Doncs vinga, perquè ara passa un minut d'un quart de dotze del matí.
Seguim el magasin matinal de Ràdio d'Esvern, el Just de la Fusta, a segona hora del programa.
Avui som dilluns 21 de juny del 2021 i ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres el telèfon a Montse Molinero, encarregada de la Flama del Canigó, aquí a Sant Just,
i també membre d'Òmnium Cultural. Saludem-la, la tinc ja via telefònica.
Hola, Montse, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Què tal?
Bé, bé, bé. La veritat és que aquest any la Flama del Canigó podrà arribar amb més normalitat a Sant Just que l'any passat?
Doncs sí, sí, perquè tornarem, com fa dos anys, diguem-ne, a anar-la a buscar a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume.
L'any passat, pel tema del Covid, doncs vam anar-la a buscar als plugues, perquè l'acta de Barcelona era sumament restringit,
però en guany ja s'ha tornat a obrir, per tant, doncs anirem a la plaça de Sant Jaume a buscar-la, com hem fet sempre.
I com és aquesta anada a buscar de la Flama a plaça de Sant Jaume? Com es desenvolupa? Quina és la logística?
Hi ha set o vuit atletes o corredors d'aquí a Sant Just, que són, evidentment, tots voluntaris i amb moltes ganes,
que baixen a Barcelona amb autobús, llavors van a la plaça de Sant Jaume, estan durant tot l'acta de lliurement de flames
i actuacions que eren allà, doncs, gaudint d'aquest espectacle, i llavors, quan els hi donen la flama,
que els queden per megafonia, no?, l'equip de focs de Sant Just, doncs encenen la torxa i surten corrents cap a Sant Just,
i fan tot el tram, des de la plaça de Sant Jaume fins aquí a Sant Just, doncs corrent, com a vots atletes que són.
Ostres!
Els hi hem d'agrair l'esforç que fan, perquè realment amb aquestes calors, doncs, és dur.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
De certa manera, és l'última de la tarda, que diuen que ja no fa tanta calor, però...
Bueno, bueno.
Però exacte, ja no ho faria.
Exactament.
I podem saber, aquest equip de focs, Sant Justenc, per qui està format o quins són els voluntaris?
Ui, no et sabria dir els noms, però qui ho coordina aquest any és el Sergi Pont, d'acord?
Hi ha la Iona també, l'Aleix, el seu fill, i els altres, em sap greu, però no us ho sé dir els noms,
perquè no m'han passat la llista i no els ho sé dir.
Però, bueno, hi ha gent que sempre està pel poble, jo crec que també hi ha el Verdagí, i d'això vull dir que hi ha gent que sempre està al tal del canó amb tot el que és el poble.
Bé, en qualsevol cas, eren persones que han d'estar en una certa condició física per poder...
Sí, evidentment, evidentment, evidentment, sí, sí, vull dir, de fet el Sergi ja porta molts anys, molts anys fent-ho,
i llavors ell té coneixement, diguem-ne, d'aquí és la gent que pot mantenir aquest ritme i d'això, o sigui, que en aquest sentit no tenim cap problema.
I es prendran algunes mesures de seguretat especials pel Covid?
Es prendran les mesures de seguretat establertes, evidentment, mentre que corren no cal que vagin amb mascareta,
perquè és la normativa que hi ha del Covid, i per tant, doncs, com a mínim, no haurem de fer tant d'esforç com si portessin la mascareta per córrer, no?
I llavors, evidentment, durant l'acte es prendran les mesures pertinents, doncs, les distàncies i aquestes coses.
És evident que ells, quan corren, tampoc van tot junts, vull dir, que ells mateixos marquen una distància,
primer, perquè és més bonic quan veus un grup d'atletes corrents, a més a més si porten una torxa,
si van amb unes samarretes similars o que fan referència a la flama al canego i tal,
veure-ho així en llarg, que no pas tots agrupats, no?
I, per tant, també és una qüestió, doncs, de disseny del propi acte.
Perquè, Montse, quan la flama arriba aquí a Sant Just, què és el que es fa? On es porta?
Mira, sí, aquest any hem canviat totalment, perquè sempre acabàvem a dalt el canigó,
però en guany, pel tema de Covid i pel tema de les activitats que l'Ajuntament organitza la nit del 23,
doncs es va valorar que anar al canigó no tenia sentit en guany, eh?
No vol dir que l'any que ve ho tornem a reprendre o ens inventem una altra cosa, veurem.
Però aquest any el que fem és, la flama arribarà a la plaça Malaret a tres quarts de nou del vespre.
Llavors, en allà, tothom qui s'hi vulgui afegir, s'hi pot afegir, perquè llavors, caminant,
anirà fins a les bases de Sant Pere, que és on a les 10 del vespre comença la rebel·la oficial, diguem-ne,
amb la salseta del poble sec.
O sigui que, de fet, la flama del canigó serà l'obertura, d'alguna manera, de la rebel·la de Sant Joan a Sant Just.
D'acord. Normalment es fa algun sopar o es fa foguera o es fa alguna mena...
No, aviam, quan es fa el del canigó es feia foguera.
Enguany, l'Ajuntament, per mesures de seguretat, de Covid i d'això, doncs, ens va demanar que no féssim foguera.
I llavors el que fem, quan s'arriba en el parc de les bases de Sant Pere,
hi ha un recorregut intern, o sigui, es puja tot el passeig,
que es puja des de l'Avinguda de la Generalitat, cap a l'Algaró, per entendre's, cap a l'Avinguda de l'Algaró.
I llavors, allà, hi haurà un gresol,
l'alcalde ens donarà la benvinguda a la gent de la flama del canigó
i a la gent que ha fet les forces avenides de Barcelona.
I els que ens haurem anat afegint per Sant Jus, vull dir que no és només el d'això dels que van a Barcelona.
Són els que fan més feina, però, evidentment, la flama és de tothom.
Llavors, l'alcalde donarà la benvinguda.
Llavors, hi haurà una lectura del manifest.
És un manifest que es fa unitari a nivell de tots els països catalans
i que està fet per una companya de la Catalunya Nord, la Gabriela Grau,
que, a més a més, és una persona que porta molts, molts, molts anys amb la flama del canigó.
De fet, el seu pare va ser la primera persona que va traspassar la frontera amb la flama del canigó.
I llavors, el missatge d'enguany l'ha fet ella.
I aquest missatge ha llegit la Palmira a Badell.
Perquè, com molts sabeu, la Palmira va estar malalta,
va haver de marxar perquè la seva família la pogués cuidar de manera més propera.
Intensa, sí.
I llavors, ara ha tornat a Sant Jus.
I llavors vam pensar que era com un bon reconeixement a la seva feina en el poble
i un bon reconeixement que tira endavant la seva vida, que és el que tots volíem.
i llavors el manifest ha llegit a la Palmira.
Perquè cada any el manifest, per això, entenc que l'escriu una persona diferent?
Cada any és una persona diferent.
Normalment són del món de la cultura,
amb el sentit ampli de la paraula cultura.
I llavors, clar, cada lloc ho fa de manera diferent.
Però aquí Sant Jus, doncs cada any han buscat una persona diferent
que fes lectura d'aquest manifest.
i aquest any ho he trobat amb ella.
Que ella ja l'havia llegit, eh?
En algun any anterior.
Crec que quan era regidora de cultura ja el va llegir.
Però, bueno, aquest any és molt més personal, no?
Clar.
A nivell personal per la seva...
Això.
Perquè la tornem a tenir entre nosaltres.
Perquè quants anys fa que celebra Sant Jus la Flama?
Mira, Sant Jus deu fer...
Creiem que l'any que ve farà 50 anys.
Ostres!
perquè jo em fa 53 que estic amb l'organització de la Flama
a nivell del país,
perquè jo he estat molts anys treballant dins d'Òmnium,
que és des on es portava,
i llavors quan jo entro a Òmnium,
Sant Jus ja hi és també, per allà.
I la persona que va portar-ho,
que sempre ja me'n canso de dir-ho,
perquè crec que s'ho mereix,
és el Jordi Cortés.
i llavors va ser la persona que va portar això,
perquè en aquell moment també hi havia els grups de llengua catalana i aquestes coses,
i ell era un dels promotors de tot el que hi havia en aquest nivell.
i llavors el Jordi és el que va fer la feina
i que ara potser no la fa tant d'això,
perquè esclar, té la parada de petards,
que tots sabem que tots hi anem a comprar,
i per tant sabem que està molt enfeinat,
però evidentment sempre està al darrere
i sempre opina sobre el tema de la flama,
perquè quan entres dins d'aquesta gran família de la flama del canivó,
és allò que t'atrau,
té com un imant que no l'has de deixar mai.
Jo personalment vaig estar,
quan no si era molt petit,
que no m'hi podia dir que tant per temes famílies,
però jo el dia 23 no fallava mai.
No estava a poder a la orientació,
però el 23 estava allà.
I que vaig tornar a poder,
doncs vaig tornar-me enganxada
i els meus fills també,
vull dir, el meu fill gran,
doncs ha pujat alguns anys a dalt
al canivó buscant la flama, per exemple.
Perquè com funciona això?
Perquè clar, nosaltres l'anem a buscar a Barcelona,
però a Barcelona com arriba la flama?
Sí, mira, el dia 23 es fa la renovació de la flama,
o sigui, la setmana abans de Sant Joan
es puja dalt del cim del canivó
uns feixos de llenya de diferents municipis voluntaris,
feixos de llenya que serveixen
per encendre la foguera del dia 23.
Llavors, què es fa a la nit aquella?
No la nit del 23, sinó la nit del 22.
S'encén la foguera
i llavors molts pobles cada vegada,
o sigui, ara cada vegada l'estat francesa
amb això està posant més impediments
per la seguretat,
pel tema del medi ambiental,
del cim del canivó i tot això,
però malgrat tots els impediments
segueix fent i segueix havent-hi molta gent que hi va,
puja la gent fins a dalt el cim del canivó,
o bé es queda en el refugi
i algú que hi ha el cim les baixa,
però bé, la gent puja,
diguem-ne, tal com nosaltres parlem,
és pugem a buscar la flama.
Llavors, són molts equips diferents
que agafen flama
perquè pensen que això es reparteix.
A nivell de països catalans
vol dir que la flama arriba fins al País Valencià
i fins a Mallorca molts anys, també.
I llavors el que fan aquests equips
és una xarxa.
Surten de nit o molt de matinada,
o bé, depèn del lloc on han d'arribar
i quin és el mitjà que porten,
perquè hi ha gent corrent,
hi ha gent amb bicicletes,
hi ha gent amb cotxes,
o sigui, hi ha moltes maneres
d'agafar la flama, no?
Llavors, aquests fan una mica d'enllà
en tot el país,
depèn d'on van,
doncs tot el recorregut que fan
van deixant flames,
o sigui, ells van enviant
normalment en els pobles
on passen una comunicació
i en què passaran amb la flama,
i llavors, doncs els pobles,
si no poden anar-la a buscar,
doncs ens diuen, escolta,
doncs pareu un moment a l'Ajuntament
que ens donareu la flama.
I així és com es va tenint
tota la xarxa.
Els que ve aquí a Barcelona,
doncs van,
em sembla que és a Igualada
buscar-la en guany,
van a Igualada
i llavors entren a Barcelona
en comitiva,
van al Parlament de Catalunya
que és rebuda sempre
pel president,
president del Parlament,
i després hi ha l'acte
de la plaça Sant Jaume
que és l'acte de repartiment
de la flama a la ciutat de Barcelona
i els entorns
que valen anar allà a buscar-la.
Ostres,
doncs deu-n'hi-do, eh,
la cerimònia que es fa
abans que arribi aquí.
Sí, sí.
A nivell de baix llibregat,
un dels punts neuràlgics
de repartiment de la flama
és esplugues.
esplugues,
doncs aquest any
deu fer 52 o 53 anys
que reben la flama, també.
I llavors ells van ser,
quan van ser el primer poble
de la zona
que van fer-ho,
doncs el que fan
és fer de distribuïdors
i els pobles van anar
a esplugues
a buscar la flama,
que és el que van fer
nosaltres l'any passat, també.
D'acord.
I així ja,
per curiositat
i per anar tancant
l'entrevista,
Montse,
quan s'apaga la flama?
Aviam,
la flama,
aquí a Sant Jus,
evidentment,
quan s'acaba la revetlla,
però la flama
està guardada
tot l'any
al Castellet de Perpinyà.
Hi ha uns joves
de la Catalunya Nord
que agafen la flama
que s'encén,
o sigui,
de la foguera
que s'encén el dia 22
perquè l'encenen
amb la flama
que hi ha
al Castellet de Perpinyà.
La flama
que hi ha
al Castellet de Perpinyà
encén la foguera
del dia 22.
Llavors,
quan hi ha
la foguera
que hi ha encesa,
tornen a encendre
una flama
i la baixen
al Castellet de Perpinyà.
Per tant,
per això se'n diu
la renovació
de la flama,
perquè a la nova
la de l'any anterior.
D'acord.
I està guardada
en el que si es visita
al Castellet de Perpinyà,
doncs hi ha un lloc
que hi ha la flama
i que es pot veure,
vull dir,
que no hi ha cap problema.
I així,
any rere any.
Molt bé.
Així es manté
la tradició
que una mica
es organitza,
també podem dir,
des de l'entitat
d'Òmnium Cultural.
Sí,
Òmnium Cultural
el que fa
és,
donat que és
una entitat
molt gran
i que té
moltes ubicacions
dins el territori,
doncs el que fa
és una mica
de xarxa,
no?
O sigui,
és el que intenta,
bueno,
intenta,
coordinar una mica
com es fa
que el repartiment,
però hi ha molts pobles
que no estan associats
a Òmnium
o que no,
perquè no cal que siguis
d'Òmnium
per posar-te a la xarxa
que es fa d'Òmnium.
Clar.
O sigui,
aquí a Sant Jús,
doncs,
perquè tenim
un grup de gent
que estem treballant
per Òmnium
i, per tant,
doncs,
és fàcil,
però Esplugues,
per exemple,
no ho porta
la secció d'Òmnium,
ho porta l'Espluga viva.
però,
malgrat això,
ells diuen Òmnium,
escolta'm,
nosaltres seguim distribuint
i distribuïm a tants pobles.
La informació arriba
encara que tu no siguis d'Òmnium,
no?
O sigui,
que com a entitat
que organitzes
no en formis part,
però sí que
s'utilitza
la xarxa que hi ha.
Molt bé.
Doncs,
Montse,
moltíssimes gràcies
per agafar-nos el telèfon
aquí al Just a la Fusta.
Ara ja tenim una idea
més clara
de com es celebrarà
la Rebella
aquí a Sant Just.
I res,
us esperem,
us esperem
el dia 23
a tres quarts de nou
a la plaça Malaret
i a dos quarts de deu,
entretien que ser
bastant puntuals,
a dos quarts de deu
a les bases de Sant Pere.
Doncs,
dit i fet,
Montse,
Sant Just ja ho sap,
ara està a les seves mans.
Que vagi bé.
Exactament.
Moltes gràcies
i bona Rebella a tothom.
Igualment.
Adéu.
Molt bé,
gràcies,
adéu, adéu.