.
Tres quarts d'una que marca ara mateix el rellotge,
seguim en directe des de Ràdio d'Esvern
i entrem ara en aquest últim espai,
última entrevista que us tenim preparada per avui.
Tenim amb nosaltres tres dones a l'estudi de Ràdio d'Esvern.
Tenim la Carme Malaret, a veure si dic bé el cognom,
a la Iona Quesada i a la Teresa Ferró,
que a la Teresa també ja ens coneixem.
Bon dia a totes.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Si ho he dit bé, no?
Teresa, Iona, Carme, ja ens coneixem.
Com estem? Benvingudes a les tres.
Escolteu, us tenim aquí per parlar d'aquest projecte d'envasar el temps,
el quart projecte participatiu de l'espai.
De fet, va guanyar aquesta subvenció de creació artística municipal
i gràcies també a això ho ha pogut posar a disposició
de totes les persones, aquests 300 pots,
que van directes a l'espai, eh?
Segons el cartell de presentació.
Sí, sí, sí, estan a l'espai ja, ja han aterrat.
Estan a l'espai, ja?
Sí.
Va, fem una mica de repàs per això, d'aquest projecte,
per a aquells que diguin, ostres, què vol dir en basa el temps
o de què ha constat aquest projecte, Carme?
Si ens vols explicar una mica què ha volgut dir aquest concepte.
Sí, nosaltres cada dos anys o així llancem, ens interessa fer una acció participativa
perquè la major part de gent que vulgui ser-hi, doncs, estigui present.
i en basar el temps.
En basar el temps és què ens agradaria preservar en el temps, no?
I llavors això vam donar a la gent un pot
i a dintre cadascú ha posat aquella cosa que vol preservar-la de l'oblit.
Realment és molt interessant el que ha passat, és a dir, a partir d'aquesta consigna
i de dir a la gent, hi ha una etiqueta que, si vols, has de posar, és a dir,
és imprescindible que posis, com que va de temps i de lloc,
el dia que has fet l'acció de presentar el pot i el lloc.
Després, si vols posar el teu nom i un títol, és un tàtiu.
i més de 300 pots que tenim ja aterrats a l'espai
i 300 relats, poemes, històries, emocions.
És molt interessant i estem, jo crec, molt contents de com està funcionant.
Moltes idees envasades.
T'hem vist també perseguint molta gent que no havia entregat el teu pot a temps.
Que m'agafaran com a tràfic de pots.
Sí, oi?
Encara n'estic donant ara.
Encara em vaig treginant, no?
Encara em vaig treginant, sí, sí.
I la Iona, crec que la tenim aquí,
bé, crec, la tenim aquí perquè també has participat en el projecte,
de fet sou veïnes artístiques, no?, de l'espai,
i has participat en el projecte.
Explica'ns una mica també què has envasat en aquest pot.
Sí.
I puja una miqueta, ara.
Sí, la veritat és que va ser un...
Enfrontar-te, no?, en plan, què vull envasar, no?,
de què vull salvar de l'oblidat.
Càticàpica, també.
Sí, exacte.
Una mica et fa bastant moure coses per dintre.
I, bueno, jo al final, barrejant també amb l'explicació, no?,
que feia la Carme ara de barrejar aquest concepte de temps, no?,
aquesta diferència d'aquest temps de successió de coses com constant,
amb aquesta pausa d'aquesta acció,
jo vaig agafar un carret que ja havia tirat.
Un carret de fotografia analògica, eh?
Exactament.
I que, bueno, connecta bé amb aquesta acció pausada, no?,
això capturat, aquesta cosa salvada ja,
que ja tens en una pel·lícula,
barrejada amb uns químics, no?,
a dintre del pot,
que farà, no?,
que amb aquest pas del temps
es vagi corregionant, no?,
i vagi afectant el que hi ha dintre.
I una mica jugar amb aquesta dualitat també d'aquest concepte de temps.
I la veritat és que ha estat molt curiós
i ha estat molt xerru poder participar-hi.
I entenc que hi havia fotografies en aquest carret,
era un carret balat?
No, no, no.
Era un carret amb fotografia, eh?
Sí, sí, sí.
Ah, dalt.
I a veure si es recupera algun dia a veure què hi ha,
i si no, doncs mira, el viatge ja està en marxa.
Home, si després el pots balar i veure, no?,
que hi ha...
Exacte, després el puc rebalar, a veure com...
Exacte, rebalar.
...que ha passat, no, no?, sí, sí, totalment.
Home, serà interessant.
I, Teresa, tu també has participat, ho sé,
perquè t'ho has explicat, de moltes maneres hi has participat,
però també has fet un pot.
Sí, també he fet un pot i he fet participar a tota la família.
A tota la família també, no?
Sí.
I a més també has format part d'organització,
no sé si també has estat darrere el tema pots,
de les etiquetes, d'organitzar-ho...
De tot, de tot.
Una feinada, m'han dit.
De tot, sí.
Sí, oi?
Sí, sí, sí.
Bueno, ha estat molt interessant.
Jo el que penso que la gent,
això que es diu d'envasar el temps,
és allò que molta gent ha envasat altres coses,
que també eren importants per ells.
Sí?
Sí, perquè, per exemple,
un ha envasat una pila,
una pila d'aquestes que poses a la ràdio,
i diu, em sembla que posava...
Per què duri?
Per què duri?
Però, clar, això no és alguna cosa que tu...
Connectada, no?
Sí, sí.
Vull dir que la gent ho interpretar ha sigut curiós
de moltes maneres, de moltes maneres.
Bueno, imagino que això també era una mica part del projecte, no?
Sí, sí, sí, ha sigut molt interessant.
Realment, ara hauríem d'escriure un llibre.
Clar.
No sé si bé després, no?
De veritat que sorprèn, per mi,
cada vegada que rebíem un pot
i vèiem el que hi havia dintre i el títol,
perquè tampoc, a veure, no hi ha així com la Iona
ara explicant, no?, tot el seu concepte,
és que cada pot, el que sí que ens ha arribat és
aquest projecte ens ha fet pensar.
Ha sigut un projecte que m'he hagut d'aturar,
aturar una mica aquest temps
i tindre un temps pausat per poder pensar, no?
M'heu fet una pregunta,
què voleu col·locar aquí dintre?
I, clar, hi poden haver múltiples respostes,
però n'he d'escollir una, no les puc posar totes.
i és d'un calidoscòpic, de veritat.
Per exemple, Mireia, tu també has participat.
Sí.
A veure, sí que pots explicar una mica...
Vol dir algú del meu pot?
Com ho has viscut.
Home, clar, a mi sí que, per un costat,
primer et planteges,
és a dir, una cosa que hi puguis col·locar,
però que hi càpiga.
A mi em preocupava molt la qüestió de l'espai.
Clar, sí.
Mai m'he dit, de l'espai.
Però de l'espai de dins el pot.
Saps?
De dir, ostres, jo tinc moltes idees,
però com faig que aquí hi càpiguen, no?
Que l'altre ens explicava allò d'un llibre petit...
Sí, sí.
Sí, que no m'hi canvia.
Vas inspirar també...
Clar, que no t'hi cabia, exacte.
Sí.
I, bueno, també, bueno,
el que venia més al cap,
pel que potser m'ha passat més en l'últim any,
era, em basava a alguna cosa de la naturalesa,
però, clar, no puc ficar-ho en una planta allà dins,
perquè es morirà.
Ui, doncs n'hi ha.
Però em feia pena.
No volia posar una planta,
jo t'he dit, sentència mort, vinga,
tancat aquí dins, no?
Vull dir, no.
I, al final, vaig aconseguir transformar-ho una miqueta
en una planta d'aquestes que ja són seques,
amb una flor, que té flor,
però és d'aquestes que ja són tractades,
que almenys no es fa malbé,
o potser es fa malbé d'aquests 70 anys,
no d'aquí dos.
I, una mica, aquesta és la meva història.
I, a fora, si voleu, us explico què més té,
però, a nivell personal,
però, bueno, al final,
el resum pràctic ja seria una mica aquest.
Bueno, també ha passat,
o almenys amb gent que jo coneixo,
que es pensaven que, bueno,
fèiem aquesta cosa
i que després els retornaríem el que hi havia dintre.
Ah, sí?
I llavors, quan m'ho van donar...
No, diners, no tant diners,
però coses que s'estimaven, no?
I llavors, jo els hi vaig dir,
bueno, el que posis aquí dintre,
aquí dintre es quedarà.
O sigui, no t'ho retornarem.
Ha tingut moltes interpretacions, pel que veig.
Sí, moltes, moltes, moltes.
En funció de cadascú...
Moltes, moltes.
Moltes.
Ho han interpretat de la seva manera.
Sí, sí.
Bueno, imagino una mica, ara,
és això, no?
Sí, mira, estem fent una mica com un estudi, no?,
de coses que s'han posat
i hi ha una part molt important de preservar la natura
i les estacions, sí,
el clima, els mars, no?,
tot el que és natura.
Després també hi ha una part important de família,
de família, de...
bé, amb molts diferents registres.
Després de memòria.
Hi ha un parell de pots que hi ha llàpids de memòria.
Ah, USBs, els dius.
i altres que hi ha llàpissos, no?,
en què amb aquest llàpis ha escrit relats.
Després hi ha coses també, desitjos,
un desig, desitjo,
doncs que hi ha denúncies.
Uau, perdó.
No, no, de veritat que és espectacular.
és una cosa, i estem demanant també que qui vulgui escriure sobre el tema,
recollirem tots aquests escrits,
perquè crec que si va acompanyat d'aquestes memòries també personals,
de qui vulgui,
doncs, ostres, serà un projecte que tindrà un curs teòric i conceptual
que l'anirem engreixant.
No és purament estèticament,
ja és molt bonic,
però és que a dintre hi ha molt de conceptes.
La ràdio també hi ha participat,
no sé si l'has vist.
Sí, sí, la ràdio també.
Uns cables per dir.
Sí, sí.
Uns cables, sí.
Bueno, a veure,
el micròfon no hi cabia,
ja veieu el tamany, no?
Però clar, havíem de posar alguna cosa
que, bueno, ens manté connectats al final,
a través de cables,
a través de la gent.
Bueno, coses d'aquestes,
de treball,
i coses d'aquestes també n'hi ha,
perquè hi ha gent que ha posat,
si treballa en pianos,
ha posat les cordes i les cordes.
Ah, sí?
Vull dir que...
Sí, sí, els oficis.
Hi ha de tot, hi ha de tot, sí.
Hi ha de tot.
El dissabte ho presenteu,
per això,
presenteu els més de 300 pots,
aquests que ja estan a l'espai.
Sí.
A les 12 al migdia
es podran veure tots.
Sí.
Tots els que hagin participat,
que estiguin allà,
es poden veure a l'espai.
Sí, sí, sí.
En tots els posats.
Fareu, no sé,
una mica de presentació xerrada o...
Jo crec que farà molta calor,
farem una presentació,
però...
Sí, farà molta calor, sí.
També animem a la gent
que, com que estarà obert cada dia,
de 6 a 8,
i els dissabtes també de 12 a 2,
si es volen entretenir
una miqueta mirant els pots,
es podran agafar, eh, els pots.
Vull dir que si tu vols mirar un...
Amb compte.
Amb compte, clar.
Perquè si...
Parla de la Teresa ja vigilant.
Sí, sí, la Teresa
ens funciona molt bé
perquè ella posa ordre.
Farem una mica de pica-pica,
una mica de vermut
per celebrar que és una acció
que ha tingut tan bona resposta,
però després també el que ens interessa molt
és que si la gent ve un dia de cada dia
i a veure-ho,
fer una mica de...
No dic de sobretaula,
però sí de debat, no?
Perquè allò t'assentes
i amb la gent que ve
parles del tema.
I és que hi ha molts registres,
és que dona molt de sí.
Sí, oi?
De veritat, molt.
I en Cabat, després en un futur,
aquests pots sortir al carrer,
d'alguna manera?
Això voldríem.
Sé que estava per allà la idea.
Sí, sí, està...
La idea és posar-ho en algun lloc
que ens deixin
perquè quedi, no?
O sigui, posar els pots dintre d'un pot
perquè tothom els pugui veure i...
Estem...
Com l'Expresa, té, que vas sortir al carrer.
Sí, sí.
Estem negociant amb l'Ajuntament
que segurament es podran posar
al centre cívic Soledat Sants.
Ah, molt bé.
Perquè allà hi ha murs,
hi ha parets,
és un centre nou
i ho anirem a mirar,
a veure si és factible.
O és una bona opció?
Sí, però el que volem
és que quedi el poble
i que quedi com a intervenció col·lectiva
i, saps?
Clar, ja.
Que no es dispersi,
que no posin tres pots en un lloc
i tres pots en un altre,
no, no.
És un col·lectiu, no?
És una intervenció...
I crec que es tenen d'ensenyar.
Sí.
O sigui, per sempre,
que quedi per sempre.
Sí.
Perquè si no,
quasi no té sentit, no?
Per quatre dies.
Sí, clar.
Llavors, Iona,
no podràs veure
què ha passat amb aquest carret.
Si queda exposat així forever,
t'hauràs de quedar
amb l'imaginari del que hi hauria.
Exacte, també és interessant
i també això de desarrelar-te
també de l'escola una mica.
Sí, de desprendre's, no?
De deixar els vincles aquests
que a vegades ens agafen
a lo material, no?
Sí.
La gent aquesta que dèieu
ha posat coses de valor
o volia posar coses de valor, no?
Però no em referia tant
a valor econòmic, eh?
No, no, valor sentimental.
Valor sentimental.
Valor sentimental.
Sí, sí, sí, sí.
Algú que et connecti a tu
amb allò i a la persona.
Sí, sí, sí.
Home, hi ha coses increïbles
que s'han posat a dintre d'un pot,
com per exemple,
bueno, ho dic perquè la persona
m'ho va explicar
i a més a més posa el nom,
una clau d'un nínxol,
d'un cementiri.
Uau.
I allà era la clau
del nínxol,
del seu sogre,
que per ella,
per aquesta persona,
era molt important
i no sabia per què,
l'havia guardat
i la tenia a casa
i va dir, ostres,
és un bon moment
de preservar la seva memòria
posant aquesta clau
a dintre del pot
i és la seva intervenció.
Se m'ha fet una mica
la pell de gallina, eh?
De dir amb aquesta...
Sí, sí, hi ha moltes coses així, sí.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Doncs noies,
per anar acabant,
fem el recordatori
aquest dissabte 18 de juny
a les 12 del migdia,
que arriben a Vista 105,
oi, és?
Sí, sí, sí.
A l'espai de lliure creació.
Aquests més de 300 pots
plens de relats personals,
no?,
amb aquesta obra col·lectiva
que ja estan a l'espai.
M'encanta el cartell,
ja de dir,
amb aquest astronauta
jugant amb el doble sentit
de l'espai.
Això és el que em diu.
Sí, sí.
Això és el que em diu.
Sí, sí.
A t'adèria el vaig veure
muntant tots els pots allà,
suant la gota grossa,
penjant estanteries
i 300 pots.
Sí.
I una, Carme i Teresa,
gràcies per venir les tres.
Gràcies a tu.
Vèiem dissabte,
la presentació dels pots,
que el meu pot també està per allà,
i la ràdio també.
Sí, i la ràdio també.
Gràcies a tu.
Gràcies, que vagi molt bé.
Gràcies a tu.
Gràcies a tu.
We don't need no dance floor,
let me see your best blue.
Anything could happen
ever since I met you.
No need to...
Doncs bé, nosaltres marxem
a punt de tocar la una del migdia
i marxem amb George Baker,
ja ho diré bé,
George Baker Selection,
això es diu Little Green Bug.
Son així de bé
i ens agrada molt
que tingueu un bon dimecres,
demà tornem amb més
entrevistes, espais,
col·laboradors i col·laboradores,
que vagi bé aquesta calor,
protegiu-vos i beguem aigua.
Yeah.
Looking back on the track
for a little green bag
Got to find just a kind
I'm losing my mind
Outside in the night
Outside in the day
Looking back on the track
Gonna do it my way
Outside in the night
And the sun in the night
Looking back on the track
Go to it my way
Looking back