Bé, doncs, ara passam un minut d'un quart de dotze del matí.
Seguim al magazín Matinal de Ràdio d'Esberna el Just a la Fusta
a la segona hora del programa.
Avui som divendres 24 de juliol del 2020
i ara ens troca a fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres el telèfon a mossèn Joaquim Rius,
rector de la parròquia del Sant Just i Pastor,
per parlar de la seva retirada.
Ja el tinc al telèfon, per tant, contactem amb ell.
Bon dia, mossèn.
Bon dia i bona hora a tothom.
Bon dia, com es troba?
Bé, gràcies a Déu, dintre de tot, doncs bé.
Però tenint en compte que l'home està variat
i per això és millor deixar la feina,
no per deixar la feina, sinó perquè no la puc fer
de la manera que ho haig de fer.
Ha anunciat que marxa.
Després ha estat quants anys al capdavant
de la parròquia de Sant Just, ja?
Trets anys, pràcticament.
Trets anys.
I recorda el moment que va trepitjar
per primer cop l'església de Sant Just?
Recorda quan va ser, com ho va fer?
Sí, bé, el dia exacte, ara jo no el tinc mai,
no me'n recordo, perquè després de tret anys
he oblidat el dia, però el que sí me'n recordo
és que com que baixava de Vallirana,
jo estava de rector Vallirana i el nostre visbo em va cridar
i va dir que baixés aquí a Sant Just i deixés Vallirana.
i recordo que com que aquell poble és tan muntanyós
i a l'arribar aquí, al baixar amb l'autobús
doncs amb el Vallirana que en diuen la gent d'aquí al poble,
l'autobús Cavallà, doncs va parar a la Rambla
i vaig pensar menys mal que em porta amb un poble
que està a peu clar i planet tot ell.
i vaig arribar aquí al carrer Verge dels Dolors
que és el que pujarà fins a l'Ajuntament i a la parròquia
i vaig preguntar a una persona, dic, perdó,
i dic, l'església on t'està?
Diu, ha de pujar fins allà a dalt.
Hi ha unes escales i després que pugen fins a l'Ajuntament
i les altres que pugen fins a l'església.
I vaig dir, Joaquim, et tornen a portar la muntanya.
I és veritat.
Aquesta va ser la primera impressió, diríem,
des del punt de vista, doncs, geogràfic.
Perquè, de veritat, passant per la carretera,
sí que veia el lletrero que posava Sant Just,
però no hi havia entrant mai a dins de la població, allò, eh?
L'havien advertit alguna cosa de com era
amb els Sant Justencs i Sant Justenques?
No, no, no, no, no.
Normalment acostumen a no fer-ho, acostumen a no fer-ho.
És a dir, no et presenten el que és,
sinó que et diuen que, doncs, que vas a un altre lloc
i has de fer el que et toca fer.
En aquest sentit, millor.
Perquè no et condicionen.
Després en vas fent càrrec conforme passa el temps.
Això sí.
Després, conforme va passant el temps,
doncs esperen que tu vagis descobrint
i retrovant a les persones,
d'alguna manera, doncs, tal com són,
la seva idiosincràcia,
els seus costums,
les seves maneres de viure,
i tot això vas descobrint amb el pas dels anys.
I amb el pas d'aquesta...
dècada, no, una mica més d'aquesta dècada,
ha anat veient canvis en la societat de Sant Just,
perquè no sé si pensava alguna cosa de la gent del poble
quan va arribar o alguna primera impressió
que ha vist que al llarg dels anys
doncs hagi anat canviant?
No.
He vist una manera de fer-ho,
m'he dit en gràcia,
que ja devia tenir adquirida,
i, per tant, has de fer càrrec
que el poble viu com viu
i cada poble té la seva identitat.
En aquest cas, aquí és la identitat passa carrer.
És a dir, no trobava gent pel carrer, jo.
Vaig arribar, vaig anar a donar una volta pel poble
per anar saludant i veient la gent.
No vaig trobar ningú aquell primer diumenge
que jo vaig venir,
no vaig trobar ningú pel carrer.
Després me'n vaig anar fent càrrec
que, com que a moltes cases,
a molta part del poble hi ha torres,
tota aquesta gent ja no surt al carrer.
Ja tenen la seva piscina,
tenen el seu jardí,
tenen el seu graig,
aparquen el cotxe,
surten pel sòtanus,
se'n van a fora i tornen.
És a dir, que ja no fan vida pel carrer.
I després, tampoc, el fet de bars,
de coses que s'endem a places
o llocs d'estada de la gent,
que surten i es troben,
doncs, esclar, veia que no hi havia res.
Fins i tot em vaig trobar una parella un dia
que em va dir,
escolta, en diu,
tenim ganes de veure
que sap algun lloc per poder anar a veure.
Dic, ai, no.
Dic, no ho sé,
no sabria què dir-li
perquè potser està tancat ara, aquesta hora.
És la primera hora de la tarda, eh?
I no, clar, vull dir,
te n'adones que són gent del carrer,
però Sant Just és gent del carrer
només en moments determinats.
Quan és les festes de Sant Just al carrer,
quan és la festa major,
quan hi ha alguna manifestació
més massiva de coses,
d'altres qüestions.
Llavors sí que troba gent al carrer,
però normalment,
si no vas allà al voltant del mercat,
que, esclar, jo tampoc no sabia on estava,
doncs no...
Un cop ho vaig averiguar ja hi anava més,
perquè llavors entre la granja
i altres llocs d'allà al voltant,
doncs mira, trobes més personal de saludar,
perquè jo soc persona de carrer.
No espero que la gent vingui a casa meva,
sinó que soc jo que vaig a trobar-los.
I això a mi també em fa bé,
perquè llavors em fa descobrir
que la gent, doncs, són com són,
i al mig del carrer
te'ls trobes tal com són.
I això és bo.
Fa bé tant amb ells com a mi.
Perquè aquesta sensació
que la gent surt poc de casa,
que es queda més a...
Bueno, que es queda més, doncs,
a cadascú a la seva residència,
això també ho ha vist traslladat
a l'hora, per exemple,
de les misses?
L'assistència?
Sí, és a dir...
Sí.
He vist el fet d'anar perdent...
No és que sigui propi d'aquí Sant Just,
sinó que això és propi
de les circumstàncies actuals.
és a dir, la gent gran,
doncs, com que ja han arribat
a l'edat madura de la vida,
doncs, se'n van d'aquest món,
i per tant, aquestes persones
ja no es recuperen
amb la gent més jove de la família.
Els més joves ja no hi participen.
És a dir,
hi ha tot una fredor
en aquest sentit,
però això és cultural
i és social,
i això no és només
d'aquí Sant Just.
Això, entre els companys,
quan ens trobem
i fem comentaris
entre nosaltres,
a tot arreu passa això,
és a dir,
la gent jove
no hi participa.
I encara que organitzis coses,
a vegades,
perquè, doncs,
d'alguna manera
hi puguin estar ells,
no venen,
no hi són.
És a dir,
hi ha una prevenció
per a tot el que és religiós.
I llavors,
doncs, esclar,
no...
Però jo penso que,
mira,
llavors vas pel carrer,
te'n vas per allà,
veus,
saludes,
si hi ha algun grup
de vegades assegut per allà,
hola,
què feu aquí,
etcètera,
però,
però bé,
tot es queda
amb una salut a si hi ha prou,
eh?
No va més enllà.
Repeteixo,
això és a tot arreu,
no és propi de Sant Just,
per dir-ho d'alguna manera.
Perquè de les misses,
missers oficials
o festives a Sant Just,
quina és la que
la que més s'emporta,
bueno,
amb afecte
o que més gaudeix
o que més li agrada?
No,
no,
bueno,
a mi el servidor
m'agraden totes
perquè normalment
he participat sempre
en parròquies
que hi havia
comunitat catalana
i comunitat
més de tipus
de vocabulari espanyol
o castellà,
eh?
Llavors,
doncs,
són uns ritmes diferents,
són misses
amb característiques
diferents,
però te n'adones
que les persones
que venen
d'altres pobles,
te n'adones
són de procedència
d'Andalusa,
de procedència
més del centre
d'Espanya,
i llavors
són una gent
que estan més
acostumats
a participar
del culte.
i si els hi facilites
amb el seu idioma
encara venen,
però, esclar,
si jo, per exemple,
ho faig tot en català,
hi ha tot un sector
de gent que no ve.
Això,
els horaris de missa,
doncs,
catalana
normalment
ni són
només la gent
del poble,
diríem,
autòctons.
En venen
alguns,
també,
de castellans,
perquè també
l'entenen,
ja després ja fa temps
que estan aquí
i no ho parlen,
però l'entenen,
i llavors,
si per necessitat
han de variar
d'hora de missa,
venen tranquil·lament.
I en aquest sentit,
doncs,
em trobo
molt bé
a totes les misses,
vull dir,
sóc una persona
que em satisfà
fer el que em toca fer
i fer-ho,
doncs,
amb gust,
fer-ho amb ganes,
fer-ho,
doncs,
amb la millor manera,
doncs,
dels cants,
de la celebració,
doncs,
que sigui lluïda
sense fer cap espectacle,
perquè això és veritat,
no és una funció,
diríem teatral,
però sí que la manera
de fer la nostra litúrgia,
doncs,
ens porta a estar proper
de la gent
i fer-la participar,
de tal manera,
doncs,
que hi ha persones
que m'ajuden
a vegades a donar
la comunió,
no ho faig jo sol,
les persones,
doncs,
pugen a llegir
la paraula de Déu,
no ho faig jo sol,
etcètera,
vull dir,
són circumstàncies d'aquestes
que també han canviat
a lo llarg del temps,
eh?
I això,
doncs,
és enriquitor
i participa part de la gent
que participa a la missa.
I aquesta gent
que participa
a les misses,
realment,
creu que deixa
aquesta comunitat
amb la seva marxa,
la deixa unida,
creu que ha seguit
un projecte religiós concret?
Bé,
jo crec,
jo crec que,
en aquest sentit,
esclar,
com que només
és les celebracions,
bé,
hi ha gent que participa,
sigui,
sigui amb el Consell Pastoral,
sigui amb la,
amb el Consell d'Economia,
sigui amb reunions de grup,
doncs,
que hi ha instituïts
aquí a la parròquia,
doncs,
aquests continuen
participant
en aquests actes
i les seves reunions
i, doncs,
les trobades que fem,
etcètera,
això sí.
I llavors,
el que sí està
és el que sí estic
o estava disposat,
doncs,
anar acceptant
i formant grups
de gent,
doncs,
que poguéssim
estudiar més l'Evangeli,
que pogués saber més
el que es tracta
i de com nosaltres
ho hem de viure.
I la gent també,
quan a vegades
he convocat,
doncs,
també hi han participat
i han vingut
a les trobades,
etcètera,
no,
això sí,
no és només el culte,
perquè jo sempre
crec el que diu
el Sant Pare
actual,
el Papa Francesc,
l'Església
és de portes en fora,
no de portes en dintre.
De portes en dintre
és molt fàcil,
de portes en fora,
que vol dir viure
això que tu creus
per fer present
a través
de la teva vida
l'Evangeli,
un Evangeli viu,
que vol dir viure
amb aquell gran manament,
sobretot estimeu-vos
com jo els he estimat,
doncs,
per mi,
això és el fonamental,
la celebració litúrgica,
la celebració de la missa
dominical
és trobar-nos
per dir,
venim aquí
a empapar-nos
més d'allò
que volem,
que és que hem de viure
fora d'aquí
el sentit cristià
i el sentit
de l'Evangeli,
i això no podem
dissimular-ho,
en aquest sentit,
doncs,
és l'esforç
que he fet
durant aquests anys,
o només Déu
ho sap això,
jo no ho sé,
no valorem
les persones,
perquè si hi ha
alguna cosa
que sí
que tinc present
és que jo
haig de valorar
la persona
perquè és persona,
si a més a més
és creient,
doncs llavors
ens posem d'acord
per pregar junts
o per estudiar
junts l'Evangeli,
etcètera,
però si no,
si aquesta persona
és una persona honrada,
una persona
que es jovenet,
una persona
que fa el bé,
no,
doncs,
ja està,
Déu ho sap,
això,
jo no soc jutge
de ningú,
sinó només
de la meva persona
i encara,
i encara.
I la relació
amb els,
i les seves
fidels,
com valora
que ha estat
aquests 13 anys?
Molt bé,
molt bé,
molt bé,
molt bé.
Soc una persona,
ara,
ara,
perdó,
que potser
estic insensant
a mi mateix,
no?
No,
però soc una persona,
soc una persona
oberta a tothom,
sigui qui sigui,
vull dir,
no,
no em fa por a ningú,
perquè no es tracta
de discutir-nos
i encrispar-nos
en les coses,
no es tracta
de seleccionar
aquells que a mi
m'agraden més
perquè,
doncs,
són fidels,
no,
no,
no,
no,
el fet de trobar-me
davant d'una persona,
només això,
el que jo valoro
és que aquella persona
em vulgui parlar
i m'escolti
quan jo li digui
i jo escoltar-lo
a ell
quan em parla.
I llavors,
sense fer cap judici
de ningú,
cadascú que visqui
el que vulgui,
però sapiguem
que jo soc
d'aquesta manera
i que jo també
li dono gràcies
perquè ell també
m'ha manifestat
com era.
I això,
doncs,
per mi és l'essencial,
eh?
No es tracta
de dir si venen
a missa o no
venen a missa,
no,
no,
les persones
no les qualifico
per això,
jo qualifico
les persones
per el que són
com a tals
i, per tant,
persones que col·laboren,
que participen
amb altres entitats,
que estan al servei
del poble,
que formen part
de les,
no sé,
de mils de coses
que hi ha
en el poble,
a mi ja en tinc prou,
no,
no en sóc,
no sóc classificador
i, en canvi,
jo sí que
el que cerco
és que
no pel fet
de no ser
una persona
que estigui creient
ni participi
de l'Església
pugui parlar amb mi.
Em trobo amb tothom,
xerro amb tothom,
si em conviden
a beber alguna cervesa
a la bec
i tan tranquil,
vull dir,
jo sóc feliç
només pel fet
de trobar-me
amb les persones.
El jutge
de totes les persones
només és Déu.
Nosaltres
no som ningú
per anar jutjant
dels altres.
Home,
a no ser que sigui
una persona
que sigui
un terrorista
que llavors
et diria,
home,
potser sí
que li hauria de dir
que això no.
Però,
de moment,
gràcies a Déu,
això no es dona.
En el cas passat
va marxar
de Vallirana
per entrar a Sant Just,
però aquest cop
la marxa
és una mica diferent
perquè no és que
marxi cap a
una altra població,
sinó que
podríem dir
que comença
una altra fase
de la seva vida.
Com es pren
aquesta nova situació?
Doncs,
és una sorpresa,
és una sorpresa,
perquè
jo sempre pensava
que això
de la jubilació
venia
perquè ja no sabies
el que et deies,
perquè t'entrebancaves
quan parlaves,
perquè,
doncs,
anaves només
a doctrina
i no parlaves
de res més
i no és això,
sinó que aquesta jubilació
està provocada
perquè físicament
tinc un problema
a les cames
i d'en tant en tant
no em permeten,
doncs,
caminar
o no em permeten,
doncs,
celebrar la missa
perquè estem drets
i llavors
havia d'inventar
la manera
de dir la missa
assegut
i o de banda
a tothom
perquè no podia
estar dret,
baixar els glaons
no podia,
és a dir,
han sigut
circumstàncies físiques
només,
eh?
I llavors,
doncs,
ara ha arribat
el moment
en què això,
com que suposava
fer venir suplents
companys
d'altres parròquies,
som molt pocs
el clero que hi ha
de sacerdotes,
som pocs,
llavors,
esclar,
el bisbe va dir,
diu,
és que no tenim suplents,
i llavors,
diu,
esclar,
ens provoca això
que de vegades
s'hagin de suprimir
ses d'altres parròquies
per servir la teva,
no pot ser això,
d'acord,
doncs,
si no pot ser,
com que ja tinc
l'edat de jubilar-me,
que són,
canònicament,
tenim els 75 anys
per jubilar-nos,
i ja en tinc 76,
doncs,
miri,
li presento
la meva dimissió
i la meva jubilació,
si és clar,
si me la vol concedir.
El bisbe em va dir
que sí,
i llavors,
doncs,
clar,
com que no tinc
el lloc on anar,
jo no tinc casa,
no tinc fora d'aquí,
no en tinc,
i tinc família,
però jo no puc anar
a casa d'uns nebots
o a casa d'uns,
d'uns familiars propers
allà a viure,
no?
i com que no tinc
cap altra casa,
perquè no en tinc jo,
no som família,
som família treballadora,
els meus pares
eren família,
no tenim res,
doncs,
em vaig a la residència
de capellans ancians,
que hi ha a Barcelona
i que està al servei
dels tres bisbats
de Sant Feliu de Llobregat,
de Terrassa
i de Barcelona.
i llavors allà
ens trobarem
amb els més grans
i m'hi deixem
fins que
pels dies que es quedin
i jo vulgui
que encara estigui
per aquest món.
I què s'emporta
la maleta
de Sant Just?
Mira,
no t'ho pots arribar
a imaginar
les coses
que no porto.
Perquè,
esclar,
la gent a vegades
al llarg de l'any
o al llarg del temps
et van regalant coses,
però esclar,
com que fa 50 anys
que ho estic fent, això,
perquè ha fet ara
l'any que ve,
per aquest temps
farà 50 anys
que em van ordenar
de sacerdot,
doncs
tinc coses
de totes les parròquies,
de les sis parròquies
que hi ha
i sis poblacions,
per tant,
doncs de coses
i ara no sé què fer-ne.
A quines poblacions
ha estat?
Sí,
jo vaig començar
a sacerdot
em van ordenar
a Esparreguera.
Després
d'uns anys
d'Esparreguera
vaig anar
a Granollers.
Després
del temps
que vaig estar
a Granollers
em van enviar,
bueno,
Granollers era
concretament
la parròquia de Palou
que pertany
a Granollers,
però és una parròquia
diferent
i llavors
jo estava allà
juntament
amb un sacerdot
de,
doncs,
de molt més gran
que jo,
jo llavors
devia tenir
35 anys,
entre 35 i 40
i ell ja en tenia
80 i pico
i a més a més
totalment
sec.
jo l'ajudava,
si em van enviar allà
que l'ajudés
i al final
doncs
ella em deia
Joaquim
hi veig més jo
que tu,
eh?
Perquè
em trobava coses
amb el peu
que jo no veus,
diu,
aquest clau de ganxo
tan gros
em mirà bé
allà per una cosa
que vull
i el via trobant
només caminant
pel carrer
i jo n'hi veig
jo hi veig
i veig pels peus
pels mans
pels orelles
per tot arreu
cosa que tu només
ho veus
si et posen
el llibre davant
dic si no
és veritat
que això
era un avi
per mi,
eh?
Era un avi
que em feia
disfrutar
moltíssim
i al final
doncs vaig
també al bisbe
li vaig demanar
que bueno
que ja estava bé
jo era un capellà
que estava
pràcticament
arrencant
amb la meva vida
sacerdotal
i esclar
estar cuidant
l'avi aquell
tot el dia
no, no
li vaig dir
que
escolti
ara ja em sembla
que ja està bé
i he estat
4 anys aquí
doncs ara
sisplau
si em permeten
anar a un altre lloc
en què hi hagi
més vida
llavors em van enviar
a Martorell
a Martorell
hi vaig estar
i 9 anys
després
em van enviar
a Rubí
bueno
a Martorell
vaig haver de fer
una església nova
bueno
jo no
estava allà
perquè la fessin
els altres
eh?
vaig fer
una església nova
la barriada
també nova
i després
d'allà
em van enviar
cap a Rubí
a Rubí
hi he estat
18 anys
allà és un dia
estan més
sí
18 anys allà
i després de Rubí
em traslladen
a Ballirana
i després
de Ballirana
doncs aquí
a Sant Just
a Ballirana
vaig estar-hi 3 anys
i li vaig dir
al bisbe
que encara no coneixia
els carrers
dic
però bueno
mira res
diu
baixa cap a Ballir
a Sant Just
vaig baixar cap
aquí a Sant Just
però no
amb tota la madria
vull dir
jo mai mai
he estat caixós
perquè penso
bueno
si puc fer
de cap allà aquí
doncs
doncs
ho faig
que no puc fer
doncs ja ho notaré
i llavors li diu al bisbe
que aquí no serveixo
que m'envia un altre lloc
que potser servirà
més que aquí
la nostra vida
acaba així
això
ara ja
s'ha acabat
ara vaig a la cotxera
que enviem nosaltres
em deia
em deia que s'emportava
moltes coses
a la maleta
de Sant Just
que havia estat
uns quants anys
que cada any
que passava
s'emportava també
bastantes coses
això és
que
de cada parròquia
tinc
algun distintiu
alguna cosa
que m'han regalat
un escut del poble
jo què sé
algun quadre
que es presa
doncs
l'agraïment
jo
ho sé
hi ha hagut
tota una sèrie de coses
que me les emporto
i dic
ara no ho sé
perquè aquí hi ha coses
de 10 anys
de 50 anys
i llavors
esclar
demà em vaig
a una residència
que és una habitació
i allà
em sembla
que hauré
de posar-ho
totes les voltes
allà
a la residència
i baixar
quatre coses
a l'habitació
i no veurem
que encara
no sé
en quina
situació
em trobaré
però bé
aquí que és
una etapa
de la vida
que com et deia
abans
no l'he de deixar
perquè he perdut
el cervell
perquè doncs
també
molts que fallar
doncs
que també és clar
agafen
l'Alzheimer
agafen
malalties
d'aquestes
mentals
i llavors
doncs pobres
ja no saben
ni el que diuen
ni com fer-ho
i es queden encantats
de mica celebració
o bé no saben
què dir
això
gràcies a Déu
no ho tinc
però sí que
físicament
doncs
no puc
és una altra situació
i per això
doncs
me'n vaig
pel meu servei
en aquest sentit públic
potser a Barcelona
ajudarem
alguna parròquia
alguna celebració
però esclar
no
no he de portar
la responsabilitat
d'una parròquia
és una mica
fort
s'acomiadarà
dels filigresos
d'alguna manera
especial
quan serà
l'última missa
que farà
Joaquim Reus
doncs
en principi
encara celebraré
alt
per la festa
no jo
encara celebraré
l'ofici de festa
major
encara que aquest any
serà pobreta
perquè no
no puc res
d'acord amb l'Ajentament
ja hi estem
doncs
però no
no
no serà
cap cosa solemne
sinó que
el dia que me'n vagi
l'últim dimensi
abans de marxar
doncs
m'acomiadaré
de tothom
i ja està
però que tampoc
no ho sé
perquè esclar
la residència
vol dir
que ha d'estar
disponible
perquè jo
hi pugui anar
després
hi ha tot això
de la pandèmia
i de moment
la tenen tancada
vull dir que no hi deixen
entrar ningú més allà
perquè no porti el virus
i llavors
això també
és un ensotec
perquè doncs
no
i l'altre
que ha de venir aquí
el sacerdot
que un pany
que ha de venir aquí
doncs ell també diu
bueno diu
de presa no en tinc jo
diu perquè
com que no vam poguer
fer les comunions
quan tocava
que era el mes de maig
que tot es va suprimir
i ara farem
les comunions
al setembre
o a l'octubre
és clar
jo no les he puc deixar
pel que ve darrere meu
perquè jo he seguit
el camí d'aquesta canalla
i ara
l'altre que vingui
no sabrà
per on te va això
per tant
per tant
jo també
nosaltres les farem
al setembre
aquí les primeres comunions
i bueno
si podem
perquè és clar
com que de tant en tant
hi ha aquests rebrots
no
no
no permeten
que es puguin fer
doncs
de moment
estarem aquí
per tant
això encara
tot i que està
anunciat
des del juny
el fet
de la meva
jubilació
i s'ha fet públic
els documents
ja s'han fet públic
els nomenaments
que s'ha fet
aquest any
a Espanya
nomenament
doncs a mi
m'ha tocat
aquest any
doncs
això
només és clar
està
està
pendent
de dir
bueno
marxaré
quan allà
pugui entrar-hi
i quan
el d'aquí
doncs
també ja
vagi rodat
i que cada
i el company
que vingui
no es trobi
com a sorpresa
perquè com
qui serà
el nou rector
el coneix
d'aquí Sant Jus
sí
sí
sí
bueno
no es canvia
mig camí
però de moment
és així
el mossèn Xavier
sobrevia
que és l'actual
rector
de Santa Maria
de Castelldefels
d'acord
ell és el que
acudia cap
aquí dalt
i només té
55 anys
eh
per tant
això també va bé
perquè si
el porto
un dia tronadet
com jo
que ja vaig baixar
una mica
tronadet
de Vallirana
després de
gairebé
de 40 anys
de capellà
doncs
aquell
aquell fa menys
que està ordenat
també pot ser
les coses
d'una altra manera
amb un altre ritme
més al costat
del jovent
etc
això es pot fer
moltes més coses
que jo
el conec
més personal
no
el conec
més
per la responsabilitat
que té
perquè
és el delegat
del bisbe
en la pastoral
sanitària
és a dir
ell
tota la gent
que fa
tant grups
d'església
que presten serveis
a hospitals
clíniques
etc
doncs
ell
una mica
és el
cap
des del punt
de vista
eclesial
de totes les
persones
que van a visitar
malalts
que els porten
la comunió
que els ajuden
una mica
a tenir pau
d'esperit
etc
tot això
ell n'és
ell és
el
diríem
el delegat
del bisbe
en aquest
terreny
i per tant
té unes
altres
circumstàncies
de la seva vida
l'han
participat
molt
a ell
a mossèn xavier
l'han destinat
aquí a sant just
perquè saben
que té maneres
de fer semblant
a les seves
o simplement
ha estat
per fruit
de decisions
internes
les decisions
aquestes
són decisions
internes
perquè saben
que això
tant ho pot
fer d'aquí
com des d'allà
com des d'aquí
una altra cosa
seria
que allò
li suposés
una localització
concreta
per estar a prop
del servei
que fa
però en aquest cas
els que estem
en responsabilitats
parroquials
ens porten
jo
de Vallidana
a Granollers
Sant Bonou
amb una castanya
i em van enviar
cap allà
després d'allà
em van enviar
a Martorell
que també
Déu-n'hi-do
és un lloc
complicat
en aquest sentit
perquè
hi ha com dos pobles
el poble vell
de baix a la vila
i el de dalt
que és tot nou
i de gent nova
tota immigrada
tota
és tota una situació
diferent
això em van encarregant
només de dalt
etc.
Això
depèn
depèn
no?
a no ser
que
el mateix
que
el bisbe
el nomeni
presenti
objeccions
jo no sé
potser
potser
és un individu
que va passar
ja antigament
alguna experiència
en aquesta parròquia
doncs
vés a saber
si llavors
diu
no, no, no
allà no
que ja hi havia estat
un temps
i no
em va anar bé
etc.
també t'accepten
en aquest sentit
t'accepten
la teva
oposició
o la teva
no sé
problema
que puguis presentar
però
sí que
normalment
no els hi diem
jo només
el meu bisbe
el que he tingut
sempre
doncs
el meu abast
perquè nosaltres
tenim
els bisbes
doncs
que també se'ns moren
com a persones
i d'altres
que els canvien
doncs
jo sempre
a una objecció
que vaig posar
sempre he pujat
el meu bisbe
i mai
se m'ha girat
d'esquema
és dir
porti'm
en alguna parròquia
que no sigui
la ciutat de Barcelona
sóc fill de Barcelona
i sé l'anonimat
que suposa
viure allà
en aquella ciutat
ja
jo li sempre
sempre li vaig dir
m'hi dir
porti'm
en un poble
que em pugui
trobar amb la gent
que pugui
parlar amb la gent
que és això
de
por res
només els veuen
els diumenges
i encara
perquè durant la setmana
tothom allò
és un llit de gent
que no
no sé
és tot un altre món
i per això
doncs
aquestes objeccions
si és un poble
doncs
no si és un poble
doncs
en aquest sentit
de volta muntanya
esclar
llavors
també
si és una persona
que té alguna
deficiència física
doncs
també posa objeccions
que de vegades
el bisbe
com que ja ho sap
ell mateix
ja no en nomenen
ja no en nomenen
de rector
d'allà
aquella paròquia
però
en aquest cas
no
perquè és una persona
molt jove
i està molt ferma
i com que la feina
que fa
com a servei
a tota la diòcesi
de Sant Feliu
de Llobregat
des del punt de vista
sanitari
ho pot fer
igualment
més d'aquí
per això
tant ell
com el bisbe
han estat d'acord
que vingués aquí
molt bé
doncs res
mossèn Joaquim Rius
se'ns acaba el temps
per fer l'entrevista
molt bé
encara tindrem
el tindrem
algunes setmanetes
veig més
per aquí
per Sant Just
però com que tampoc
no sabia
quin dia haig de marxar
per això vaig dir que sí
perquè potser
li dic un altre dia
i ja no hi sóc
que no ho sé
en aquest sentit
doncs tranquil
vull dir
no em nego
que si un altre dia
doncs
és més imminent
la marxa
sempre al trucar
doncs
us acolliré
amb tot el cor
molt bé
doncs moltíssimes gràcies
que passi bon dia
i que tingui
molt bon cap de setmana
moltes gràcies
a vosaltres
per tot
que vagi bé
adeu
adeu
adeu