I could show the world how to smile
I could be glad all of the while
Doncs vinga, tot just ara passen un parell de minuts del primer quart de les onze,
en fi, són les onze i dixet, tenim amb nosaltres la Maia Zolidova,
ella és una veïna santjustenca però d'origen ucrainès
i amb ella volem seguir una mica aquestes qüestions d'actualitat i de solidaritat de Sant Just amb Ucraïna
i també conèixer algunes de les accions que s'estan duent a terme.
Saludem la Maia. Maia, bon dia.
Bon dia.
Bon dia, ben tornada a l'emissora.
Gràcies.
Fa uns mesos vam tenir una primera trobada aquí, fa uns mesos, farà gairebé un any.
Sí.
Que farà també tot just que va començar aquesta maleïda guerra.
Que dèiem, Maia, gràcies per venir fins aquí,
també perquè sabem que en qüestions de salut acabes de sortir una operació,
així que encara més agraïts de comptar amb tu aquí.
Volíem parlar d'aquests projectes solidaris que està treballant també Sant Just,
conjuntament amb diverses entitats,
i també la tasca que estàs fent tu mateixa, Maia.
No sé si recordem que a l'última entrevista ens explicaves, no?,
que havies acollit a diverses persones que havien vingut d'Ucraïna.
No sé en quina situació et trobes actualment,
i com ha anat aquest gairebé any d'aquesta situació aquí a casa.
Bé, ha sigut un any molt trista i molt complicat.
Bé, la compensació és gran perquè dius,
pots tenir aquí a una part almenys de la gent que estimes,
i pots fer alguna cosa i et sents útil, no?
I aquesta part compensa de debò,
a més a més amb el suport que dona tota la gent.
Però sí, sí, sí, ha sigut un any molt complicat i un any molt trist,
i doncs justament demà farà un any que ha començat la guerra,
i la sensació és d'angoixa, d'angoixa i de tristesa, sí.
I les persones que han anat arribant,
clar, en quin estat es troben aquí,
o de quina manera, diguéssim, van tirant la seva vida aquí,
si és que no han tornat, no?
Perquè, doncs, tenen una mica aquest conflicte, no?
Imagino una emoció de què fer,
si quedar-se, tornar a marxar, estan aquí,
però tenen familiars allà,
i clar, no poden tirar endavant la vida
tenint en compte la seva situació, diguéssim, d'arrels.
Sí, és molt complicat i dolorós,
tu has dit que cada família, cada vida,
és una història,
i la veritat és que no és per exagerar,
però és una història digna de pel·lícula,
perquè cadascú ha passat pel seu patiment
de començament de la guerra,
de la incertesa, de sortida d'allà,
de fugida,
de veure on es queden, com es queden,
i per quan es queden.
I per això t'ho deia,
l'angoixa aquesta de dir quan començava la guerra,
dèiem, bueno, a veure, això acabarà aviat,
això és, mira, ja passarà,
hi ha passat un any,
i, bueno, no sé si em permets diure,
és encara més, no?, l'angoixa,
perquè no veus el final.
i que per un costat la majoria de la gent que està aquí
està prou bé en condicions molt diferents
i situacions diferents,
però estan prou bé,
estan fora de perill,
però no tothom ho aguanten de la mateixa manera.
i sí, hi havia gent que ha vingut aquí amb nosaltres,
que els hem donat molt de suport a tots els nivells,
des de l'Ajuntament, de Seguretat Social i tot i tot,
i als veïns,
i hi havia gent que ha vingut
i encara conservava els seus recursos econòmics
i tenien una solidesa important
per no dependre de ningú
i jugaven aquí pisos,
teníem una casa gran jugada
per on es juntaven,
no pots dir que són famílies,
que són mares i nens
i companyes,
i més de la meitat d'ells
han tornat a marxar.
Mares i fills, eh?
Mares i fills,
sí, mares i fills
i encara, ja t'ho dic,
no és per misèria,
no és per la situació econòmica
i malgrat els diners que pot tenir un
per permetre-se una vida
més d'osfegada que els altres,
doncs aquesta angoixa
d'estar-hi fora de casa seva,
d'estar-hi fora del seu país,
d'estar-hi,
de poder fer res,
de tenir-hi homes,
germans,
fills,
i estar-hi tan lluny
i encara, si vols,
estar-hi prou bé ells aquí
i de la situació dolenta
i de perill
i de la guerra
que està patint la família.
I no han pogut gestionar
aquesta separació,
no han pogut suportar
aquesta sortida
i han tornat.
Vale,
doncs tenim amics
i bastant gent coneguda
que han marxat.
Jo, per sort,
pico la madera
que la meva família,
els que estan a casa meva,
doncs estan aquí,
me'ls deixo sortir
perquè...
Però voldrien anar-hi?
És a dir,
home,
quan s'acabi la guerra,
sí,
perquè el perill
és greu
i no és només
la frontera,
només són zones bèl·liques.
Suposo que,
sapigueu prou bé,
que, bueno,
que estan en bombardejos
en tot el país
i ara estem pagant
també la visita de Biden.
El dia del Perón
després els fan pagar
en bombardejos
més per tot arreu
i a la capital
òbviament més
i estan tots
amb una angoixa
que en propers dies,
precisament,
entre cometes,
per festejar
l'any d'aquesta guerra,
doncs,
hi haurà una escalada
molt gran,
una escalada bèl·lica
i una escalada
de bombardejos
de part de Rusia
molt gran
i estan bastant
amb por.
Normal,
quina situació
més complicada també.
Sí, molt.
I, Maia, també des del teu punt de vista,
tu estàs aquí,
que deies,
teniu una vida,
podríem dir còmoda,
aquí,
però estàs veient i visquent
tot el que està passant
a través de la gent
que ve cap aquí
i també a través dels mitjans,
a través de tot el que us expliquen
les persones
que segueixen visquent allà.
És per això
que aquí a Sant Just
també hi ha alguns projectes
solidaris,
tinc apuntats alguns,
crec que el Banc d'Aliments
està ajudant també
en el tema de recollir d'aliments,
no sé si hi ha alguns
altres productes més mèdics
o d'altres qüestions.
Tenia apuntat per aquí
també hi ha una empresa
que es diu Desbern,
que està intentant treballar
amb algunes pròtesis,
no?
Sí.
Amb l'Institut,
perdó,
l'Institut Desbern es diu,
per ajudar,
doncs,
a les persones
que han patit
algun tipus de...
Correcte,
són fantàstics
de mutilació.
Sí, justament fa dues setmanes
també hem estat parlant
amb ells,
a veure quines ajudes
podem fer a nivell
de logística,
de treure la gent d'allà,
de fer una prèvia selecció
de la gent
que ho necessita
i és la tasca
i un projecte increïble
que fan,
perquè,
a més a més
de la gent refugiada,
ara tocarem la gent
que està directament afectada
i no només militars,
hi ha civils
que han patit
i han perdut parts d'acords
i hi ha moltes necessitats
a tots nivells.
És una guerra,
és una guerra a tots nivells
i la pitjor pel·lícula
que has vist
a la teva vida,
imagina't dins d'aquesta pel·lícula
amb la teva família,
amb la casa teva
i...
i dóna por.
I tant.
De quina manera
es pot ajudar,
comentava aquests punts,
no?,
recollir aliments,
etcètera,
però no sé si,
des d'aquí Sant Just,
els oients
que ens estiguin escoltant
o els propis veïns
i veïnes del poble,
de quina manera
poden seguir ajudant
per a aquestes persones,
no sé si a través teu
o a través d'alguna entitat?
Bé,
nosaltres participem
en moltíssimes coses
i en tots els projectes
que trobem,
tant de les identitats grans
com petites coses directes,
no?,
que fem envius
a nivell de famílies,
de zones,
de barris,
de punts
on sàpiguem
on estan ficats
els militars
que també tenim
allà família
i amics
i germans,
allà l'Ui Tant.
I, bé,
segueixen,
és que totes les vies
segueixen actives
i segueixen molt necessitades.
Ja dic,
sigui aportacions
a la seguretat social,
l'aportació
aquesta genèrica econòmica
a totes les entitats
que tu has mencionat
també el banc d'aliments
són molt actives
i molt necessàries
i, de fet,
si algú
té interès
o inquietud
també es pot
arribar a veure
als centres d'ajuda
que per Barcelona
hi ha molts
per refugiats
que estan aquí
i encara segueixen
amb l'acollida
de roba,
segueixen
amb l'acollida
d'aliments.
T'ho prometo
que a vegades
véns allà
i veus que
encara falten
aliments
perquè
no tot el món
està al càrrec
de la seguretat social
i hi ha gent
que està depitjant
diguem-ne
de la manera
individual
i van allà
i a vegades
passen hores
per agafar-hi
alguna cosa
de comida
de pa
i tal.
És que,
clar,
l'ajuda econòmica
física
hi ha ajuda
amb aliments,
l'ajuda econòmica
a nivell d'estat
encara no ha arribat
i aquestes aportacions
són les que arriben
de debò.
Sí, sí, sí, són els que arriben
i a dir que l'hivern passat
estàvem
mira, amb la roba i tal
però ja
això s'acabarà ràpid
doncs mira
estem en la propera
onada
onada
amb el mateix
i
doncs
al front
enviem
calefactors
i les piles
i coses
perquè
estan
molts dies
sense llum
sense calefacció
amb
totes les poblacions
de tot el país
no són
només
les parts
on hi són
les batalles
més
oficials
i actives
doncs
tota la mena d'ajuda
absolutament
és ben rebuda
absolutament
ja dic
encara si
coses tan senzilles
com coses
d'aliments
i de ropa
que es portin
als centres
d'ajuda
d'ucraïnesos
que estan
a plaça Espanya
a la Via Laitana
a plaça Catalunya
a tot arreu
hi ha moltíssims
per Barcelona
tenen molta mancança
molta mancança
i l'ajuda
totes les entitats
entitats
oficials
que fan
la feina que fa
la Creuroga
és
absolutament
increïble
el suport
que donen
i el banc
d'aliments
i medicaments
tot
estem
gairebé igual
justament
aquesta setmana
parlàvem
amb
Marc Companys
ella és experta
en ajuda humanitària
forma part també
de la FEDE
que és una associació
d'ONGs
de Catalunya
crec que la coneixes
i parlàvem una mica
d'alguns conflictes
algun d'ells
de Venezuela
però també
parlàvem
d'Ucraïna
deia que
s'estaven preparant
també per rebre
entre cometes
o que hi ha molts països
que també s'estan preparant
per rebre
com un èxode
però ja no de refugiats
sinó de persones
que realment ja
és fugir
és a dir
amb el que poden
com poden
i ja és
marxar
és a dir
realment
abandonar el país
i buscar una vida
on
puguin viure
i els deixin viure
i no tinguin por
a morir
amb una bomba
o un atac
rus
sí
segueixen igual
perquè allò
que estàvem parlant
abans
i hem mencionat
la gent
que ha vingut
no ha pogut gestionar
la seva vida
i les seves emocions
al marge
de la situació
econòmica
i el suport
estàvem parlant
però de la mateixa manera
arriba cada vegada
més gent
perquè
gent que estava ja
aguantant
a les zones bèl·liques
a tot el país
i deia
amb l'esperança
que això s'acabaria
algun dia
i ha passat un any
i la gent
torna a sortir
doncs
aquest moviment
és constant
absolutament
i clar
hi havia molta gent
aquí
també
que deia
bueno
a veure
jo aquí estic
una temporada
però
clar
ara el plantejament
quant de temps
tinc que estar-hi fora
ningú ho sap
com gestionar
la meva vida
dels meus fills
ningú ho sap
la gent
alguns agafaven
alguna feina
temporal
que tenen permisos
també
és una part
molt complicada
perquè molts
que són professionals
necessiten homologar
els seus papels
per altres feines
menys qualificades
tampoc els agafen
diguem
per temps llargs
no és desfàcil
i clar
el
de plantejar-se
de dir
no sé
si tornaré a casa meva
alguna vegada
o plantejar-te
ja el concepte
de la teva vida
ja està
ja me'n vaig
per sempre
és molt dolorós
i sí que hi ha gent
que ho està fent
tens de bo
hi ha gent que
està allà
amb el plantejament
que
vale
pot ser que la guerra
acabi
però ningú
se'n sap quan
ara ja
aquest concepte
i aquesta esperança
es va quedar
i cada vegada
està més efímera
perquè no veus
ninguna gestió
que tingui un efecte
a nivell econòmic
a nivell polític
a nivell social
la gent
està
destrossada
i doncs
ha de seguir
amb la seva vida
d'alguna manera
de quina
és difícil de veure
i en algunes
algunes notícies
que passen
per les portades
dels diaris
des d'aquest dilluns
estan
doncs
recordant
en certa manera
que precisament
demà farà el primer any
d'aquest atac
de Rússia
a Ucraïna
i algun dels titulars
o algun dels punts
de les frases
d'algunes persones
ucraïneses
deien que mai
perdrem la por
que tornin els russos
jo suposo que això
ja
és impardonable
és a dir
és una qüestió
ja
no sé com dir-ho
molt intrínseca
sí
sí
sí
és
un altre
un altre dolor
una altra pena
un altre
tipus d'angoixa
no sé
com explicar-lo millor
perquè clar
és una història
en comú
i és una vida
en comú
de segles
i segles
que són
són pobles germans
hi ha
famílies
destrossades
amics
perduts
amics
que et truquen
plorant
demanant-te perdó
per allò que es fa
sense tenir
res de culpa
clar
i es senten impotents
el seu país
el que està atacant
el vostre
per tant
és com un respecte
de fet
no sé si fa
dos dies
han posat
un reportatge
bastant
bastant bé fet
a Movistar Plus
intentant
donar veu
a la gent
que està a Rússia
que no està d'acord
però no tenen força
ni possibilitat
de dir res
perquè estan
aplastant
tota l'opinió
i tota la
llibertat
és bé
complicat
però és
complicat
de totes dos bandes
i sí
sí que hi ha
ucranesos
que diuen
no podem
entendre això
no podrem
entendre això
com
germans
cosins
estan ahí
callats
no
no
s'aixequen
no diuen
res
mai
perdonarem
aquells
que ataquen
i tampoc
sap
sapiguem
com perdonar
aquells
que estan
sense fer res
és molt difícil
i hi ha molta gent
amb molt de dol
ja t'ho dic
hi ha famílies
que estan
separats
destrossats
que no s'entenen
que no se'n parlen
han destrossat
moltes vides
no només
les mortes
no?
exacte
les vives
encara no?
les vides
que encara queden vides
vives
que digui
Maya
una altra vegada
t'he de donar les gràcies
per explicar-nos tot això
per tenir l'interessa
també de fer-ho
per venir aquí
a la misura
gràcies a vosaltres
per mantenir l'interès
i la gent informada
sí home
i tant
és el nostre deure
i la voluntat també
així que t'ho agraïm
de tot cor
de debò
jo avui
em l'han constipat
de debò
que no dono per més
i entre el nas
i les llàgrimes
que m'estan caient ara
se m'està fent molt difícil
jo només per agrair
a vosaltres
que ens doneu
una mica
més de veu
per recordar això
per dir que sí
que gent
se'ns recorda
s'implica
i tots els amics
que tenim
i els veïns
de Sant Just
i l'Ajuntament
concretament
tot el suport
que han donat
això
ens dona molta vida
i ens dona
molta esperança
i
de debò
estem molt agraïts
i tant
des d'aquí
des de la misura
farem tot el possible
perquè aquesta ajuda
també arribi
i tingui la informació
de com ajudar
i de quina manera
també apropar
aquests granets
de sorra
hi ha moltes maneres
i ninguna ajuda
és petita
ninguna és poca
tota s'agraeix
i tota s'aprofita
t'ho prometo
i agrair també
la tasca que estàs fent
amb la resta de persones
ucraïneses
que van venir
i que també els extens
la mà
i fas una mica
de pont
perquè puguin
seguir tirant endavant
les vides
tot i que
que no sigui gens fàcil
recuperar-se
així que
Maria
de debò
moltes gràcies
a vosaltres
esperem veure'ns aviat
però en unes altres circumstàncies
ens encantaria
ens encantaria
parlar
d'altres qüestions
o de parlar
de bones notícies
esperem que així sigui
almenys
les meves
i les nostres intencions
estan posades
en allà
però mentrestant
et desitgem tota la sort
a la teva família també
i ens veiem molt aviat
bon dia
bon dia
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies