Un quart d'una del migdia comencem la tercera hora del Just a la Fusta i a aquesta hora parlem sobre una conferència
que tractarà sobre la figura de Josep Palau i Fabra i la llibertat amb Joan Noves que és poeta i president de la Fundació Palau
i aquí tenim a aquesta hora el telèfon. Hola Joan, què tal? Bon dia.
Què tal? Molt bon dia.
Aquest vespre a les set a Can Ginestat es parlarà sobre la figura de Josep Palau, poeta i també artista polifacètic, oi?
Sí, sí. Es tracta una mica de veure, doncs, donar una idea de tota la figura de Palau i Fabra,
que és un personatge molt complex, a part de ser escriptor, poeta, dramaturgia, sagista,
també és col·leccionista, també té el seu assaig, doncs, té la part importantíssima d'assaig sobre Picasso,
que és el que li dóna més la llei internacional, i fer-ho a través d'una visió de tota la seva vida,
una mica de la seva vida, a partir d'una sèrie d'etapes, no?, dels teus gigantuls, del seu exili, del seu retorn,
i això relacionar una mica amb tota la seva obra poètica.
Com deies, una de les facetes també més conegudes de Josep Palau és la seva vessant, doncs, biogràfica de la figura de Picasso, oi?
Sí, sí, sí, i tant que sí. I tant que sí. Josep Palau i Fabra va conèixer Picasso a París,
en el seu exili voluntari, al final dels anys 40, i a partir d'aquí, doncs, es converteix en amic seu
i amb un dels seus biògrafs més importants, no?, però més que biògraf, més que crític d'art,
el que fa Josep Palau i Fabra és una interpretació poètica de la figura i de l'obra de Picasso,
com potser no la fa ningú més, i per això, d'aquí, el seu gran relleu, eh?
Des que Josep Palau va viure a l'exili, a París, quina relació diria que va tenir amb la dictadura franquista?
Bé, ell, de fet, era un... També hi ha d'altres coses que no he dit, i molt important, era activista,
era un activista important, Josep Palau i Fabra és un activista cultural important, eh?
Quan s'hi ha 27 anys, als anys 44 i 45, sortint de la Guerra Civil i en plena dictadura,
i la Palau i Fabra és el que publica, ell sol, pràcticament,
la primera revista literària en català, poesia, se la fa pràcticament ell sol,
i la distribueix, doncs, ell sol ell mateix, doncs, a molta gent del país, no?
És un activisme, doncs, extrem, que en aquell moment, lògicament, era molt arriscat,
perquè estava prohibit publicar en català i, per tant, és la primera revista, eh?
Aquest és el contacte que té, diria, més directe amb la dictadura franquista,
i a partir d'aquí, una sèrie de coses, finalment s'exaliïa, no?
O sigui, no, que són altres coses més complexes, però, i finalment s'ha d'exaliar a París
i està, de moment en marxa, amb una dècada del govern francès per dos anys
i estarà quinze anys fins que no tornerà, fins a l'any 61, aproximadament.
Per tant, és important, crec, que ens reivindica la seva figura com a activista,
com a persona lluitadora, sobretot en aquests moments, doncs, de lluita, també,
doncs, amb el vegin de Madrid.
L'any 36, si no estic equivocat, havia recollit signatures, també en un cercle intel·lectual català,
a favor de l'indult d'un poeta falangista.
És això fins a ser punt, diríem, contradictori?
No, no, no, perquè precisament és una...
és la seva manera de ser, no?
No tenia per què ser assassinat un falangista.
I, per tant, a part d'això,
ell, la seva família, per part de pare, era molt de dretes
i, per tant, havia tingut contactes amb falangistes.
Això li va portar molts problemes.
Encara que ell sigui activista i estigui perdent en contra de la dictadura,
doncs, això li porten problemes per a un altre cantó
perquè a París el veuen com un possible col·laborador
degut a l'ascendent i familiar
i degut a molts articles que va publicar, doncs, a la Sol i molt pocs,
quan era jovenet,
però a partir d'aquí, doncs, això també li crea problemes
amb tota la intel·lectualitat espanyola,
per part de la catalana, catalana a l'exili, eh?
També tenim certs problemes amb això
degut al fet que intenta salvar un falangista
i que ha tingut una part de la seva família
que ha sigut molt dretes
i ha tingut alguns contactes amb el falangisme.
Per tant, en quin punt, diríem, polític es trobava ell?
Clarament, clarament,
en defensa l'altre, però clarament.
hi ha l'altre estem de Franco, eh?
O sigui, ell explica en algunes, en les seves bogeries,
que inclús havia intentat,
ha pensat un sistema, una manera,
per assassinar el dictador, per assassinar Franco.
De fet,
de fet, ell ha explicat sempre aquests pocs articles
que va escriure la Sol i que en aquest moment
devenia, doncs, lògicament,
de la dictadura,
eren uns articles
que havien de estar provocats
pel seu intent d'infiltració
amb les franquistes.
Quines són algunes de les seves obres més destacades?
Perquè havia escrit poesia,
però també narrativa breu,
teatre,
crítica, literària...
Sí, sí,
i ha fet,
a veure,
els seus obres més destacades
són poemes de l'alquimista,
poemes de l'alquimista,
doncs,
una poesia que s'acaba estrictament
a l'any 52,
i a l'any 52 deixa
d'escriure,
d'escriure poesia estricta,
encara que la s'hagi escrivint al seu teatre,
ja en el seu assaig,
però estrictament com a versos,
el 52 decideix que s'ha acabat
la seva poesia estricta.
I també escriu, doncs,
moltes altres gènere,
per exemple,
teatre,
el teatre, doncs,
a París,
fa una gran incursió en el teatre,
explica algunes obres de teatre,
el segle de Don Joan,
després seguirà amb Electra,
una trobada molt important,
a la tornada,
i també escriurà contes,
els contes venen més tard,
venen ja cap als anys 80,
que també escriu una sèrie de contes
que tenen una certa importància
a la seva obra.
Però també cal,
sobretot,
insistir en la seva figura desagista,
perquè ella ha sigut desagista
tota la vida,
amb articles
i amb una quantitat de textos
que surten tots,
les seves obres completes,
que aconsello,
us aconsello les seves obres completes,
i també una visita a la Fundació Palau,
a la Fundació de Caldes d'Estrac,
que es va fundar l'any 2003,
i des d'on es pot veure molt bé,
tota la figura de Palau de Fabra.
Ara ja, fixant...
A més, amb aquesta fundació,
si algú s'interessa venir a aquesta fundació,
veureu que hi ha pintura catalana
del segle XX,
que el seu pare,
perquè també ha sigut col·leccionista,
Palau de Fabra,
el seu pare ja recollia obres
de pintors caramics seus,
i amb allò, per exemple,
la Gargallo, Torres de García,
i el seu pare ja fa breu,
continuar aquesta col·lecció,
amb pintura posterior,
per exemple,
es trobarem en Barcelona,
amb Pere Jaume,
actuals,
si es pot veure tu,
aquesta col·lecció de pintura,
a part de la col·lecció de Picasso,
que va obtenir,
a partir del seu contacte amb el pintor.
Ja, fixant-nos en la conferència d'aquest vespre,
a la seta que ens hi està,
com enfocarà aquesta conferència?
Bé, en definitiva,
seria parlar de l'obra poètica
de Palau i Fabra,
i de la seva vida,
relacionant-les entre si,
i dividint-les en quatre etapes importants.
L'etapa en la qual ell és molt jove,
i diu Barcelona,
i és ja la de la civil,
és l'època del seu coneixement,
coneix l'orca,
li fa una entrevista a l'orca,
com a ell és molt jove,
li fa una entrevista a fer Diocracia a l'orca,
que en aquest moment està aquí,
perquè s'està representant una obra seva
i la representa la Margarida Xiru.
Aquesta etapa seria la primera etapa,
l'etapa del poeta que viu Barcelona
en la Guerra Civil.
Després,
el gran trencament amb els intel·lectuals catalans del moment,
perquè publico un llibre càncer,
que és un escàndol per molts intel·lectuals,
el seu exili a París,
s'han treballat amb tothom,
amb els intel·lectuals i amb el règim,
des de tota aquesta etapa d'exili,
en la qual escriu també una sèrie de poemes importants,
i finalment el seu coneixement de Picasso
i la llibertat.
Llavors, en aquest sentit,
que José Palau i Fabre,
tota la seva vida,
buscava la llibertat,
i la va trobar en Picasso.
Doncs aquesta conferència que tindrà lloc
a les 7 del vespre a Can Ginestà,
que tractarà sobre la figura de José Palau i Fabre.
Moltes gràcies, Joan Noves,
poeta i president de la Fundació Palau,
per atendre'ns al Just a la Fusta,
i esperem que la conferència aquest vespre
vagi molt bé i sigui un èxit.
Segur, moltes gràcies.
Adeu, bona tarda.
Passen 25 minuts de les 12.
Hem parlat amb Josep Noves,
president de la Fundació Palau,
que aquest vespre serà a Can Ginestà,
en una conferència titulada
Josep Palau i Fabre i la llibertat.
Nosaltres fem ara una pausa per la publicitat,
i de seguida tornem aquí al Just a la Fusta en directe.
No marxeu, fins ara.