Faltan 20 minuts per les 12 del migdia. Avui dia de valoracions polítiques per tot el que està succeint a Catalunya.
Hem parlat amb el Sergi Seguida, Esquerra Republicana, que també venia avui com a primer tinent d'alcalde per fer una valoració del ple.
I ara tenim el telèfon a l'Enric Salvadores del grup municipal del Partit Popular. Hola, bon dia, Enric.
Hola, bon dia.
Avui, bé, sobretot ahir va ser un dia de bojos, no? Pràcticament el ple es va acabar fent un ple tècnic i es van ajornar les mocions. Com veieu aquesta decisió?
Això va ser una decisió de l'equip de govern o més aviat de l'alcalde, diria jo.
I, bé, a mi em van consultar. Nosaltres teníem una moció en defensa dels cossos de seguretat de l'Estat.
Però em va semblar correcte que si hi havia una retirada d'emocions, doncs nosaltres com a Partit Popular,
i en principi sempre ha sigut el nostre trecnat de col·laboració i d'intentar solucionar coses,
doncs vam acceptar la decisió de l'alcalde i, òbviament, només es va llegir el títol de la moció
i ens va emplaçar, segurament, que es faria un ple extraordinari la setmana que ve,
on passaríem a debatir les mocions i a debatir i a votar les mocions.
Això seria de cara a la setmana que ve, però, bé, en principi, la idea era aquesta.
Com els moviments estan canviant, doncs n'hi havia algunes mocions que segurament no haguessin tingut afecte,
o sí, amb la qual cosa, bé, em va semblar correcta la decisió de l'aplaçament.
Pel que fa a l'actualitat política en general, ahir va ser un dia molt mogut,
d'entrada, bé, avui s'havia d'aprovar, s'aprovarà al Senat l'aplicació de l'article 155,
i Carles Puigdemont va fer un amago de convocar eleccions a veure si podia evitar que s'apliqués l'article 155.
Com ho va veure, això, des del Partit Popular?
Bé, per un moment vaig pensar que el senyor Puigdemont es donava compte de la realitat,
i la realitat, i la realitat, sense fer valoracions ni crítiques a pensaments que, òbviament, jo no comparteixo,
però és que hi ha una realitat que jo crec que és que el senyor Puigdemont ahir l'havia vist,
que era que té un 48% de recolzament sobre l'independentisme,
i que hi ha una part de la societat catalana molt gran, jo no sé si el 50, si el 55 o el 45, no ho sé,
deixaríem la meitat, hi ha una part molt important, que no estan per l'independència,
i que nosaltres no vam fer res, no vam fer res durant el procés d'independència,
aquest procés que diuen que dura ja 4 o 5 anys, hi ha una massa social de catalans que no ha fet res,
i que ara tampoc ha fet res i que també estem patint, perquè també ens estem patint nosaltres sense l'aplicació de l'Estatut,
sense les llibertats autonòmiques que ens dona l'Estat, tot això que durant tant s'any s'ha costat,
doncs ho estem perdent, i jo pensava que ahir el senyor Puigdemont s'havia adonat d'això,
s'havia adonat que el recorregut que hi havia ja no hi és, ja s'ha acabat el viatge,
i després veig a veure que no.
No sé si aquest canvi d'opinió correspon, obeeix a pressions per part de la CUP,
o per part d'Esquerra Republicana, fins i tot, o fins i tot, sense comptar la massa social,
a nivell polític, fins i tot companys de l'autodetat, no sé què respon a aquest canvi d'actitud,
però és un canvi negatiu, és un canvi negatiu, que l'únic que fa és prolongar una mica més el viatge,
però causant més mal, causant més mal.
Ahir havia la possibilitat de poder fer unes eleccions controlades des de la Generalitat,
i avui crec que no tenim aquesta possibilitat ja.
Bé, el que va passar ahir, les negociacions que hi va, segurament sabran millor amb el temps,
però, pel que sembla, Carles Puigdemont tenia la intenció de convocar eleccions
si el Partit Popular retirava l'aplicació d'article 155,
cosa que no semblava que fos la intenció del govern espanyol.
Com veus aquesta postura?
Clar, però és que el que hagués fet el Partit Popular no ho sabem.
El que hauria fet ahir no ho sabem, perquè, òbviament, el Partit Popular en tot moment
està comptant amb altres forces com és el PSOE o com és Ciutadans per portar endavant el 155,
ja que és un article que necessita consens.
Hi ha no només consens de vots, perquè el Partit Popular té majoria del Senat, com saps,
i no necessita que ningú l'acompanyi en aquest viatge,
però, òbviament, és una decisió molt important i necessita del recolzament més gran possible a nivell polític.
Però, qui és el que està a la legalitat?
I això no és un concepte abstracte, és un concepte claríssim.
Hi ha una legalitat aquí, en aquest país, que és la Constitució Espanyola.
Ens pot agradar o no ens pot agradar, però és la que tenim i és la que vam votar entre tots.
Qui se surt de l'ordenament jurídic és el que ha de fer el primer moviment,
perquè, a més, el senyor Puigdemont i el seu govern ja demanen en diferents ocasions
que avui diuen blancs i demà ja no estan blancs.
Llavors, què havia de fer el Partit Popular?
Perquè, a més, no va fer ni una convocatòria, va ser una convocatòria del gabinet del senyor Puigdemont,
però no la va fer el senyor Puigdemont directament.
Amb la qual cosa, quines garanties tenia el Partit Popular de que això seria real,
que tindrien d'avant, no teníem.
El primer pas l'havia de donar el senyor Puigdemont.
Jo et dic, i sobre la informació que jo tinc, òbviament,
que hi havia clares intencions de que avui hi hagués hagut un llest per part del Partit Popular
i per part del PSOE, que és el que més força està fent i ciutadans, favorable per Catalunya.
Aquest llest que hagués sigut, una anul·lació del 155, no ho sé,
una aplicació del 155 d'una forma molt més tova i molt més feble, no ho sé.
El que sí que sé és que ja no ho sabrem.
Sí, però en qualsevol cas...
No hem tingut la possibilitat.
No hem tingut la possibilitat.
Però en qualsevol cas aquesta no era la sensació que donaven les declaracions
dels dirigents del Partit Popular, no?
Semblava que l'aplicació del 155 era innegociable.
Mira, jo et dic una cosa, eh?
Nosaltres, aquí a Catalunya, ja s'ha aplicat el 155 català,
es va aplicar els dies 6 i 7 de setembre, però va passar res.
Llavors, la massa independentista no es va arresgar les vestidures com ho estan fent ara.
Jo, com a votant, ja no com a regidor, sinó com a votant,
jo crec que el que primer ha de bellugar fitxa és el que se surt de les regles establertes.
Ets tu, el que t'ha sortit, tu has de bellugar,
perquè ells el que no poden fer és suspassar.
Bé, doncs ara ho farem depenent del que ens pugui vindre després.
I si no...
No, l'estat espanyol no pot accedir a accentatges.
No pot fer-ho.
Però és que, a més, jurídicament no pot fer-ho.
És que no és una qüestió de voluntats.
És una qüestió d'actuacions jurídiques i d'ordenament jurídic i constitucional.
I hi ha coses que el govern pot fer i n'hi ha coses que no les pot fer.
I aquesta, l'aplicació del 155, perquè el govern tiri enrere,
perquè a final de comptes estem parlant de molts ciutadans, eh?
No només la part independentista, eh?
Són molts ciutadans els que estan en aquest tema.
I per fer una retirada ha de veure un moviment clar, clar, clar,
de tornar a l'ordre constitucional.
I això no ha passat.
Un altre tema també, una altra patata calenta,
per així, entre cometes,
que no sé si estava tan ben les possibles negociacions,
era l'alliberament de Jordi Cusart i de Jordi Sánchez.
No sé si estàs d'acord amb l'empresonament.
Ja, però és que, clar,
posar en negociació una cosa que no depèn del govern
és molt complicat.
Aquí, encara que hi hagi persones que s'empenyen en dir el contrari,
tenim separació de poders.
Les accions dels Jordis,
que a mi personalment m'entristeixen molt,
perquè a ningú li agrada el que està passant
i a ningú li agrada que a una persona
tingui que anar a la presó.
Però no s'ha juzgat,
no s'està processant aquestes dues persones
perquè hagin sigut els líders,
diguem-ne d'alguna manera,
de totes les mobilitzacions que n'hi ha hagut a Catalunya
durant aquests últims cinc anys.
No és això.
Això és per ciutadans de real.
La veritat,
ells estan acusats pels actes que van fer
de desetjament i d'acusament
a la delegació d'Economia de Catalunya,
del que va passar,
de prohibir que els cossos policials poguessin sortir,
que estiguessin atrapats,
que fins i tot l'oficial del juzgat
va tindre que sortir per la coberta de l'edifici.
És un cas molt concret.
I per una banda,
com el que he dit abans,
ja s'apareixen de poders.
I clar,
dic ara això que el govern té la responsabilitat,
jo crec que tots són responsables dels actes
que fem nosaltres.
I això porta un camí
que seran els jutges
els que guiïn
com ha de patir aquest tema.
Però el govern,
en qualsevol cas,
no té la responsabilitat
sobre l'emprisonament dels jordis.
Bé,
en qualsevol cas,
aquest serà un tema
que seguirà evolucionant
i seguirà sent actualitat.
I segur que n'anirem parlant més endavant.
De tota manera,
si em permet,
sí, digues, digues.
Com a resum,
i òbviament cadascú té la seva postura
i, a més,
tristament,
les postures cada vegada
s'estan enquilosant més, no?
I cada vegada
hi ha menys possibilitat
que això hagués tingut
una sortida dialogada,
impactada, no?
Però el mal,
el mal,
està sent per tots.
Vull dir que els catalans,
això,
el mal que s'està fent a Catalunya
passaran anys,
passaran anys,
fins que no puguem
recobrar i retomar
tot aquell benestar que teníem,
aquella convivència que teníem.
I tot això,
això ho pagarem
els independentistes
i els que no ho som,
perquè, a fi de comptes,
aquí estem tots plegats
i jo crec que això,
jo crec que no ha tingut
l'independentisme
a la base social
lo suficientment important
com per poder legitimar
tot això que s'està passant.
I això ens passarà
una factura molt gran
que, malauradament,
la pagarem tots els catalans.
Bé, doncs,
desitgem que els pronòstics
que fas
no siguin certs
i que la convivència
es pugui recuperar
com més aviat millor
perquè això sí que
tots hi estarem d'acord.
Ho desitgem igual que tu.
Tots ja estarem d'acord.
Doncs, gràcies, Enric,
per atendre'ns
al Just a la Fusta.
A vosaltres,
per donar-me l'oportunitat,
com sempre.
Adeu, bon dia.
Adeu, bon dia.