I aquesta hora el que fem és parlar d'esport, però d'una disciplina menys coneguda del futbol,
del que hem parlat avui a la segona hora, perquè parlem del vol acrobàtic.
El Sant Justenc, Éric Milà, és campió d'Espanya en la categoria d'intermig,
i avui el tenim al programa per parlar-ne. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Primer de tot, felicitat, doncs, per aquesta part.
I ara entrarem una mica en saber com va anar també el fet de convertir-te en campió d'Espanya,
però primer de tot parlem del vol acrobàtic, que és aquesta disciplina en què competeixes.
Què és el vol acrobàtic? Parla als oients que ens estiguin sentint per situar-nos una mica.
Bé, doncs, el vol acrobàtic, bàsicament, del que es tracta és de...
Els esportistes tenim unes taules amb una sèrie de, nosaltres li diem, figures enllaçades unes amb les altres,
solen tenir unes... Cada programa que volem són unes deu figures,
i el que es tracta és de volar tot el programa el millor possible.
A baix, diguéssim, hi ha tres jutges que també tenen el mateix programa
i ells el que es dediquen és a puntuar-ho del 0 al 10.
I al final es fa un còmput global i aquí s'extreuen les puntuacions, diguéssim, del teu vol.
Val. Per tant, depèn, evidentment, de com ho facis, però hi ha tots aquests jutges, no?,
que no t'escapes, eh?, de la seva valoració.
No, tens tres jutges que t'estan mirant constantment durant tot el teu vol.
I la veritat és que els esportistes sempre diem que és un esport que lluites contra tu mateix,
no tant com contra... No tens un rival directe, perquè tu allà dalt estàs volant sol.
Després s'enlaira un altre i ho fa el seu vol.
Llavors, bàsicament, depens de tu mateix.
És com un gimnasta, no?, d'alguna manera.
Sí, de fet, hi ha un gran... Bueno, el millor esportista d'aquí a Espanya,
a nivell nacional i del món, un dels millors, que es diu Castor Fantoba,
és càmpeu d'Europa i lluita per ser càmpeu del món aquest any,
ell, jo li sentia més d'una vegada, ho iguala una mica a la gimnàstica artística.
És una mica similar al fet de... És una persona que està intentant fer el millor possible una taula
de... Nosaltres som maniobres, la gimnàstica són també figures.
Com vas començar a iniciar-te en aquest món del vol acrobàtic?
Doncs va ser una mica precipitat, perquè jo ja era pilot privat
i, bueno, em dedicava a agafar un avió i anar a fer una volta per Catalunya
i veure el paisatge i tot plegat.
I el club on estic, l'aeroclub de Sabadell, va llançar una promoció,
perquè disposa dos avions acrobàtics, va llançar una promoció
unes setmanes abans d'un campionat, un campionat d'Espanya,
i me la vaig estar mirant i dic, va, vaig a provar-ho.
I em vaig apuntar pràcticament dos, una setmana, dos abans de la competició.
em va enganxar, em va agradar molt, i vaig començar així.
Vaig començar la meva primera competició, va ser molt precipitada, però em va agradar.
I va anar bé, no?
Sí, va anar molt bé.
Va anar molt bé. La veritat és que vaig començar amb la categoria, la inferior,
que és la categoria d'alimental, i la veritat és que em va anar molt bé
i no m'ho esperava, perquè em vaig presentar a la competició.
No tenia ni dues hores de bola acrobàtic, i em vaig defendre prou bé.
Clar, de fet, em sembla que portes quatre anys, no? Més o menys.
Sí. Mira, el 17 al 19 del maig de fa quatre anys vaig fer la primera competició.
O sigui, ara fa quatre anys.
I, de fet, en aquests quatre anys has guanyat uns quants tornejos, també.
Vull dir que, en realitat, està funcionant molt bé.
No només al principi, sinó que ha continuat, també, no?
Sí, sí, la veritat és que no em queixo perquè he aconseguit bons resultats,
però també tot és gràcies a que tenim un...
Som un magnífic equip, els companys són extraordinaris,
i tots ens ajudem, i tot això, vulguis que no, fa que progressar sigui més fàcil.
Sí, encara que sigui una mica individual, no?
Com dèiem al principi, com que entenc que us entreneu,
no sé si dieu a entrenar o com ho dieu junts.
Sí, organitzem uns entrenaments,
tenim estipulats durant l'any una sèrie d'entrenaments,
i en aquests entrenaments,
quan comences a l'acrobàcia, no voles sol,
voles amb un avió que és biplaça, amb un instructor al costat,
que és el que et va ensenyant,
i això li diem estar no suelto,
llavors sempre voles amb un pilot al costat.
Quan ja passes a estar volant sol,
el pas lògic és primer passar a volar sol
quan estàs amb l'avió biplaça,
deixes de volar amb una persona al costat,
aleshores ja comences a fer entrenaments,
com nosaltres li diem, per dir-ho d'alguna manera,
li diem entrenaments per sueltos.
Llavors, l'entrenador està a terra amb una ràdio,
mirant-te com si fos un jutge,
i ell és el que es dedica, en compte de puntuar-te,
d'alguna manera, en un full i després dir-te els resultats,
és donar-te correccions en directe,
per les ràdio correccions,
o et dona consells de,
si veu que no has fet bé una cosa,
et diu prova d'una altra manera,
perquè crec que t'ha passat això.
i aquí és on realment evolucionem amb aquest tipus d'entrenaments.
Llavors, ens agrupem un grup de pilots,
i allò és com una petita família,
i entre tots ens ajudem.
Quan l'avió està a terra, que s'ha de canviar de pilot,
tots venen a ajudar a fer el canvi de pilot,
a repostar...
és com una petita família,
que la veritat és que ajuda a evolucionar molt més ràpid.
I a l'hora de competir, llavors,
competiu tots,
depèn de la categoria,
o mireu en funció de cada esdeveniment?
Sí, en món acrobàtic hi ha cinc categories,
diguéssim que comences per la primera,
que seria la mental,
la segona és esportiu,
després ve intermig,
avançat i il·limitat.
Aquesta última, d'il·limitat,
és la categoria reina
i és la més professional de totes.
Diguéssim que les altres quatre
serien les categories on
pots arribar-hi
i mantenir-t'hi
dintre d'unes certes dificultats,
però, bueno,
podries arribar-hi.
La cinquena és
ja necessites més uns patrocinadors a darrere,
gent que t'apolli econòmicament,
perquè necessites molt d'esforç,
moltes hores,
econòmicament, tot plegat.
Aleshores, sí,
diguéssim que comences a parlar
la mental o esportiu
i a mesura que
normalment es sol dir
que fins que no
tens una puntuació superior
a un 70-75%,
o sigui, un 7 i mig, un 7,
no és aconsellable
fer el salt a la següent categoria.
Tu ara ets canvió d'Espanya
en la categoria d'intermig, per això, no?
Sí, jo soc canvió d'Espanya
en la categoria d'intermig
i també vaig aconseguint
a l'últim campionat
obtenir la màxima puntuació
independentment de la categoria
de totes les 5.
Això, bueno,
és un trofeu que es diu
el trofeu Vitas Lapenas.
Jo no el vaig conèixer,
era un grandíssim pilot,
acrobàtic,
va ser un grandíssim mestre,
va ensenyar els millors d'aquí a Espanya,
desafortunadament
va morir en un accident,
jo no el vaig conèixer,
però és un gran honor
rebre aquest tipus de trofeu
perquè és el trofeu
a una màxima puntuació
independentment
de la teva categoria
i la veritat és que
estic content
d'haver-lo obtingut.
Clar, guanyar títols com aquest
suposo que també t'ajuda
o et motiva, no?,
a continuar endavant.
Sí, sí, la veritat és que sí,
perquè ja estava prou enganxat,
però el fet de guanyar
encara t'hi enganxa una miqueta més.
Quins són els teus propers reptes?
Anar a la categoria següent, ara?
Sí, de fet, ara aquest any
estic, bueno,
estic posant la mirada ja
a la següent categoria.
No sé si encara m'hi presentaré
o igual faré un any més a la mateixa
perquè, bueno,
actualment estic,
ara m'estic traient el títol
de pilot comercial
i m'està traient molt de temps,
però sí, la intenció és fer el salt.
Si no és aquest any,
serà l'any que ve.
Què et dóna fer vol acrobàtic?
Doncs el vol acrobàtic,
un cop has provat el vol
clàssic, el vol normal,
el vol clàssic ja és una sensació de llibertat
perquè puges allà dalt,
ho veus tot des d'una perspectiva diferent,
pots moure't en una dimensió
diferent a la que et mous amb un cotxe,
però el vol acrobàtic encara et dóna
aquell extra de llibertat absoluta
perquè pots fer amb l'avió
pràcticament el que tu vulguis.
Pots pujar verticalment cap a dalt,
verticalment cap a baix,
pots posar-lo del revés,
és llibertat màxima.
I quan estàs allà dalt
són vols curts
perquè els avions
estan preparats per fer vols curts
amb uns dipòsits petits,
però tens mitja hora
d'una sensació,
per mi, inagualable,
és llibertat màxima.
Suposo que molt adrenalínic,
perquè imagino que
potser adrenalina
ho podem dir
la sensació de perill,
perquè d'alguna manera
la gent que no ho ha practicat
suposo que des de fora almenys
dius, ostres,
és molt bonic veure-ho,
però t'espanta, no?
Sembla molt perillós,
però també haig de dir
que no fem res
que no haguem entrenat prèviament
a terra,
sense volar-ho,
ho parlem,
ho parlem amb l'entrenador,
ho practiquem,
ho interioritzem mentalment,
i no fem res
que no tinguem nosaltres preparat,
no ens inventem res
un cop estem allà dalt,
perquè lògicament
és perillós,
la qual fa que
aquesta disciplina
sigui més segura
del que realment
la gent es pensa.
Creus que és poc conegut,
que li falta visibilitat
al vol acrobàtic,
o que es va coneixent
cada vegada més?
Jo crec,
la veritat és que
és poc conegut,
perquè
té un nivell tècnic
una mica
massa elevat,
és a dir,
una persona
que no està
habituada
en el món
difícilment
et diferenciarà
entre
una categoria
diguéssim
de les més bàsiques
a una categoria
potser
un avançat,
sí que ho notaran
diferent,
però no et sabran
diferenciar
a nivell tècnic
les dificultats
que hi ha.
Llavors,
això ho fa
que sigui
una mica difícil
per declarar
al públic
en general
que ho segueixi,
perquè ho veu tot
més o menys igual,
i això és l'única pega
que li veig jo
en el vol acrobàtic,
però sí,
a veure,
s'està intentant
fer que cada vegada
sigui més vistós
i que surtin més mitjans
i, bueno,
a veure si
tots plegats
ho aconseguim.
Fora d'Espanya
hi ha més reconeixement
o és una qüestió
bastant semblant?
Fora d'Espanya
en general
la cultura aeronàutica
és millor
que aquí.
Sobretot a França,
a França hi ha molta
cultura aeronàutica,
pràcticament
hi ha aeroports
com,
per dir-ho d'alguna manera,
a cada cantonada,
hi ha molts esportistes
que es dediquen
al vol acrobàtic,
el propi
estat
també hi té
i hi fica subvencions,
bueno,
ho tenen
millor
i així com França també
en certa manera
a Inglaterra,
Alemanya,
sí,
a Espanya estem una miqueta
per darrere
de tots aquests països.
I competicions
a nivell internacional
o tu planteges
o plantegeu
amb...
Competicions a nivell internacional
la veritat és que
un cop arriba
és avançat
ja s'organitzen competicions
a nivell internacional,
europees,
internacional,
hi ha un europeu
i un mundial
que es fa any sí i any no
es fa tant en avançat
com a il·limitat.
M'ho plantejo
a dia d'avui
de moment no
perquè
tot just ara
faré el salt
a la segona categoria
i no m'ho plantejo
perquè per començar
necessitaria una màquina millor
per arribar
a fer un bon paper
en un campionat
internacional.
Clar.
Algú que ens estigui,
que ens pugui estar escoltant
i que digui
ostres,
doncs mira,
m'ha interessat tot el tema
del vol acrobàtic,
potser m'agradaria
saber una mica més
o descobrir-ho
com ho pot fer
perquè és el que dèiem,
potser li falta visibilitat
i no hi ha tants llocs,
suposo,
tampoc a Catalunya
on es practiqui,
no?
No,
de fet a Catalunya
tenim l'aeroclub
de Barcelona Sabadell
que està a Sabadell
que disposa
de dos avions
de vol acrobàtic,
un per iniciar-te
i un per arribar
a unes categories
prou avançades
i fora d'aquí,
fora d'aquest club,
aquí a Catalunya
no hi ha res més.
A veure,
és difícil...
És que és...
És un món petit.
És un món molt petit
i la veritat és que
a mi m'agradaria
que fos més gran
i que a la gent
li agradés
però...
Costa,
no?
Costa.
Costa,
també és un exacte,
també suposo que
a mesura que es vagi...
Si es va coneixent
també es pot fer
una mica més gran
o poden haver-hi més seus
però és normal que
ara per ara
sigui també més limitat.
Sí.
Avui hem parlat
amb el Sant Justenc
Eric Milà,
com dèiem,
campió d'Espanya
en la categoria d'intermig
amb vol acrobàtic
que hem après
una mica més
també sobre aquesta
disciplina esportiva.
Moltes gràcies,
Eric.
De res,
moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé
i fins aviat,
molta sort.
Gràcies,
fins aviat.
Gràcies.
Gràcies.