Encarem la segona hora del programa i ara a l'entrevista tenim un convidat molt especial.
És una personeta molt jove, de fet és la persona més jove que ha entrevistat des que va començar la temporada al setembre.
Es diu Oriol, té 10 anys i és tot un campió.
El tenim aquí també en companyia del seu pare, que es diu igual que ell, Oriol Sàlvia.
Bon dia als dos.
Hola, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Bon dia. Oriol, deia que ets un campió perquè has tornat fa pocs dies d'un torneig.
Què és el que has anat a fer en aquest torneig? On has anat?
Jo vaig anar a la República Checa a fer un campionat internacional d'esquash en què vaig guanyar i vaig fer 5 partits que van ser molt difícils, tots.
Van ser tots els partits molt difícils. El que més potser va ser la final?
Sí, la final i les semifinals, les dues igual.
I contra qui jugaves? Contra nens de la teva edat?
Sí, amb nens de la meva edat, de 10 anys. Menors d'11 anys.
Perquè el títol que has aconseguit, que és campió de què? De Catalunya? D'Espanya?
Del Chech Junior Open. Un campionat internacional.
Ah, molt bé.
Del circuit europeu.
Tu quants anys fa que jugues a squash?
Fa 5 o 6 anys, ja que jugo.
O sigui, vas començar quan tenies potser uns 5 anys o així, més o menys?
Sí.
I on entrenes?
Entreno a un Mèl·lic Esports Club.
I quan hi vas allà a entrenar?
5 o 6 dies a la setmana, entreno.
Home, Déu-n'hi-do, eh? 5 o 6 dies vol dir gairebé cada dia.
És molt sacrificat.
Com ho fas per compaginar els deures, per estudiar?
Bé, si al cap de setmana ens posen deures, primer el que faig és fer-me els deures i després ja en entrenar-s'hi sobre temps.
Clar, el primer de tot són els estudis, no? També, fer els deures, portar les coses fetes a classe.
Tot i així, hi ha algun dia que per aquests tornejos també després t'has de posar el dia a l'escola perquè perds alguns dies, no? Suposo, també?
Sí, els meus companys després em passen alguns apunts que han fet i això, molt bé.
I, Oriol, pare, ve de família el tema de l'escuaix?
Sí, la veritat és que a casa hi ha una tradició escuaixística de fa molt temps.
Jo vaig competir a nivell internacional també.
Els meus pares van ser també dels pioners en jugar a l'escuaix a l'antic camp Mèl·lic.
La meva germana també havia competit.
Vull dir que, bé, és una tradició, és una cosa que ve de família de fa molts anys.
I quins horaris fas d'entrenament, Oriol, a Oriol Júnior?
Faig una hora, una hora.
I, per exemple, no sé, és el teu pare qui t'entrena o tens un entrenador diferent?
O et dona consells al teu pare a l'hora dels campionats?
No, el meu entrenador és el meu pare i em dona consells als campionats i tot.
I entrenes amb algú o és ell, o només estàs tu amb ell?
Sí, amb ell, només.
Molt bé.
Per exemple, podries dir com et vas enganxar l'escuaix?
Què va ser?
Va ser que et van animar des de casa o va ser tu que veies el teu pare jugar i també t'hi vas animar?
Sí, les dues coses.
Veia el meu pare jugar i llavors em venia amb ganes.
Llavors un dia vaig provar, em va agradar i vaig seguir jugant fins arribar aquí.
Molt bé.
On vas ser? Tu te'n recordes? La teva primera competició?
El campionat de Catalunya, quan tenia jo set anys.
Vaig anar al Club Ciut Diagonal.
No vaig fer molt bon resultat, però...
I és el primer cop que ara anem a la República Txeca?
Has guanyat algun premi o ja tens d'altres?
No, és el primer campionat així que guanyo internacional.
I quins objectius et marques ara? De cara a propers tornejos o entrenaments?
Home, guanyar el Campionat del Món.
El Campionat del Món? Déu-n'hi-do, eh? Quina ambició.
Perquè, Oriol, pare, tu tens també algun títol, no?
Sí, bueno, jo vaig jugar durant molts anys i després ara m'estic dedicant a la docència com a entrenador.
I sí, jo vaig ser diverses vegades càmpio d'Espanya i també tinc algun títol del circuit mundial.
I, Oriol, digue'm una cosa. Quin és el torneig més difícil o més cansat que hagis fet?
Aquest, el de la República Txeca.
Sí? Perquè la final la vaig jugar contra qui? Contra un altre noi de quina nacionalitat?
D'Iran.
D'Iran. I era bo, el noi?
Sí.
Molt bé.
Oriol, pare... És que us dic Oriol, pare i Oriol, júnior, perquè com que us dieu, igual, Oriol, sàlvia.
També sabem que vas ser l'entrenador del jugador de l'Edmond López.
Sí.
Va ser, potser, la teva primera etapa d'entrenador o...?
Sí, de fet, jo l'Edmond el vaig agafar, doncs, mira, una miqueta com l'Oriol, quan deuria tenir 4 o 5 anys,
que començava a venir a l'escola de l'antic Camp Mèl·lic.
i, la veritat, és una satisfacció, no?, veure que algú que va començar a entrenar amb tu, doncs,
assoleix tantes fites importants en l'esport competitiu.
I bé, jo tinc una molt bona relació amb ell i orgullós cada vegada, de fet, el segueixo molt
i cada vegada que aconsegueix algun títol important, doncs, és una satisfacció per mi, també.
I estàs, suposo que molt content, també, d'haver tingut un fill que li agradi tan bé l'escola i se li doni bé, no?
Sí, la veritat és que jo crec que la clau va ser també no...
I, a vegades, molts pares, a vegades, intentem encaminar molt els nens cap a un esport que ens agradi
o cap a algunes activitats que a nosaltres ens agraden.
I, en aquest cas, és molt bé, com ha dit ell, a poc a poc ell va anar...
Evidentment, ell veia que l'esquadre era un esport que es vivia a casa,
però va ser ell mateix el que va decidir.
I un dia em va dir, papa, jo vull jugar i vull entrenar.
I llavors va ser una miqueta ell el que m'ho va posar fàcil per dir,
bueno, doncs, jo si vols t'ajudaré i si tens ganes d'entrenar i de jugar,
doncs, farem el possible perquè ho puguis fer.
Perquè, clar, quan ell té competicions, com ho gestioneu?
Com l'acompanyeu sempre o l'envieu a algú o com...?
No, jo sempre... Bueno, quan ell viatja, jo sempre hi vaig.
I depèn del tipus de desplaçament.
A vegades anem tota la família, si és per aquí a l'estat espanyol,
però, bueno, tampoc estem...
Bueno, amb 10 anys tampoc té tanta, tanta competició.
De fet, vam estar a Anglaterra per les festes de Nadal,
que hi havia un campionat important,
i ara vam estar a Praga,
però, bueno, tampoc...
És compaginable.
Són campionats que també, com que els nanos estan encara a l'escola i tal,
tot i que es perden alguns dies de classe,
és compaginable.
Oriol, explica'ns algunes normes o com es juga a l'esquash,
per a la gent que no sàpiga molt bé quin tipus d'esport és.
Bueno, l'esquash es juga amb una raqueta i una pilota,
el primer de tot,
i es juga a una pista que és coberta,
més o menys com el fronton.
Llavors, hi ha tres línies.
La línia de dalt, que si passa per dalt, és fora,
seria punt per l'altra.
Hi ha una altra línia, que s'ha de passar per dalt, per secar,
i també hi ha una altra cosa, que és la xapa,
que si la dones allà és dolenta.
I què és? Jugueu els dos jugadors mirant a la paret?
O jugueu enfrontats? Com jugueu?
Sí, els dos jugadors mirant a la paret, i això.
Molt bé.
I a tu què et sembla, Oriol,
que per la tele donin tant d'importància
a un esport com el futbol o el bàsquet,
i en canvi hi ha altres esports,
com per exemple l'esquash,
que no surten tant, no són tan coneguts.
T'agradaria que potser també per la tele
sortissin més coses de l'esquash, per exemple?
Sí, a mi m'agradaria que sorti l'esquash
o altres esports així,
que no són tan coneguts,
perquè li donessin més importància.
A on t'agradaria arribar, tu, amb l'esquash?
T'agradaria arribar, no sé,
a ser un campió olímpic o...
T'agradaria arribar a dalt de tot
o encara no ho tens clar?
Sí, m'agradaria arribar a dalt de tot, sí.
I tens algun referent,
algun jugador que tinguis?
M'agrada molt aquest jugador d'esquash.
Sí, sí.
Un colombià.
Sí?
Sí.
Com es diu?
Miguel Ángel Rodríguez.
Ostres, home,
i el teu pare també te'l podries considerar,
no?, com un referent.
Sí.
Molt bé, doncs...
Ha estat una experiència molt maca
el fet de poder venir aquí a la ràdio.
Mira, tenir-vos també els dos.
Perquè quina és la pròxima competició que tens?
El Campionat d'Espanya a Galícia, a Lugo.
I d'aquí poquet, o...?
Sí, el 17 de febrer.
Uuuh, doncs això ja no falta tant, eh?
Ja.
Suposo que et vas preparant i...
Ah, i per cert, també em va dir un ocellet
que els dies que no pots entrenar per la tarda
entrenes pels matins.
Sí, això ho feia abans,
perquè abans al col·le començàvem a les 9,
però ara comencem a les 8 i mitja
i llavors no tenim temps ja d'entrenar.
O sigui, Déu-n'hi-do, eh?
S'ha de tenir realment valentia i sacrifici
per aixecar-se tant d'hora, tant d'hora
i poder...
Escolta'm, poder...
Mira, aquí entra ara justament a l'estudi de ràdio d'Esvern,
la tercera generació sàlvia.
Tenim el Joan Sàlvia,
que és el pare de l'Oriol Sàlvia
i que també, suposo que també
ha estat un amant de l'esquatch,
no, com deies abans?
Sí, sí, com t'he comentat abans,
tota la família ha tingut algun vincle
amb aquest esport
i el meu pare va ser dels primers
que va practicar aquest esport a Camp Mèl·lic.
Sí, i suposo que també
la resta de l'estat espanyol, no?
També perquè l'esquatch és un esport bastant recent.
Bueno, no sé si té molt de recorregut o...
No, és un esport relativament nou a l'estat espanyol,
el que sí que és cert
que a nivell internacional
és un esport molt reconegut
i amb molts practicants.
Falta només que el considerin esport olímpic, no?
Perquè esteu lluitant allà...
Correcte, com deies abans,
tots els esports que no són de masses
o són molt coneguts a nivell
de comunicació,
el primer gran pas
és que tinguin un reconeixement olímpic
i tot i que l'esquatch està, per exemple,
present en els Jocs Panamericans,
que és tota Sud-amèrica i Nord-amèrica,
i en els Jocs de la Commonwealth,
que són tots els esports d'origen britànic
i colònies britàniques,
faltaria el reconeixement
del Comitè Olímpic Internacional
que això seria un gran pas endavant
perquè un esport com l'esquatch
fos més conegut.
Molt bé, doncs, una abraçada als dos.
Oriol, que triomfis molt,
que juguis, que també, sobretot,
t'ho passis molt bé amb aquest esport,
que també és del que es tracta,
i que, escolta'm,
que continuïs així de lluitador
i així d'esportista
en els propers tornejos.
Adéu.
Adéu.
Adéu, gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
En tots vosaltres,
veus de la parròquia.
Compartim notícies d'actualitat,
experiències socials i espiritualitat.
I també parlem del judaïsme,
del poble israelita,
els jueus d'Ana.
Els dimecres, a dos quarts de vuit del vespre,
i els dissabtes, en diferit,
a dos quarts d'onze del matí.
Seixanta i més.
El magasin fet per gent gran,
per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia,
divulgació de temes interessants,
entrevistes,
tot allò que paga la pena de ser comentat,
tots els dimecres, a les vuit del vespre,
i, en segona audició,
els dissabtes, a les onze en punt del matí.
Recordeu,
seixanta i més.
Cara B,
un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims cinquanta anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
012, la Generalitat, al teu costat.
Vinc als cursos de català
per poder millorar la meva feina.
Jo ara puc parlar amb els amics d'aquí, en català.
Vull donar-me un servei millor als meus clients,
per això faig un curs de català en línia al Parla.cat.
El Consorci per la Normalització Lingüística i el Parla.cat
ofereixen cursos per a adults,
ja sigui presencials, semipresencials o per internet.
Millorar els coneixements de català
és bàsic per a les nostres relacions,
tant personals com professionals.
Tinguis el nivell que tinguis,
millora el teu català.
012, la Generalitat, al teu costat.
Són les 11.34,
ara passarem a fer la tertúlia esportiva.
Tinc el Carles i el Joan Sàlvia preparats.
Hola, bon dia als dos.
Bon dia.
Per a Carles, que t'obro el micro, perfecte.
Sí?
Sí, sí, sí.
Bon dia.
Bon dia.
Avui tenim partit.
Tenim partit Barça contra el Sevilla, no?
Sí, senyora.
Un Barça-Sevilla complicat.
Un partit que es va complicar una mica la vida a la nada
i ara serà realment molt difícil guanyar el Sevilla
per més de dos gols, no sé.
Sí, el que passa és que, de cara al públic,
això potser és bo, no?
Bé, de cara a amplir el camp, sí.
Sí, d'amplir el camp, jo crec que sí.
I després jo crec que també els jugadors...
Perdó.
Els jugadors tindran ganes de remuntar això, no?
O sigui, que potser es vegi un partit maco
de que és guapos de veritat.
Sí, aviam, és un partit que...
Bueno, juga amb aquells hándicaps que té el Barça a vegades, no?
Que són partits que estan a moltes competicions,
que han de dosificar jugadors,
el mercat d'hivern ens ha reforçat una miqueta la davantera i tal,
però va ser una mica arriscat,
que quan et surt bé et poses moltes medalles com a entrenador,
però és molt arriscat.
Sí.
Aviam, el Sevilla tampoc no estava pel millor moment,
venia de perdre, em sembla, amb el Madrid, clarament,
i aquell partit de l'anada va donar ales al senyor Valverde
per dir, bueno, vaig a fer un equipet per dosificar una miqueta,
deixo el Busquets a la banqueta, no convoco el Messi...
Tot això va complicar una miqueta el tema
i el partit estava dominat pel Barça,
com a mínim la primera mitja hora semblava que el Barça
tenia el partit molt ben controlat,
que el Sevilla no donava massa opcions,
però es van posar...
Crec que el gol en contra va ser el començar la segona part
o el final de la primera.
Crec que el gol va ser així, en un moment així, una mica clau,
després no van acabar de recuperar amb un contratac,
ni va caure el segon.
I ara, en aquest partit,
se sap si jugaran els jugadors tots, no?
Sí, sí, aquest partit jo crec que tenen ganes de remuntar
i llavors posaran el millor que tinguin.
Que surti o no surti el partit,
doncs això es veurà.
Si el Sevilla marca primer,
el Barça ho tindrà molt difícil,
però mira, també ahir,
ahir el València-Getafe,
guanyava el Getafe,
i faltaven un minut i estaven un a un,
i van marcar dos gols.
O sigui que...
Va ser espectacular aquest partit,
perquè dius,
o sigui,
marquen el gol,
em sembla,
el minut 67 a l'empat.
Va ser com el Barça de amb el PSG aquell any.
Sí, sí, sí.
És impossible.
És al·lucinant.
I a més a més,
encara més rebuscat que el PSG,
perquè el Getafe té una jugada d'atac,
que un jugador entra per la frontal de l'àrea,
entra dins de l'àrea,
xuta,
i hi ha un jugador del Getafe
que està just en el recorregut de la pilota,
fins a dins de la porteria,
com el porter ja no hi era gairebé,
i li toca a l'esquena al jugador del Getafe.
La pilota no entra perquè li toca a l'esquena
amb un jugador propi de l'equip.
Aquella pilota queda votant allà,
es montra un contraatac al minut 93,
i ja eren tres d'afegit,
i en aquell contraatac marca el València
i es classifica el València.
O sigui, més mala sort impossible.
Sí, sí, sí.
Va ser molt curiós el partit d'ahir,
a més va ser molt emocionant.
I a vegades aquesta competició,
que el Madrid sempre que la perd
la Mingoneja i el Barça,
quan està fora, també,
i quan estan dins i arriben a la final,
és una de les competicions
més importants de la temporada,
doncs està donant uns partits molt emocionants.
I avui tenim tres equips catalans
que se la juguen
i que podrien quedar dos o tres fora.
O sigui que realment és curiós.
El Girona també jugo avui?
Sí, sí, amb el Madrid.
Juga amb el Madrid, a casa amb el Madrid.
Sí, sí.
El que passa és que el Girona,
no ho sé,
i a part que la teva perdem al Barça,
però vull dir...
Com el veieu, el Girona?
Sembla que jugui bé,
sembla que d'allò,
però no guanya partits.
I avui en dia,
i parlo de la Lliga,
si no fas tres punts,
d'un en un costa molt.
Costa molt perquè
amb tres partits fas tres punts
i potser el que ve a darrere
fa els tres i tampoc no.
O sigui que...
Clar.
Amb tres partits
tens sis o set punts
i et tornen a passar, no?
I a part que el gran hàndicap del Girona
és jugar a casa.
O sigui,
se l'ha que guanyant dos partits a casa,
en tota la temporada
i això és el que està fent mal.
El Girona està on està
pel que he fet fora.
Però vaja,
és que és complicat avui
el partit del Girona.
Vam perdre 4-2 allà
i 4 gols del Madrid,
has de remuntar,
marcar-ne dos per empatar,
és el Madrid...
No, i el Madrid segurament marcarà
i només que et marqui el Madrid
ja no...
Ja no tens res a fer.
Ja, la moral canvia també.
I l'altre,
l'Espanyol també juga?
Sí, a Sevilla,
precisament.
No.
Sí, sí,
el camp de la final de la Copa.
Sí, sí, sí.
L'Espanyol va empatar aquí
un a un.
Bueno,
l'Espanyol diguem que...
Pot passar a tot.
Sí, però últimament
l'Espanyol està...
Això que va començar molt bé,
va donant moltes il·lusions
a tothom,
pericos i no pericos,
semblava que l'entrenador nou,
aquest entrenador nou,
els donava una entraire
i, bueno,
i semblava que les coses van bé,
però no hi ha de cop i volta
hem començat a perdre partits,
partits, partits.
I això són dinàmiques,
vull dir que comences a perdre
i no saps per què hi perds.
I comences a guanyar
i no saps per què hi guanyes.
Bé, és el que passava a l'Alavés
al principi de temporada,
que estava dalt de tot
i ho estava guanyant
i empatant tot.
I realment aquest any
és complicat perquè dius,
altres anys has vist
com hi havia equips
que havien acabat de pujar
o equips que estaven
realment molt malament
i que hi havia molta separació
entre el que era
el centre de la classificació,
les posicions mitjanes
i els que estaven a punt de baixar
hi havia una diferència abismal,
però és que aquest any
hi ha molt poca diferència,
l'Espanyol i el Girona
ja es troben a tres punts
del descens,
però és que en posició de descens...
A tres punts?
Sí, sí, sí.
Un partit, un partit.
Però és que pensa
que el desè classificat
està a cinc punts del descens,
o sigui que està molt enganxat
de la desena posició
fins a la vintena.
Però és que a més a més
en places de descens
tens un Vila Real
i tens un Celta,
que són dos equips
que no acostumen a baixar
i que són equips
que tard o d'hora
els veuràs remuntar a la lliga.
És realment complicat,
o sigui,
és una situació bastant delicada
que és l'últim classificat,
que està amb 12 punts
i que aquell ja es veu
una mica més fotut.
Jo crec que a Vila Real
i a Celta
tard o d'hora
començaran a remuntar posicions.
Avui he llegit
que el Vila Real
ha despedit
l'entrenador que tenia
i ha tornat a agafar
el que van despedir
fa 50 dies.
En sèrio?
Sí, crec que no és una cosa normal.
No és normal,
perquè quan...
És que el futbol
s'ha dinobat, Joan.
S'ha dinobat.
Sí, això que fan
és una mica...
És alucinant.
I els calés
que deu costar, això, eh?
Sí, mare meva.
Què en penseu
de la situació del Reus?
L'ho del Reus
és estrany
perquè mai s'havia
aplicat una resolució
així que, aviam,
que presentaran recursos,
hi ha una empresa...
Que t'expulsin de la Lliga.
Sí, hi ha una empresa
americana al darrere
que suposo que agafarà
les regnes del Reus,
però amb aquesta sentència
tan bèstia,
jo he vist equips
com el Celta,
per exemple,
a Primera Divisió,
que no pagava els seus jugadors
i no passava absolutament res.
O Sevilla.
I no ha passat res.
I te'n vas a un segon abell
i dius que el fotràs
tres anys fora de la competició.
Dic, home,
jo veig una mica
una mica animal
la resolució, no?
A part de la multa
que els hi han posat, també.
Bueno, però jo suposo
que a les multes
a tots els equips
els hi ha caigut.
Ara, fotre fora un equip
durant tres anys,
o sigui,
fotre el negoci en l'aire,
jo crec que ha sigut
una mica animal.
Jo crec que no és el moment
de donar exemple
si tu no pagues
els teus jugadors
perquè n'hi han hagut
moltes altres abans
i no ha passat mai res
i s'ha esperat
fins a l'última hora
i jo recordo un any
que el Celta
va estar fora de competició
i s'estava especulant
en veure una segona divisió
que pujaria
perquè aquest estava allà fora
i tal
i al final
no va acabar sent res.
No ho sé,
depèn de la força
que tinguis a la federació
et foten una multa
o te'n foten una altra.
Aquí el que passa
és que és clar,
és un equip de segona B,
és el Reus,
o sigui,
això amb un equip
de primera divisió
és seguríssim
que no ve es plagi impossible.
Ben hem trobat
alguna fórmula
o alguna altra cosa, no?
Ara,
tres anys fora
de les competicions
diguem,
no,
a tercera pot jugar,
el que pot jugar
són a partir de segon A.
Segona B i segona A
són professionals.
Sí.
Bueno,
segona B no ho sé
si són professional.
No ho són?
No,
és el segon A
comencen a ser professional.
I llavors,
bueno,
aquest xino
que és xino americal
que vol comprar-ho
o està més comprat ja,
llavors.