no penso
que ara
diguin tots els governs
ostres
frontegim
les polítiques
perquè
les estem fent
d'una manera
que no
no funciona
i estan fent molt mal
moltes persones
no
jo penso que
va a externalitzar
a pagar més diners
com s'està pagant
a Frontex
cada any
es tripliquen
els números
cap a Frontex
que és com
els militars
que estan
a les fronteres
fins a evolucions
en calents
tots els diners
de la militarització
cada vegada
són més alts
no només a Europa
sinó
a Sud-amèrica
als Estats Units
a tot arreu
llavors
crec que és cap on anem
i criminalització
d'emigració
de voluntariat
i poca cosa més
sinó
no tinc molta esperança
amb això que han dit
i aquí hi ha
tinc esperança
que hi hagi un moviment
ciutadà
que
que
mogui tot això
i
i tingui força
però
no ho sé
és l'única esperança
que tinc
amb el ciutadà de peu
perquè
aquí
on ens toca més a prop
que encara també veiem
notícies
morts
de dones
a mans dels seus homes
i aquí
encara segueix passant
i tens alguna esperança
aquí
més tocant
a casa nostra
tenim molta feina
a fer
moltíssima
i
de fet
jo penso que ara
anem una mica cap avall
perquè
no ho sé
amb rutines
amb coses de rutina
com
l'altre dia vaig agafar el tren
tornant davant Lleu
que havia anat a presentar el llibre
i vaig sentir
hi havia un grup de nois i noies
joves
uns 16 o 17 anys
i vaig sentir
una quantitat
de comentaris masclistes
amb què tots reien
no?
elles també
flipants
o pel carrer
veig una violència
cap a nosaltres
bestial
o sigui
veig com si
està com incrementant
tots aquests
comentaris masclistes
o actituds masclistes
homòfobes
racistes
que tot va
com en el mateix
pac
és com una cosa
que
el que té violència
contra les dones
acostuma a tenir violència
que per altres persones
és molt curiós
doncs veig que això
empitjora
empitjora
és veritat que veig
moltes dones joves
més empoderades
però també veig
com l'altre
efecte
contrari
i no ho sé
és una cosa
que em preocupa
bastant
és com aquesta dreta
tan extrema
extrema dreta
que fa com que
aquests discursos
vagin cap al masclisme
cap al racisme
cap a l'aulofòbia
i no ho sé
hi ha una de les campanyes
que han llegat
el Departament d'Igualtat
de la Generalitat
que el claim
és ni volències
ni hòsties
ja van directament
diguéssim
a cridar
gairebé
mira que la Generalitat
normalment no utilitza
aquest tipus de llenguatge
però ja és com
ja n'estem farts
fartes
d'aquesta situació
sí
és que clar
és que
ens despertem
cada setmana
amb nosaltres
noia és mortes
o dones mortes
és que és terrible
i no només
les dones
sinó els fills
també
moltes vegades
violència cap als fills
per fer mal
a la dona
és que és molt escandaloso
el que està passant
llavors
és veritat
que hi ha com un sentiment
ja de molta impotència
i de molta ràbia
de dir
és que què haurem d'anar
a hòsties
al carrer
al final
perquè clar
no podem permetre
que això
ens estigui passant
i passa a la teva veïna
i potser la setmana que ve
et passa a tu
que t'agafen pel carrer
i et violen
i et maten
no
totes aquestes violacions
amb manada
com la d'Igualada
no
com ja continua passant
amb uns jutges
que
no penalitzen
aquestes barbaritats
com ho haurien de fer
doncs arriba un moment
que com a dona
tens una impotència
i una ràbia
que és
bueno sí
al final haurem d'acabar
doncs a hòsties
és realment
patètic
encara que avui en dia
ui perdó
perdó la veu
encara avui en dia
hi hagi dones
que puguin tenir
o sentir por
en algunes situacions
i jo mateixa
n'exposo una
vaig anar a Barcelona
aquesta setmana
a casa una amiga
un vespre nit
que plovia
i just quan vaig entrar
a la porteria
aquesta situació
que a vegades es dona
que tu ja estàs dins
i ja estàs tancat
i veus que ve algú
que no saps qui és
perquè aunque tu no vius
en aquell dèficit
no saps si és un veí o no
però en tot cas
com per educació
tu acabes obrint la porta
i el primer pensament
almenys que em va venir a mi
va ser
no sé qui és aquest home
no sé si viu aquí o no viu
perquè era un noi
semi jove
però
se't desperta una por
a dins
i sembla una mica
surrealista
però és així
sí
sí sí
jo als homes
sempre els dic
és que
sortir de nit
per un home
no és el mateix
que sortir de nit
per una dona
o sigui tot els mecanismes
que tenim al cap nosaltres
per pensar
com arribarem a casa
com ho farem
ells no ho tenen
i tu surts amb això
integrat al cap
per exemple
quedes amb unes amigues
per sopar
doncs hi ha whatsapps
lives
oberts de totes
per saber on estem
fins que arribem a casa
avisar les amigues
la típica pregunta
has arribat
estic segura
que entre homes
aquesta pregunta
no se la fan
no
vaja
no conec massa
que se la facin
clar que no
i a més
per no parlar
del camí que vas
que si veu un home
ja
vols canviar de cera
o ja penses
hòstia
fa una mica de por
el que dius tu
obri la clau
i si puja amb algú tu
ja cagada de por
o mirar enrere
sempre si ve algú
i els meus amics
sempre els dic
és que no us podeu imaginar
amb la quantitat de coses
que nosaltres sortim al cap
al cap
o en sortim a les nits
és que
és tremendo
totalment
totalment
esperem que el futur
no sigui
podríem dir tan cru
com el que de moment
ens imaginem
Mònica
tan cru
o amb poques possibilitats
de millora
això sí que és veritat
però sí que és cert que
i com deies abans
és una espècie
s'acaba convertint
en una espècie
de lluita gairebé ciutadana
perquè tampoc
no està tot a les mans
de les institucions
o dels poders
sinó que també està a les mans
de la pròpia ciutadania
de la manera com nosaltres
també parlem aquestes coses
les comentem
donem veu a les dones
que ho han passat
les escoltem
es comparteix
jo crec que a través
d'aquest teixit
sí que
s'expandeix més
podríem dir
aquest moviment
o almenys
que se sàpiga
que es conegui
que se'n parli
que no sigui un tabú
sí
és veritat
que
ara
o sigui
obertament
parlem
de moltes més coses
les dones
penso
i tenim menys por
expressar
el que ens passa
o les pors
o els traumes
que tenim moltes persones
de coses
que ens han passat
en el passat
hi ha menys por
però
falta camí
per fer
falta també
penso
molt
els homes
que ens acompanyin
també
en aquest camí
i també
han de treballar
tota la seva
masculinitat
i també
mirar
com ells
poden ajudar
amb tot això
que és
estar al costat
i acompanyar-nos
bàsicament
no agafar
ells
la veu
no
acompanyar-nos
en aquest procés
i amplificar
aquesta xarxa
i caminar
tots i totes
cap endavant
i veure com
intentem
si més no
minimitzar
totes aquestes
morts
o violacions
o que ens despertem
cada setmana
sí
que al final
s'acaben normalitzant
de tant que se'n parla
i al contrari
hauria de ser
l'excepció
a mi el que em fa molta por
és que
com que no hi ha penes
exemplars
els nois joves
sobretot
es pensen
que fer això
que violar
5 nois
amb una noia
no passa res
no et passarà res
llavors
tot aquest
nois joves
pujant
amb aquesta idea
totalment
retroalimentada
per els jocs
amb els que juguen
o la publicitat
masclista
és una bomba
això de rellotgeria
i bueno
molt home
jove
amb aquesta idea
totalment
doncs Mònica
t'agraïm enormement
que hagis passat
per aquí
pel programa
que hem fet
aquest petit
debat
mano a mano
aquí a
Ràdio 2 Ben
perquè com dèiem
durant aquesta setmana
volem abordar
aquesta temàtica
des de diferents punts de vista
ja sigui en format tertúlia
entrevista
o punts de vista
o situacions diferents
així que
t'ho agraïm també
i recordem també
aquest migrar i resistir
aquest llibre
on aquestes històries
de la Namja
la Vinta
aquestes cinc germanes
que van patir també abusos sexuals
les expliques
situacions molt crues
i dures
però reals
igual que el que estem fent ara
que es parla
d'aquest tema
marxem
i ho farem escoltant
precisament
aquesta promo
que comentava
que ha fet la Generalitat
sobre aquest 25N
i l'escoltem tots
Mònica
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
adeu
adeu
t'he dit que no em venia de gust
ja però mira com estic
ara no em pots demanar
que pari
carinyo
qui t'estima
et farà plorar
mira
la nova cap de màrqueting
ui
ja et diré jo
com ha arribat el càrrec
aquesta
deixa'm estar pesat
ui ui ui
mira que exagerada
tia
que només t'he fet una broma
tampoc has d'estar mona
ni biologia
ni cultura
ni prejudici
ni broma
ni hòsties
prou violències masclistes
les violències
vers les dones
s'amaguen
rere actituds
quotidianes
que semblen inofensives
no ho són
no hi contribueixis
25N
dia internacional
per l'eliminació
de la violència
vers les dones
Departament d'Igualtat
i Feminismes
Generalitat de Catalunya