Vinga va, perquè ara passen uns minutets, passen 4 minuts d'un quart de 12 del matí
i seguim el magasí matinal de Ràdio d'Esvern, el Just a la Fusta.
Avui som divendres 29 de gener del 2021 i, com portem fent ja algunes setmanes,
els divendres els dediquem també a presentar els i les artistes que formen part del col·lectiu Set Just,
que ara mateix estan exposant el nou espai MercArt, espai artístic, a la planta de dalt del mercat.
Avui tenim amb nosaltres la pintora Clara Vidal, ja la tinc aquí a l'estudi.
Hola Clara, bon dia.
Hola, bon dia a tots.
Bon dia, doncs bé, com hem dit, Clara, han passat ja un parell de setmanetes, més o menys,
des que va començar l'exposició, aquest nou espai,
i per si bé encara hi ha ràdioients que ens estiguin escoltant i no han tingut temps d'anar-hi,
parla'ns una mica, Clara, de les obres que hi ha exposades.
Sabem que el teu conjunt, precisament, es diu Arquitectures silencioses.
Per què aquest títol? Què en remet això?
Arquitectures silencioses és una sèrie de cadires,
que per mi són arquitectures, perquè la majoria són dissenys d'arquitectes.
i aleshores crec que, bueno, hi ha moltes cadires, la història de la cadira és molt llarga,
però jo potser em quedo més amb el que és la part del moviment modern i la part d'enginyeria,
encara que ningú és despreciable, que hi ha cadires molt antigues,
que per mi són fantàstiques, però potser aquí són més cadires de disseny.
De fet, sí, sí, la gent, si, bueno, jo he vist l'exposició,
i estan allà tots els quadres junts, a més fa gràcia perquè et pares a pensar
i penses en el concepte de la cadira, i dius que ara, més que realment,
cadires n'hi ha moltes, de molts tipus, de molts dissenys, amb moltes utilitats,
vull dir, cadires d'oficina, cadires de menjador, cadires de fusta...
Sí, sí, sí, les cadires són, bueno, molta gent em diu, per què cadires?
Clar.
Doncs cadires perquè per mi a l'interior és una cosa, el que és el mobiliari,
és una cosa que sempre m'ha agradat, m'han agradat els interiors, m'ha agradat l'arquitectura,
i sempre m'han agradat les cadires, i, bueno, no soc l'única persona,
vull dir, hi ha llibres que només es dediquen a parlar de cadires, no?
Sí, inclús botigues que només venen cadires.
Botigues que només venen cadires.
No és el primer cop, per això, Clara, que veiem que pintes aquest tipus d'amobiliari,
és a dir, en els teus quadres és sovint, recorreixes sovint, no?,
aquest tipus de, bueno, de dibuixos que fas a mobiliaris, a cadires, per què?
Jo crec que és una cosa que ho he portat genèticament sempre,
perquè vaig trobar una llibreta que devien dur a sis o set anys i ja havia dibuixat un sofà,
i que no sé si és que jo ho portava de sèrie, no?
De totes maneres, jo vaig fer arquitectura d'interiors,
i ja tenia aquesta vocació pel món d'interior, pel disseny, pel color, per les textures,
i ja sempre de petita, aquests records sempre m'han anat amb mi,
doncs això, d'una casa, doncs recordo molt de casa l'àvia,
doncs els mobles, les textures, les olors,
formen part, bueno, cada un, hi ha gent que s'interessa per unes coses,
jo, és una cosa que sempre m'ha cridat molt l'atenció, no?
Les cadires que tu dibuixes, Clara, són cadires que tu t'imagines,
o cadires que, per exemple, algun cop has vist, o que tens en algun catàleg, o...
No, no, són cadires que existeixen, eh?
Jo tinc llibres de cadires, bueno, un munt de cadires.
N'hi ha cadires de la Bauhaus, n'hi ha cadires d'una sèrie de dissenyadors,
n'hi ha... hi ha moltes cadires.
Vull dir, últimament he comprat un llibre que es diu La Cillipèdia,
que parla del món de la cadira, vull dir, que...
que cadires n'hi ha moltíssimes.
I si t'hi pares a pensar, cada cadira és un disseny,
i cada dissenyador ha posat la seva empremta.
Per exemple, hi ha una cadira aquí exposada,
que és la de Charlotte Perriant,
que la va fer per una estació dels Alps,
i actualment encara s'utilitza aquesta cadira,
que és la cadira d'aquesta, que és una de color marró,
que forma... bueno, que està al catàleg.
Hi ha més que les que surten al catàleg, no?
Però, bueno, va tindre molta acceptació i...
Quin total de quadres hi ha ara mateix a l'exposició?
No ho recordo, 12 potser?
N'hi ha de cadires, crec,
de la banda de dibuixos hi ha uns 10,
perquè tampoc no era qüestió de posar-ne més,
i després hi ha dos quadres,
que un és un quadre vermell,
que hi ha unes cadires,
uns sofàs més que una cadira,
que és el model Cubus del Josef Hoffman,
que si us fixeu és com petits cups
que formen dos sofàs,
un de dues places o tres,
i l'altre d'un.
i amb un entorn vermell,
i, bueno, simula com un interior.
I l'altre és una estructura d'una cadira
de... ja en provee.
qui sàpiga una miqueta sabrà què dic.
Però, bueno, és igual,
tothom comencem un dia
a fixar-nos en una cosa diferent.
Fixant-nos als quadres,
també veiem que segueixes una mica
la mateixa estètica així de fons.
Ens podries explicar una mica,
clar, quin procediment de pintura segueixes,
o amb quins tipus de pintures pintes,
si són aquarel·les,
com ho fas?
Sí, la banda de dibuixos,
són, bueno, els fons,
els primers els tracto.
Jo faig una sèrie de fons
sobre un paper especial,
que es diu paper a la pedra,
que en teoria no és un paper,
sinó que és un sintètic,
però que a mi em dona unes aigües
que no m'ho donaria un altre paper,
que potser em serviria per altres coses.
I una vegada tinc fets els fons,
decideixo quin model de cadira porto,
poso, no?
Llavors aquí hi ha una tècnica mixta.
Vam començar només amb grafit i tinta xina,
que es posi a anar afegint el color.
Això dia d'avui,
dintre de dues setmanes,
segurament haver fet uns altres experiments.
Aquesta és la banda de dibuixos.
L'altra banda és oli sobre tela.
I llavors segueixo amb la meva poca pintura que poso,
froto molt.
Per exemple, el dibuix aquest del Cubus
està dibuixat i rascat amb un cúter.
O sigui que després està dibuixat amb un cúter.
Ostres!
Vull dir que si algú passa la mà per sobre de l'oli
veurà que no té cap textura.
És a base de frutat, de posar i de treure.
Tampoc no és nou,
suposo que hi ha molta gent que ho faig.
Perquè tu, clara, de l'aspecte del disseny,
què és el que més t'atrau?
O el que més...
En el primer que et fixes,
quan es tracta de parar de disseny
o quan entres en un lloc així d'interior,
en el primer que et fixes,
potser són les cadires o no sé si hi ha algun altre mobiliari que també...
En un principi és com quan vas a una exposició
on el que et fixes és en aquell moment,
si t'atreu aquell ambient, aquell mobiliari, aquells tons...
Hi ha alguna cosa que t'atreu.
És igual que entres a una exposició
i veus una sèrie de quadres
que no tenen res a veure amb el que pinto
i t'agrada o no t'agrada.
Clar.
Jo, per exemple, mai he fet escultura
i ara, quan entro aquí i veig totes aquelles escultures,
m'encanta.
És una exposició que, a més, és un luxe,
tenir un espai tan gran
perquè tots aquests quadres és més fàcil
de posar en una sala.
Sí, els quadres sí.
Però...
A nivell d'escultures, a vegades hi ha instal·lacions, no?,
que són més grans.
Són una meravella les instal·lacions.
Bé, jo ho dic, potser està malament que ho digui.
No, home, no.
Perquè és l'exposició nostra.
Però és que realment és un luxe.
Clar, home.
I aquí a Sant Just és una exposició,
suposo que és de molta qualitat,
perquè aquests escultors que tenim aquí a Sant Just
i les instal·lacions que estan fent...
Són molt xules.
Sí.
Una mica és la mateixa exposició
que la Dolors Puigdemont
va fer de comissària
i la vam exposar a les Bernardes.
A les Bernardes, sí.
Però amb tres escultors homes,
afegits, perquè llavors només érem tot dones,
i jo crec que no us ho la tindríeu que perdre,
perquè això ho fan en un lloc més...
que sembli més important de Barcelona
i tothom aniria i faria cua per veure-la, no?
Perquè, Clara,
de quina manera les teves obres,
els teus quadres,
lliguen poder amb la resta dels artistes?
Si és que ho fan?
Si és que lliguen?
Bé, jo no sé si lliguen o no lliguen,
però la primera intenció que va tindre la Dolors
és la qüestió de l'aigua, de l'aire i tal.
I com jo treballava sobre pel a pedra i amb pintura,
que era l'aigua,
potser s'ha de salvar anar per aquí.
Aquí hi ha més elements...
No sé, jo...
El fil conductor d'aquí no el sé,
però potser no el sé
perquè no m'hi han enterat i ja està, no?
No, la veritat és que els altres artistes
quan han passat per aquí també han comentat
que de fet no és que hi hagués un fil conductor
o una mena d'anexa
entre les diferents obres dels diferents artistes,
però vaja,
la idea és que cada artista
també com que utilitzeu
gèneres com si diguessin plàstics diferents,
també és part de la riquesa d'aquesta exposició.
Sí, sí, per suposat.
A veure, no és una cosa que hagi sortit de res.
A darrere hi ha una persona que s'ho ha pensat molt.
Oi tant.
Perquè a tu, Clara,
respecte a l'exposició que vau fer a les Bernardes,
quin feedback vas tenir de la gent
o aquests dies que ja ha estat l'obra posada allà al Mercart?
Has tingut alguns comentaris de gent sobre la teva obra?
Sí, sí, la gent que va passant està molt satisfeita.
Bé, de la meva obra i en general de tota l'exposició,
perquè potser la meva obra,
si jo porto algú, ja em coneix,
però veu, descobreix uns altres artistes...
Que també li criden, no?
I que potser és més difícil de veure,
perquè potser un quadre és més fàcil
que tu passis una foto,
una instal·lació, una escultura,
potser necessites tocar-la,
necessites estar-hi allà, no?
Tu, clar, estàs acostumada a fer exposicions?
Sí.
Sí, exposa...
Últimament, sí.
Últimament, què vol dir això?
Que tens molta feina o què?
Doncs no em puc queixar,
últimament estic exposant bastant.
Normalment on ho exposes?
En galeries, en recintes, en sales...
Sí, normalment són galeries i sales.
Aquí Sant Just, per exemple,
t'hem vist exposar a Can Ginestà, per exemple.
Sí, dues vegades ja m'heu volgut a Can Ginestà.
També a l'espai de la Carme Malaret.
I després al mercat vam fer una vegada,
vam fer...
És que no me'n recordo molt bé,
perquè allà fa molt temps,
però abans que remodelessin
tota aquesta part del mercat.
Allà també recordes haver exposat.
És que Sant Just és un luxe, eh?
Potser no.
Home, tenim bastants artistes
i tots també de molta alçada.
Per tant, sí que es creen aquestes sinergies a vegades,
no?, entre vosaltres.
Creu diferents grups
i també munteu exposicions i instal·lacions
que també són molt interessants a veure.
Per tant, hem dit, Clara,
que tens també trajectòria artística al poble.
Parla'ns una mica, per això,
dels teus inicis com a artista.
A tu de què et ve això de la pintura?
Et ve de joveneta, dels estudis que vas fer?
Sí.
Bé, jo crec que sempre m'ha vingut...
M'ha agradat dibuixar i pintar.
Ah, crec que és molt difícil...
Bé, per mi seria molt difícil
introduir-me en un món que ja no t'atreu.
Clar.
Però després, quan vaig fer arquitectura d'interiors,
encara que no em vaig dedicar a això,
potser em va remoure tot.
Llavors va haver un dia
que vaig començar a anar
a una acadèmia de pintura.
Ah, mira.
Encara que jo havia fet aquarel·les
i coses amb els interiors i tal.
I jo crec que allà se'm va despertar
tota aquesta afició.
Caram.
Bé, l'anomenaré
perquè va ser l'Acadèmia Tàrrega,
que avui en dia no hi és,
però que va ser molt important a Barcelona.
I després he estat
amb una sèrie de couchs o pintors
que m'han ajudat
a seguir aquesta trajectòria
més de posar-me al dia, no?
I, de fet,
tu t'has dedicat sempre a la pintura,
o sigui, has viscut de...
de...
bueno, de l'art,
podríem dir-ho així.
No, no, no, no.
No he viscut de l'art.
He viscut d'altres coses
que no t'arracabaràs un món
completament diferent,
però el que m'ha omplat
és tot aquest món.
i també sabem,
bueno, jo he llegit
en algun bloc
o en alguna notícia
que també has estat guardonada,
en algun cas.
Sí, sí, sí.
Ah, sí, a vegades
se'ns obliden
unes coses més importants, eh?
Bé, sí,
vaig guanyar a Reus
el primer premi de pintura,
Zeferina Oliver,
que és molt important,
i l'obra està
en una col·lecció privada
de la Fundació Redis.
Molt bé.
I això és important.
I després,
bé, he anat fent
una mica de trajectòria,
el que és amb concursos,
de quedar finalista,
he tingut mencions d'honor,
bé,
tot això amb uns 10 anys, eh?
Vull dir,
tampoc no és que porto
tota la vida fent això.
Perquè, normalment,
tu, Clara,
quin és el teu espai
així més íntim,
artístic,
o on acostumes a dibuixar?
És a casa teva
o tens algun lloc?
No, no,
és el meu estudi.
El meu estudi
que em va molt bé
perquè jo necessito,
no sempre vaig amb una idea,
vaig a fer això
i em surt això.
Tots els artistes
tenim un gran fondo
de coses
que s'estan allà
fins al que un dia
surten
o no surten mai.
I llavors jo també
vaig canviant.
En un moment d'on
puc posar-me a fer oli,
també puc fer col·legi,
com és gran
on puc fer
a dibuixar.
I per mi
és un avantatge,
això,
perquè no tinc
que tindre a casa
tota la casa instal·lada.
I jo també,
per anar
tancant l'entrevista,
jo tinc una pregunta
que a vegades em faig,
i de totes les obres
i quadres
que aneu fent,
bé,
en aquest cas,
pintors,
pintores,
no?
Què en feu?
Perquè entenc que algunes
sí que potser les veneu,
no?
Sí, sí, sí.
O les poseu a la venda,
però amb la resta
què feu?
La resta
poden patir
transformacions,
poden néixer
al cap de 10 anys
de tindre-les
en un racó
i algunes
no fem res.
N'hi ha moltes pintors,
molts, molts,
que acaben,
sobretot si és tela,
pintant a sobre.
I després,
quan veus la foto,
penses,
bueno,
és que
no és una cosa econòmica
dedicar-se a la pintura.
Clar.
Si tu tens 10 quadres,
val,
però és que hi ha gent
que té 100, 200, 300 quadres,
és molts diners,
que a més a més,
si hi ha una humitat,
si hi ha qualsevol cosa,
aquella obra
queda molt més.
Clar,
entenc que és una inversió,
de comprar les pintures,
pinzells,
materials,
els cavallets,
la il·luminació,
sí,
però bueno,
qui és artista
ja sap
de què va la història
i és el que importa,
clar que importa.
Perquè a més a més,
tampoc molta ajuda
no hi ha per cap banda
i sobretot
tu muntes una exposició,
has posat el material,
has posat la feina,
però llavors
que has de posar
el transport,
has de posar
una sèrie de coses.
I mira,
en el cas dels pintors,
encara que els quadres,
més o menys,
el tema del transport,
ho estic comparant ara
perquè tinc al cap
també el tema
de les escultures,
no?
Sí,
això no té punt de comparació,
sí.
N'hi ha algunes
que inclús
han de moure amb grua
o vés a saber...
Sí, sí, sí,
però així i tot
quadres de dos o metres
no calen en un cotxe.
Clar, exacte, vull dir...
Però bé, clar,
no té punt de comparació
amb una escultura,
que has d'utilitzar
el que tu dius,
grues o és material pesant.
Exacte.
Molt bé, doncs,
escolta'm, Clara,
ha estat un plaer
tenir-te aquí
tenir-te aquí
una veu més
d'aquest col·lectiu
de Set Just,
us anem presentant
setmana rere setmana.
Jo crec que és una exposició
molt xula
i que val la pena
que la gent
es passegi per allà
perquè...
pots passejar
perquè és tan gran.
Clar,
és que és una sala enorme.
Sí, sí,
a més hi ha unes visites guiades
que això té...
no ho sé,
hi ha un telèfon
que la gent
es pot apuntar
i val la pena
perquè...
Sí, ho vam comentar
la setmana passada,
a fet vam parlar
amb la Pilar Montserrat
la setmana passada
i com que ella
és una...
Sí, sí,
la Pilar Montserrat
i la Montse Sastre.
Són les que
més o menys
porten el tema de les...
Elles fan les visites guiades
però si nosaltres
estem per allà...
Igual ho podeu fer.
No,
el que millor podem fer
és explicar la nostra obra.
Elles estan més preparades
per explicar-ho tot,
no?
Però bueno,
que donem una mà
sense cap problema.
Exacte.
Molt bé, doncs,
escolta'm,
amb aquesta recomanació
que ens ha fet la Clara
de visitar
aquesta exposició,
ara que hi ha aquest
confinament municipal
i segurament també hi ha gent
que vol gaudir de cultura
i potser no marxa fora
del municipi,
doncs mira,
té una opció
i una oferta
aquí a dalt del mercat.
Clara,
que tinguis bon cap de setmana
i molts èxits.
Gràcies.
Adéu.
tinguis bon cap de setmana.
xe,
tinguis bon cap de setmana.
def mestruis bon cap de setmana.
paid de forta,
tot sailm
clau.