11 minuts i les 11, aquesta hora parlem de la cursa de Cards de Coixinets, aquest cap de setmana s'ha celebrat la seva quarantena edició,
n'hem parlat fa una estona amb l'Andrea Bueno i ara en volem parlar una mica més en profunditat amb un dels organitzadors,
el responsable de comunicació, Jonás Basol, tenim el trac amb tot el telèfon, molt bon dia, Jonás.
Hola, molt bon dia, Carme.
Per parlar una mica de com va anar tot plegat, va anar molt bé, no? Em sembla que almenys pel que ens ha arribat va venir força gent, com ho valoreu vosaltres?
Molt positivament, vam celebrar aquesta quarantena cursa molt bé i molt contents d'haver pogut fer, que en siguin moltes més.
Exacte, una mica era com arribar a la quarantena suposo que era un repte important i ara és que es pugui mantenir també, no?
Sí, ja, aquest nivell de curses, doncs ja esperem que això sigui una tradició que està ben arrelada a Sant Just i que tingui molta llarga vida.
La cursa al quarantena va anar molt bé, en tenim un petit retard, potser vam acumular un retard d'una hora.
Però això ja és habitual, no? També sempre hi ha una mica de retard?
Sí, hi ha moltes coses a controlar, sempre hi ha moltes coses a controlar i és inevitable que alguna falli.
Moltes vegades són elements externs a l'organització, elements de tecnologia o alguna cosa així que en aquell dia fan figa i s'han de reposar d'alguna manera i això fa que anem enrederits.
i en aquest cas també va acumular-se un accident a la part de dalt de boxes, un accident que no és habitual.
L'ambulància no va sortir en aquesta edició cap vegada per poder assistir als cars a la pista, com si diguéssim.
Tot va ser fora de...
Va ser fora de circuit, sí.
Curiós.
Era una col·ligió d'un pare i un fill, em sembla, i semblava que podia ser greu al principi, podia ser una lesió cervical important, per tant va anar bé de mobilitzar les dues ambulàncies,
fet pel qual vam tenir la cursa parada molta estona, però després, i per sort no ha estat res, es veu que ha quedat amb l'espant i el corredor està bé, el corredor jove.
Per tant, doncs, bones notícies també en aquest sentit.
En canvi, no hi va haver, doncs, a dins de pista no hi van haver topades tan bèsties com altres anys, llavors, no?
Topades? Topades n'hi van haver, n'hi ha sempre.
Però no van necessitar l'assistència mèdica, és a dir, l'ambulància no la vam haver de mobilitzar.
Sempre hi ha cops i petacades en els cars, i sempre l'hospital de campanya que tenim allà davant del mil·lenari,
i les ambulàncies, tot i no van sortir, van fer algunes assistències en estàtic,
pel corredor, cops petacades, ja dic, coses poc importants, però sí, no va ser de les curses més accidentades ni de bon tros.
Val. Una quarantena cursa, doncs, que a banda del que es va fer ahir diumenge, també tenia el punt,
o sigui, tot el cap de setmana és l'hora d'aquest quarantè, però una de les singularitats era el que es va fer el dissabte a la nit, no?, aquesta baixada nocturna.
Sí, sí, sí. Vam agrair molt que tots els corredors, bueno, que gran part dels corredors participessin en aquesta baixada nocturna,
se'ls va proporcionar uns efectes, unes barretes de llum de diferents colors, que va lluir bastant.
Vam baixar tots alhora, com que era una baixada d'exhibició no es podia córrer, vam baixar un al costat de l'altre,
i a poc a poquet, amb una música de fons així, tipus èpica, i va quedar bastant lluit.
Llavors, després vam fer un sovau popular, vam venir-nos a un col·lectiu que fan truites de patates molt grans,
vam venir a fer una truita de patates enorme, i vam estar projectant vídeos de les primeres edicions dels anys 80-90.
Sí, va estar bé, va estar lluit.
I la gent ho va respondre bé, per tant, aquest moment de recordar una mica l'origen,
anava a dir l'origen, però als 90 en realitat fa 20 anys.
Sí, ara és la meitat, sí, sí.
Sí, per allà hi havia Carles Palau i altres fundadors d'aquests que van iniciar aquesta aventura dels cars
a través de l'Europament Escolta Martin Luther King, i va anar força bé.
Ens veia la gent animada, amb ganes de Carles, amb ganes de poder celebrar.
40 és un número d'un rodó que ens agrada a tots, i com t'he dit abans, esperem que en siguin 40 més, com a mínim.
Exacte. De fet, aquesta cursa, no tant, però l'any passat sí que es va fer aquest toc d'alerta,
vam parlar també en l'última entrevista, l'últim dia que vam parlar, amb tu justament de si estàveu rebent
el suport de gent que s'engressi, que decideixi sumar-se una mica a l'organització.
No sé si durant aquest temps, vinculat també amb aquesta femèride, aquest 40 aniversari,
heu rebut més suport, més gent que decideixi sumar-s'hi, Jonas?
Si s'ha fet aquesta 40ena cursa és gràcies al suport que hem rebut.
Molta gent que ha vingut a col·laborar a través de la crida de l'any passat,
recordàvem que veiem que la cursa de cars estava en parella mort,
i és així si no continuen entrant gent i gent per fer el relleu a l'organització.
Enguany hi ha part de l'organització que deixa el relleu a les noves generacions,
per tant, sempre és important que s'hi vagi sumant gent sempre.
Tu plegues ja, Jonas?
Jo plego, sí. Continuarem venent als cars, continuarem a estrenar el dia de la cursa
i farem un cop de mà sempre, però aquesta feina que s'ha de fer durant tot l'any,
perquè és un cap de setmana, però cal de molta preparació,
cal de publicitat dels comerços, cal de preparar la comunicació,
cal de preparar el circuit, els permisos, la seguretat...
Un munt de coses que s'han de fer perquè tots puguem gaudir d'aquest cap de setmana
i ara hi haurà unes altres persones que s'encarreguin.
I així és l'organització de cars.
Jo crec que és bo per la cursa, per l'organització i pel poble,
que no sempre sigui la mateixa gent que hi sigui.
Exacte, que es vagi movent una mica també tot plegat.
Sí, sí.
Això ja serà de cara a la següent edició, però bé, en tot cas,
d'alguna manera aquest quarentè el podeu celebrar amb bon regust de boca, no?
Sí, sí, sí.
Està al nucli de l'organització amb la sensació que la feina que hem fet ha estat una bona feina.
El temps es va ajudar, a més a més, no?
Sí, teníem molta por perquè la setmana anterior deien que el diumenge sobretot plauria
i ens vam aixecar el dissabte, que els carrers estaven mullats,
havia plogut la nit de divendres de dissabte,
però tot el dissabte després es va aclarar i vam poder tenir un bon dia de cronos.
I diumenge, que era el dia problemàtic, es va aixecar sense cap núvol,
és a dir, perfecte, sí, sí, sí.
Exacte, aquests dies en què compensa.
Crec que l'any passat també va ser bo, però bé, de tant en tant, ajuda que funcioni també tot el tema del temps.
Doncs va ser aquesta quarantena edició, com dèiem també,
no sé si pel que fa al públic també veu notar més participació que els últims anys, Jonas?
No, especialment.
Bé, sí que hi ha a veure aquest allargar la jornada del dissabte amb aquesta embaixada nocturna i el sopar,
llavors normalment el dissabte comença a fluixar una mica i aquesta edició sí que hi havia més gent dissabte.
Però diumenge és que, com que està tan rebentat, és una festa tan ubicada allà en el calendari Sant Justenc,
que sempre veiem molta, molta gent i ja no et sabria dir si n'hi havia més,
si n'hi havia menys que l'any passat, és difícil.
En tot cas, hi havia gent, que és el que compta, no?
Hi havia gent, correcte, sí, sí, això, segur.
Algun moment emocionant també de la cursa d'aquest any?
Alguna de les finals o alguna cosa que creus que estaria bé destacar?
Bé, jo diria que n'hi ha molts, de moments emocionants, n'hi ha molts.
Hi ha les persones que venen i reclamen el box de sortida quan estem allà llançant les graelles,
que revisem que tots els cars estiguem, que haguem captat bé l'hora d'arribada dels cars,
perquè hi ha dos cars que han arribat molt justos, un a costat de l'altre, sisplau, mireu el vídeo,
perquè a mi em sembla que per tres dits hem passat nosaltres, hem passat ells...
Tothom té el seu moment emocionant, tothom veu la cursa de la seva manera.
I llavors cadascú es queda amb els seus records.
I a mi m'agrada molt quan ho expliquen als alabins, als més petits de la casa,
perquè ho expliquen amb molta il·lusió i amb molta emoció,
i aquells potser és un moment d'una corba, un moment de l'arribada, una abraçada,
i això a ells els fa... és el seu moment, és el moment de la seva edició.
Tu amb què et quedes a tot aquest temps que has estat a l'organització dels cars?
Jo em quedo amb la gent voluntària que ens hem posat a l'organització per sumar,
per mantenir una tradició molt xula, molt guapa, molt humana, que són els cars.
Tota aquesta gent que hi marteix el seu temps, sobretot el seu temps.
El temps d'avui en dia és or, i si algú l'està dedicant a fer una activitat com aquesta,
perquè tots els corredors puguin córrer i que s'enjust continuï tenint aquesta baixada,
jo em quedo amb això.
Les ganes de seguir viva una tradició.
Doncs bé, exacte, una tradició que continua viva i que en principi continuarà durant els propers anys.
Aquest cap de setmana es va fer la quarantena cursa i després, com sempre, l'entrega de premis és més endavant, no?
És a finals d'aquest mes o teniu data ja?
Sí, tenim data. És el 26 d'aquest mes, a les 7 de la tarda al Casal de Joves.
Sempre és dues setmanes després de la cursa.
Tenim un cap de setmana de descans i el següent, el dissabte a la tarda,
ens trobem al Casal de Joves per fer aquesta entrega de premis i concloure l'edició del Quarentè.
Perfecte. Doncs ara, això, d'aquí a un parell de setmanes, aquest dissabte,
quan es donarà per tancar d'aquesta quarantena cursa, aquesta quarantena d'edició dels cars de coixinets,
una altra edició, doncs, genuinament s'enjustenca, com dèieu, també amb l'eslògan d'aquest any.
Avui n'hem volgut parlar amb el Jonas Bassó, responsable de la comunicació dels cars.
Moltes gràcies, Jonas.
Moltes gràcies a vosaltres, Carme.
I que vagi molt bé. Fins aviat. Bon dia.
Vinga, bon dia. Adeu.