Passant dos minuts de tres quarts d'onze,
aquesta hora el que fem és parlar de la tradició de les caramelles
que torna un any més i per això avui en volem parlar
amb el seu director, Pere Pasqual. Molt bon dia.
Ho he dit malament, eh?
President.
President. Mira, l'altre dia em va passar al revés
amb un altre que li vaig dir president i era director.
Bé, en tot cas, president del Corlo Pom de Flors,
que és qui a Sant Just s'encarrega de mantenir viva
aquesta tradició de les caramelles.
Hi haurà cantada, per tant, demà i diumenge.
En principi no ha de ploure, o sigui, que en tindrem més sort que avui,
perquè si no suposo que no ho suspenderíeu, però no és el mateix, no?
No, no es pot suspendre perquè els programes són així.
Exacte, són els dies, no?
O es fa o no es fa, aquest dia.
Per tant, en principi no ens hauríem de preocupar
i hi haurà cantada de caramelles pels carrers de Sant Just
demà al matí a partir de dos quarts d'onze
i també diumenge, en diferent recorregut.
És una d'aquestes activitats que fa molt de temps que dura
i que crec que la gent ja l'espera, no?, d'alguna manera o altra,
o quan es troba diu, ja hi som, no?
Bé, nosaltres intentem aguantar aquesta tradició.
Llavors, posem programes i anem anunciant-ho una mica més o menys
i els que ens volen escoltar ens escolten, i els que no,
doncs mira, cadascú va per lo seu.
El dissabte acostumem a anar, més aviat, pels centres
on va la gent de compres, per dir alguna cosa,
al centre del poble, com és, no sé,
allà al carrer Bonavista, al mercat, a plaça de Can Preciós,
i anem baixant, i anem donant la volta per aquí, pel Miquel Reverter,
fins al carrer Indústria.
i llavors, i el diumenge, doncs, és més una miqueta, no sé, institucional,
no sé, que anem, doncs, al centre del mil·lenari,
a la residència d'aquí dalt de la Nostra Senyora de l'Orde,
a l'Ajuntament, i al final anem a casa nostra,
que és a l'Ateneu, a l'Ateneu, que va de cantar.
Que, a més a més, acabeu a dintre, no?, també.
És una tradició de tota la vida,
que es cantava, sempre es cantava al mig del cafè de l'Ateneu,
i nosaltres intentem, encara que amb prou feines hi cabem,
però intentem fer l'última cantada allà al bar de l'Ateneu, al cafè,
i la gent ens espera allà prenent alguna cosa a les taules.
O sigui, que amb prou feines hi cabeu perquè sou molts, vols dir?
I nosaltres som uns 40.
Home, està bé, està bé.
Sí, de moment s'aguanta.
I l'altra cosa, com perquè el cafè aquell l'ha anat fent cada vegada més petit,
doncs no s'hi cap tant.
Però vaja, ens en sortim.
Per tant, dissabte una ruta més comercial i diumenge, doncs, aquests llocs, com deies, més institucionals,
i el repertori és l'habitual, no?, en principi el manteniu cada any o aneu canviant?
No, nosaltres en posem de noves i n'hi ha de clàssiques per sempre,
perquè hi ha gent que les vol, així, per gent.
Clar, clar.
Nosaltres aquest any en cantarem, en tenim preparades set cançons.
Una és el nostre himne, aquest sempre el cantem, que és les aromes i perfums.
Després, el que ens demanen és el meu avi, sempre l'hem de cantar, el meu avi.
I després, una altra que també ens demanen és la juvenívola.
Aquestes tres estan dintre del mercat.
I llavors cantem una altra manera, que és la barqueta,
una sardana, que és la dansa de l'amor.
Amor, eh? No mort, eh?
De l'amor, de l'amor.
De l'amor.
Val, diferent, eh?
Exacte.
Té un altre sentit.
Exacte.
Una altra, que és Caramella, Caramella, que és Canç de joia,
i després una clàssica de l'Encel Clavé, que és Les flors de maig.
I aquí acabem.
No, no, home, són unes quantes, a més, les anireu repetint per cada lloc, no?
Vull dir que...
Cada cantada són dues o tres.
Ah, val, no són totes, eh?
No, ai mare Déu.
Seria molt llarg, no, llavors?
I nosaltres fònics acabaríem.
Home, clar, perquè suposo que...
M'imagino que de dissabte, diumenge, a la tarda heu de callar una mica, no?,
per recuperar la veu.
No ho sé, perquè després s'ha d'anar a veure el Barça.
És veritat, ostres, aquest any n'haig de complicar.
I potser quedarem més enregullats.
A més a més que pel vespre, eh?
Vull dir que hi haurà poc temps per recuperar-se.
No sé si hi haurà gaire temps de recuperar.
Perfecte.
Bé, en tot cas, serà...
L'oportunitat és per tant doble dissabte i diumenge
el Cor l'Opom de Flors, doncs, que actua pels carrers de Sant Just
i manté aquesta tradició que...
I encara més.
Encara més?
Sí, perquè resulta que això de les caramelles ara també...
A molts llocs volen que hi hagi caramelles i no hi ha...
Tradició.
No, tradició, no hi ha gent per cantar-les.
Que la sàpiga, clar, clar.
No hi ha corals per cantar-les.
Per exemple, llavors, nosaltres hem d'anar...
Aquest any ens han demanat a Barcelona, a Ciutat Vella,
a anar a fer un record.
Déu-n'hi-do, molt bé.
Bueno, no sols a nosaltres, eh?
Vull dir, llavors agafen diversos corals
i surts que en distribueixen a diferents carrers
i llavors tu fas el repertori per allà a aquells carrers.
Això serà el 4 de juny.
Imagina't si va...
Falta, falta.
Sí, sí, el 4 de juny.
I serà aquest repertori, aquest mateix repertori
que fareu aquests dies per Sant Just, eh?
Sí, esclar, esclar.
Molt bé.
I després tenim una altra actuació abans,
que és un miniconcert de Corpus,
que és a l'església de la nostra Senyora del Remè,
allà darrere, al Corte Inglés.
Molt bé.
Home, doncs Déu-n'hi-do, per això.
Home...
Us surten molts bolos?
No, de bolos n'hi ha més si vols.
Clar.
Tenien que anar a Casserres.
També?
Molt bé.
No, però al final no hi hem anat.
L'any passat vam anar a Sant Cugat.
Es busquen.
Falten corals per cantar caramelles
i d'aquests tipus de cançons.
altres cançons, vull dir,
ja hi ha altres corals d'altres tipus,
però d'aquestes no.
Doncs, no, no, no, exacte, és veritat.
És veritat que és una reïcció que, a més,
a la gent agrada, no?, d'alguna manera o altra.
Igual no agrada prou com per animar-se a formar part del cor,
l'opom de flors, que seria, suposo, el problema que teniu,
però que després tothom les vol sentir.
El problema que tenim el tenim,
en molts llocs hi ha moltes coses d'aquestes.
Vull dir, tot el que és tradicional
costa enganxar-hi gent.
I si els que s'enganxen són ja gent d'avançada d'edat,
o sigui, gent gran ja,
que precisament és quan els agafa aquest rampell
de les tradicions.
Però mentre et jove no em penses gaire.
Clar, però bé, en tot cas sou una quarantena,
és a dir, que no hi ha problema, no?, de moment,
per mantenir vivió a l'entitat?
No, a veure, jo fa més de 25 anys que hi canto
i sempre hem estat sobre...
Sempre anàvem dient, ui, d'aquí dos anys,
tots vells, això s'acaba.
A veure, però és que...
Ja fa uns quants anys, no?
Els que eren joves s'han fet més grans
i llavors aquests són els que continuen,
com m'ha passat a mi i com espero que vagi passant.
Per tant, en principi, la tradició continua,
continua també aquí a Sant Jús.
Quin dia és el que teniu més gent, dissabte o diumenge?
Seguim-vos.
No, aviam, Sant Jús els diumenges és bastant mort,
les coses com siguin.
Clar, per això es fem més veiat institucional.
Clar, a llocs on...
A llocs concrets, no?
Sí.
O en alguna terrassa que encara hi ha gent que va a prendre el sol.
De fet, fem només set cantades el dissabte
i set cantades el diumenge,
perquè no dono per més.
Bé, però ja són unes quantes.
Cada mitja hora fas una cantada.
O sigui que no dono per més.
El punt de sortida, quin serà?
El dissabte és davant de la pastisseria d'Aquil Carabona Vista,
de la pastisseria Serres.
Perfecte.
I el diumenge?
I el diumenge a dintre el pati del mil·lenari,
dels apartaments del mil·lenari, eh?
Exacte.
Aixecar els que estan al llit, encara.
Exacte.
Que s'aixecen.
Molt bé.
Sí, no?
Amb aquests s'ho venen a rebre.
Com que tots són grans, tots els agrada la tradició.
Clar, clar.
És un lloc a caraí, per tant, no?
Exacte.
Molt bé.
Doncs serà doblegat aquest dissabte i diumenge,
a partir de dos quarts d'onze,
pels carrers de Sant Just,
aquest recorregut que farà el Corlo Pom de Flors,
fent set cantades cada dia de caramelles.
Avui n'hem volgut parlar amb en Pere Pasqual,
que és el president del Corlo Pom de Flors.
Moltes gràcies, Pere.
De tu.
Que vagi molt bé i fins aviat.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.