11 i 21 minuts del matí i entrem a fer l'entrevista que us tenim preparat per aquesta segona hora,
podríem dir que és l'entrevista del dia, i tenim amb nosaltres a la Carme Malaret i a la Laura Baringo,
així que les saludem a les dues. Bon dia, buenos dies. Bon dia. Bon dia. A veure, Laura, no sé si en què micròfono te tengo, a veure.
Bon dia. Ara, ara sí, ara te tengo, controlada. Bon dia i bon any també. I bon any. Bon any.
M'he veus, no? Estic aquí. Sí, sí. Bon dia, bon any a les dues. Espero que el Nadal i tot plegat hagi anat força bé i precisament del Nadal hem de parlar
perquè l'espai de lliure de creació, Carme, heu acollit, bueno, Laura també en té el que va dir, heu acollit aquesta setena mostra del Sigues Original.
I per començar, la pregunta seria, com ha anat? Quina valoració feu?
Home, jo crec que tirar endavant en aquests moments que són complicats, complexos i ple d'incertesa,
que 41 artistes responguessin una altra vegada a la convocatòria, jo crec que només per això ja ha estat tot un èxit.
Sí, i a més a més tenim la cosa que ha hagut aquesta vegada molts artistes nous i això també està molt bé
perquè hi ha una renovació que jo crec que és força interessant després de set anys
i, com diu la Carme, realment hem tingut una resposta bona, bona de gent, evidentment, això és segur,
i bona també perquè jo crec que hi ha hagut molta gent que l'ha pogut veure i que l'ha interessat i bones crítiques.
Jo crec que ha sigut bo en tots els sentits.
Han estat tres setmanes gairebé que heu tingut la mostra exposada amb aquestes petites obres d'un tamany molt concret
que eren 11 per 26 centímetres, més concret o impossible, no?
Sí, sí.
Que és la premissa que havien de complir tots els artistes que s'hi presentaven,
ja fos vertical, horitzontal, o en volum o pla, però havien de complir aquesta mida.
Tres setmanes, ha passat molta gent per l'espai a visitar-ho, a veure, a preguntar,
no sé si hi havia gent que sabia realment que es podia adquirir o no,
es pensaven que era una exposició i ja està, no sé com ho heu viscut.
A veure, és a dir, el paràmetre d'ha passat molta gent,
és a dir, nosaltres creiem que sempre pot passar més gent,
però estem molt contentes de la gent que ha passat,
perquè també hem tingut l'oportunitat, la gent que venia a visitar la mostra,
d'explicar, de fer una mica de pedagogia,
de que a darrere de cada proposta, qui hi havia, qui era l'artista, com treballava,
i, clar, sempre ens agradaria, doncs, que potser hagués tingut,
que més gent, no?, ho hagués conegut,
perquè realment la gent que venia quedava com meravellada de la qualitat,
de, com ha dit la Laura, de la diversitat de llenguatges
i també que ha conegut artistes que potser d'una altra manera,
doncs, no haguessin pogut conèixer.
I també hi ha una cosa que jo crec que és molt important,
perquè tu has dit, és veritat, la mida era una mida molt especial,
11x26, però, mira, nosaltres el que fem cada any
és que intentem posar unes mides diferents,
perquè creiem que és un moment important
que l'artista faci una cosa nova.
I, clar, posant mides una mica diferents i estranyes,
això ens assegura quasi al 100% que això serà veritat.
I poder mostrar obra nova actualment, saps?
És que hi ha vegades en aquests jocs, que és veritat,
al Nadal, en molts jocs hi ha com aquesta espècie de supermercat,
delicatessen, coses d'aquestes,
i a vegades no estan al dia, no?,
sinó que l'artista, bueno,
potser està molt embolicat
i fa una mica de recerca de coses que ha fet.
I nosaltres cada any canviem de mida,
cada any posem unes mides diferents
perquè tant escultors, pintors o el que sigui, fotògrafs,
puguin canviar i pugui ser una mostra realment nova
de l'any 2021, que això ens interessa moltíssim.
Perquè saps per què?
Otra de les coses que ens interessa
és que nosaltres, molts dels artistes són artistes ja nostres,
són artistes que treballen
i que estan molt vinculats a l'espai.
Clar, si tu no fas una cosa nova,
a vegades pot ser una repetició.
I això jo crec que no interessa ni al públic ni a nosaltres.
I al propi artista, segurament.
I això està molt bé.
Però els obliga a reinventar-se, no?, una miqueta.
I a part que hi ha disciplines,
aquest any han hagut molt variades, no?
Ara deies fotografia.
Hi havia, per exemple, el Sant Justen Carles Sarraïma, no?,
que també participava en unes fotografies.
Sí, és la primera vegada que participava.
És la primera.
La Puri Martín, també, encarregada dels cursos de Gaudim Crean Art, també.
I també la Carol Fleishman, que era un tapís,
que també és la primera vegada que tenim un tapís.
Hi ha coses noves que sempre...
O el Jordi Traveria, que també és un que treballa amb vidre,
que tampoc ho havíem tingut mai.
És a dir, que intentem mostrar la gran diversitat de llenguatges.
I, a més a més, en aquest petit format és, com deia la Laura,
a vegades com una delicatessen.
I, a més a més, acabada de desenfornar.
És a dir, hi havia artistes que un moment espereu,
perquè ho estic acabant de fer.
I llavors ho portaven gairebé el dia abans d'inaugurar-se.
Calent, no?
Sí, sí, calent, calent.
Calent, calent.
I per ubicar totes aquestes peces a l'espai, al propi espai,
Laura, de quina manera les has fet que convisquessin?
Perquè realment estaven cadascun al seu lloc, saps?
Sí, saps, el Quim, jo...
Ens inventem una miqueta cada vegada,
perquè, clar, intentem sempre posar un número.
És a dir, com màssic, tres.
Després, clar, si l'artista únicament pot portar una o dues,
no passa res.
Però tres és el màxim.
A vegades porten una més o dos més, però no s'exposen.
Això ells ja ho saben.
I, clar, ens era molt interessant el fet que,
quan tu veus l'obra, sigui una mica el seu espai.
I jo crec que aquesta vegada ha estat molt bé.
Vam posar una línia, la horizontalitat,
que és com la línia dels ulls.
I vam decalàs, vam fer un decalàs que va ser molt bo,
perquè quan estaves mirant l'obra de baix d'un,
d'aquesta línia,
les dues que estaven al seu costat estaven altes.
I això significava que tenia com una mica el seu espai, no?
El seu nucli.
Que això és interessant, perquè, clar,
com diu la Carme, 41 artistes, són molts artistes.
I pot haver, sense adonar-nos,
les coses són molt diferents,
i pot haver una barreja.
I jo crec que ha sigut una bona aposta en escena.
Bé, jo crec que estem molt puntuals.
Sí, no, jo vull donar tot el mèrit,
perquè soc testimoni que, quan arriben les peces
i les col·loquem allà sobre la taula,
és com un garbuig mental,
que dius, això serà impossible que hi hagi una coherència,
i després els deixa, sobretot la Laura,
que té una visió de l'espai i de la col·locació.
Ostres, i vas veient que a poc a poc aquella peça,
que semblava que no conviuria,
que no se li podia trobar el lloc,
es va trobant.
Jo crec que, a més a més,
totes les peces se les tracta amb molt de respecte,
amb molta estima,
i a totes intentem trobar-li el lloc més adequat,
i que la convivència amb les peces veïnes
sigui com molt satisfactòria,
que no es facin mal unes amb les altres.
Sí, perquè aquí no és una qüestió de fer-t'una elecció.
M'entens?
Segur que hi ha artistes,
perquè tots som humans,
hi ha artistes que a tu t'agraden més que altres,
però jo crec que és un respecte total
a l'hora de col·locar-los.
Tots els artistes es mereixen això,
i els tratem amb la mateixa mida
de carinyo, d'intensitat, d'emoció,
per fer la seva col·locació.
Clar, el hàndicap aquí seria que
fins que no rebíeu les obres
no sabíeu què eren o de quin color eren
o quina forma tenien,
per tant, no podíeu anticipar-ho
fins que no rebíeu.
Això sí que és una cosa
que m'he trobat,
tu ja sabeu que és una professió
que jo he portat des de fa molts anys,
però aquí jo crec que és
dels problemes més grans,
perquè pensar que quan tu fas una exposició
t'estàs pràcticament un any,
coneixes les obres,
fas tota la distribució,
bueno, fas tot el disseny, no?
Aquí no.
Aquí tu obres i no saps què trobaràs.
Perquè hi ha gent que és pintura,
però fa un volum.
Hi ha gent i a vegades
no porten fotos.
No, i encara que nosaltres demanem fotos,
perquè farà un parell d'anys
que estem incentivant molt
la presència de les obres
a les xarxes,
perquè com que ens hem trobat amb la pandèmia,
en el confinament municipal
i perimetral i comarcal i tot,
i que la gent no podia arribar-hi,
doncs clar,
vam pensar una altra manera
de mostrar-ho.
I és aquesta galeria
oberta a les xarxes
que la gent pot anar mirant
i si a ell li interessava alguna,
doncs ens ho comunicava.
Però sí que és veritat
que fins que no obres...
Però aquí la gran maestria,
i ho torno a repetir,
perquè és veritat,
de saber, no?
Del saber fer i de dir,
va, tu, posem-s'hi i ho fem.
De totes maneres,
jo crec que l'espai,
el que té,
és una maestria de tots,
saps?
És un grup de gent.
L'Olga Álvarez ha fet un treball,
jo crec que magnífic,
amb totes les xarxes
i totes les...
Bueno, s'ha posat en Instagram,
s'ha posat en tot.
Aquí amb la part gràfica
i tot,
i el suport i les idees
i tot això,
és fonamental.
La Carme ja és que no val dir-ho
perquè és l'alma.
M'entens?
És que tot,
la gent,
la gent ja també ens va ajudar
en el muntatge.
Jo crec que tot...
La Teresa va...
amb tota la comptabilitat
i amb tota l'èxit.
Tota la gent
està treballant
al 100%
i jo crec que això
és molt bo,
saps?
I tant.
Deies de xarxes socials,
Instagram,
sí que sou molt actius,
com sempre dic,
i de fet,
crec que es poden veure
gairebé totes les obres
que van participar
en el Sigues Original
d'aquest any.
Sí, sí.
I comentaves que
potser hi havia gent
que també contactava
amb vosaltres
a través d'Instagram,
no sé si també ha estat
una de les plataformes
a través de les quals
heu parlat
amb futurs compradors
o gent que volia adquirir
alguna d'aquestes obres
o almenys preguntava
sobre la mostra.
Sí,
a veure,
és una altra eina
perquè ara,
per exemple,
les parets de l'espai,
avui mateix,
aquest dematí,
he enviat un correu
dient
les parets estan buides,
els que no han anat,
les peces que no han anat
a cap altra paret
o cap altre indret,
doncs les tenim allà
empaquetades,
però sí que totes
aquestes obres
estan registrades
a l'Instagram,
a la xarxa.
Llavors,
també és un altre
recurs que tenim,
que hi ha gent
que sí que s'ha posat
en contacte amb nosaltres
i dient,
ostres,
no he pogut venir,
però m'interessa
aquesta obra,
a veure,
m'expliqueu-me
com la puc adquirir,
o així,
és una altra manera
i a més a més
aquesta possibilitat
està oberta
i les obres,
no totes,
però moltes d'elles
estan
i són.
Sí,
sí,
es poden visitar
arroba l'espai
guio baix cm
de Carme Malaret
per si algú
les vol visitar
o veure.
Quin percentatge
s'han venut?
Perquè recordem
que es podien adquirir,
hi havia també
una forquilla de preus,
no?
És a dir,
hi havia un límit,
un màxim de preus,
crec que era 300 euros.
al màxim.
Sí.
I no sé si més o menys
sabeu el percentatge
d'obres que realment
s'han acabat venent
o la gent
les ha comprades.
Sí,
a veure,
nosaltres,
clar,
és quan tu em preguntaves
de...
ha vingut molta gent?
Sí.
Doncs sí,
ha vingut gent,
però ens hauria agradat
que vingués més gent.
S'han adquirit
moltes obres,
s'han adquirit obres,
però, clar,
tots plegats
ens haurien agradat
també
que
hi hagués hagut més
adquisicions,
però,
la veritat
que estem contentes.
Si el tant percent,
doncs podríem dir
entre un 20 i un 25%,
que en aquests moments
no està malament.
jo crec que
poso més en valor
o posem més en valor,
no?,
la tasca
de mostrar
i pedagògica
d'explicar,
no?,
que darrere
d'aquelles obres
hi ha tot
un artista,
tot un llenguatge
i d'aportar-ho
molt a la gent,
doncs jo crec que
amb això
crec que estem fent
una gran tasca.
Això va bé.
Sí,
jo crec que sí,
de totes maneres,
Carme,
però és que vull explicar
una cosa
perquè la trobo
molt divertida.
L'altre dia
em va passar una cosa,
estava dinant
amb una persona,
un artista,
a més a més,
i em va dir,
mira,
bueno,
un artista que ha participat,
no dic el seu nom,
i, bueno,
jo estic molt content,
jo crec que si és original
és fantàstic,
és una idea boníssima,
m'agrada molt i tal,
però el que no estic d'acord
és amb el seu nom,
sigues original.
I jo dic,
però per què no estàs d'acord,
no?
home,
perquè exigiu una miqueta
a l'artista
que sigui original,
dic,
no,
no està fet així.
Digo,
fixa en les coses
com les podem entendre
justament al contrari.
Siguis original,
és més que res
per la gent que ve,
perquè nosaltres
el que volem
és que la gent
comença a veure
que l'art
és una manera
de també
de traspassar emocions
i fer regals.
i per Nadal,
el Reis,
tot això,
estaria bé
que...
un perfume,
clar,
que sí que es pot regalar,
però també pots regalar
una obra d'art.
I entre
50 euros
a 300 euros
jo crec que tenim
un abenico
que és molt accessible
perquè hi ha gent
que es gasta diners
i el sigues original,
el sigues original tu.
Canvia una miqueta
la tua forma de pensar.
Jo no l'exigeixo mai res
a l'artista.
El que l'exigeixo
és que l'obra
sigui nova,
això sí,
per això canviem les mides,
però que sigui original,
no.
A mi,
pot ser que tingui
el seu llenguatge
i el seu llenguatge
sigui un llenguatge
de fa 20 anys
i que tingui
altres 20 anys
amb el mateix llenguatge.
Que tingui prevalença,
no?
Clar.
Però el sigues original
és per les altres,
per les altres
i per mi mateix,
eh?
Jo també ho dic,
eh?
No és solament
pels altres,
és pels altres
i per a mi mateix.
És
poder fer regals,
poder fer feliç
a la gent
regalant obres d'art.
I, bueno,
jo crec que això està bé
perquè la gent
a vegades
pot llegir
un sigues original
i pensa que som
les artistes.
Que va de cara
d'artista, no?
Clar.
Però no, no.
és tots
siguem
una mica
original.
Que això va bé.
De fet, això
jo ho tinc molt interioritzat.
Clar, no sé si la gent
que ens escolta
realment ho sap o no,
però l'aclaració
crec que està força bé
i, de fet,
la Carme també
ho defensa força, no?
És a dir,
la idea aquesta
del sigues original
és la manera
que tu tens
de fer el regal,
no?
En resumir descomptes, no?
És la manera
que tu pots ser
original.
Completament d'acord
amb la Laura
i amb aquesta pedagogia
que fem de,
escolta,
quan hagis de fer un regal
o un present a algú,
ostres,
pensa,
i el que estem veient,
i això m'he trobat aquest any,
que hi ha gent
que ja comença
a pensar en nosaltres
a l'hora de fer un regal
com molt personalitzat
i molt adreçat
a aquella persona
i, en el fons,
molt original, no?
És el que volem.
Sí, és que al final
aquesta frase
també la fem servir sovint,
no sé si feu amics invisibles
ara que estem
ja passant,
però sigues original,
amb el regal,
molts cops també ho dius,
com una mica implícit, no?
A fer esforçar
aquella persona
que s'esforci
per no només
comprar un llibre,
sinó trencar una mica
la closca
i dir a veure què més
puc regalar aquella persona.
I, en el fons,
també crec que,
no sé si estareu d'acord,
que al final
una mica l'objectiu
és democratitzar
una mica l'art,
és a dir,
fer-lo assequible
per una mica,
gairebé tothom,
tothom que realment
pugui destinar
en aquest moment
50, 100,
150,
el que vulgui
per comprar una obra
única
i que és especial
i que ha estat creada
per allò,
no?
És una mica l'objectiu també.
I també agrair,
jo crec,
molts als artistes,
perquè hi ha artistes
que es posen molt
al nivell de saber això,
que tenen un caché
molt més alt,
però quan participen
amb nosaltres
volen participar,
volen participar
de tota aquesta família
que jo crec
que és l'espai
i posen uns preus
que són molt accessibles
per la gent.
Clar.
I jo crec que això
també és d'agrair,
per això també
un agraïment
a la gent
que ha vingut,
evidentment,
i també als artistes
que han participat,
que jo crec
que ha sigut,
de veritat,
que, bueno,
ha sigut una mostra,
com totes,
jo totes les valoro
moltíssim,
set anys
de mostres fantàstiques,
però, bueno,
ara estem parlant
d'aquesta
i un agraïment
a tots,
no?
A totes.
Clar,
has de ser complicat
realment
posar un preu
a una obra d'art,
és a dir,
com es valora
realment l'art,
no?,
parlant d'aquesta mostra
en concret.
No sé si per vosaltres
o pel propi artista,
no?,
que ell ha de decidir
quina xifra
li col·loca
aquella peça
en concret
que ha estat única
i exclusivament feta
per això.
Bueno,
és l'artista
normalment
el que col·loca
el preu,
és estar claríssim.
I és veritat,
però això
és la nostra manera
a vegades de veure
i hi ha artistes
que dius
el preu
és baixíssim,
és que és un preu
molt baix
i hi ha artistes
que dius
una mica alt,
però, clar,
és l'artista
el que el posa,
nosaltres no tenim
res a dir
i, bueno,
clar que
et posa equivocat
i, a més a més,
et dones compte,
jo crec,
per nosaltres
ens donem més compte
perquè tens
una relació
molt fàcil,
l'artista té
la relació
quan arriba
i quan arriba
es pot donar
compte
que en un moment
el meu preu
comparat
amb l'altre
que fa això,
ai,
no,
potser m'ha passat
una miqueta
o m'he quedat curt
ho poden modificar
en aquest cas
no sé si ha passat
algun artistes
i totes
m'he equivocat
clar,
però normalment
no ho fan
no,
no,
no,
clar,
bastant difícil
decidir-ho
ja és difícil
decidir-ho
ja ho has fet
així queda
nosaltres tenim
una valoració
a vegades diferent
perquè tenim
un abanico
que veus tot
vas veient tot
tu no en veus un
les veus totes
les peces
veus totes les peces
portes 7 anys
veure'n totes les peces
i tens,
saps,
tens un abanico
molt més
acurat
clar
però amb això
jo crec que això
respectem molt
el que diu l'artista
és dir
nosaltres
l'única condició
és que no poden
posar preus
superiors
a 300 euros
i a partir d'aquí
cadascú
és que això
és un tema
eh
Laura
que hi ha molta discussió
inclús entre nosaltres
és que no ha de ser fàcil
realment
no, perquè cadascú
té una valoració
i té
i això és molt personal
saps
costa
costa
i el temps
del propi artista
treballant la peça
el valora només ell
també
com quantifiques
aquell temps
dedicat
i a més enllà dels materials
que poden ser
més econòmics
o menys
és una altra manera
de valorar-ho
també
la trajectòria
d'assitutens
relacions
amb galeries
no
és que
hi ha artistes
que diuen
és que jo
es poso en galeries
i clar
jo no puc baixar
d'un preu
perquè
jo tinc compradors
que m'han comprat obres
i hi ha hagut
vegades
que hi ha hagut
artistes
que no han participat
perquè creien
que la seva peça
tenia un valor superior
a 300 euros
però hi ha vegades
que hi ha artistes
que diuen
mira no
jo és que vull participar
en això
i com també
soc lliure
d'això
doncs
prefereixo
baixar el meu preu
que segur que té
un preu més alt
però jo vull participar
i és que també
són lliures en això
jo puc
fins a regalar una obra
si m'interessa
m'entens
i la poso
a un preu
molt més baix
perquè
d'alguna manera
bueno
el que abans dèiem
fem una mica
de família
fem una mica
de grup
fem una mica
de gent
que està interessada
en que sigues
original
que siguin
original
la gent
i que compri
obra
i que et posis
obra a la teva casa
i no un pòster
m'entens
a vegades
això és
l'interessant
que donis valor
a les mans
d'altre
al pensament
d'altre
que donis valor
a l'art
simplement
després no sé
si sabeu
on van a parar
aquestes obres
és a dir
si teniu
el coneixement
de dir
mira aquesta me l'emporto
me la quedo a casa
o aquesta la regalo a algú
o aquesta anirà
per al jardí
d'aquesta casa
és a dir
no sé si sabeu
el paradero
de les obres
o si la gent
us ho explica
bueno
d'algunes sí
d'algunes no
no
tampoc ho sabem
tampoc demanem
bueno
doncs quan la tinguis
col·locada
ens envies una foto
no
no estaria malament
per exemple
ara et vaig a fer
jo una pregunta
tu Mireia
jo encara la tinc penjada
veus
perquè no li he trobat
encara on ha d'anar
veus
sé que ha d'anar una paret
perquè ha d'anar penjada
això ho tinc molt clar
el sostre no n'hi ha de moment
però exactament
no sé
encara on la ubicaré
perquè tu
com a usuària
anem a girar l'entrevista
vinga
no perquè també ens interessa
perquè tu com a usuària
com ho veus
que t'aporta
el sigues original
que t'ha portat
com
què et sembla
la mostra en si vols dir
o la peça que adquiris
no no
la mostra
la mostra
home la mostra jo trobo que
enriqueix culturalment
una part de la teva persona
que és visitar
i veure tantes obres
és a dir
entrar a l'espai
veure-les
i jo a més
vaig tenir
la gran sort
que em vas estar explicant
Carme
tu mateixa
obra per obra
gairebé artista per artista
vaig arribar a conèixer
artistes que no els coneixia
i de la peça
i de la peça que vaig adquirir
encara vaig entendre més
quan em vas explicar una mica
la història
que hi havia darrere d'aquesta artista
el per què
del com ho havia fet
o el per què ho havia fet
i això té un valor
que jo crec que qualsevol galeria
d'art
de qualsevol lloc
és a dir
la tensió tan delicada
i acurada
no la tenen
o no la reps
per un costat
i d'altre costat
torno a recordar
o a referir-me
al tema
de la democratització
de l'art
és a dir
jo personalment
soc una persona
que m'agrada molt l'art
però no puc comprar
totes les peces
que m'agraden
m'agrada molt la Frida Kahlo
però no podré tenir mai
una peça seva original
em refereixo
que tot allò
que es pugui posar
més a l'abast
de les persones
que els hi agradi
però que no podin adquirir
les peces originals
o altres
jo crec que és més que benvingut
i també perquè s'apropa
jo crec que
a més persones
que potser no els hi agrada
l'art en concret
o no estan posats
en aquest circuit
però poden arribar-ho a descobrir
a Sant Just
un lloc pròxim
un espai que tampoc
no necessites estar 10 hores
sinó que
és un espai fàcil
que t'hi mous bé
i si sobre t'estan informant
és genial
jo crec que
aquests dos variables
vull dir que un aplaudiment
també
i no
i aquesta cura
cap a la gent que entra
i aquesta explicació
jo crec que és
un dels valors
que tenim a l'espai
totes les persones
que hi participem
home això es nota
he de dir
saps que ja no estàs com sol
deixat anar
de la mà
de Déu
i per això també es crea una mica
com deies
no us ho deia la Laura
també com una família
al final
de la gent que hi va
la gent que hi torna
la gent que et pregunta
aquest any ho fareu
perquè mira
estic pensant en regalar una peça
no?
sí
sí que no sé si ara
teniu posat el cap
ja en el següent
si que és original
bueno
normalment
nosaltres
quasi quasi
funcionem una mica
de tres mesos
a tres mesos
val
val
i
és abans
de l'estiu
que comencem
a parlar-lo
i la definitiva
clar
és el setembre
quan ja lancem
les idees
perquè tampoc
a les artistes
va bé
dir-los
molt molt
molt abans
què passa
no perquè
és veritat
a vegades
hi ha moltes coses
que estan al cap
i pots oblidar-lo
i està bé
al setembre
ja poner les bases
ja poses molt bé
les bases
però bueno
clar
aquestes bases
ja estan parlades
amb nosaltres
en el trimestre d'abans
no?
aquest any
el juny
sí
aquest any
Laura
el que ens van demanar
alguns artistes
era veure si les mides
es podien tenir
abans de l'estiu
perquè així
doncs
potser
no treballàvem
que ens passa
molt sovint
fins al final de tot
però com a mínim
ja podien anar pensant
doncs
aquell format
i em sembla
que vam enviar
el format
de dir
aquest any
serà que hem format
el juriol
o així
déu-n'hi-do
ara
fins al setembre
fins que no es va tornar
a recordar
i es va tornar
a tirar endavant
però com a mínim
ja
el segon trimestre
la teníem
inclús
alguns
a l'agost
ja tenien
la peça feta
en funció també
de l'activitat
que tinguin
els projectes
i altres
al novembre
no la tenen
acabada
ho van arribar
el 17 de desembre
gairebé
amb la peça
a la mà
dos dies abans
tan just
tan just
tan just
allò que fa olor
a pintura
encara
veu que s'està sacant
sí
sí
a vegades
sí
a vegades
clar
és que
a veure
41 artista
sempre et trobes
que algú
m'entens
anirà just
segurament
perquè
l'ho ha deixat
m'entens
també és veritat
a vegades
quan diuen
les coses
molt abans
ho vas deixant
i després
quan ja et poses
dius
ai que no arribo
i altres
però això
no podem fer res
perquè a més a més
sí que ens hem donat
que és una cosa
que ens passa
cada any
cada any
no som els mateixos
però cada any
tenim un o dos artistes
que arriba
al final
bueno
ja hi comptem
per molt que tinguis
bueno
si és un percentatge petit
de tots els artistes
doncs mira
segurament
sempre acabaran
trobant el seu espai
a l'espai
segurament segur
tinc per aquí també
parlant del vostre Instagram
Carme
he vist que us heu sumat
al manifest de suport
de fet
crec que és
per part de la Generalitat
no?
aquesta commemoració
al centenari
de Guillem Viladot
aquest artista
i poeta visual
que va morir
el 1999
a Barcelona
i si volies
fer cinc cèntims
o si volies
afegir
algun punt
sobre aquest artista
sí
sí
sí
no
perquè a més a més
un dels promotors
que és el director
de la Fundació
Lopardal
de Vicenç Viladot
és el Pau Minguet
que el Pau
també
és membre
del petit comitè
és a dir
que ell
juntament
amb tota la gent
que formem part
del petit comitè
decidim
què volem fer
en l'espai
ell ens va dir
que
ell volia
portar
alguna cosa
també
del Viladot
a l'espai
és a dir
i nosaltres
li hem
agraït molt
perquè
estarem
dintre
d'aquest
centenari
llavors
al setembre
tindrem
poesia concreta
del Vicenç Viladot
a l'espai
el Pau
ens explicarà
que és un gran
coneixedor
de l'artista
i quan ens va dir
que si ens volíem
sumar
en aquest manifest
res més
que dir
oh i tant
ho publicarem
perquè tothom
se n'assabenti
i creiem
que
que és un personatge
doncs que
que és interessant
que la Generalitat
faci aquest reconeixement
que és el que demanaven
que des de les terres
de Ponent
doncs de vegades
estan una mica oblidats
no sé si era massa conegut
és a dir
Viladot
no sé si realment
és un artista
que es té
conegència
diguéssim
o conegència popular
no
perquè
ell
sempre ha treballat
des de la perifèria
de la perifèria
és a dir
des de Gramunt
ell era
el farmacèutic
però a més a més
a veure
va ser contemporani
va fer molts treballs
amb el Brossa
amb el Cristòfol
i dintre
de
de
de les comarques
de Lleida
és un personatge
i a més a més
va ser un gran
investigador
innovador
sobretot
en la poesia
aquesta concreta
farà poc
i va haver-hi
una magnífica exposició
a l'espai Brossa
en què
hi havia el Brossa
el Viladot
i un altre artista
que ara no recordo
és a dir
el que passa és que
de vegades
els de la perifèria
també ens passa aquí a Sant Jús
perifèria vols dir geogràficament
geogràficament
i també ens passa aquí a Sant Jús
quan tenim una metròpolis
com és Barcelona
encara que
quan no estem
estem a fora
d'aquesta metròpolis
ostres
de vegades
sembla que no existim
no?
Estàs en el marge
una mica
estem en el marge
sí
i a més a més
el fet
que ell
fos farmacèutic
és que a més a més
dona una mica
també la idea general
que té com una altra
professió
sí
aunque les coses
tu pots tenir
3, 4, 5
bueno
m'entens
pots tenir l'alma
en un joc
i pots treballar
en el altre
i ell
és una mostra
d'això
totalment
jo penso també
com la Carme
que és un gran artista
el que passa és que
és un artista
que dintre dels artistes
era conegut
però més dintre dels artistes
que no fora
i havia participat
amb ells
havia treballat amb ells
però
bueno
són d'aquestes coses
que queda
una mica al marge
i jo crec que
bueno
s'està fent una labor
fantàstica
per part del Pau
i
i que està bé
m'entens
que
que es faci
aquest manifest
per fer
per fer-ho
una miqueta
més visible
per recuperar-lo
de fet sí que
a Gramunt
hi ha unes peces
unes lletres
molt grans
que diuen
no
món
noi
nen
i són com tot
de lletres
gegants
que es van
com
aconseguint
bueno
consecutivament
estan
en un
en un parc
d'allà de Gramunt
un artista
per descobrir
i a l'espai
el podrem veure
en algun moment
no l'artista
òbviament
sinó alguna peça seva
deies Carme
sí
em sembla que el Pau
ens portarà més
el que ell considera
el més interessant
del Viladot
que és aquesta poesia
concreta
i també
que va crear
un editorial
que
entre
que ell
s'ho feia
una miqueta
també tot
no
d'aquesta
d'aquesta manera
d'entendre
la paraula
i la lletra
no
a través
dels poemes
visuals
potser és molt més
conegut
el Brossa
que ell
perquè el Brossa
doncs ha tingut
més projecció
però ell
jo crec que va ser
el precursor
i després
bueno
conjuntament
no
van establir
relacions
i van fer coses
conjuntes
però jo crec que és un artista
per descobrir
si
aneu a Gramunt
i això
ho convido
aneu a la funda
perquè
de Gramunt
es coneix
el Guinobar
es coneix més
el Guinobar
que no pas
el Viladot
és que jo tampoc
el coneixia
va ser a través
del Pau
que ens
i ostres
entres
en el seu món
un món
fantàstic
treballant
l'escultura
treballant
el llenguatge
treballant
la narrativa
és un personatge
per descobrir
i la fundació
Lopardal
a part
que a la part
de baix
també
munten
exposicions
temporals
que són molt
interessants
és a dir
val la pena
fer el viatge
a Gramunt
i a més a més
hi ha com
dos petits
batiments
del poble
blancs
molt bonics
que a més a més
es comuniquen
i bueno
és tot un viatge
anar-hi
i veure l'obra
i a més a més
com estàs sol
perquè és un lloc
que estàs molt tranquil
i vas veient
l'obra
i bueno
clar
i si vols
que el Pau
t'expliqui
bueno
això
és un gran
bueno
un gran
conocedor
de l'obra
de ell
sí
sí
carai
quin plaer
no Carme
també
que això
passi per l'espai
vull dir
Déu-n'hi-do
si parlaves
de la perifèria
però escolta
la perifèria
també tenim
mira el que tenim
no i el Pau
de seguida
ens ho va dir
vull dir
no va ser nosaltres
que vam dir
escolta
aprofitant
finalment
mirant a gent
perquè ens va passar
tot el calendari
a partir del 25 de gener
s'inaugura
el centenari
Viladot
la commemoració
i cada mes
és a dir
jo crec que
ha aconseguit
implicar tot el territori
de les terres de Ponent
portar-ho
per exemple
el maig
s'inaugurarà
a l'espai volar
tot una retrospectiva
nosaltres volíem
que a l'espai
hi hagués alguna cosa
del Viladot
mentre
hi hagués
l'exposició
a l'espai volar
del Vilacases
i com que em sembla
que s'acaba
a l'octubre
o així
al setembre
hi haurà
això de la poesia
concreta
i ell va ser
el primer
que va dir
jo portaré
coses
del Viladot
aquí
no sé
estem molt agraïts
de la veritat
i tant
i els enjustencs
i enjustenques
de poder-ho tenir
poder-ho veure
visitar
conèixer
i descobrir
si algú
que encara no coneix
aquesta revista
poeta
plàstic
no sé com es definiria
tampoc
i en Viladot
no?
poeta visual
més o menys
un artista
integrable
una mica de tot
ho té tot
escolteu Carme
i Laura
gràcies per passar per aquí
una vegada més
bon any
també
i ens anem
ens anem
veient i parlant
que crec que Laura
amb tu haurem de parlar
d'alguns temes
d'un altre espai d'art
molt ràpid
però
un altre dia
ens hi dediquem
però si vols
una mica titular
jo crec que ara
podem
ja
fixar una data
vinga va
doncs un dia
entrem en detall
haurem de parlar
d'un espai
que es diu
Marcart
ja només
ho diem aquí
i a partir d'aquí
que cadascú
ja ha d'adueixi
el que vulgui
ens veiem
ens veiem aviat
i gràcies a les dues
que vagi molt bé
gràcies a tu
adeu
adeu
everybody loves the sunshine
sunshine
folks getting down in the sunshine
folks getting down in the sunshine
sunshine
Sunshine
Everybody loves the sunshine
Sunshine
Folks getting down in the sunshine
Yeah, yeah
We'll see you next time