I a aquesta hora parlem de l'exposició Deja Vu de Jordi Rosés,
que s'inaugura avui, a dos quarts de vuit del vespre, al celler de Can Ginestà.
Avui, per parlar-ne, l'hem convidat aquí a la ràdio.
Molt bon dia, Jordi.
Molt dia.
Per parlar d'aquesta exposició, que combina poesia i pintura, també, no?
Poesia i poesia, tot és art, d'alguna manera, però disciplines diferents, no?
Sí.
Es diu Deja Vu, aquesta mostra, que són poemes visuals, no? D'alguna manera?
Sí, bueno, en principi va començar això fent una sèrie d'escrits, una sèrie de poemes,
i després han vingut els quadres lligats, perquè la idea també era si feia una exposició de poesia,
com que és un camp una mica minoritari, potser no hauria vingut massa gent,
i llavors el fet de lligar-ho amb els quadres, doncs, és una mica complementar el treball.
Exacte. El punt de partida per això són les poesies, eh?
Les poesies van començar, sí.
I a partir d'aquí, un cop tens aquest recull de poesies, és quan dius, val, doncs, vaig a complementar-m'ho amb alguna altra cosa,
i com ho vas fer llavors? Vas dir, doncs, agafo cada poema i a veure què m'inspira,
o ja tenies, doncs, algunes obres que vas poder utilitzar? Com va anar?
Bé, a veure, això és una mica arrel d'una escultura que vaig fer, també faig una mica d'escultura.
Vaig fer aquesta escultura que aquesta vegada l'he portat també a l'exposició,
que és una gàbia, és una gàbia que en principi amaga les pors,
però veureu que no n'hi ha, és a dir, de pors no n'hi ha.
Tot és una cosa que tenim tots al cap, però no les podem atrapar, és a dir, és una gàbia que no agafa res.
A partir d'aquesta gàbia, vaig fer una fotografia i la vaig penjar a l'Instagram,
aquesta xarxa social fotogràfica, i algú em va fer un comentari,
i arrel de comentar el comentari, doncs, vaig començar a escriure i a expulsar una mica
idees que tens al cap, les marres amb escrits, i acompanyar-les amb una fotografia.
Tot va venir, per tant, d'Instagram, no?, d'alguna manera?
Doncs, bueno, Instagram va ser una mica un pretext per exposar el que jo feia,
o les inquietuds que jo tenia, i llavors, mira, arrel d'això vaig començar a fer escrit,
un escrit diari, més o menys, això deu fer a vora d'un any i mig,
i no sé, podeu contemplar que en tinc vora de 300 escrits,
fets a les 7 del matí, i penjats en una fotografia.
Llavors, aquí és un recull d'aquells primers problemes que vaig fer,
és a dir, ara ha anat evolucionant una mica, els escrits també han anat evolucionant,
però aquest és un recull d'aquells, dels primeríssims escrits.
Sí, dels primers, que t'anava a dir, com fas la selecció,
o sigui, vas basar-te en, mira, vaig començar per aquí, no?
Sí, bueno, el llibre també després està una mica estructurat en tres pas,
que són una mica els grans temes d'inspiració universals.
Té una primera part, que són 6 o 7, ara...
M'ho fas parlar de memòria?
Són 6 o 7 poemes que s'inspiren en la vida, en el quotidià, en el dia a dia.
Després hi ha un segon bloc, que és l'amor, poemes inspirats en l'amor.
I el tercer bloc és amb l'etern, l'infinit, la mort, bueno, és més la raó, el pensament...
Són aquests tres blocs.
Per tant, doncs, exacte, per tant, varietat de temes també,
tot i que siguin temes d'aquests universals, no?
Varietat de temes on, d'alguna manera, aboques els teus sentiments, els teus pensaments, no?
I, per tant, aquests són els que els trobem al llibre, els trobem, per tant, els podrem llegir també a l'exposició, no?
Els podreu llegir, exacte, sí, perquè jo, a part dels quadres pictòrics,
també he realitzat, acompanyant a cada quadre, el mateix poema, també sobre una taca també de pintura,
i llavors són parelles, són 20 quadres, són 40 quadres, són parelles que tindreu el poema que podreu llegir
i també tindreu el quadre que una mica inspira, s'ha inspirat amb el poema, no ha estat al revés.
Val, exacte.
Per tant, doncs, sí, sí, de fet, a vegades potser és més habitual que sigui al revés, no?
Que sigui una exposició de quadres, llavors, mira, doncs, he fet una mica de text i m'ha quedat més poètic, no?
Això es fa força en fotografia, hi ha molts fotògrafs que fan fotografia i després demanen fer col·laboració
per fer quatre lletres, que no deixen de ser també quatre pinzellades, aquí és una mica al revés,
perquè, de fet, ho fa el mateix, ho fa el mateix artista, i llavors aquí...
Clar, clar, exacte, de fet, això també és important, no?
La doble faceta, segurament, d'aquest artista, en el teu cas.
És una exposició, aquest de jove, per això que no és el primer cop que l'exposes, no?
Ja l'has portat en algun altre lloc.
Sí, jo ara visc a fora i ja he passat per Vall Romanes, al Vallès Oriental,
i després he estat ara aquí, que ve acabada de penjar la microbiblioteca de Barberà del Vallès,
perquè també molts dels escrits, a veure, són potser en un llenguatge poètic,
però es poden emmarcar també com a microrelat o com a prosa poètica.
No és del tot la poesia estricta.
La que ens imaginem, no? Exacte.
I, a més a més, també el que sí que, encara que hagi passat a altres llocs,
és el primer cop que l'exposes aquí a Sant Jus.
Suposo que això, encara que ara no visquis aquí, també té un component emocional important, no?
Sí, bé, aquí a Sant Jus hi ha estat 36 anys, que també hi ha Déu-n'hi-do,
però sí que arrel de l'any passat es va celebrar una exposició col·lectiva,
que es deia Inveï, i que vaig portar un dels quadres per fer així una miqueta més de tastet,
i ara aquesta vegada es recull tota l'exposició sencera.
Exacte, per tant, la gent que es quedés amb les ganes quan va veure aquesta petita obra,
No sé si tens la sensació que hi ha moviment cultural, també, o artístic, aquí a Sant Jus.
Sí, a veure, jo sí que tinc la família aquí, és a dir, encara...
Hi ha algun vincle, no?
Bastants, sí, sí.
Tant per mi com per la meva dona, doncs estem, està la família també bastant implicada en bastants actes i bastantes associacions i bastantes coses aquí a Sant Jus, i sí, sí.
Sé que es belluga, que Sant Jus es belluga i es belluga molt bé.
Tens nervis per aquest vespre?
Aquest silenci?
Bueno, forma part dels silenci, també, de l'exposició, eh?
Ja, ja, si teniu l'oportunitat de passar-vos, veureu que el silenci forma part també d'avui, és a dir, podríem dir que no m'hi fixo tant en els aconteixements, en els actes, sinó en els espais entre els aconteixements i els actes.
És a dir, no m'hi fixo més en el silenci, que no pas en les notes que van tocant.
Clar.
Per tant, la resposta de si estes nerviosos aniria per aquí, aniria... ens quedem amb que ens hem de deixar portar pels silencis, no?
Segurament, també.
Sí, també, també. S'ha de saber apreciar, també.
Avui, que es fa aquesta inauguració dos quarts de vuit, i dèiem abans, abans d'entrar fora d'antena, no?, parlàvem, doncs, que és una mostra que s'ha inclòs una mica en el marc del Sant Jordi,
i també, doncs, té aquest component també literari, i, per tant, doncs, hi haurà... d'alguna manera es faran servir les dues facetes, no?, de la mostra, la part més pictòrica i la part més literària.
Sí, sí, avui suposo que anirà una mica més per la presentació més pictòrica, artística, més els quadres, també he acompanyat unes escultures fora del que és el llibretor de poesia,
que també una mica és un tastet del que estic ara experimentant, però, sí, avui serà més pictòrica, segurament la setmana que ve ja la presentació serà més del llibretor i serà una presentació més poètica.
Val, i de la setmana que ve, quin dia és?
El 23 d'abril.
El mateix dissabte, eh?, per tant, a la mare del Sant Jordi.
Dia de Sant Jordi, sí.
Molt bé. Suposo que fa il·lusió, per tant, no?, les dues coses, tant la part del Sant Jordi com l'acte d'avui, també.
Sí, sí, bueno, arribar a poder enqueixar totes dues coses està bé.
Pel que he vist, jo encara no l'he vist a la mostra, sí que he vist al llibret, crec que és una mostra, no sé si t'agradarà la manera de dir-ho, però que pot agradar a molta gent, no?, vull dir que la gent que no estigui tan familiaritzada amb la poesia o amb segons quins tipus d'estil artístic, no sé si...
De fet, inclús els escrits són una mica, jo en dic, per tots els públics.
Això és el que anava a dir, però a vegades el artístic no s'agrada, eh?, com s'ha de finir així, per això m'he contingut, també.
No, no, és a dir, ja...
Crec que és bo, eh?, també, perquè permet fer-hi més gent.
Hi ha escrits que els pot entendre un nano jove, i n'hi ha que són ja més introspectius o són més d'això, que és...
Bé, també recomano, si has de fer la visita, doncs prendre també el teu temps, és a dir, tampoc...
Avui no serà el millor dia, segurament, no?, avui és el dia aquest de fer un tastet, no?, de poder parlar amb tu, i després anar-hi un dia amb més calma.
Exacte, exacte, tampoc no llegir-se un llibre de poesia, no t'has de llegir de dalt a baix, perquè cada escrit et pot dir una cosa totalment contrària al que acabes de llegir.
i, bueno, doncs si vols analitzar o vols veure què és el que et transmet o això, doncs són tant la poesia com el microrelat, com hi ha tipologies d'escriptura que no és per agafar-te un llibre i de dalt a baix.
Clar, per tant, doncs exacte, una cosa són les inauguracions, que estan molt bé per poder que tu expliquis també, doncs, com ho has vist, com ho has preparat,
però després això, cadascú es pugui agafar el seu temps i, com que estarà uns quants dies, no?, anar passant en diferents fases.
Fins quan la podrem veure?
Fins el 15 de maig.
Per tant, tenim tot un mes.
Un mes, per davant, sí.
Doncs és aquest déjà vu, que del títol no n'hem parlat, per això, eh?
Per què aquest títol?
El títol, bueno, una mica tots en tenim de déjà vís, però...
I això, els poemes ben bé són déjà vís que jo he tingut, però això són 20 poemes visuals, viscuts o fins i tot visualitzats.
Doncs hi ha molt de déjà vís amb molt dels escrits.
A vegades es provoquen per un... per una... per unes senzilleses o simplicitats que desencadenen aquests... aquests déjà vís, que pots confondre-ho amb records o pots...
Però és allò del que ja ho he viscut, això ja ho he viscut.
A vegades és una mala passada del pensament perquè t'acceleres o t'avances a allò que estàs veient precisament ara, però ja el teu cervell ho processa el més tard o...
I llavors és aquella sensació.
I a vegades són records o vivències o...
Exacte.
Doncs, d'alguna manera, no?, aquest és el que englobaria tot el sentit, no?, tota l'essència d'aquesta exposició.
Com dèiem, es podrà veure a partir de dos quarts de vuit del vespre, avui és quan es fa aquesta inauguració i fins al 15 de maig, 14 de maig...
15.
Avui n'hem volgut parlar amb el seu artista, en Jordi Rosés. Moltes gràcies, Jordi.
A vosaltres.
Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia.
Molt bé, us espero.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilònis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Primer van ser les zones, 98.1 FM. Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Un minut i dos quarts de dotze. Continuem parlant, com dèiem, d'art.
Ara, en aquest cas, ho fem per parlar de la visita que es farà al Taller Rupestre aquest dissabte,
organitza tot plegat per l'espai de llibre creació Carme Malaret i en parlem amb el Nil Nabot.
Bon dia, Nil.
Bon dia, què tal?
És l'artista que té aquest Taller Rupestre dins la Vall de Sant Just, no?
Sí.
A veure, n'havíem parlat, em sembla, en algun altre moment, parlant d'algun dels teus projectes.
Recordo que aquí a la redir ja ens vas explicar una mica el que estaves treballant a Collserola.
Sí, exacte.
El que fas és obrir una mica el públic, no?
Perquè dissabte es fa aquesta trobada a l'espai llibre creació Carme Malaret.
Des d'allà, a dos quarts de sis, s'anirà fins al Taller Rupestre que està a la Vall de Sant Just,
que està a uns 20 minuts, no? Més o menys, des del taller.
Sí, sí.
Està tan just entrant a...
Sortint del que és Sant Just i entrant a el que és ja Collserola.
I què és aquest taller? Perquè el fet que s'hagi d'anar a visitar expressament,
que no ho puguis traslladar, suposo que ja diu una mica que es tracta d'un projecte bastant singular, no?
Sí. Bé, tot comença en que la meva premissa essencial per treballar
és utilitzar només el que trobo a la naturalesa.
Per tant, necessito estar a l'entorn natural per treballar.
Directament, eh?
Sí. I aleshores, bueno, arrel d'anar freqüentant un lloc determinat i així,
doncs vaig començar a construir el que seria una cabanya.
Val. Una cabanya a dins del bosc, per entendre'ns, no?
En aquest cas parlem de l'avant, però és com aquest concepte que tenim tots de cabanya, m'imagino, no?
Sí, el que passa és que ho hem fet potser una mica més sèrio del que molts imaginem,
el pensar en una cabanya, no?
Doncs fent servir fang tou, una paret de fang amb pedres, el sostre de palla...
Val.
Bé.
Sí, amb diferents elements, perquè suposo que també una mica la gràcia és jugar, no?
O posar a prova també tot el tema de l'inquietat artística, no?
Sí, sí.
Quant de temps fa que ja estàs treballant?
Igual farà des del gener o així.
Val, per tant, doncs portes un temps ja també.
Suposo que, no sé si és un projecte que dones per acabat, si continues treballant i en quin punt està tot plegat?
Bé, està tot una mica enlaire, perquè com es pot comprendre no és 100% legal o una cosa així.
I aleshores, bueno, també al ser un projecte artístic i al haver-hi darrere un trens fons de consciència ecològica i així,
doncs d'augment està la situació una mica així enlaire.
No acaba de molestar, llavors d'augment ho podem tenir, però no sabem quin futur té o quin...
És a dir, que potser heu rebut algun avís o alguna cosa?
Sí.
Val, és a dir.
Però, bueno, però està la cosa bastant calmada.
Val, per tant, doncs de moment pot ser que, o sigui, de moment es pugui continuar veient, no?
Entenc que no s'ha destruït un dia per l'altre, en qualsevol cas.
No, bueno...
Per què seria?
El dia que toqui, sí.
Val, o sigui, teniu algun avís, entenc, de l'Ajuntament, de Collserola...
No sé si...
Sí, o sigui, ara mateix tenim permís per tenir-ho, bueno, per no desmuntar-ho.
Sí, per no desmuntar-ho.
Per tant, de moment, allà està.
És a dir, que potser no serà a llarg termini, però aquí està aquest projecte.
Exacte.
Aquest taller rupestre, no?, amb aquesta idea, doncs, que comentaves ara del tema de la natura, no?, de la base de la natura,
després també, doncs, parlaves d'un punt, doncs, d'ecologia, no?, també, d'alguna manera.
Sí.
És a dir, que és un projecte que et serveix per reivindicar alguna cosa, m'imagino.
Sí, sí, clar.
Bueno, és que és...
Clar, tot el que fem servir prové de l'entorn natural, i no només d'això, sinó que la manera en com fem servir l'entorn natural...
Sí.
També procurem que sigui al màxim sostenible, no?, d'utilitzar espècies que són de creixement ràpid,
o que inclús, per exemple, la canya americana, que és invasora,
doncs, utilitzar aquestes espècies que no fas cap mal a l'ecosistema, no?
Exacte.
O sigui, i a més a més, el fet que treballar això, però directament en el context concret,
m'imagino que la reflexió és més clara, no?
Un cop.
Perquè el fet, doncs, de reivindicar això, o tenir aquesta idea, però poder veure la gent que vingui aquest dissabte al lloc on ho tens,
que estàs ja directament envoltat de la natura, m'imagino que fa que sigui més fàcil entendre el que vulguis representar, no?
Sí, sí, clar. I, bueno, també a més explicarem, perquè allà hi practiquem, bueno, això,
fem diferents activitats, diferents tècniques, utilitzant només matèries naturals,
i allà també farem una petita introducció, explicarem com fabricar pintures,
com una mica, com es talla la pedra, com, bueno, així petits temes.
Val, molt bé. Doncs, per tant, a tothom qui pugui venir aquest dissabte, dos quarts de sis,
serà una experiència artística, no? Més que una visita, fins i tot?
Sí, sí, sí.
Doncs, al punt de trobada, com deia, serà dos quarts de sis de la tarda,
des de l'espai de lliure que sigui Carme Malaret, s'anirà, doncs, fins a aquest taller rupestre,
amb l'artista Nil Nabota, amb qui hem volgut parlar aquest matí. Moltes gràcies, Nil.
A vosaltres.
Que vagi molt bé. Fins aviat. Bon dia.
Adéu, fins aviat.
Fins aviat.