Vuit minuts passen de les dotze, un quart i mig d'una.
Continuem, obrim aquesta tercera hora de programa amb un convidat especial.
Doncs sí, tenim amb nosaltres el Roger Consul,
que ens parlarà sobre el laberint de contes d'adults i infantils.
Deixa'm dir abans de presentar-lo,
que li agraïm que hagi trobat un forat en la seva atapaí d'agenda
per visitar-nos-en aquesta atapaí d'avui.
Bon dia, Roger.
Molt bon dia a tothom i moltes gràcies a vosaltres,
sempre, a la ràdio, per tota l'ajuda que sempre esteu disposats a fer.
Mare de Déu, guapos.
I visca els gros.
Vull dir visca els gros.
Deixem-ho aquí, perquè millor, és a dir, igualitem,
tallem el tema visca els gros i ja millor no podem quedar.
Hem fet la sessió de massatge obligatòria.
Ara que et veig fer, estàs molt bé.
Tu et cuides molt.
Bueno, faig una d'esport, tio.
Sí?
No.
No gens, ja m'agradaria.
Ara suant la cancel·lada.
Sí.
I avui és un dia d'aquest que s'assessora.
Igual avui perdré dos quilos.
Bueno, ja per la condició.
Però els recuperaràs aquesta nit quan en fotis dues cerveses.
Exacte.
Que ho sàpigues, que ho sàpigues.
Bé, posem-nos en matèria.
Doncs sí, parlem dels laberins de contes.
Comencem pel laberint de contes d'adults.
Molt bé.
Que aquest any no serà canginestat, sinó que serà l'ataneu.
Exacte.
Per primera vegada es fa l'ataneu.
I té moltes raons.
Surtot dues de principals.
Que és des de fa...
Aquest és el quart any de laberint d'adults.
Diguem, en un principi es deia laberint més 18.
Jo l'any passat vaig veure passar un nen de 7 anys.
Però ja vaig dir que això és un cachondeo, padre.
Per tant, l'haberint d'adults, l'haberint més 16...
El to és més pujadet, per la gent que no sàpigui...
Que no hagi vingut mai.
S'acaben les entrades molt ràpid.
Abans ho estàvem comentant, perquè el trenet també hi estan esgotades.
Per tot el matí.
Tot està, la cosa...
Fantàstic.
Quina és la capacitat per cada entrada?
10-12.
10-12.
I a més, on dinen 12, dinen 15.
Ja, però els espais d'un espai itinerant,
quan no és al carrer, són petits.
I llavors hi ha sales o escenetes
que passaran amb petites sales o amb petits passadissos
que llavors tampoc no s'hi veu gaire.
I la importància com a director és la visualització de les escenes, no?
Que no es tracta d'encabir a la gent com allà on es de Sardina,
sinó que hi hagi una experiència d'usuari bona.
Exacte, exacte.
Que per això la gent repeteix, jo diria, també.
Aviam, és un espectacle que dura mitja horeta,
itinerant, es fa molt amè, d'acord?
Dic que és pujat de to perquè sempre hi ha un to més polític,
un to més de por, terror, suspens, que sempre és cachondeo,
més de cachondeo i més sexual, també, no?
Però això, vull dir que per això li vam dir més 16.
Però tornant a la pregunta, això és el quart any
i m'heu dit que és el primer any que es fa a l'Ateneu.
Sí, senyor.
Llavors, l'any passat ja vam començar a dir,
després de tres anys de fer-ho a l'Ateneu,
primer el primer any va ser pels jardins, d'acord?
El segon any que ja ho va portar el Jordi Domènech
amb allò del Cluedo que va fer de Can Ginestà,
de la família Ginestà,
va ser per dintre de les sales de Can Ginestà
i també pels jardinets.
I l'any passat només a Can Ginestà,
a dintre la casa,
vam fer allò del casino, no?
Sí.
Em diria, ostres, estaria bé que el d'adults,
perquè el de nens igual va molt bé aquest espai verd
que tenim aquí a Can Ginestà,
puguem anar-lo portant a molts llocs
perquè cada lloc té una història, d'acord?
Perquè cada lloc també té un recorregut.
Finalment, si ho tornéssim a fer Can Ginestà...
Et permet inventar coses noves, diguem-ho així.
Sí, el recorregut, finalment,
el pots fer del dret i del revés,
començant pel mig i començant per...
Però sempre seran les mateixes sales.
És un recorregut per la història, també.
Sí, una mica això.
Hi ha una idea, també, exacte, sí.
Hi ha una idea que després, si voleu, la comentarem,
que és, tant de bo,
és una carta als reis,
que es faci gran i intentar fer, atenció,
un concurs literari
de laberints de contes
amb història fictícia de Sant Just.
Situats amb...
A qui va passar això?
A mi m'encantaria poder fer un laberint
a l'Walden, per exemple.
O que entressin a alguna torreta
com s'havia fet.
El Walden seria bastial.
O una de les moltes masies que hi ha al poble.
Exacte.
Llavors, que fos itinerant, també...
Sempre a interior, per això.
La gràcia, jo crec que és
que el lloc t'ho doni.
Per tant, interior...
Però també hi ha elements...
A l'exterior.
A l'exterior.
A l'exterior, has d'anar.
Pots anar als supòsols estables
o passar pel pati.
Ves a saber.
Bé, llavors, aquesta és una raó.
És a dir, Can Ginestà és molt xulo.
Segurament s'hi tornarà,
però no té per què sempre ser a Can Ginestà.
Prima raó.
I segona raó,
que és una raó doble,
aquest any la teneu fa 100 anys.
Em sembla que ho estan dient fins a...
Tu ho trobes a la sopa?
O no estàs menjant sopa
i també tu ho trobes a la sopa?
D'acord?
La teneu fa 100 anys.
Ho sabíeu, no?
Sí, sí, ho sabíem.
Ho sabíem, ho sabíem.
No hem dit res més,
pràcticament,
amb tot el comportament de setmana.
Sí, de fet,
és el nostre...
El programa es podia dir
si la teneu fa 100 anys,
Ràdio d'Esvern.
Exacte, exacte.
D'acord.
I llavors, doncs,
un, homenatge a la Teneu,
la història de la Teneu,
tota l'escola,
la biblioteca,
la sala de ball,
les xiveques,
diferents grups
i diferents grups humans
que han passat per la Teneu.
i després,
que com sabeu,
la Teneu també,
a part de fa 100 anys,
estàvem obres
i, per tant,
teòricament,
passa que les obres
s'allargaran a l'inici,
no serà ara,
sinó una mica més enllà,
havia de...
quan acabava la festa major
havien de començar les obres.
Per tant,
certs llocs on passarem
pel laberint de la Teneu
no es veuran mai més.
Vull dir,
és l'última oportunitat
per passar per llocs desconeguts
de la Teneu,
passarem pels interiors
de la Teneu,
per l'escalada d'emergència,
per la penya barcelonista
que ara és el dit
el Zulo
o el lloc
de la Ginesta,
aquest club joc
que entra a Taranou.
Passarem per l'Arteneu,
passarem per la sala
de màquines
de la sala del cinquantenari.
Es baixarà cap a les Cees,
però no per les Cees,
sinó cap al Pati del Roure.
Hi ha llocs
on normalment
no s'hi va de la Teneu.
O sigui,
ho primer,
a la Teneu ja s'hi va poc,
normalment.
Amb els llocs
que s'hi va de la Teneu,
sala del cinquantenari,
sala de piquet,
el hall d'entrada,
aquests llocs s'hi passa,
però no és important.
La cafeteria.
Ah, sí, per cert,
que també torna a la cafeteria
a la Teneu.
Aquí s'hi va bastant.
Aquí s'hi va bastant.
Aquí s'hi va bastant.
Es passa una mica
per les entranyes de la Teneu.
Exactament.
És una homenatge.
Per els llocs ocults
de la Teneu,
que a més a més,
d'aquí sis mesos
no hi seran.
No existirà més aquest lloc.
Llocs era com dir,
uau,
passar per un lloc
que això que és l'última vegada.
Última oportunitat, no?
Última oportunitat
per veure certes coses
de la Teneu.
M'he de dir que l'altre dia
estava en un assaig
del laberint de contes
i vaig passar per molts llocs
que no havia vist mai.
Que no sabies que existien.
Això que jo havia estat,
per exemple,
a la Vall de Vers,
que és una secció
de la Teneu.
Havia estat també a Pastorets
alguna vegada.
Però això passa molt.
Amb les cases velles
passa molt,
que hi ha habitacions,
hi ha cambres,
que gairebé
som compassadiços secrets.
No, perquè potser
algun s'està escoltant
i jo ja ho conec.
Conec tots.
Voleu saber
per on es passarà.
El lloc més secret
és que ni la mateixa junta
sabia que hi havia una porta
per un lloc on es passarà.
Què dius?
Que és el lloc
que ara ocupava Just Teatre,
o ocupa encara Just Teatre,
que està tot netejat
i hem fet molt l'espai,
el lloc on hi havia
les antigues màquines de cinema.
I encara si ens hi fixarem,
si veniu,
fixeu-vos-hi
i que ens estigui escoltant
que s'hi fixi,
a l'escena dels Xiveques,
veureu que va al final del laberint,
quan es passa per Just Teatre,
en un lloc on hi ha molt vestuari
i tot plegat,
mireu el sostre,
perquè hi ha les canalitzacions
per quan
podia ser
que les màquines
que tiraven cinema
s'incendiessin
de la temperatura
que hi havia allà,
hi havia un sistema de rec
que apagava el foc
molt ràpid.
Doncs encara hi ha les dutxes
i els forats.
I tots no et dius,
i aquests forats de què són?
això anava per si hi havia
un incendi allà de Taneu,
no?
Per el lloc on hi va haver
la primera façana,
això és el lloc on
la façana que hi ha ara
és la segona façana.
Fa un segle
l'Ateneu estava
tirat una mica més cap endintre
i hi havia una mena
balconada a nivell de terra,
això es veu en fotografies.
Doncs allà és on hi ha
encara les cornisses,
perquè és la façana antiga,
no?
I són coses que a mi,
com amant de la història,
m'agraden molt
i a la vegada,
no sé,
té intríncolis de Sant Just,
i del que s'hi veurà a dins,
què ens pots explicar?
És a dir,
què ens pots dir?
Primer de tot,
el laberint de contes
aquest any es diu
l'Ateneu cul.
Això ja és un títol
que convida.
A més,
amb aquesta veu
fa com por.
Fa com por.
Exacte.
Volgudament,
volem que sigui això,
un,
perquè el que hem dit,
per als jocs on es passa
de les sales,
que és una cosa
que no es veu gaire,
però també perquè
ens hem inventat
la trama
que els diferents
treballadors,
associats,
voluntaris
que han anat a fer
les diferents coses
que s'hi han fet
a l'Ateneu,
sempre hi ha hagut algú
que allà
ha fet alguna cosa
que no ha estat ben vista
per les forces celestials.
Hi ha algun secret,
alguna penjança,
alguna cosa
que s'ha quedat aquí
i com ànimes amb pena
han de reproduir
aquestes escenes
fins que els hi surtin veu,
una mica com
aquell dia de la marmota,
no?,
d'aquella pel·lícula.
També,
de la mateixa manera
que dèiem
que és un homenatge
a l'edifici,
també s'homenatge
una mica
a les seccions
de l'Ateneu.
Sí, sí, sí.
Es repassa una mica
la història.
De fet,
és una mica
el leitmotiv
o aglitonador
d'aquesta festa,
no?,
és a dir,
és un homenatge
a una entitat
que fa cent anys.
Exacte.
Sí, sí.
És l'entitat
tan majúscula
i que ningú se m'enfàli
perquè totes tenen
el seu valor
i totes fan la seva feina
però és l'entitat
tan majúscula.
És una entitat
d'entitats també
perquè a l'Ontina
per exemple
les Cees
que, mare de Déu...
Bueno, unes quantes,
vull dir,
és no parar,
no parar.
Llavors això
s'entrarà
i representa
que són els antics paletes
que això és important
i també ho han vist
fins a la sopa
i s'ha repetit
i repetit
que no van ser
uns paletes professionals
qui va fer l'Ateneu
sinó la gent del poble
que no podia pagar quotes
com si diguéssim
van fer ells
de paletes de l'Ateneu, no?
Una mica com la Sagrada Família
que ho ha finit
el poble.
Exactament,
ho ha finit el poble.
Doncs això
es veurà
una mena de zombies
que ens acullen
però ràpidament
trencarem aquest to
de suspens
però bueno,
serà molt conyón
i tot plat
i després doncs
passarem per l'escola
que hi va haver...
El més fort és que això
al lloc on hi ha l'escola
o a l'escena de l'escola
és una escena
dels prònoms febles
d'acord?
Ja espero que faci riure
algú que intenta explicar
pronoms febles a gent
que no els volen saber
ni tenen ganes d'entendre'ls
ni els entenen.
Es veu que el lloc
on ho estem fent
que és el Fulo
o sigui la penya personalista
eren les escoles
de quan hi havia escola
a l'Ateneu.
Es feien allà.
I això és...
Quan m'ho van dir
no no sé si aquí
hi havia una classe.
És brutal, no?
Esta fusió entre història
del passat i d'ara.
Sí, sí, sí.
És brutal.
Després passarem per Artaneu
però hi entrarem per darrere
on veurem un liu de faldilles.
Després anirem
quan en un lloc
amb un record
d'una mena de fantasma
de quan a la sala de baix
s'hi feia ball
i és bo que hi havia
és famós també
aquest forat
que hi havia
a la zona dreta
de la platea
que moltes dones
s'enganxaven al taló
i trencaven el taleró.
Era un forat
trencassabates.
Oh, amb més.
Sabates o turmells.
Exacte.
I turmells.
Bé, un petit personatge
que s'ha quedat atrapat allà
per culpa d'aquest forat.
Un esbart
molt sexual, també.
una biblioteca
amb llibres prohibits
i després
el mític grup
dels anys 80
o 70-80
dels xiveques
que li fotien molt
a la xiveca.
Una activitat
que no només
podrà gaudir la gent
sinó que a més a més
aprendrem moltes coses
com ens avança el Roger.
Això és pel que fa
al laberint de contes
per adults.
Abans de canviar
només una pregunta
a nivell...
És a dir,
el tema
dèiem
segur que hi haurà
moltíssima gent
que s'ha de fer
allò per dir
no m'ho vull perdre.
Doncs estar a la plaça Malaret
a la nova plaça Malaret
cap a les 9
comença a fer cua
les entrades
es comencen a veure
a vendre
a les 9.30
però és que
igual en un quart d'hora
o 20 minuts
desapareixen les entrades.
I l'any passat van així.
Ho comentàvem abans
que ningú arribi
a les 10
tranquil·lament
pensant-se
que entrarà directament
perquè no...
Si voleu venir
vingueu abans
és directament això.
Penseu que això
a les 9.30
es comencen a vendre entrades
a partir d'aquí
hi ha gent que...
Em sembla que hi ha gent
que està campant.
Sí.
Pràcticament.
Els grupis.
Els grupis
estan allà
i no hi passis
per davant tu.
No, no.
Perquè se't mengen.
No, jo passo
per la borda dels artistes.
No et mengen.
Deixa'm fer una pregunta
logística també.
Les entrades
indiquen l'hora.
Sí.
És important això.
És nou.
És una novetat.
Es pot trobar l'entrada
i a les 9.30
anar-te'n a sopar
i a les 11.20
tinc la meva entrada
per les 11.20
i esperem ser puntuals.
Que ningú s'espanti
i digui que hauré d'estar
4 hores
esperant el...
Això va ser una de les coses
que n'hem après
en aquests anys.
Sobretot del laberint infantil
que ara ja anirem
que clar, l'espera
si estàvem aquí
que enginestar
a la nit
fes una cervesa o així
és fantàstic
però a la tarda
era matador
fer la cua.
I més amb nens.
I més amb nens.
Per allà.
Llavors el que vam dir
és o anticipades
o senzillament
posem horari.
O sigui, a les diferents entrades
hi ha diferents horaris.
Per tant, tu el compres
pots anar a jugar
toqui i entres.
El que sí que és veritat
és que si a l'hora
que entra el teu grup
no hi ets
torno a passar.
Parlem de l'infantil, Sergi?
Sí, sí.
Tanquem la carpeta
del laberint
de contes adults
i parlem de l'infantil.
Molt ràpidament
que ja mira el rellotj.
Aquest no serà la tan eul.
Aquest torna a ser
com sempre
amb aquest magnífic jardí
de Can Ginestar
que cada vegada
quan ens hem assajat
el dia d'això
ens el trobem brut.
És una queixa formal
que puc fer
a l'Ajuntament
des d'aquí
per festa major
com que hi ha
una activitat allà
que passin una mica
al mocho.
Podria ser un tema
per un proper
laberint de contes.
O podeu ambientar-ho.
La casa és bruta
però no és bruta.
Ho hem fet precisament.
El segon any
això era una anècdota fantàstica
el Bernat Poll
havia de fer una escena
i a l'entrada
entrant cap
amb els jardins
de Can Ginestar
a l'esquerra
molt a prop
de la porta d'entrada
del jardí.
I havíem assajat
i molt bé.
Arribem a les 4
per ambientar
una mica el lloc
i no sé què
i hi havia un cagarro
de gos
allà al mig
però gran.
El vau deixar o què?
No, perquè allà
el Bernat
havia d'estar
allà
li furien el pudor
i bueno, això.
Senzillament
que hi ha ampolles
hi ha garrafes
hi ha plats
de no sé què
hi ha molts papers
i això
i ho recollirem
però bueno
si fan coses
tingueu fet.
Tinc un present.
Va, anem a això
que si no
no em torneu a convidar mai més.
El laberint de contes infantil
sempre s'ha fet
amb aquests jardins
de Can Ginestà
perquè són
senzillament magnífics
als nens
els encanta
aquest recorregut
que ja és laberíntic
que ja és laberíntic
jo quan vaig pensar
fa 5 anys
perquè el laberint infantil
ja fa 5 anys
que ho fem
que és el cinquè
doncs
idear-lo
com a laberint
ja
jo el pensava sempre
amb els jardins
de Can Ginestà
perquè ja
els mateixos camins
ja t'hi porten
ja t'hi porten
a això.
Per primera vegada
el guió
no l'ha fet
gent de 30 anys
i això es nota
això és important
és una novetat
xula
que a mi
m'omple d'orgull
i satisfacció
qui l'ha fet aquí
el Nil Solana
i el Ricard Calvo
ah
ja els he dit
i la culpa
si no agrada
és d'ells
doncs
els haurem de trucar
perquè ens expliquin
un és d'aquí dalt
els haurem d'anar a pescar
o si no
que vinguin demà
i ens expliquin
com ha anat
no sé per què
però em sembla
que estan dormint
dormint
millor demà
que potser tindran millor veu
dormint la mona
exacte
no en sèrio
jo estic molt content
perquè
tot i que jo me'n vaig encarregar
em sembla
el primer any
o els dos primers anys
no me'n recordo
i clar
hi havia els tres porquets
hi havia els contes
de sempre
sí que a poc a poc
doncs s'hi van afegir
les Frozen
que és una cosa més moderna
o el Pat Ufet
que no és molt modern
però no era dels contes
o Sant Jordi
em sembla
un dia jo i el Drac
vam donar el Rifenyo
per allà
etcètera
però aquest any
em dir
què tal si
vosaltres que ja tenen uns 20 anys
us encarregueu vosaltres
tutelats
perquè
sense que ho sapiguessin
això ho estic dient en públic
però com si
ens ho mirarem des de lluny
i com hem hagut d'intervenir
hem intervingut
exacte
si tot va bé
es toca al menys possible
exactament
perquè
que ho facin ells
no vol dir
que a l'actuació
hi ha adults
també
fent d'intèrprets
i llavors
doncs
ens van fer
un argument
que jo he de dir
que no coneixia
la meitat
dels personatges
que hi havia
o sigui
jo Pepa Pic
sí que l'he vist
als autobusos
però no he vist res
jo m'han fet res
fint
Jake
i la princesa Xicle
ara mateix
jo mateix
no en tinc ni idea
les espies
de veritat
i vaig dir
però què és això
són Goku
sisplau
que aparegui
un altre exclusiva
serà que el Roger
se'ns fa gran
ja no connecta
amb els joves
i vaig veure
que a la mar
d'ho dic
aquest sí que el sé
aquest sí que el sé
perquè
el Bob Esponja
encara
encara
però bé
i llavors
doncs
l'argument
és d'anem a caçar
Pokémons
cosa que fins ara
era
els personatges
del conte
s'han perdut
m'agrada molt
de debò
és que és el seu llenguatge
i per tant
és el futur
és el seu llenguatge
anar a caçar
Pokémons
és el que fan els nanos
no té més
i no val
per quin tipus de públic
per quin tipus de públic
està
aviam
això va a partir
de nens
3-4 anys
normalment els més petits
els deixem
els deixem entrar en pares
però si pot ser
que no entrin en pares
perquè
a part que els pares
ocupen molt més lloc
directament
ocupen el lloc
de 3 infants
i en el fons
els nens
es cuideixen
si hi ha pares
i deixa que
el pare decideixi
i està
tota la dramaturgia
des del primer any
de fa 5 anys
està pensat
perquè els nens
participin molt
o sigui
els nens i nenes
hagin de
resoldre problemes
que els hi planteixen
les escenes
per exemple
aquest any
hi haurà una princesa
que està lligada
amb un arbre
i no tenen un espasa
els de la seva escena
però potser
el grup sí que porta
un espasa
fer la connexió
de
nosaltres tenim un espasa
si això
que ja hi ha un guia
que ho guia
però un pare
potser ja s'ho carrega
la 3
és el que vull dir
carrega la màgia
exacte
i sobretot això
és que regala
l'espontanietat
i que els nens parlin
saps què em vull dir
per tant
ja es va dir
molt clar
des de l'any passat
de dir
nens petits
sí que poden entrar
amb pares
però els nens
que ja
facin primer
segon
per tant 7
8 anys
que s'esperin
al bar
és un regal
anava a dir-te
jo com a pare
la proposta
no em sembla
malament
gens malament
és un avís
pels pares
helicòpter
que s'anomenen
aquests que sempre van
seguint el fill
no sé
ho has sentit
això
no ho havia sentit
diguem que el concepte
l'he vist
però no l'havia etiquetat
d'aquesta forma
doncs
bé
és un avís
per aquest tipus de gent
per cert
quin és el preu
d'aquestes dues activitats
ostres
jo ara m'agafes
perquè jo
des de fa uns quants anys
dic jo
sóc el director artístic
a mi
crec que són 5 euros
l'entrada allà
tant per l'infantil
com per l'exceler
sí
em sona que igual
els nens paguen 3
no us us
millor que
si hi ha algun
o estava mirant
el programa
jo no ho sé
no has de mirar
la pàgina
del centre
la pàgina de preus
una mica abans
una mica abans
però em sembla que sí
que tinc apuntat
que val 5 i 3
una cosa així
en qualsevol cas
són preus populars
que ningú
que ningú us quedi casa
pel preu
però és per
avisar la gent
perquè ho portin suelto
perquè no
això també va bé
exacte
allà no és fàcil
tenir canvi
la nostra gran sorpresa
el primer any
va ser que
va tenir un èxit
impressionant
vull dir
vam fer més passes
en un principi
el primer any
no teníem
número de passes
i ens vam cansar
moltíssim també
i que igual
l'any passat
amb l'adults
que ens anaven dient
no no
aquests ja són l'últim
m'ho vull dir
això portes 3 vegades
dient-m'ho
que és l'últim
i aquest any
hem volgut
per decisió
d'assemblea
de pastorets
de dir
sisplau
15
perquè no podem més
a partir del 15
és que no saps qui ets
jo sempre
estic orgullós
que l'any passat
em mataven
em van matar
21 vegades
però és que clar
els meus genolls
la setmana posterior
no van existir
era gel
va matar literalment
a part de la calor
a part de
és que no
el de persones adultes
val 5 euros
i em sembla
que el de
el petits
val 3
petits no ho trobo
em sap greu
dir-vos-ho
a qualsevol cas
com dèiem
que ningú es quedia
a casa
pel preu
podríem
anar tancant
ja l'entrevista
que l'he dit
el Roger
que el tindríem aquí
10 minuts
i al final
l'hem tingut
fins dos quarts
i a més a més
ara farem
si vols quedar-te escoltat
perquè farem
la repetició
del Paragó
per la gent
que no el va escoltar
poca broma
poca broma
doncs
deixa'm
donar les gràcies
al Roger
perquè
així com molta gent
ve aquí de ràdio
i no vol donar detalls
de res
el Roger
ens ha donat
algunes pinzellades
ens ha donat
algunes pinzellades
que segur que animaran
a la gent
que ens escolti
anar al laberint
de contes
per adults
i infantils
moltes gràcies
Roger
i molta sort
moltes gràcies
a vosaltres
i que adéu
si hi ha una festa major
doncs són dos quarts
pràcticament ja
de
d'una del migdia
estem aquí
a la sintonia
de Ràdio d'Esvern
en aquest programa especial
festa major
on intentem
fer-vos arribar
tot allò
que passa
i que està passant