Dos minuts i un quart de dotze.
Aquest diumenge 20 de desembre se celebren eleccions generals
al Congrés dels Diputats i al Senat.
Continuem, per tant, la ronda d'entrevistes
a representants dels diferents partits que es presenten a aquestes eleccions.
Avui saludem a Pilar Eslava,
la número 13 de la llista de la candidatura per Barcelona
a la candidatura en Comú Podem per Barcelona,
que també és tinent d'alcalde d'Igualtat i Drets Socials
a l'Ajuntament del Pres, la tenim avui aquí a l'estudi.
Molt bon dia.
Molt bon dia a tothom.
En aquests últims dies de campanya, avui estem a dimarts,
queden els últims dies, però segurament són els més intensos, no?
Doncs sí, la veritat és que ara ja comença a passar una mica factura
perquè sí, aquests dies, després de l'últim cap de setmana,
comencen a ser una mica intensos.
Com estan anant per això?
Bé, la veritat és que està anant molt bé.
Bé, els inputs que estem rebent per part de la ciutadania són molt bons.
Jo crec que així es demostra i la gent està amb molta energia.
Ahir a la nit hi va haver un cara a cara, en un debat d'aquests televisius,
entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez.
No sé si el vas veure.
Bé, doncs la veritat, vaig començar a veure'l,
vaig estar una estona, però després vaig desconnectar perquè és que no em deien res, en absolut.
O sigui, per mi era sentir el mateix missatge d'un cantó o de l'altre.
De fet, jo crec que missatges a la ciutadania no em donaven,
sinó que eren dues persones que s'estaven fent retrets
i en realitat no donaven cap missatge ni de futur, ni d'il·lusió, ni d'esperança
per la ciutadania, que és el que està esperant.
O sigui que al final vaig desconnectar i em vaig posar a treballar i a fer coses,
que és el que tenia pendent, i a no perdre el temps, que és el que em pensava que estava fent.
Són unes eleccions, de fet, que tot fa pensar
i el més probable és que trenquin amb el bipartidisme a Espanya.
Això ja és una victòria per vosaltres?
Sí. Jo crec que és una victòria més que per nosaltres.
Jo crec que és una victòria per les persones, per la ciutadania,
perquè jo crec que el que hem de pensar és que són plurals
i com pluralitat que hi ha ha d'estar representada d'aquesta manera.
I quantes més persones hi participin, quantes més visions n'hi hagi en un Parlament,
segurament construirem una societat molt millor.
Sí, quin sigui el resultat, segurament en qualsevol partit,
s'haurà obligat o a pactar o a negociar en diferents moments, no?
Segurament, segurament així serà.
I jo crec que precisament les confluències, els pactes,
favoreixen fer unes societats més equilibrades.
En un context com aquest a nivell més general,
per tant, Podemos, quin paper jugarà?
Suposo que aquests dies és el que anem sentint, pactes, no pactes,
evidentment també des d'aquí no decidirem res, no sabrà fer aquesta taula.
Però bé, en tot cas, com veus tot aquest?
Bé, jo crec que encara, això ara és com una mica política ficció
i encara està per decidir, no?, quin paper jugarà, no?
A veure, està clar que Podemos ha entrat amb molta força, no?,
i ha entrat en una... és considerable la força en la que ha entrat,
més que aquí, jo crec que Catalunya, que és una altra cosa, no?
Jo crec que aquí tenim una altra realitat, eh?,
una realitat molt més plural i diversa.
Jo, a la resta de l'estat, sí que penso que és així.
Però bé, jo crec que després de les eleccions
s'obriran també, no?, com un avenic més ampli, no?
Tindrem un més ampli de panorames,
però jo crec que al final, bueno, pues,
entrarà d'una manera que...
amb alguna altra força segurament també
que ara no s'ha arribat a l'acord, eh?,
com és Izquierda Unida, jo crec que això serà possible després.
A què atribuïu, justament, doncs,
l'auge que ha tingut Podemos
o l'interès que ha aconseguit despertar tanta gent
i que, en canvi, doncs, durant tant de temps
no ho ha aconseguit Izquierda Unida,
en els últims anys, si més no?
Bé, jo crec que són molts factors.
Són factors que entren des de...
Potser el missatge que tenen,
la manera de donar el missatge és important.
Això, doncs, no hi ha dubtes.
Jo penso que des d'Izquierda Unida
fa molt de temps
i hem de reconèixer que estan fent molt bona feina,
que al Parlament han fet sempre molt bona feina.
Això s'ha de reconèixer, vull dir,
que hi han sigut molt insistents.
Però, bueno, doncs, això no ha arribat.
No ha arribat perquè, potser, el missatge
ha de ser com el que s'està fent ara.
i també, bueno, doncs, els mitjans de comunicació...
Tot influeix.
Aquesta campanya també és una campanya diferent.
És una campanya molt de missatge,
molt de premsa, molt de televisions.
No havia hagut fins ara tampoc un debat...
Tants debats com estan ara.
Vull dir, són molts els factors que influeixen.
I, bueno, penso, doncs, això, no?
Que també el tema dels missatges,
de com està evolucionant tot,
això també, doncs, possiblement és una cosa
que tots ens hem de replantejar, de...
Bueno, i jo crec que també ens ajuda, no?,
doncs, això, no?, en pensar que...
Doncs que això, no?,
el que nosaltres també ara estem fent,
que són aquestes confluències,
per arribar, no?, a dir que tots ens hem de posar d'acord
pel que al final la ciutadania ens està demanant.
Us fieu de les enquestes?
Bueno, jo crec que les enquestes diuen,
però al final el diumenge es veurà ben bé,
perquè també és veritat que hi ha molt de vot encara indecis, eh?
Hi ha un tant percent, possiblement el més gran
que fins ara es deia.
O sigui que, bueno, les enquestes diuen,
però tots esperem què passarà diumenge.
Estem parlant, com dèiem, en Pilar Eslava,
número 13 de la candidatura en Comú Podem.
Un dels temes també més parlats en aquesta campanya
és la relació, doncs, entre Catalunya i Espanya.
Per l'Eglésia, en un sentit, doncs, ja s'havia comentat,
aquesta proposta de referèndum,
i de fet, en la mateixa campanya pel 27S,
Lluís Revell, doncs, ja n'havia parlat,
però bé, en tot cas, doncs, a nivell general,
aquesta proposta d'un referèndum.
Aquesta idea és l'única alternativa a la situació actual?
Per nosaltres, sí.
De fet, nosaltres l'hem defensat sempre,
el tema del referèndum.
De fet, l'hem defensat el 27,
però és que des de, i ara ja parlo des d'iniciativa,
per Catalunya Verge, ja la defensàvem abans.
Vull dir, per nosaltres això ha sigut sempre un tema clau,
o sigui, i seguim en la mateixa línia.
Per nosaltres ha de ser un referèndum,
però un referèndum de veritat,
no un referèndum com el que vam tenir el 9 de novembre.
Teniu la sensació que aquesta proposta,
o que ara aquesta proposta,
arriba millor que durant la campanya del 27 de setembre,
fins i tot a Catalunya, no només a fora de Catalunya?
Molt, molt millor, sí, sí.
Bueno, perquè jo crec que també, doncs, bueno,
tots estem veient què està passant,
que no és tan fàcil el que ens van prometre,
com que després del 27 de setembre tot estaria fet,
les coses no són tan fàcils i que, al final, bueno,
doncs que aquest referèndum no era un referèndum...
O sigui, el 27 de setembre ens van fer creure, no?,
que ja es decidia i allà no es podia decidir.
No era així.
I jo crec que la ciutadania no és tonta i s'ha adonat,
i ara, doncs clar,
veritablement ha d'haver-hi un referèndum,
però un referèndum on tothom pugui dir què pensa.
I creieu que podeu fins i tot arrossegar o convèncer algun vot
que en aquestes eleccions del 27S votessin més candidatures,
més obertament independentistes?
Jo crec que sí, de fet ens ho estan manifestant.
Ja obertament hi ha gent que t'ho manifesta, no?,
que està il·lusionat i que, sobretot,
perquè volen que les coses canviïn,
i no que canviïn només en el tema que plantejàvem ara, no?,
d'una Catalunya independent sí o no,
sinó, sobretot, en el tema dels drets socials que s'han perdut.
És aquí on la ciutadania, jo crec, està més preocupada encara.
I a Espanya una proposta com aquesta, com arriba la del referèndum?
Bueno, jo crec, en aquest cas,
que tenim partits com Podemos, no?,
que clarament la defensa,
o com dèiem avant, Izquierda Unida també,
encara que no se li hagi fet res,
o també la defensava,
sempre s'ha manifestat,
o sigui que per què no?
Si podem arribar, no?, en acords,
o sigui, i per què no?
Jo tinc esperances que això sigui possible.
Ada Colau es va equivocar diumenge a l'hora de parlar de capitalitat
en el míting que va fer Madrid?
Bueno, no sé si es va equivocar o no,
això depèn també de com s'interpreti, no?
A vegades, bueno, no sé,
en un míting, bueno,
es poden dir coses en el fregó del propi míting.
Però en el teu cas et va sentir,
et va incomodar o ho vas posar simplement en aquest context?
Bueno, jo ho poso en aquest context,
tampoc és que a vegades també es traiem molt les coses,
no?, del propi, eh?,
molt, molt, no?, del propi perfil.
No crec que vagi més enllà.
Més enllà de tots aquests temes que estem parlant,
doncs, en altres qüestions més concretes,
en qüestions com propostes socials,
des de la vostra candidatura,
què és el que considereu que és prioritari tirar endavant?
Jo crec que és que són moltes, eh?,
moltes les coses que han de canviar, eh?
Moltes perquè en aquests quatre anys, sobretot,
hem tingut unes polítiques antisocials,
que ens han fet retornar però com 20 anys enrere
i possiblement en alguns casos encara més.
Tenim unes reformes laborals que ens han portat a,
bueno, no cal dir-ho, no, eh?,
a tenir 5 milions d'aturats.
Hem tingut retallades en sanitat,
retallades en educació,
una llei d'educació a l'OMCE
que, bueno, que s'ha fet a esquenes de tota la comunitat educativa,
un IVA cultural, eh?,
que està al 21% i que ha enfonsat el sector,
en temes de la llei d'avortament que es va fer també,
tots els temes de feminisme, vull dir,
la violència de gènere que no se li posen recursos
encara que en aquell debat la senyora Soraya, eh?,
demanés a les noies, eh?, en comptes de posar recursos.
Vull dir que són tantes les coses que tenim
per endreçar,
per tornar a posar,
ja no dic per avançar,
sinó per tornar a posar com teníem fa uns anys.
Són molts, eh?,
i, bueno, nosaltres sobretot el que apostem,
eh?, des d'en Comú Podem,
és per posar les persones,
les persones com a primera línia.
O sigui, les persones han de ser
el més important.
I hem de pensar que la ciutadania
ens està demanant precisament això.
Ens està demanant un canvi,
però un canvi social
perquè elles siguin
el més important en les polítiques.
O sigui,
les polítiques han d'estar pensades
pensant únicament en les persones.
I d'aquí pensaríem, doncs,
en una renta de garantia, no?,
hem de pensar que
no pot haver-hi salaris de 600 euros,
com ara tenim.
Hem de pensar en la garantia del dret a l'habitatge,
un nou model financer.
bé, estem dient a tot arreu,
estem dient tot això,
totes aquestes mesures,
que les estem comunicant,
però que jo crec que, bueno,
que és això, que és resumiria amb això.
Han dit que les persones
han de passar per els interessos financers.
També, justament, doncs,
en aquests canvis que comentaves
en els últims quatre anys,
també hi han passat coses
en temes d'educació.
Voleu canviar l'actual model educatiu?
Totalment.
De quina manera?
De quina manera?
Mira, el model educatiu
el que s'ha de fer és
una llei orgànica,
una llei orgànica
que treballi tota la comunitat educativa.
Vull dir, aquí ha de participar tothom.
Com deia, no s'ha de fer esquenes
del que s'ha fet ara.
Però, a més, ha de ser orgànica,
ho dir,
perquè quan arribi un altre canvi de govern,
si és que arribés,
cada vegada que hi hagi un govern nou,
no l'ha de canviar,
sinó que sigui una llei estable.
Però, a més, en consens.
El que no pot ser és que cada vegada
que arribi un govern nou,
comenci a canviar les coses.
Perquè pensem que tenim
un tant percent de fracàs escolar
que això és inadmissible.
I també perquè és molt important,
perquè el més important,
hem de pensar que hem de treballar per...
Bé, al més nosaltres pensem
que sobretot hem de treballar
per una escola pública, laica,
perquè hem de fer una ciutadania
també que sigui crítica.
I això només podem fer-ho
si de veritat li donem
a l'educació el paper que necessita,
a l'educació i a la cultura.
I en clau cultural,
quines polítiques voleu defensar?
Ara sentim molt a parlar de l'IVA,
però no sé si...
També per part fins i tot del mateix Partit Popular,
que és el tema que més sentim a parlar,
sí, sentim a parlar de cultura
durant aquesta campanya.
Què he de defenseu vosaltres?
Bé, jo crec que en el tema de cultura
també s'ha de tenir molt més en compte
el que és ara les persones
que participen del món cultural.
Jo, propostes en concret ara,
no et puc dir una proposta en concret,
però jo crec que també és que el que s'ha fet és...
O sigui, les polítiques que s'han fet fins ara
han sigut totes de dalt cap a baix.
I el que s'han de treballar
són totes polítiques transversals,
tenint en compte les persones,
a les persones que més...
A les persones que participen del món cultural.
Vull dir, el que s'ha de tenir en compte
són tots els cercles de persones
que porten molts anys treballant en cultura
o treballant, per exemple, com deia abans,
treballant en educació
i tenint en compte que quan planifiquem
aquestes polítiques
s'han de tenir en compte aquestes persones.
Abans hem parlat també
de propostes a nivell social
o de canvis que s'haurien de tirar endavant
o que voldria o tirar endavant
a nivell de polítiques socials
i també ho relacionaves una mica
amb polítiques generals
i en aquest context
que també parlaves de l'atur.
En clau econòmica,
quines mesures teniu
en el vostre programa?
Bueno, en clau econòmica,
com deia,
jo crec que hem de pensar
en un pla de rescat ciutadà,
com deia,
el de la renta garantia
a la ciutadania.
Hem de pensar
que cap persona aturada
ha d'estar sense ingressos
perquè ara estem
des dels ajuntaments
intentant pal·liar
totes aquestes repercussions
que han tingut
a les retallades,
a l'atur,
i estem cobrint
des dels grans d'aliments,
ajuts,
el tema de pobresa energètica,
i jo crec que tot això
s'ha de solucionar
d'una altra manera.
Després també
s'han d'impulsar
tot un tema
d'energies renovables
perquè des d'aquí
també tenim una font
de poder donar ocupació
o des de temes
de cura,
vull dir que
hi ha sectors
que s'han de potenciar
des del món econòmic
i que poden donar
una sortida laboral també.
En aquestes eleccions,
com dèiem,
es fan el 20 de desembre,
creieu que Catalunya
serà clau una mica?
El que es voti aquí,
el vot que pugui sortir
de Catalunya
pot condicionar una mica
el que passi a nivell general?
O no?
Nosaltres mirem molt
el malic sempre
i en realitat
doncs no influirà tant.
Bueno,
jo crec que és clau
també.
Jo crec que és clau,
de fet,
en tots els debats
i tots els diaris,
Catalunya surt en primera plana,
jo crec que cada dia,
si no cada dia,
quasi cada dia,
vull dir,
això què vol dir?
Que sí,
que nosaltres som clau,
som clau
i estem a la mira
de tot l'Estat.
Vull dir que sí,
jo crec que influirà
i molt
el que surti aquí.
Les eleccions
del 27 de setembre
la participació
va ser altíssima
a tot arreu.
No sé si en aquest cas,
en aquest context,
aquestes eleccions,
al principi deies
també que eren més especials,
si també les sensacions
que augmentarà
la participació
o es mantindrà,
si més no,
la dels últims quatre anys
comparat amb les últimes
eleccions generals.
Jo crec que aquestes
seran més altes
que les anteriors,
comparades a les de fa quatre anys.
No sé si en les últimes,
no ho sé,
perquè és veritat
que van ser molt altes,
però jo estic convençuda
que en les anteriors sí.
Jo crec que
precisament
perquè ara
ja no parlem
d'un bipartidisme,
sinó que veiem
que és molt més ampli
el panorama
que tenim per davant,
jo crec que ara
tindrem una participació
més bona
perquè jo crec que
ara és quan
les persones,
la ciutadania
veu que això,
un canvi,
és possible
i aquest canvi
el podem tenir
aquest proper diumenge.
Una participació
que careixerà
a nivell general
també aquí a Catalunya,
creus?
O aquí la gent
ja està cansada
de tantes eleccions,
etcètera, etcètera?
No, jo també espero
que a Catalunya
també això
tinguem una sorpresa
i també
hi hagi
una alta participació.
Doncs tot plegat
serà
aquest diumenge
en què es fan
que se celebren
aquestes eleccions generals.
Avui n'hem volgut parlar
amb la Pilar Eslava,
número 13
de la llista
de la candidatura
en Comú Podem.
Moltes gràcies, Pilar.
Moltes gràcies a vosaltres
i espero que tothom
el diumenge
s'animi a participar.
Que vagi molt bé,
seran que sí.
Fins aviat, bon dia.
Gràcies.
Just a la fusta
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out,
l'esmood jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més sual.
100% música relaxant.
Smooth jazz club.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Hold on to my love.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
The Hill of the Leaves
The Hill of the Leaves
is a radio show
with more than 25 people
every afternoon
in the Spern Radio.
They talk about
all the important things
in life
as good news,
good people,
and good origin.
From 5 to 7
every afternoon,
the best radio show
you can listen now.
Maybe you don't understand nothing,
but don't worry,
the radio show
is in catalan.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts
de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema
es fa ràdio.
avui a les 9 del vespre,
Emma de Música,
un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana.
de 8 a 9 del vespre.
Aquest dimarts,
a les 10 del vespre,
la música coral
més de mil anys d'història.
Un programa realitzat
i presentat
per Pep Quintana.
La informació més propera
al Just a la Fusta.
Ara passen 4 minuts
de 2 quarts de 12
i a aquesta hora
el que fem cada dimarts
és saludar
el Pep Quintana
i el Jordi Ferraz.
Molt bon dia a tots dos,
què tal?
Bon dia.
Molt bon dia a tots.
Però avui,
abans ha fet el Túlia,
posem una altra sintonia,
no?
Sí, clar,
també.
Té preferència el Pep.
Exacte,
ens ha demanat
a veure si podíem avançar
aquesta secció
que fem cada dimarts
després de les 12.
i mira,
el Jordi també està d'acord
en cedir-li
una part d'aquest espai.
Home, bon amic.
Que havíem de dir,
hem de jugar.
Ens ha regalat una planta
fantàstica.
Sí, exacte,
exacte,
un trèbol de quatre fulles,
ara,
cosa que és,
trobar un trèbol de quatre fulles
no és fàcil.
És tenir sort,
eh?
Costa molt de buscar.
He portat tot un test ple.
Doncs,
sí, sí, sí,
estem molt agraïts
al Jordi,
que sempre...
Exacte, gràcies.
Com a mínim que ens toqui
alguna cosa.
O la grossa,
o la loteria.
Això serveix per això.
Clar,
per això.
Ah, mira,
clar, no ho havia pensat.
Mira,
just d'aquí una setmana
tenim la loteria,
a veure.
A veure,
aquí a la ràdio tenim la grossa,
per això,
aquesta anya.
Sí, sí, tenim la grossa.
Acabada en 9-8-1.
Això mateix, tens...
En fi,
parlem,
descobrim algun indret de Sant Just,
no, Pep?
Sí,
descobrim algun indret de Sant Just,
per exemple,
a Can Sagrera,
no?
Can Sagrera,
a més a més,
s'ha convertit,
diguem-ho d'alguna manera,
en una barriada,
que anem a la barriada
de Can Sagrera,
o al barri de Can Sagrera,
doncs que parlem precisament
de la finca
que li dona nom,
d'alguna manera.
Si nosaltres ens situem
passen al perador,
llavors agafarem
ja cap al Miquel Reverter,
el carrer Miquel Reverter,
el seguim,
deixem a mà dreta
Mare Déu dels Dolors,
seguim, etcètera, etcètera,
travessem
a vinguda de la indústria
i finalment,
cap a l'esquerra,
arribarem a un punt
que pugem
després un camp de mallers
que, doncs,
aviat, aviat
els veurem florits
perquè els de mallers
són el primer arbre
i el que pateix.
Hi ha molts que estan florits,
ja.
Per això, eh?
Perquè ja pateix
i és el primer que pateix
per les glaçades
i tot això.
I tenim, hi trobem
una masia molt curiosa
que és, doncs,
la masia
de Can Segreda.
Diu,
es tracta d'una masia
que ha estat objecte
de numeroses
reformes,
nombroses,
que l'han transformada
en un edifici
de planta baixa,
pis i golfes
amb un cos anex
a la dreta
de la façana.
La façana
posseeix
un perfil
a mig camí
entre el modernisme
i noucentisme.
D'inspiració barroca
que inicia
Puig i Cadafalc
amb la part central
elevada
i rematada
per un tester.
I destaca
el portal adovellat
a la façana
amb finestres
amb les llindes de pedra
a la vista
a banda i banda
i al pis
tres balcons
i a les golfes
tres finestres.
Cal destacar
els esgrafiats
de transició
entre modernisme
i noucentisme
de la façana
que foren fets
el 1913.
Així com la decoració
a manera de creuat
de la part inferior
de la façana.
També tots aquests esgrafiats
i tota aquesta.
Li donen
tota una característica
molt curiosa
en aquesta.
Tu la coneixes Jordi
també aquesta casa
de Cancelerra?
No farà.