This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
El que es farà demà
Tartuli en principi
Amb lectors
També del mateix llibre
Que suposo que això sempre
Té un punt afegit
Sí, això és fantàstic
Sempre que em proposen
De fer un club de lectura
De seguida dic que sí
De vegades després penso
Ui, on he d'anar
Perquè de vegades dic que sí
I són lluny
Però m'agraden tant
Que dic que sí
Abans de saber ni on són
Però és que és un luxe
La veritat és que per qualsevol persona
Que escrigui
Tenir aquesta possibilitat
De compartir
Amb gent que et coneix
Que t'ha llegit
Que s'ha submergit
En el teu llibre
Tenir la possibilitat
De parlar-ne
Doncs imagineu
D'una cosa
Que fa uns mesos
Només era dintre el meu cap
És un regal
I a mi m'agrada aprofitar-lo
I en gaudeixo molt
Et descol·loquen de vegades
També
Algunes de les coses
Que surtin
Que et preguntin
Els mateixos lectors
Mira, fa gràcia
Perquè clar
N'he fet molts
De clubs de lectura
I sembla que totes les coses
Ja estan dites
I preguntades
Però no és veritat
Sempre hi ha gent
Que et sorprèn molt
I lectures
Diferents
Clar, aquesta és la gràcia
De la literatura
Que un llibre
No és el que tu escrius
Sinó el que l'altre
S'imagina
I es fa
El llibre és dels lectors
I els lectors
T'ho demostren
A cada moment
I realment
Sempre hi ha sorpreses
Encara que és veritat
Que sempre hi ha una part
Que acabes explicant
Més o menys el mateix
Perquè té a veure amb el llibre
I tu assumeixes
Però també és veritat
Que sempre hi ha preguntes
Fantàstiques
Que això
Que et descol·loquen
L'altre dia
Vaig anar a un club de lectura
Precisament
Amb les relacions públiques
Ni més ni menys
Amb la cap de premsa
De Grup Planeta
Sí
I em deia
Ostres, és que aquesta gent
Fan millors preguntes
Que els periodistes
I és un comentari
Curiós, no?
Perquè realment
Ella va quedar sobtada
Del nivell
De la profunditat
De les preguntes
I sí, sí
Li vaig haver de donar la raó
Amb molt respecte
A pels periodistes
Però, clar
És molt diferent
Perquè un lector
Que va a un club de lectura
S'ha submergit molt
I el ritme de la feina
El ritme que marca la feina
Dels professionals
De la informació
De vegades
No permet, no?
Aquest aprofundiment
I realment
El contrast és molt notable
Sí
De fet ja fa
Un any i mig
Més o menys
Que s'ha publicat
La novel·la
Estàs contenta
De la rebuda
Que has rebut
Per part del públic
I també de la crítica?
Clar, moltíssim
Moltíssim
Ha sigut un regal
Aquest llibre
La crítica
De seguida
Va aplaudir-lo
Que això
Sempre fa goig
Però
Mira, ho diré baixet
Ara que no en sent ningú
Fa goig
Però el goig
El que més de debò
És que li agradi
A la gent
Que n'és la receptora
Els lectors
Els lectors
Que són aquells
Que són aquells que m'acompanyen
Des de sempre
Que en molts casos
M'acompanyen des de fa molts anys
Que m'emociona
Quan m'ho diuen
I que a ells els agradi
I continuïn recomanant-la
I continuïn trobant motius
Per llegir-la
Això és fantàstic
I després hi ha un altre
Un altre motiu de goig
Que aquest encara és més sorprenent
Però que ha passat també
Que són els lectors
D'altres països
Aquesta novel·la
Ha tingut
I continua
Continua tinguent
Mira, aquesta setmana
S'ha publicat a Alemanya
Per exemple
I continua
Tinguent reduccions internacionals
I ja he pogut també
Celebrar clubs de lectura
Amb lectors internacionals
I clar
És fantàstic
Veure com una cosa
Que tu has escrit
Que parla de la teva ciutat
I del món que tu coneixes
Pot agradar gent
Que viu un món
Tan diferent del teu
Clar, exacte
Traspassar una mica
Aquesta línia
Suposo que també
És una altra dels orgulls
Pels escriptors
Clar, és fantàstic
És estrany
Perquè tu mai saps
Per què
Per què pot agradar
Vaja, que almenys a mi
Sempre em deixo una mica
Meravellada
Que una cosa
Que jo he escrit
Aquí a la meva taula
Pensant en la
En la meva
La prima part
De la història
I la meva part
Del llegat
D'allò que soc
Doncs pugui agradar
De cop a un lector
A Suècia
O a Noruega
O a Anglaterra
Però sí
Quan passa
També
N'has de gaudir
Doncs com totes les coses
Bones de la vida
I aniràs a Alemanya
A presentar-la
O a fer alguna xerrada
O en principi
De moment
Sí
És probable
Alemanya és un país
Molt lector
I organitzen moltes activitats
A l'entorn del llibre
I depèn una mica
De l'acollida
Sempre
Però
Jo crec que sí
Que hi ha possibilitats
Hi ha perspectives
De fer alguna cosa
El llibre
Que va guanyar
El Premi Ramon Llull 2014
Un dels més destacats
Verdant de Catalunya
Què va representar
Per tu
Guanyar un premi
Com aquest
Primer de tot
Una alegria enorme
Molta incredulitat
Perquè és un premi
I que qualsevol persona
Que li agradi la literatura
Li té molt respecte
Perquè té una nòmina
De guanyadors
Vaja
Que encapçala
Ni més ni menys
Que Joan Perutxo
Que això són
Paraules majors
I on hi ha gent
Que aprecio
Que admiro
I aquí ha seguit
Regularment
Des dels històrics
Néstor Luján
O Terence Imoix
Fins a gent més recent
Qui continuo llegint
Amb molt de gust
Com la Gemma Liena
Doncs
De cop
Veure't en aquesta llista
Fa moltíssima alegria
I molta incredulitat
També
I per mi
El Llull
Sobretot
El que ha representat
És un canvi
Substancial
Clar
Per mi
Hi ha un abans
Junts després
D'aquest premi
El Llull
M'ha situat
En una altra lliga
M'ha fet jugar
En una altra categoria
M'ha fet visible
A molta gent
Que no em coneixia
De res
De fet
Avies publicat
Més de 40 llibres
Entre novel·les infantils
I juvenils
I novel·les per adults
Continuaràs
En l'aposta
Pels joves
Ara et centraràs
Més en adults
Com ho tens plantejat
Sí
La novel·la del Llull
Era la novena
En les meves novel·les
Per adults
Era la novena
Jo sempre
Clar
L'infantil
I el juvenil
Fa molts anys
Que el faig
El continuaré fent
Perquè hi crec molt
I no canviaran
En absolut les coses
Tot al contrari
Penso que
Si jo sóc més coneguda
Com a autora per adults
Això acaba beneficiant
A la literatura per joves
Que sempre es té
Com una literatura de segona
I no ho és en absolut
Llavors
Potser si els autors
De juvenil
Tenim l'oportunitat
De demostrar
Que podem
Tocar altres tecles
Doncs
Hi haurà gent
Ja no en queda gaire
Però
Encara hi ha gent
Que es pensa
Que això d'escriure per joves
És més fàcil
I que ho fas
Quan no en saps gaire
Bé
Doncs evidentment no
És una de les coses
Més difícils que hi ha
Escriure per joves i nens
Et costa més
Fer-ho per nens i per joves
Que per adults?
Mira
Escriure costa sempre
Perquè fer les coses bé
Sempre costa
Això
Faci el que faci
Si fas pa també
Costa fer-ho bé
Però sí
Però sí home
És un públic molt difícil
Els joves
És un públic
Que no
Que no estan per històries
Que si
O els atrapes
En una cosa
Que els agradi molt
Per tant
Has de saber
Per què escrius
I com són
I què volen
O no
S'aturen
Aparàs ment
En allò
Que tu estàs fet
Llavors
Clar
És un públic
Molt més complicat
Molt més crític
Molt implacable
I els petits
Per mi els petits
Són els més difícils de tot
Jo crec que no
Jo crec que no
Soc tan bona autora
Per nens
Com per joves
I són
Per mi almenys
Són molt difícils
Perquè
Només
Vaja
Només
El que necessites
És una història
Prou poderosa
Com per atrapar per ella mateixa
Ja
Perquè
Les eines
Per explicar-la
En tens menys
Clar
Tu no pots
No et pots
Anar en un estil
Molt fundós
O
No pots fer
Focs
D'encenalls
Amb l'estil
Perquè és un lector
Que això no
No toca
Llavors
T'has d'emparar molt
En una història
Molt poderosa
I en una manera
D'explicar-la
Que sigui natural
Però
Clar
Que tampoc sigui
Com tu explicaries
Un conte
A un nen
De 8 anys
I això complica
Molt les coses
Molt
Jo ho trobo
Molt difícil
Com dèiem
Estem parlant
Amb Caré Santos
Que demà serà sant just
Per parlar d'aquest
Desig de xocolata
Una novel·la
Que explica
La història
De tres dones unides
Per la seva passió
De la xocolata
L'origen de la història
Va ser pensar
En l'element
Aquest de xocolata
O vas pensar
En cada història
Que volies explicar
A cada època
I després vas trobar
El vincle
Mira l'origen
És un personatge
Històric
Que jo vaig trobar
En una documentació
Anterior
Per una altra novel·la
Que és un xocolater
Barceloní
Del segle XVIII
Que deia Fernández
Que va inventar
Un enginy
Una màquina
Capaç de processar
La xocolata
En aquella època
Era una innovació
Tecnològica
Enorme
Que Toma
Va inventar
Un...
No sabem com era
Realment
Perquè no en queda
Cap plànol
Ni res
Però devia ser
Una màquina
Bastant impressionant
Bastant gran
Per una banda
Devien entrar
Les faves de cacau
I allà devien passar coses
No?
Es torraven
S'espallofaven
Es trituraven
Segurament es barrejaven
Amb sucre
I per alguna altra banda
D'aquesta màquina
Acabaria sortint
Una pasteta
Perquè
Això no podia ser
Gaire sòlid
Però era
Però almenys
Era una cosa
Que es podia menjar
En forquilla
I això
En aquella època
Va ser una gran innovació
Perquè en aquella època
La xocolata
Al segle XVIII
Era una beguda
No es menjava
Es bevia
Llavors
Si realment
Això va ser així
Si aquest home
Barcelona
I va inventar
Aquesta màquina
I va inventar
Aquesta manera
De menjar la xocolata
És un prodigi
Perquè això mateix
A Europa
S'inventa
Però
90 anys més tard
Llavors
A partir d'aquí
D'aquest personatge
De la documentació
D'aquest personatge
Que va existir realment
I en queda
Alguna constància
Doncs va començar
A sorgir la història
Que és
En aquest cas
És la tercera
De la novel·la
Que passa al segle XVIII
Perquè la novel·la
Retrocedeix en el temps
No avança
I després
Doncs
Jo tampoc volia
Que fos una novel·la
De 300 pàgines
Perquè
Novalar al segle XVIII
És molt dur
I vaig pensar
Que ja que
En Fernández
No m'anava bé
Per una novel·la
De 300 pàgines
Doncs potser
La matèria primera
Amb la que treballava
En Fernández
Sí
I així va ser
Com vaig arribar
A la xocolata
Però bueno
Va ser un camí
Intel·lectual
No tant
No tant
De gust
Ni gastronòmic
Com intel·lectual
Mira
Cari Santos
Estem parlant
Com dèiem
Cari Santos
Escriptor d'aquest llibre
De la xocolata
Abans parlaves justament
Doncs que els clubs
De lectura
Deies que els lectors
Feien preguntes
Més interessants
Que els periodistes
I has sigut
També molt educada
Perquè ens has dit
Que els periodistes
En tenim moltes coses
I per tant
Doncs
No estem tan centrats
Potser en el tema
I volia aprofitar justament
Perquè
Just després de la teva entrevista
Ens toca fer la tertúlia
Ja
Amb diversos dels col·laboradors
De la ràdio
I ja tinc a punt
A la Palmira Badell
Que m'està dient
Digue-li que m'ha agradat molt
Dic home
Doncs digue-li tu
Potser Palmira
Perquè
Segurament
Podràs dir-li més coses
Que jo
En aquest sentit
Hola
Bon dia
Hola Palmira
Bon dia
Doncs mira
A mi m'ha agradat molt
Encara no estic al final
Ai
Espero que demà
Ja l'hauré vist
Vull dir
No me'l diguis
No, no, no
Però estic disfrutant molt
Però
Que bé
Me n'alegra
Per què has fet
Aquestes tres personalitats
En una novel·la
I no has fet tres novel·les
Sí
És una bona pregunta aquesta
Doncs
Mira
Feia molt temps
Jo soc una mica
A mi m'agrada bastant
Nadar a contracorrent
I feia molt temps
Que jo li deia a tothom
Vull escriure una història
On hi hagi
Tres narradors diferents
Tres segles diferents
Tres novel·les
Que no tinguin res a veure
Protagonitzades per personatges
Que tampoc tinguin res a veure
I vull que es pugui llegir
Com una novel·la
I em deien
Tu estàs boge
Això no ho pots escriure
Sí, sí
Perquè no ho llegirà ningú
No, no
Ho has fet molt bé
A mi m'ha agradat molt
Però m'ha xocat això
De dir
Bé
Ara
Deixa aquest cas
I posa't a un altre
Sí
Posa't a un altre
És veritat
A mi m'ha semblat
Tres novel·les diferents
Engegar una altra novel·la
Sí
Però són una sola novel·la
Per una
Simple raó
Perquè
El protagonista de totes les històries
Que és aquesta xocolatera
La xocolatera i la xocolata
La xocolatera i la xocolatera plena
I tant
I aquesta xocolatera
Podríem dir
Que és la protagonista de la història
Tres xicres
Tres xicres
Perquè és petitona
La xocolatera
És petitona
Clar
És petita
Perquè era per una persona
Bé
Era per una persona
Sí
Era per la
Però això ja
Em penso que ja ho deus haver llegit
No t'ho vull dir
Sí
Sí
Era per la nebuda del rei francès
Que no vol prendre'n gaire
Perquè es posa nerviosa
Si em pren gaire
Llavors la fa fer
Jo em poso nerviosa
Si no
Perquè no ho escapi
En tres xicres
No, no
Està molt bé
Està molt bé
I el fet aquell
Que se li escantona
Al senyor
Sant Pons
Clar
Sí, sí
És amb ell
Per dissimular
Hi ha fets molt macos
Clar
L'altre dia
Una lectora
Mira, d'aquestes coses
Que et diu la gent
Als clubs de lectura
Que tu no ho havies notat
Jo això
De debò
Que no ho havia notat
Em va dir
En aquesta xocolatera
Les dones
Li fan bé
Només
Les dones
La guarden
I la preserven
I la tracten bé
I els homes
La trenquen
I jo
No me n'havia adonat
D'aquest detall
Però té raó
Els homes
La trenquen
No tots els homes
Valoren aquests objectes
Aquests objectes
Són més femenins
Que masculins
Són més femenins
Sí
I preguntar-se
També per la història
D'aquests objectes
Que és el que motiva
Tota la història
També em penso que és més femení que masculí
Sí
Poder sí
La Carme Madó també volia dir una cosa
Sí
Volia dir una cosa
Que com diuen ara les gent jove
Esteu fent un espòiler
No hi ha dret
Perquè no he llegit la novel·la
No n'hem fet cap d'espòilers
De debò
La xocolatera ja surt en el primer capítol del llibre
Sí
La xocolatera ja el protagonitza la xocolatera
No, perquè la Palmira aquí ens ha explicat la meitat
I això no val
No, ho han fet per fer-te venir ganes
I d'a més, una cosa
Quan li vaig dir a la meva filla
Que hi havia aquesta trobada
Que venies
Perdona que et digui
T'ha nominat a tu
Em va dir
Ella ha llegit
Diu
Ah, sí, a mi em va agradar molt
Diu
Però m'he quedat amb un dubte
Diu
Pregunta-li aquest nom de Care
De què ve
Aquest és un dubte que té molta gent
Perquè tinc un nom que sembla molt misteriós
I no ho és gens
Quan explico que sóc filla d'Andalus
Sí
M'ho pare era un home
Que era molt arrelat amb les seves tradicions
I que bastants anys abans de néixer jo
Ja li escrivia cartes a la meva mare
Dient-li que volia una filla
I que li posaria Macarena
Ah, que maco
Macarena és molt maco
Sí, però aquí
Mira, aquí té una càrrega
Ara no tant
Perquè ara ja estem tots molt barrejats
Quan jo era petita
Tenia una càrrega molt important
I igualment no m'ho deia ningú
No m'ha dit mai ningú
Només la seguretat social
Els rancs
Els agradables, no?
I la teva mare?
La teva mare?
Quan jo vaig néixer
La meva mare va dir
Aquest nom és molt gran
Però una nena tan petita
I va treure una síl·laba per davant
I una per darrere
I em vaig quedar a Care
I jo perquè vaig mirar
Veig que ets de Mataró
De Mataró, sí
I vaig pensar que no vinguessis
De família valenciana
Sí, hi ha gent que es pensa que sóc caritat
O alguna altra mena de focus
No, no
Ho dic perquè quan anomenes el terra
Dius Tres Pol
Ah
Però aquesta és una paraula
Molt bonica
Sí, molt bonica
D'un català que potser aquí s'utilitza menys
Però admesa amb totes les variants del català
Sí, tant que sí
Sí, sí
Molt bé, doncs
Ens veurem demà
Moltes gràcies Valmira
I evidentment gràcies Caré Santos
Escriptora
Que demà serà Sant Just
En aquest novembre literari
No sé si coneixies la iniciativa del novembre literari
No, no la coneixia
Doncs...
M'encanta
Perquè m'agraden les dues coses
Que la formen
El mes de novembre és el meu preferit
De tot l'any
I literari ja n'hi us explico
Doncs demà participaràs en un dels actes
D'aquest cinquè novembre literari
Que es farà a Sant Just
Serà dos quarts de vuit del vespre
A la sala és del cònsul de Can Ginestà
Moltes gràcies
Gràcies a vosaltres
I que vagi molt bé
Fins aviat
Bon dia
Adéu
Adéu
Adéu
Els matins de 10 a 1
Sant Just a la ràdio
Just a la fusta
Vine al Besar Hiperàsia de Sant Just d'Esvern
Al Besar Hiperàsia trobaràs productes de la millor qualitat
Al millor preu
Roba i complements
Perfumeria i cosmètics
Productes per a la llar
I moltes coses més
Vine i troba el que estàs buscant
Estem a la cantonada del carrer La Forja
Amb la carretera reial de Sant Just d'Esvern
Just al costat del restaurant Nou Món
Besar Hiperàsia
Despertant-te
Corrent
Esmorzant
Comprant
Passejant
Quedant
Treballant
Celebrant
Sortint
Conduint
Conduint
Vius Connectat
Conduint
Desconnecta
Evita les distraccions
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils
GPS
I aparells de ràdio
Generalitat de Catalunya
D'ac professor
It's possible of the second mass of time via d'american
All podcast on 14 th
Ara passen dos minuts de dos quarts de dotze.
Aquesta hora fem tertúlia avui amb la Palmira Badell,
la Carme Amador i en Carles Bas.
Molt bon dia a tots tres.
Bon dia.
Bon dia a tothom.
Avui tenim en Josep Coderca, el dentista, eh?
Sí, està bé, està bé.
Ja s'ha excusat, eh?
Sí.
Queda verdant, doncs exacte.
A veure, no tenim...
No tenim la carta.
La carta, però penso que de tema en tenim de sobres.
Això està clar.
L'únic que sí que la carta ens anava molt bé perquè ens hi introduïa
i ara l'he trobat a faltar, oi?
Ah, jo el volia trucar, li vaig dir, escolta, treballo...
Sí, és veritat, és veritat.
Però bé, exacte, una cosa no treu l'altra.
No l'hi permetrem més.
Que ens l'enviï, no?
Encara que no vingui.
En fi, tema...
I un tema complicat de tractar també a nivell tertúlia, eh?
Vull dir que tot el que...
Una cosa és parlar de vegades de política catalana
i l'altra és parlar de temes que...
L'única cosa que podem fer és lamentar-nos
i...
i posar-nos al costat, donar suport moralment a França
i a tota la gent que s'hi ha trobat
i no podem fer res més
que dir, doncs, que per una banda
veus a venir que un dia o altre et tocarà a prop.
I és que...
No, no.
Em penso que no ho podrem evitar.
Carles, vas ja...
Vol dir alguna cosa, també.
Jo crec que hi ha una cosa importantíssima.
Importantíssima és prendre consciència de la situació.
Sí.
Estem acostant dels francesos, estem acostant de tothom.
Però la cosa important és que nosaltres,
que de moment, avui per avui, no ens hem trobat,
ens hem trobat ahir,
però prendre consciència real i realitzar,
perquè encara que no ho hagi,
i què ho podem fer nosaltres?
Certament no podem fer res.
No hi podem fer res.
Però si farem consciència de la situació,
poder a l'any més pensat,
podem fer alguna cosa.
Hi ha coses...
Ahir, per exemple,
un espanyol que diu Florença,
que és el cap de la Conselló Mediterrània,
que està ubicada a Barcelona,
completament en el Palau de Pedralmes,
va fer uns comentaris molt excertats.
I nosaltres hem fet tot el que hem pogut
des d'un punt de vista que no és més que aquest.
de fer consciència de la situació.
I si hem fet consciència de la situació,
és molt fàcil que tu tinguis una ocasió,
que puguis fer alguna cosa,
si s'afina,
que puguis donar algun pas,
una ajuda...
Però això ho pot fer l'Estat,
potser prop...
Això no és cap estat.
La Unió Mediterrània
és una unió
teòrica,
més que eficaç,
de diversos països de la Mediterrània.
L'actual president de Florença
i els seus comentaris
són realment molt excertats.
I en aquest sentit,
jo crec que
sempre fèiem consciència
de per què
Tunísia
està
relativament bé,
relativament bé,
Líbia està terriblement malament,
en Egipte.
Síria
no cal que
l'anomenem.
Síria
és un joc creuat
d'interessos
i aquest joc creuat
d'interessos
fa que
ser relativament fàcil
des del vostre punt de vista
prendre una decisió
que podria
afavorir
la solució del problema
no ho és
perquè
França per una banda,
Estats Units per una altra,
França per una altra,
tots seran interessos
posats a ser allà.
Tothom calla
que els interessos
són...
Sembla ser que...
A l'Iraq, igual.
Que l'Obama i el Putin
s'han trobat
ara,
recentment,
em penso que nosaltres
encara dormíem
que ells s'han trobat
per
fer alguna acció.
No ho sé.
Però si vas
llegir,
si vas
de seguit
el comentari,
diu que
s'han trobat
admetre alguna acció
però amb poques esperances
de la realitat.
Perquè sí,
jo et dono l'Obama
però et dono la funceta.
No ho prometi
massa, això.
S'ha de l'Obama.
que els russos
tenen interessos
a d'autres...