En punt 1, quart de 12, a aquesta hora parlem de la xerrada que es fa aquesta tarda a l'Ateneu de Sant Just,
titulada 18 mesos clau, la visió de la CUP, una xerrada que organitza la secció local de l'ANC
i que avui farà el diputat de la CUP, Albert Botrana, aquí tenim ara l'altre cantó del telèfon, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Per parlar una mica doncs d'aquesta xerrada que té aquest títol, la visió de la CUP d'aquests 18 mesos clau,
d'aquests 18 mesos, en principi, ja en portaríem quatre, a més a més, no?
Sí, exactament. El que tenim clar és això, que és una legislatura breu.
Així ho va decidir Junts pel Sí en el moment de convocar les eleccions del 27 de setembre,
que era una legislatura breu perquè requeria poc temps el que s'havia de fer,
que és bàsicament l'aprovació de tres lleis clau i el desenvolupament d'unes estructures d'estat,
i amb això estem. Nosaltres vam acceptar aquest marc temporal i aquest marc polític.
El que hem posat a la taula és que s'articuli al voltant d'avançar en ruptura,
en procés constituent i en pla de xoc, però al final aquest límit temporal
el va posar la pròpia formació de Junts pel Sí.
Tot i que després ha tret una mica d'importància aquesta idea dels 18 mesos, no?
Almenys l'hem sentit en diferents ocasions.
a Carles Puigdemont diem que potser al final no eren 18 i que potser eren més.
Sí, per això diem que 18 és un número que van posar ells.
Han de ser 18.
Bueno, han de ser 18, sí, esclar.
El que està clar és que si s'estan fent les coses que s'han de fer
i a les quals s'ha compromès el govern de Junts pel Sí a fer,
a ningú li preocuparan que siguin 19 o que siguin 20
si en el mes 18 s'estan fent aquelles coses.
El que passa que el compromís del temps entenc que tothom el pren
perquè sigui un missatge clar que això és excepcional
i que no es va a gestionar l'autonomia
perquè cada dia és més impossible, d'altra banda,
fer-ho això de la gestió d'autonomia
amb el conjunt de lleis sospeses i amb l'ofegament econòmic
i, per tant, per això es va dir que seria una legislatura breu, no?
Llavors, si s'han de fer les coses que s'estan fent
a ningú li preocuparà que es facin en 19 o en 20 mesos.
I el que s'està fent o el que s'ha fet en aquests 4 mesos
creus que permet que es vagi per aquest camí?
Nosaltres hem pensat que s'anava una mica a poc a poc
en alguns aspectes i que es defugia la confrontació amb l'Estat
quan, al final, aquesta confrontació serveix per evidenciar
el caràcter autoritari de l'Estat
i, per tant, serveix perquè la gent prengui consciència
i per mobilitzar.
I aquí és on nosaltres hem posat sobre la taula, per exemple,
que en els requeriments que es fan els ajuntaments
els ajuntaments es plantin i no sereixin la informació
i això és el que han fet els nostres alcaldes
i aquí sí que hi ha hagut una mica de debat amb uns
pels i una mica de discrepància.
I per això nosaltres érem partidaris d'accelerar
i de ja plantejar aquesta confrontació.
En altres àmbits sí que el ritme és el que tenim acordat
i en el desenvolupament de les tres lleis, per exemple,
els treballs estan sobre el calendari
i amb això sí que estem satisfets.
Per tant, d'alguna manera tot és evident
que és un negoci que és nova
i per tant s'ha d'anar veient mentre es va avançant també, no?
Suposo que és complicat agafar perspectiva d'alguna manera.
I el que és molt important
és que amb qui es comprometi el govern
i amb qui es comprometi la majoria parlamentària
no sigui amb la CUP
perquè al final que la CUP estigui fent
com d'avaluador del procés
sempre se'ns pot acusar
d'estar-ho fent des d'una posició molt subjectiva
o des d'interessos partidistes, no?
De dir, vosaltres voleu accelerar
però perquè no teniu la responsabilitat
de gestionar el govern
i al final no volem que se'ns doni tampoc aquest paper exclusivament.
amb qui s'ha de comprometre el govern i la majoria parlamentària
és amb la gent del carrer que li ha donat suport
i que som els que hem d'estar activats i vigilants
que s'estigui complint els terminis
perquè al final aquest govern tampoc farà els canvis que ha de fer
ni podrà sostenir el desafiantment a l'Estat
si la gent des del carrer no l'hi obliga a fer-ho.
Aquesta és la gran lliçó dels anys que portem de procés
però no només de procés, és una lliçó històrica.
És a dir, cap govern ha pogut fer canvis
en un sentit transformador, en un sentit progressista
si no hi ha hagut la gent mobilitzada al carrer
obligant a complir aquests compromisos.
I la gent ara està prou mobilitzada?
Menys del que hauria de ser i menys del que ens agradaria
i nosaltres també no al·ludim responsabilitats.
Vam convocar una manifestació per tal d'activar la gent
el dissabte passat hauríem d'haver estat més dels que vam ser
però bé, es tracta d'anar mantenint una dinàmica sostinguda.
Però sobretot jo crec que entitats com l'Òmnium o com l'ANC
és qui han de tornar a activar-se
i per això que avui l'acte de l'organització i l'ANC
és especialment interessant per poder tenir aquest diàleg amb les bases
que elles són les primeres, tant de bo m'equivoqui,
però en altres xerrades constaten aquest cansament, aquesta desorientació
però en canvi, sense aquesta mobilització
és molt difícil que puguem dur a terme un repte immens
com el que tenim, que és construir una república.
Un dels reptes o una de les coses més difícils d'aquests 18 mesos
és justament perdre gent pel camí?
Sí, evidentment. I nosaltres, per exemple, una qüestió que vam posar
ja a l'inici de la legislatura era que fent polítiques antisocials
això aniria en contra d'augmentar la majoria independentista.
Creiem que en aquesta qüestió s'ha blindat bastant el govern
que l'altre dia amb la presentació del seu pla de govern
va dir que la seva prioritat era revertir retallades
i esperem que això es dui a terme.
Avui, per exemple, estem vivint una protesta
en el marc de l'ensenyament,
doncs hi ha hagut una tancada a la seu del departament
precisament perquè en aquest àmbit concret de l'ensenyament
no s'està complint això que es diu de revertir la pleta de gas.
Per tant, aquest eixamplement de la majoria també s'ha de fer
tenint en compte que les polítiques socials que faci el govern
no siguin regressives sinó progressives.
Aquesta semana també estem veient certa divisió dins de Junts pel Sí
arran del possible augment de l'IRPF a les rendes altes
que sembla que hi ha discrepàncies entre uns i altres.
Vosaltres heu dit que esteu d'acord amb aquesta opció
que Esquerra Republicana defensa que està sobre la taula.
Com veieu per això?
Creieu que tirar endavant?
Creieu que aquesta discrepància cedirà cap a l'altre cantó?
A veure, jo crec que les majories dintre del bloc independentista
i en el contingut del Parlament han variat.
És normal que Convergència defensi no a pujar al tram alt
a les rendes altes el tram de l'IRPF.
Al cap i a la fi ells són qui ho van baixar fa uns anys, no?
Però diguem-ne que dintre del bloc independentista el pes del centre-dreta
o de l'independentisme liberal que té aquests posicionaments de no tocar tant els impostos
o de tocar-los de manera regressiva ha quedat disminuït, no?
Al final les majories que van portar a ser aquestes reformes
entre l'any 10 i l'any 12 ja no existeixen al Parlament
i això també s'ha de saber llegir.
Avui hi ha una majoria d'esquerres dintre del independentisme
i aquesta majoria d'esquerres el que vol és això,
que qui més té més aporti,
perquè és necessària l'aportació tributària de tothom
per poder fer polítiques socials.
Crec que s'acabarà imposant aquest sentit comú.
Avui estem parlant ara amb el diputat de la CUP, Albert Botran,
que avui parlarà d'aquests 18 mesos clau la visió de la CUP
en un acte que es fa aquest vespre a l'Ateneu,
que organitza la secció local de l'Assemblea.
Serà a dos quarts de vuit del vespre, com dèiem, avui dimecres a l'Ateneu
i demà a la CUP heu organitzat una conferència
per defensar uns pressupostos de ruptura.
No s'enjust, eh?
En aquest cas no seria s'enjust.
No, a Nou Barri, és de Barcelona.
Exacte.
Uns pressupostos de ruptura com han de ser?
Bé, més o menys els continguts els direm demà
i, per tant, tampoc vull avançar res,
però en la línia del que dèiem,
la gestió autonòmica ara mateix és molt limitada,
és limitadíssima,
perquè a nivell de lleis o de tributs
qualsevol iniciativa que ha tingut la Generalitat ha estat sospesa
i a nivell de finançament, doncs, ja sabem que depenem,
estem intervinguts pel FLA.
Però si acceptem aquest marc,
al final estem acceptant el que ens imposa l'Estat
i uns pressupostos de ruptura han de mirar, doncs,
les escletxes o els punts en els quals es pot superar
aquestes imposicions de l'Estat.
Per donar un missatge clar,
que és que aquí hi ha una societat disposada a governar-se
més enllà, doncs, d'un estat,
del que li plagui o no a un estat i als seus tribunals.
De fet, uns pressupostos...
Demà parlareu, doncs, d'aquesta visió que tenim dels pressupostos,
que entenc que, de fet, ja n'heu començat a parlar,
també, amb Junts Palsí, dels pressupostos.
Sí, hi ha hagut algunes trobades amb la Conselleria,
entre altres coses també s'ha estat avaluant,
doncs, el tancament del 2015,
l'execució del pressupost de l'any passat,
i s'han començat a mirar els números d'enguany.
Demà no parlarem exactament de números,
nosaltres parlarem de línies mestres,
i els números hauran d'anar sortint
de les properes reunions que hi hagi.
I hi haurà línies vermelles a l'hora de negociar pressupostos?
Bé, una línia vermella clara,
i aquesta és la que ja vam posar a l'inici de la legislatura,
és que no hi hagi més batallades en aspectes socials
ni més privatitzacions.
Aquest dic de contenció contra les contrarreformes neoliberals
que hi ha hagut en els últims anys,
això sí que és un compromís claríssim de la CUP,
que ningú entendria que ens assaltessin.
Fora d'això, doncs, tot s'ha de parlar.
En tot cas, això serà demà en aquesta conferència
que farà demà la CUP a Barcelona,
en aquest cas per parlar d'aquests pressupostos de ruptura,
i avui, el que dèiem, a dos quarts de vuit del vespre a l'Ateneu,
18 mesos clau, la visió de la CUP amb el diputat Albert Botran,
amb qui hem pogut parlar aquest matí.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia.
Molt bé, igualment. Fins aviat.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Estimat Diari, avui hem fet el programa 1700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern.
Després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa.
És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més.
Sempre penso, va, Jordi, va, ves l'últim, deixa-ho,
però és que no puc, no puc, oh, senyor.
Haig de ser fort, haig de ser fort.
Fort com aquesta màquina d'escriure a Olivetti que m'està taladrant el cervell.
Oh, Déu meu!
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern.
Veus de la parròquia
Aprofundiment de l'espiritualitat
Una mirada a l'Evangeli
Notícies i activitats d'Església
Audició i comentari de música i cants religiosos
Els dimecres a dos quarts de vuit del vespre
i els dissabtes han diferit a dos quarts d'onze del matí.
Seixanta i més
El magacín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes,
tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre
i, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí.
Recordeu, seixanta i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Aquest cap de setmana, la Lliga no es juga a Granada.
La Lliga es juga a Sant Jurs d'Esvern.
Música
Aquest dissabte el Barça no és l'únic que juga el títol de Lliga.
A les 5 de la tarda, l'Atlètic Sant Just rep el líder en joc l'ascens i el títol de Lliga.
El programa talismà viurà el partit amb l'Atlètic Sant Just dissabte.
A partir de les 5 de la tarda, la Lliga es juga a Ràdio d'Esvern.
Els matins de 10 a 1, Sant Jurs a la ràdio.
Just a la fusta.
Passa un minut de dos quart de dotze.
Aquesta hora fem tàrtula esportiva avui amb el Carles Hernández de Virrius i l'Emilius Casóquio.
Bon dia a tots dos, què tal?
Hola, bon dia.
Per bé, ara sentíem justament la Falca que hem preparat el que el juguem a casa dient que la Lliga es decideix a Sant Jurs el dissabte.
Però em sembla que vosaltres no anireu a veure el Sant Jurs sinó que estareu pendents d'un altre partit, no?
Que és el dissabte o dimensel?
No, no, dissabte a la mateixa hora.
A la mateixa hora, doncs no.
Ho sento, eh, però no.
A la 5, no?
Dissabte a la 5.
Sí, senyora.
Bé, un partit que decidirà la Lliga, en principi, com el veieu?
Teniu por...
Home, el Madrid ho té difícil guanyar el Depor a la Coruña, que m'ho colpicat.
Molt.
I el Barça jo crec que ho té una mica fàcil.
Se n'alegraven molt i jo em regeixo una miqueta pels locutors del Canal Plus.
Els punts aquests d'histèria, el seu madridisme retransmetent partits del Barça, que torno a recomanar des d'aquí demanant una súplica a la gent de Movistar que busquin persones properes al Barça per retransmetre partits que no costa una punyetera merda.
Pots posar la transmissió del Puyal.
Sí, però...
O posar la ràdio.
Però si estàs en un bar i estàs allò respectant...
Sí, clar, clar, sí, sí, sí.
Que posin gent que sigui propera, que no estiguin fent fàstics i que quan fan una falta en un equip hi posin tota la sang i quan fan falta l'altre equip, doncs se n'en fotin i tot, saps?
I que les coses facin riure.
O quan et marquen un fora de joc...
Ai, mira, si estava un metre i mig i no ho ha vist l'àmit, hostia, quina putada.
Sí, a mi em va sobtar molt que quan, durant el partit, que van anul·lar el gol al Rakitic per fora de joc, a cap d'una estoneta vaig dir que no era fora de joc.
I la família a casa m'ha preguntat, per què?
Dic, perquè no l'han repetit i no han posat la línia.
Això vol dir que no era fora de joc.
Sí, és una llàstima que sigui aquesta tendenciositat sempre cap a aquest equip, no?
I jo crec que ja no només és una cosa del Barça, no?
Jo crec que si a la resta de l'Estat, doncs, equips...
Sí, no passa el mateix, eh?
D'altres regions, doncs, es veuen ja involucrats i sempre el punt de referència és el Madrid o els equips de Madrid,
doncs, clar, et fot una miqueta de ràbia, no?
Després diuen dels catalans que només es mirem el malic, però em sembla que...
No, no, no, però passa el mateix amb qualsevol altre equip.
Inclús, és una mica atenuat, però inclús partit Real Madrid-Atlètic de Madrid passa també el mateix, eh?
Sí, i llavors, clar, dius, hosti, serà per locutors.
Ja sabem que els àrbitres no són imparcials, que també és un altre d'aquests temes que podíem parlar els últims tres partits,
els últims tres àrbitres li ha tocat el Barça, perquè això no es sorteja, això ho ha dit.
I no diguem res dels que li han tocat el Madrid, però bueno.
No diguem res, perquè aquests són tertulis de properes...
Els propers anys seran contertulis habituals del Real Madrid en qualsevol programa de televisió.
Però, bueno, el Barça ha fet...
Jo crec que és mereixedor d'aquesta lliga, és la lliga de la regularitat.
El Barça ha estat una miqueta irregular a final de temporada.
A final de temporada, sí.
El Madrid ha tingut, doncs, una miqueta el camí de la Champions, no?
O sigui, jo he estat veient un equip que ha tingut molta sort, que no ha acabat de funcionar mai,
i que sí que hi ha un abans i un després quan entra cine d'incident.
El que passa que també...