.
Doncs vinga, perquè passen uns minutets d'un quart de dotze
i seguim el magassin matinal de ràdio d'Esberna en just a la fusta segona hora del programa.
Avui som dijous 11 de març del 2021 i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres el telèfon a Beatriz Silva,
que és presidenta de l'Associació de Malalts de Runyó de Barcelona.
Ja la tenim al telèfon, per tant, saludem-la.
Hola, molt bon dia, Beatriz.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Mira, al principi del programa, quan hem començat el dia,
sempre fem el dia internacional i avui hem dit que l'entrevista d'avui
precisament tenia molt a veure amb el dia internacional
perquè som dijous 11 de març i es commemora el dia mundial del Runyó.
Parla'ns una mica d'aquest dia.
Per què es decideix establir-lo?
Quin és l'objectiu?
Una mica per conèixer el dia.
Sí, doncs el Dia Mundial del Runyó es va crear el 2006,
que ja portem molts anys, es celebra tot el món,
perquè la malaltia renal, per una banda, és una malaltia molt desconeguda
i també no dona símptomes fins que no està molt, molt avançada,
per tant, sempre s'anomena l'enemic invisible, no?
Són uns òrgans, també, els ronyons molt desconeguts.
I llavors es va decidir crear aquest dia una miqueta
de cara a la prevenció i a la detecció precoç de la malaltia,
perquè ens hem adonat que hi ha molts malalts
que arriben ja en fases molt, molt terminals,
precisament per això, perquè no hi ha...
El tema de la prevenció no aconseguim de fer-ho bé,
no fem bé el tema de la prevenció,
i perquè també som uns òrgans que jo penso que són molt desconeguts.
La gent sempre s'ha de parlar del cor, per exemple,
i d'altres malalties, que se'n parla molt,
però és veritat que els ronyons no se'n parla gaire, en general.
I quan parlem de malalties al ronyó, Beatriz,
a quines malalties ens estem referint?
Hi ha algunes concretes?
El tema, per exemple, al ronyó,
les persones que tenim aquesta malaltia,
que es diu insuficiència renal crònica,
hi ha diversos factors.
Dos principals, sí que és veritat,
que hi ha la hipertensió i la diabètic,
són dues causes molt grans,
es diuen causes principals,
que provoquen insuficiència renal crònica.
Però després hi ha molta gent que no se sap,
que és desconegut,
que de sobte van al metge i li fan una analítica
i li diuen que, bueno, per les analítiques,
que els ronyons no funcionen bé
i és una causa desconeguda.
Després hi ha causes hereditàries,
sí, sí, hi ha causes, per exemple,
jo tinc una malaltia que es diu poliquistosi renal,
que vol dir que els ronyons, bueno,
produeixen uns quistes
i al final, doncs, al llarg dels anys
es van fent molt grans, molt grans,
i al final impideixen al ronyó
fer la seva funció.
Vull dir que hi ha moltes causes,
molt diverses,
però sí que és veritat
que hi ha un percentatge molt alt
de persones amb diabetes
que provoquen al final insuficiència renal
i també la hipertensió,
que són també, a la vegada,
una malaltia que tampoc no dona símptomes.
i hem parlat que poden haver-hi factors hereditaris,
ens has dit, és a dir,
per causos genètiques,
però hi ha factors de risc
que podem nosaltres controlar
o tenir en compte a l'hora de prevenir
aquesta malaltia,
la insuficiència renal?
Sí, i per això també,
per això el tema aquest del Dia Mundial del Ronyó
és important perquè la gent es conscienciï
que és molt important un cop a l'any,
personalítica, de sang i d'orina,
que aquí es pot veure perfectament
si els ronyons funcionen bé,
es poden detectar algun tipus d'anomalia,
l'atenció, com hem dit,
és molt important tenir l'atenció arterial controlada,
això es pot tenir amb una bona alimentació,
amb una bona dieta,
fent exercici,
hàbits saludables
i també, si és el cas,
ens haurem de medicar.
Les persones, per exemple,
que tenim insuficiència renal crònica
acostumen a tenir hipertensió
i ens haurem de medicar,
però també ens ajuda molt
tenir una bona dieta,
uns hàbits saludables,
coses que s'han de fer,
com fer exercici,
menjar adequadament,
però també hem d'evitar els hàbits tòxics,
tòxics, el tabaquisme,
en fi, el tema de l'alimentació d'ultra processats,
una sèrie de coses.
I tenim dades, Beatriz,
de quantes persones pateixen aquesta malaltia,
la malaltia renal crònica?
Doncs cada vegada és una malaltia
que es diu que la prevalença va en augment,
es diu que hi ha com un 10% a tot el món
que té algun tipus de malaltia renal,
perquè la malaltia renal,
com que no dóna símptomes,
tu pots tenir molts anys
que els ronyons van progressivament,
deteriorants,
sense que tu que t'anadonis.
Per això se'n parla
que hi ha un presentatge molt alt
en xifres concretes
que s'estan fent el tractament substitutiu
a tota Espanya,
parlem d'unes 64.000 persones.
Déu-n'hi-do.
Creus que es fa una promoció
de la salut renal
suficient aquí a Espanya
o a Catalunya, per exemple?
Doncs és això,
que dies com aquest ens ajuden,
per exemple nosaltres
a les xarxes socials
estem tota la setmana
i fins i tot el mes,
sediquem el mes de març
a conscienciar,
a donar una sèrie de consells
i fomentar els hàbits
que estem dient,
perquè d'aquesta manera
intentar que la gent
es conscienciï una miqueta,
perquè és veritat
que no se'n parla gaire.
Creiem que no se'n parla gaire.
Perquè quines funcions, Beatriz,
per conèixer una mica més aquest òrgan,
ja que no se'n parla gaire,
quines funcions té el ronyó?
És a dir,
què ens passa
quan deixen de funcionar?
Doncs la veritat
és que passen moltes coses,
perquè els ronyons
són uns òrgans
que potser la gent
només es pensa
que filtra l'orina,
produeixen molts litres d'orina al dia,
però el que fan realment
és netejar tota la sang
que passa pels ronyons
de totes les toxines.
Sota el que mengeguen,
tots els rebuts,
doncs el ronyó
ens ho filtra.
però també té molta incidència
en la producció, per exemple,
de globus vermells,
també sintetitza la vitamina D,
en fi,
que fa moltes funcions,
no només el fet
de fer l'orina
i de filtrar-nos
tota la sang.
Això,
moltes persones
que tenim aquesta malaltia,
tenim anèmia,
perquè el ronyó
produeix una hormona
que facilita
que es creïn globus vermells.
I també ajuda molt
a sintetitzar la vitamina D,
però també els malalts
tenen un dèficit de vitamina D,
vull dir,
que fa moltes funcions.
Són uns òrgans
molt importants.
I un cop es detecta
que hi ha
un problema
en un dels ronyons,
quins tipus
de tractament
es poden donar
en els pacients?
Sí,
quan ja estàs
els ronyons
ja comencen a fallar
definitivament,
tens un percentatge
de filtrat
que s'indiu
molt baixet,
ja has de passar
a fer-te
un tractament
substitutiu
dels ronyons,
els ronyons no funcionen,
perquè quan parlem
d'insuficiència renal
sempre estem dient
els dos,
són els dos
que no funcionen,
perquè amb un
pots viure perfectament,
potser hi ha molta gent
que no ho sap
perquè no s'ha fet
cap ecografia
i només en té un,
però amb un
pots viure perfectament.
en el nostre cas
són els dos,
quan es parla
d'insuficiència renal crònica
sempre són els dos
que fallen
i llavors has de fer
el tractament
de la diàlisi
que es pot fer
en un centre,
la hemodiàlisi
o també hi ha un altre
que es diu peritoneal
que aquesta també
la podries fer a casa,
que són,
bueno,
la peritoneal
es faria diàriament,
el tractament
de diàlisi
que potser és
el hemodiàlisi
que potser és el més conegut
és aquell que tens
que anar tres cops
per setmana
en un centre,
que et punxen,
et treuen tots,
tota la sang
que passa per una màquina,
que te la neteja
i després retorna
i t'has de passar ja
com quatre o cinc hores,
és un tractament
molt dur realment,
molt dur
perquè t'han de substituir
totes les funcions,
els ronyons
que mai seran
el mateix
que el ronyó
que funciona 24 hores
i després
la millor terapèutica
està clar
que és el trasplantament
per a nosaltres
la millor terapèutica
que també és substitutiu
se'n diu
perquè clar,
el trasplantament
vol dir
que et posen
un òrgan
d'una altra persona
que pot ser de cadàver
però també pot ser de viu
perquè...
Clar,
el C2,
no?
Exacte,
hi ha persones
que donen un ronyo
en vida,
això també es fa
molt
i de fet
és la millor opció
pel pacient
perquè no has de passar
per la diàlisi,
t'evita el fet
de passar per la diàlisi,
d'estar en una llista
d'espera,
patint
per quan et tocarà
i tampoc
és una operació
que es pot fer programada
no com la del
trasplantament
de cadàver
et truca
a qualsevol hora
en qualsevol moment
perquè apareix
de sobte
un òrgan
i t'has d'anar corrents
a l'hospital
però, bueno,
en general
sigui de viu
o de cadàver
el trasplantament
és la millor opció
clarament
i és un regal
de vida.
Normalment
els trasplantaments
segons he consultat
a l'AUCAT
l'organisme
que s'encarrega
d'aquí de Catalunya
de gestionar
i de coordinar
tot el tema
dels trasplantaments
el del ronyom
és el de l'òrgan
que més trasplantaments
hi ha
no sé si per la seva
efectivitat
perquè hi ha
com hem comentat
més donants
és així, no?
Bueno
tenim més
trasplantaments
renals
per la raó
que hi ha més malalts
és aquesta la raó
hi ha més
percentatge
de malalts
renals
que per exemple
afortunadament
que de fetge
que amb el tema
de l'hepatitis
s'ha pogut solucionar
molts
molts òrgans
després
d'acord
hi ha un nombre
inferior
de malalts
per això
de ronyó
és el que més es fa
és veritat
que és el que més es fa
és el primer
que es va començar a fer
a l'any 65
és el primer
trasplantament
que es va fer
a l'hospital clínic
però
i és veritat
que el tenen
molt per la mà
se'n fan molt
és una terapèutica
molt consolidada
però també
també la de fetge
cor i altres
i altres òrgans
també està molt consolidada
però realment
hi ha menys
menys malalts
és per això
que se'n fan menys
i quin tant percent
d'èxits
tenen
aquests transplantaments
perquè a vegades
no sempre
no
no sempre
els òrgans
els acceptem
en el propi cos
no
no
realment
no s'hauria dit
de ben bé
un percentatge
però sí que és veritat
que tenim
moltes persones
trasplantades
la duració
de l'òrgan
varia molt
se'n parla
d'una mitjana
de 15 anys
però és veritat
que hi ha gent
que porta dos
tres
i fins i tot
quatre
trasplantaments
en poden fer
diversos
el primer
sí sí
hi ha gent
que tenim
socis
que porten
quatre
trasplantaments
i sobretot
gent que ha començat
molt joveneta
perquè és una malaltia
que pot afectar
fins i tot
de bebè
de petit
tenim
persones
que han començat
en 15
16 anys
i per tant
al llarg
de la seva vida
necessitaran
diversos
trasplantaments
també és veritat
que hi ha gent
que en qualsevol moment
pot tenir un rebuig
el pots tenir
el primer any
el primer mes
la primera setmana
el dia següent
vull dir
és molt variable
però sí que és veritat
que avui en dia
tenim uns medicaments
que ens en diuen
immunosupressors
que són els que
eviten el rebuig
de l'òrgan
que són
molt eficaços
i sempre
hi ha molts
molt
és un
la veritat
és que hi ha
molt percentatge
d'èxit
perquè gràcies
a la medicació
doncs
quan es detecta
un rebuig
es pot solucionar
i es poden salvar
molts ronyons
però sí que és veritat
que hi ha casos
que es rebutgen
per el que sigui
per moltes raons diverses
i també
al llarg dels anys
aquest ronyó
es va fent
diguem-ne vell
i sí que és veritat
que quan ara
tenim casos
d'èxit
per exemple
ara tenim un pacient
que porta 30 anys
amb un mateix ronyó
ostres
o 20 i pico
sí sí sí sí
hi ha casos
extraordinaris
de gent
que ha anat molt vell
que ha anat
sí sí sí sí
també depèn molt
de si
l'òrgan transplantat
era d'una persona jove
o m'entens
que depèn de moltes coses
i també com et deia abans
per exemple
el de viu
que també
és la millor opció
doncs
és una persona
que es troba
en perfectes condicions
i és jove
doncs
també té més durabilitat
perquè
avui en dia
també hi ha una mitjana
de donants
molt gran
molt gran
vull dir
donant mitjà
és una persona
que té més de 60 anys
clar fixa't
i llavors
clar
hem de tenir en compte
tots aquests factors
incideixen
en la duració
de l'òrgan
clar
i
Beatriz
hem parlat
de la importància
de la detecció
precoç
però hi ha alguns
signes
concrets
que ens puguin alertar
que algú estigui patint
una insuficiència renal
cases
coses
símptomes
que diguis
ostres
si et passa això
fes-t'ho mirar
perquè potser
sigui alguna cosa
relacionada amb el ronyo
ja
és a dir
jo recomanaria
el més important
com a mínim
com he dit abans
un cop a l'any
una analítica
i d'orina
per veure-ho
i tenir l'atenció
controlada
perquè
lamentablement
quan ja tens símptomes
és que
vol dir
que estàs
al final de tot
que és veritat
que ja comences
a tenir nàusees
vòmits
pot ser inflades
com que el ronyo
no funciona
pots inflar-te
llavors tindràs
sobretot
els turmells
inflats
que veuràs
que la retenció
de líquids
retendràs líquids
perquè el teu ronyo
no està filtrant
tot el que pot
tindràs mal de cap
marellos
dormiràs malament
tindràs molts símptomes
però això
com et dic
ja seria la fase final
a punt d'entrar en diàlisi
i això seria
el que hem d'evitar
hem d'evitar
que aquesta persona
arribi
en aquesta situació
que vol dir
que anirà al metge
i li diran
mira
és que t'has de fer
la diàlisi
i això és un xoc
molt gran
és millor
que vagis abans
i que
amb una alimentació
adequada
es pot
allargar una miqueta
la duració
de l'entrada
en diàlisi
i amb una tensió
controlada
amb el sucre controlat
si et controles
una mica
tots aquests factors
de risc
doncs pots durar
aquest ronyo
que està una miqueta
delicat
i que està
doncs
condemnat
a tenir insuficiència
renal
podrà durar una miqueta més
i no entraràs
en un
en un xoc
que hagi
de fer-te la diàlisi
de seguida
que és molt
realment
és molt
impactant
i què passa
perquè la gent
si no va mai
al metge
o no es fa analítica
si pot passar
un dia
que li diguin
que això va malament
es pensarà
que té qualsevol cosa
i en realitat
és que no li funcionen
els ronyons
i necessitar
un diàlisi
i això és
realment
realment
fort
i el tema
de la Covid
el sorgiment
de la pandèmia
de tots aquests
canvis
que estan
avançant
als centres mèdics
ha afectat
d'alguna manera
els diagnòstics
ha afectat
moltíssim
ha afectat moltíssim
l'impacte
de la Covid
ha sigut
en un col·lectiu
ha sigut
ha sigut molt fort
en tot
en tot
en tot
les fases
de la malaltia
perquè és una malaltia
que podem dir
que té moltes fases
des de les persones
que estem en prediàlisi
que portem molts anys
controlant-nos
però encara no hem entrat
en un tractament
de diàlisi
la petja part
està clar
que se l'hem portat
la gent
que ha de anar a diàlisi
perquè en tota
la gran onada
que va haver-hi
ells havien de sortir
de casa
per anar
al centre de diàlisi
no sé quins
els podien confinar
perquè havien de fer
necessàriament
la diàlisi
per tant volia dir
que havien de sortir
de casa
amb una ambulància
ficar-se en un centre
saia tota la tarda
la mascareta
però encara i així
doncs esclar
hi ha molta gent
que s'ha contagiat
hi ha hagut mortalitat
molt alta
sobretot en diàlisi
és l'estat
també són persones
de molt risc
en totes les infeccions
en general
tenim risc
però
en la Covid
també ha tingut
bastant impacte
i bueno
ara
afortunadament
amb la vacuna
esperem que la cosa
doncs
es tranquilitzi
i
que no hi hagi
tanta incidència
sobretot
de mortalitat
que hi ha hagut
una mortalitat
molt més alta
que la població
normal
en aquest cas
i
des de l'associació
de malalts
de ronyó
una mica
quines són
les funcions
que dueu a terme
teniu molts associats
molts associades
sí
sí
sí
tenim molts
la veritat
és que tenim molts
perquè portem
més de 40 anys
nosaltres
i llavors
al llarg de tots aquests anys
el més important
ha sigut sempre
acompanyar
els malalts
a totes les fases
de la malaltia
perquè són malalts
que
estem junts
molts anys
perquè des d'aquest
detecten la malaltia
fins que potser
ens escenem diàlisi
i després
com ja t'he dit abans
totes les fases
de diàlisi
els transplantaments
que a vegades
són molts anys
que estem junts
i el més important
és donar
assessorament
psicològic
dietètic
és molt important
a la nostra malaltia
també tot el tema
d'informar
sobre la discapacitat
els certificats
de discapacitat
de vegades
en moltes ocasions
també
la gent
ha de deixar la feina
i per tant
s'ha de demanar
una pensió
per incapacitat
en fi
intentem assessorar
en tots els aspectes
de la vida
però ara
la Covid
el més important
que hem trobat
és acompanyar-los
hem estat
en contacte
amb grups
d'ajuda mutua
que ens han fet
per fum
amb webinars
per donar
tot tipus
d'informació
puntual
sobre com estava
la Covid
com estava
la vacunació
que ha sigut
molt dubtosa
perquè al principi
no sabien
si el nostre col·lectiu
es podria vacunar
en fi
hi ha hagut molts dubtes
i és un tema
de resoldre dubtes
d'ajudar-los
i sobretot
acompanyar-los
perquè no se sentin sols
perquè
és molt important
pertanyar a un grup
i poder parlar
de tu a tu
amb una altra persona
que té la mateixa malaltia
sobretot
amb la Covid
amb el confinament
que havien d'estar
tantes hores
bé
les tres tantes
no s'atrevien a sortir
els trucaves
i diuen
no és alguna cosa
de casa
no sortien de casa
per res
i feien la veritat
molta pena
perquè pensava
mana meva
és que no volien sortir
perquè clar
són gent que sap
que són de risc
i que la mortalitat
en el nostre cas
és superior a la mitjana
llavors enmig de tot allò
ha sigut
molt dur
i les funcions
ja et dic
per mi el més important
és en aquests moments
acompanyar-los
en tot allò
que necessitin
i de
resoldre dubtes
i
i ara per exemple
estem penjant
a les xarxes socials
testimonis de persones
que ens expliquen
les seves experiències
el desplantament
els anys que porten
bé
això ajuda molt
també
de conèixer
les històries
humanes
d'altres persones
molt bé
doncs
Beatir
se'ns acaben els minuts
per l'entrevista
ha estat un plaer
gràcies
hem aconseguit
conèixer una mica més
la malaltia
renal
crònica
bueno
la insuficiència renal
també
conèixer una mica
els símptomes
el tema de la prevenció
la funció dels ronyons
per tant
moltes gràcies
endavant amb l'associació
i a seguir
acompanyant
els malalts
doncs moltíssimes gràcies
a vosaltres
per dedicar-nos
a aquests millors
moltes gràcies
a vosaltres
i que tinguis un bon dia
igualment
que passeu un bon dia
que vagi bé
adeu
adeu
adeu