Un quart i un minut d'una del migdia, seguim el Just Telefusta
i ara parlem del Correllengua amb la Montse Molinero.
Aquí tenim el telèfon. Hola, Montse.
Hola, bon dia.
Un Correllengua aquest any atípic, no? S'han hagut de canviar coses.
Totalment atípic, totalment atípic.
De fet, era un Correllengua que teníem organitzat més o menys com cada any,
amb un acte, un treu de dies abans del cap de setmana
i llavors el dissabte amb totes activitats, com sempre,
tant per la mainada, com per la gent jove, com per la gent gran,
una mica tot el ventall, però donada la situació d'enguany,
doncs hem hagut de fer canvis.
Ens hem vist obligats per la situació excepcional que tenim
a no poder-ho fer, a no poder-ho fer amb tots els etius que nosaltres volíem
i per tant hem hagut de reduir.
Digues, digues.
Sí, sí. No, no, que llavors, bueno, tot el que hi havia programat,
ho hem anul·lat. Primer vam ajornar-ho, perquè confiàvem en que la situació política,
diguem-ne, solucionés, i poder-ho tirar endavant,
però veient tal com s'està desenvolupant els nostres esdeveniments,
doncs vam acordar que no podíem fer-ho, que estàvem totalment compromesos
amb les nostres institucions i que, per tant, havíem d'anul·lar-ho
i poder estar a disposició pel que calgués a nivell nacional.
Només hi ha un acte que sí que es manté, no?, que és demà a la plaça Magdalena.
Es manté l'acte de les sardanes, perquè això és una activitat que d'alguna manera
fa el propi ajuntament i que ens va demanar, i ens hi podia entrar dins del programa de
Correllengua, que evidentment només faltaria, no?,
està totalment integrat a dins, i llavors el que nosaltres vam fer va ser donar-li una mica de tomb,
perquè no fos només una ballada sardanes pura i dura, sinó que, doncs, ho ajuntàvem
amb un vermut popular, que encara ho mantenim, o sigui, el vermut popular i la ballada de sardanes
es manté per demà a les 12 del migdia a la plaça Malaret, i, per tant, aquest serà,
diguem-ne, l'acte del Correllengua d'enguany. Evidentment, en aquest acte es llegirà un manifest
a favor dels nostres companys empresonats, els Jordis, com són coneguts actualment,
i ens sumem, diguem-ne, en aquestes iniciatures.
Ha sigut una decisió, entre cometes, entenc que no és agradable haver de suspendre,
però ha sigut una decisió fàcil d'aprendre, és a dir, tothom estava d'acord què és això que s'havia de fer?
Aviam, ha sigut una decisió unànim, d'acord? Sens dubte.
No va haver-hi ningú que qüestionés ja, quan vam dir, prenem, mira, veiem què podem fer,
si podem fer-ho tots, no podem fer-ho tots, ja vam, va ser unànim,
però l'altre dia, és que no cal que correm gaire, eh, això va ser la mateixa nit que presonava en el Jordi,
estàvem reunits tancant el Correllengua.
Estàvem repartint-nos com organitzàvem el dinar, si se n'encarregava del què,
i rebem per WhatsApp que la jutge acaba de decretar a presó.
Vam anul·lar la reunió, vam parar la reunió i vam dir, no podem fer el Correllengua,
hem d'estar acusats els ordis i acusats les mobilitzacions que hi hagi per tant,
mantenim només les sardanes, què és el que ja ha programat, què és el que ja està tirat endavant,
perquè, clar, els coples s'han de reservar d'un any per l'altre,
i, per tant, això ja estava tancat, i vam dir, doncs, fem aquest acte perquè ja està tancat i ja està, d'acord?
Però va ser unanimitat, o sigui, a cap de 10 minuts havíem acabat la reunió,
d'altres coses perquè hi havia molta gent que baixava cap a Barcelona aquella mateixa nit,
o sigui, que va ser unànim del tot.
Aquesta vegada no s'ajorna, sinó que se suspèn definitivament, no?, fins l'any que ve.
Em suspèn definitivament perquè els correllengües s'acaben sempre el primer cap de setmana de novembre,
que s'acaben a la Catalunya Nord, i, a més a més, en guany, per més d'això, s'acaba a la població d'Elna.
Recordo que la població d'Elna va ser on van estar guardades les urnes de l'1 d'octubre,
vull dir que és una població molt simbòlica d'aquest any, no?
Llavors, clar, fer-ho passat aquestes dates ja no té sentit, diguem-ne, no?
Però, a més a més, és que no sabem, tampoc, què passarà el mes de novembre, tal com van les coses, no?
Per tant, no podem estar ajornant indefinidament això.
Enquany fem aquest acte, farem la lectura del manifest del correllengües, evidentment,
a part de la solidaritat amb el Jordi,
i la sardana, el vermut i les sardanes,
i volem que sigui una estona, doncs, de descans també, eh, mental de la gent
i que puguem xerrar i que puguem fer tertúlia.
O sigui, volem que sigui una ballada de sardanes contextualitzada
amb les converses entre la gent i de convivència total i tranquil·la.
El cartell del correllengües explica perfectament, doncs, els motius pel que s'ha suspès,
també es parla d'aquest acte que sí que se celebrarà demà,
i es parla d'un homenatge a l'Ola Anglada.
Això és com un...
Sí, és que cada any el correllengües està dedicat a una persona,
amb una personalitat concreta,
i en un any era dedicat a l'Ola Anglada.
Nosaltres teníem previst fer tot una sèrie...
Bé, unes lectures d'obres de l'Ola Anglada,
una miqueta allò amb gent de diferents edats i tal,
perquè fos participativa.
Això també ho hem anul·lat,
però sí que es parà la lectura del manifest,
que està dedicat a l'Ola Anglada i a tot el tema dels serveis.
Doncs, gràcies, Montse,
per atendre'ns just a la vostra ràdio d'Esvern.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres per l'intreç,
i us esperem a tots demà a la Ballada de Ferranes
i al Bormut, evidentment.
I esperem que els propers anys
tot pugui funcionar amb més normalitat.
Home, esperem, esperem, malament,
si el propi any hem de tornar a fer una conversa com aquesta per la ràdio.
Doncs sí, esperem que no.
Gràcies, Montse, i bon dia.
Gràcies, bon dia.
Adéu-siau.