Són tres quarts de dotze del matí i seguim al magazín de matins de Ràdio d'Esvern.
Tenim ara aquí a l'estudi dos artistes, la Laura Baringó, el Quim Déu,
que a més a més són els comissaris de l'exposició Mons.
I és que aquest projecte expositiu continua aquest 2023 amb el món orgànic.
Bé, això ens ho explicaran ells mateixos, que per això els tenim aquí a la ràdio.
Hola, què tal? Bon dia els dos.
Bon dia.
Bon dia.
Espera un moment, Laura, que no té...
Ah, aquí al micro. Ara que no et sentíem bé.
Bon dia, bon dia.
Doncs bé, l'èxit rotund del 2022 segueix aquest 2023, ara al mes de febrer, i fins quan ho podrem veure?
Pues tot l'any. Volvemos a hacer tres exposiciones más.
Sí.
Lo que pasa es que vamos a mantener un poquito el misterio, solamente os decimos el nombre de la primera,
que será el món orgànic, ¿no?
Sí.
I entonces, bueno, haremos igual que la otra vez, que serán tres, y la segunda se inaugurará en mayo,
y la tercera se inaugurará en septiembre.
Molt bé.
I comencem la temporada amb aquest dissabte. És a dir, que estem ja de... Volia dir que, a part de comissaris i d'artistes, que també ho som, som multitaskis.
Multitaskis.
Mosquitat, estem muntant ara.
Us hem encarregat de tot.
Exacte.
Ens estem encarregant de tot. De muntar. La Laura, com sempre, dissenya l'espai expositiu, i estem a la recta final de col·locant les obres i aquestes coses. O sigui que estem en modo ja.
Y, como no, el Quim hace toda la parte gráfica, que te puedes imaginar, que eso es un montón, carteles, invitaciones...
Claro.
Y luego tenemos a Olga Álvarez, que nos lleva a la parte de comunicación del Instagram.
Pero bueno, toda una tarea. Nos lo guisamos nosotros bastante.
Ens voleu mantenir una mica en l'incògnita, però per la gent que ens estigui escoltant ara mateix, que es vulgui fer també una idea de com serà tot aquest projecte de mons, recordem que es divideix, com heu dit, en tres exposicions, hi haurà algun fil argumental o entre els mateixos artistes que hi hauran i que exposaran a cadascuna de les exposicions que es facin?
Mira, una de las cosas que yo creo que tanto el Quim como yo intentamos hacer es que yo creo que la exposición anterior siempre es un preámbulo de lo que es la siguiente.
Hay un hilo conductor, es un hilo conductor muy fino, que nosotros, para nosotros existe, pero no lo explicamos, porque en el fondo, como estamos bien hablando, estamos hablando de mundos diferentes, ¿no?
Sí, sí.
Hay una obra que ya nos está hablando del siguiente. Y yo creo que esto está muy bien.
Es una pista.
Que son pistas, ¿sabes? Yo creo que esto está bien y que cuando la gente empieza, si lo empieza a pensar, se da cuenta cómo vamos creando estos hilos que nos van comunicando una historia con otra.
Pero es cierto que el comisariado no se pretende que esto sea una línea solamente, sino que creamos estos pequeños hilos que queremos que sea hasta el público el que los vaya trenzando.
¿Sabes? Un poco que sea el mismo el que, si tiene una mirada hacia atrás, dice, hombre, claro, este artista me estaba dando pistas, ¿no?
Es decir, para nosotros está claro que el TAC, el que hubo en el Mon Utopic, nos estaba dando pistas de lo que el siguiente era un Mon Organic.
Es decir, el Mon Organic, estén hablando del Mon Viu. Y entonces teníamos ahí unas plantas que le sucedían una serie de cosas, pero estábamos hablando ya de un mundo que iba a ser orgánico.
Y ahora, entonces uno de los temas que yo creo que nos ha funcionado y que creo que va muy bien para lo que es el espacio del mercado, es el hecho de que sea colectiva.
Vale.
Entonces seguimos con la idea más o menos de seis artistas, pero para nosotros no será una obligación.
Si un día queremos que haya siete o cinco, pero nos gustan que sean colectivas, porque creo que, y creo que también para el KIP, esta idea de ampliar horizontes, ¿no?
Ya no tancarse, ¿no?
Claro, un artista a veces solamente nos da una visión. Y lo bueno es tener muchas visiones. Y cuando hablamos de mundos, bueno, hasta podríamos presentar muchos más, ¿no?
Y entonces creo que en ese sentido es importante. Tenemos los seis artistas, que ahora hablaremos aunque sea un poco de ellos.
Sí, ahí están.
Y luego tenemos, como no he invitado, a un científico músico, que es el Ernest Giral, que nos ha compuesto una música especial para, digamos, para la inauguración, pero que la podremos escuchar durante toda la exposición.
Parlem d'aquests seis artistas, com s'han preparat o què és el que...
Pues mira, són seis artistas, com bé diu la Laura, una de les intencions que hem tingut és portar sobretot gent de fora, és a dir, donar l'oportunitat a que a Sant Just es coneixi gent de fora.
Creiem sempre amb la Laura que hi ha llocs, diguem, per ensenyar el talent local, que segurament és enorme, no?
Però una de les intencions que tenim amb la Laura sempre és d'acostar artistes de fora.
Llavors, són sis artistes que sempre hem estat paritaris amb la Laura, això és una miqueta qüestió d'ella, eh?
Sempre diu, no, no, paritaris de...
Bé, una norma, com si diguéssim, no?
Sí, sí, tampoc som massa ortodoxes, eh?
Però sí que és cert que amb el temps en què vivim hem d'obrir el cap i hem de ser paritaris i no discriminatoris,
perquè l'art, com sempre, i com tots els àmbits de la vida i de la societat, doncs és...
continua sent masclista, no?
I llavors, a la iniciativa de la Laura, com et dic, forcem sempre la veu de la dona amb els artistes que triem, no?
Molt bé.
En aquest cas són tres dones i tres homes.
La primera, que us vull parlar molt breument, és la Jéssica Moroni, que ens ve d'Itàlia,
és una artista jove, nascuda el 1985, a Perugia, i ens va fascinar amb la Laura.
És una artista que ens ha entrat, d'alguna manera, pel cor i també per l'estómac, no?
El seu treball és molt orgànic, molt artesanal, molt de fer tot mateix, no?
I resulta que aquesta artista va fer una estança a l'Amazones,
i que és el paradigma, diguem, de la selva i de l'organicitat.
Sí, sí, t'anava a dir de la natura.
Exacte.
I, sota aquesta inspiració, o sota aquesta vivència,
han anat generant una mena de peces,
quasi totèmiques, però,
que ens explicarà una miqueta aquesta experiència,
o ens vincularà amb aquesta experiència.
Després tenim Anne Barbecau.
D'acord.
També, com sempre volem, portem gent de fora.
Anne Barbecau és una videoartista que viu a Alemanya,
és de Düsseldorf.
Una mica old style, és a dir, una mica de la vieja escola,
de quan el vídeo es feia amb vídeo,
i no amb mitjans digitals.
I també li vam triar una obra que creiem amb la Laura
que és hiper significativa, no?
Que és una peça de vídeo relativament curta
que s'inicia amb una font
i és el transcorre de l'aigua, diguem,
cap a un cert final, no?
Que ho trobàvem bastant interessant
a l'hora d'expressar el que, d'alguna manera,
és la vida i és l'orgànic.
I després també hi ha una liaison,
o sigui, també hi ha una combinació o un link
amb una de les altres obres que podrem veure.
Però això es descobrirà tot allà dintre, no?
A l'exposició.
La tercera mujer que tenim és Isabel Banal.
Sí.
És nascida, crec, en 1963.
Bueno, professora de la Masana,
que és a dir, ha expuesto en muchísimos lugares.
Nos presentamos dos obras de ella.
Una de, bueno, és la piedra filosofal,
ja la veréis, de fotografía,
y luego una pieza que yo creo que és muy interesante,
que ella, justamente, además, la hace en Italia,
y entonces es como una serie de elementos,
como pueden ser los elementos de la compra,
el cesto, la maleta, es decir,
elementos que hacemos servir,
bolsos para transportar cosas,
los compara con la naturaleza,
es decir, con elementos naturales,
como pueden ser trozos de tronco,
naranjas o plantas o cosas de este tipo,
porque ella considera que un poco,
de alguna manera,
el paisaje donde vivimos
es un paisaje que ya llevamos dentro
y que eso nos conforma,
es decir, que de alguna manera nos da,
nos hace ser de una determinada manera
a los que vivimos en ese espacio natural, ¿no?
Y creemos que, además, era muy,
bueno, estaba muy bien en este proyecto, ¿no?
En el fondo encajarlo,
porque, al final, esto nos termina conformando a todos, ¿no?
Todos tenemos un paisaje alrededor nuestro, ¿no?
Y entonces, de alguna manera,
lo hacemos como un poco propio,
creemos que era interesante de introducirla.
Y nos falten los tres hombres.
Sí, tres hombres,
ahora comienzo yo.
Mira, amb la Laura,
siempre que nos vam qüestionar
la participación de artistas
a les exposicions que organitzàvem,
com que són poc ortodoxes,
ens vam obrir a no només l'art,
sinó al disseny, a l'arquitectura,
a la literatura,
a un grapat d'altres maneres de crear, ¿no?
Sí.
I en aquest cas,
ja no és la primera vegada,
però en aquest cas,
hem convidat amb un tàndem d'arquitectes
que es diuen Batlle i Roig,
Enric Batlle i Joan Roig,
que ens ha fascinat des d'un bon principi
la seva trajectòria.
I són uns arquitectes
que treballen el paisatge,
és a dir, entre altres coses,
perquè té un currículum constructiu
increïble i molt internacional.
Però la part que ens interessava a nosaltres
era la transformació que fan com a arquitectes
d'espais que antigament havien estat naturals,
que ara potser eren deixalleries o aquestes coses,
com ho transformaven,
com el renaturalitzaven
i ho convertien en espais de natura, diguem, no?
Ara hem passat, diguem,
per la mà dels arquitectes, no?
Dels arquitectes i tot queda com més naturalitzat.
Sí, el que passa és que esta vez
lo que hemos hecho ha sido la selección
i, ademais, lo que consideramos
como muy cercano a nosaltres
desde el paseo que va desde la plaza Mireia
i se va hacia Finestrella.
Sí.
Esto és un projecto d'ells
i com de alguna manera lo tenim cerca,
és a dir, podem...
Hi ha vegades que lo hem passeat
però no sabem de quién és.
Claro.
Llavors, es presenta aquest projecto
i com en un moment determinat
és un, diguem, un paseo que va a través del camp
i aquest camp es va cortant
a través del pas de les ovejas,
és a dir, que és...
de alguna manera se alimenta
y se reconstruye cada vez
pero con los mismos animales
porque no hay nadie que lo cuide, ¿no?
Entonces, eso nos interesaba mucho
como ellos tienen actuaciones
pero que luego esas actuaciones
se van transformando
según en un momento determinado
si es una desillería,
se convierte al final en...
se aprovecha para convertirlo otra vez
y reaprovechar ese espacio para la naturaleza
o como en un momento determinado
dentro de la naturaleza
si queremos un paseo
es un paseo que en el fondo
no está tan diferenciado
de lo que es la propia naturaleza, ¿no?
I ho dic perquè ens queden un parell de minuts
i ens en queden dos, ¿no?
Bueno, sí, ens queda Font Coberta
el Joan Font Coberta
que, bueno, evidentment és per tots coneguts
és de 1955
és un fotógrafo internacional
és comissario d'exposiciones
és, bueno, és a dir, que el seu currículum és enorme
presenta 12 fotografies
jo crec que, ademà, com molt interessant
és perquè
ell, passeant por els alrededors de Barcelona
empeçó a coger els detritus
i amb ells que poden ser
des de trozos de animals
trozos de coses orgàniques
coses plàstics
plàstics, no sé què
nos reconstruye
casi como un
digamos, un paisaje botánico
en esas fotos
Sí, i després tenim
el Lluís Bisbe
que és un artista
nascut al 65
que fa una cosa que es diu ara
site específic
és a dir, que construeix
els seus projectes directament
a la sala on s'exposa
Ostres
vull dir que
el resultat
a més
es veu
el dia de la inauguració
Que fort
Tant per l'espectador
com per nosaltres
Com per vosaltres
Després, molt ràpid
hem comptat aquest any
amb Ernest Girald
Sí
que ens fa
una composició
que ens vincularà
com la seva personalitat
al món de la ciència
i la composició
i després
no oblidem
que els textes
de cada exposició
són de Barbara Rocha-Cuey
que és una pensadora francesa
de la Sorbonne
que ens il·lustra
en cada exposició
amb les seves paraules
Que bé
Acabarem per això
Recordeu-nos el dia
i l'hora
per venir a la inauguració
Va
El 4 de febrero
a les 12 del mediodia
que és el sábado
Sí
I s'acabarà l'exposició
el dia del llibre
No, el dia de Sant Jordi
No?
Sí
El 23 d'abril
El 23 d'abril
Doncs Sant Justenc, Sant Justenques
i l'altra gent
que vulgui venir també
de la comarca
de Catalunya
del món
al món orgànic
aquí a la sala Mercat
de Sant Just
el 3 de sortida
el 4 de febrer
fins al 23 d'abril
Quim, Laura
moltíssimes gràcies
per passar-vos aquí
a Ràdio d'Esvern
Moltes gràcies
Bon dia
Gràcies
Bon dia
Adéu