11 i 13, entrem a la segona hora del programa.
Ho fem per començar parlant amb l'Enriqueta Vidal i el Jaume Vidal.
Ells formen part, ens explicaran de quina manera,
d'aquesta associació per la salut mental del Baix Llobregat Nord.
Com us comentàvem, és una associació sense ànim de lucre
que es va crear l'any 2000.
Té diferents punts al llarg d'aquest Baix Llobregat Nord,
en els quals hi ofereixen diversos serveis.
I precisament 25 anys es va celebrar la setmana passada.
Bon dia als dos.
Bon dia.
Molt bon dia, Mireia.
Només una petita cosa.
És el Baix Llobregat Sud.
A Sud, perdona.
Doncs mira, l'he col·locat al Nord, eh?
I ho hauré fet abans també, ja us demano les discurses.
Els del Nord són amb seu amb el Torell i nosaltres.
Exacte.
Doncs sí, doncs hauré creuat la informació.
Perdoneu.
Doncs va a Llobregat Sud, com dèieu,
a l'Associació per la Salut Mental.
25 anys, com deia aquest cap de setmana passat,
vau celebrar i vau fer també,
vau organitzar un acte a les escoles aquí a Sant Just.
25 anys tractant diversos temes de salut mental.
Quina valoració en feu d'aquest quart de segle?
Home, jo penso que millor el Jaume que estava als inicis
i si per cas jo, Jaume, acabo de...
Els inicis no, fa 25 anys que no, eh?
Però més inicis.
Més inicis, sí.
Bé, ja hi porto 17 anys.
Vull dir, veritablement, és tot un plaer.
L'altre dia ho deia,
que jo crec que això és el que hem acabat de realitzar com a persona,
perquè és que és una tasca que veritablement comporta una formació personal, eh?
i intel·lectual, ja diria, també.
I, va, estic francament orgullós de tot.
I tot l'equip que tenim, evidentment, estem, doncs, a una, no?
Vull dir, perquè no tot ho fa el president,
tantes vegades, el president, l'arriqueta sobretot,
que, bueno, que és tot un equip i com més va,
jo me n'adono que més,
amb més, les individualitats també tenen molt a veure amb el conjunt.
Molt bé.
Perquè amb quin objectiu es va crear aquesta associació farà ja uns anys?
Ui, era molt fàcil.
En l'època que parlem, allà sobre el 95,
però aquest dia, en la representació que es va fer,
doncs va quedar molt clar que elles ja portaven 10 o 12 anys,
vull dir, fent coses, fins i tot trobant-se.
És l'ajut a famílies, bàsicament, el que fa l'associació,
encara ara, eh?
Però, bueno, ara ja fa més coses,
perquè, esclar, hem entrat en camps de conferències i tot, no?
Però el que és més important és que ja es reuníem
i van destacar que era anar a la plaça,
anar a la parada de la plaça d'una d'elles,
que allà es feien i diuen,
tu, bueno, i tu com ho veus, això?
Tu què és el que pots fer, no?
I la veritat és que és això, és la base aquesta.
Ja li estava explicant, precisament, venint amb l'enriqueta,
que sí, que vull dir, que els casos que tenim en aquests moments
també són molt forts, no?
I el que busquem és aquesta forma d'orientar.
I orientar vol dir escoltar, bàsicament.
O sigui, la persona que ve amb nosaltres,
l'escoltem.
Llavors, ella aprèn també a escoltar, no?
I a partir d'aquí és quan tu ja comences a interpretar
i, evidentment, a fer el que cal
perquè tot millori en l'entorn que hi ha una problemàtica mental, no?
Bé, posteriorment, ja t'ho explica.
Sí, jo afegiria...
La nostra base és aquesta, és acollir les persones
que en un moment determinat necessiten informació o acompanyament
i el suport mutu entre persones.
però al llarg d'aquests anys hi ha un fet molt, molt important
que es va començar amb famílies
i la incorporació progressiva i decidida
de les persones que tenen trastorn mental
com a socis i com a...
jo no diria ja ni...
formen part.
Són protagonistes, igual que tothom,
de les associacions.
Això ha passat amb tot el moviment,
amb tota la xarxa de salut mental
de Catalunya.
I, després, un altre aspecte que és molt interessant
i molt important
en el nostre treball
és el...
les complicitats,
les col·laboracions que s'estan fent
a nivell de territori, no?
Amb els ajuntaments, amb les altres entitats,
amb el Consell Comarcal.
Aquesta coordinació,
tant per ser...
ajudar que les polítiques que es fan
tinguin en compte la salut mental
com per ser uns elements de canvi
a dintre de...
de tot el que passa al territori.
Jo també voldria puntualitzar una cosa,
veig que se l'ha deixat.
Ella és la presidenta de la Federació
aquí a Catalunya.
Això també s'ha de dir.
Que no es tregui mèrit, no?
No.
No, no, no.
Però veníem avui com a associació del Baix Llobregat, eh?
Va començar amb nosaltres, va estar bé.
Jo soc associació.
Clar.
I ara, doncs, va fer el salt.
Bueno, li van proposar i ho va acceptar.
Teniu un recolzament per part d'ajuntaments,
comentaves, no?,
que també s'hi treballa.
És real?
És a dir, no?
A vegades, potser, des de la part política,
a vegades es prometen, no?,
o s'explica què es farà,
però no sempre es du a terme,
o no sempre es du a terme
de la manera que es necessita, no?
Molt bé.
Jo diria, no només que és real
i que es tradueix per ser molt, molt, molt pragmàtics
amb ajudes econòmiques,
sinó que hi ha un diàleg
i una...
un diàleg obert
i una continua col·laboració
i que es va fent canvis
i, vaja, jo crec, Jaume,
que estem presents a tots els consells dels ajuntaments.
Sí, sí, els consells,
les taules de salut que s'han creat,
que ja són 4 o 5,
que ja s'ha ajustat bé.
Bé, vull dir,
jo penso que no és ni molt menys
desatinat dir que
un dels ajuntaments més potents
en quant a ajut, col·laboració,
perquè aquesta festa
la va promoure
ella mateixa,
conjuntament amb algun membre
de la nostra associació,
la va proposar a ell
i per dir un altre cas,
doncs ahir també vam rebre
una informació sobre
que el dia...
que la FAQ,
dins de 15 dies,
és el Dia Mundial de Salut Mental,
crec que és el dia 9, no?
Llavors ens proposen
d'estar bolins de rei,
que també hi tenim representació,
que voldríem fer alguna cosa
per fer visible,
perquè això és important,
evidentment,
i ara, bueno,
ens posarem en marxa
per fer una conferència
o bé una obra de teatre
com no fa gaire,
en fi,
sí, sí,
vull dir,
tenim feina,
ja t'ho dic jo.
A més,
a tu, Jaume,
si no veig mal encaminada,
et van retre homenatge
durant aquest acte
dels 25 anys de celebració
amb diferents persones,
no?
A Montse Galilea,
Magdalena Crespo,
Glòria D'Aura,
a Montse Llop
i també a tu, Jaume.
Bé,
a mi,
perquè...
Reconeixement a la tasca.
Perquè era l'actual,
però no perquè...
perquè em faig un homenatge,
a Cornellà sí que m'ho van fer,
la culpable era ella.
A Cornellà el van reconèixer
com a fill predilecte
a partir de tota la feina
que ha fet amb Salut Mental.
És que s'ha fet molta,
molta feina
tot al Baix Llobregat
i...
i t'he de dir
que una de les peces
que hi ha estat sempre
ha sigut en Jaume Vidal,
que tothom el coneix,
no?
Em deixes que...
que digui una petita cosa?
I tant.
Perquè a vegades diuen...
Clar,
perquè els grups d'ajuda mutua
i tot això,
no?
Però l'altre dia,
a l'acte,
una persona
va expressar...
Diu,
és que el meu agraïment
és que...
que em va semblar impossible
que quan tenia
la persona
que conviu amb mi
un problema
i jo estava
molt preocupada
i era un diumenge,
va venir una persona
de l'associació a casa
a fer-me companyia
i ajudar-me.
Això
és petit,
potser,
respecte a tot el que fem,
però jo crec
que és molt significatiu
aquest compromís
que hi ha,
que en el fons
som molt,
molt egoistes,
perquè
tots sabem
el que representa
i volem que tot vagi millor
per nosaltres mateixos,
no?
Perquè hi hagi una bona vida,
però
que hi ha un enorme compromís
entre els socis.
Aquest acompanyament
entenc que es fa
a aquestes famílies
que en una primera instància
elles acudeixen
a vosaltres
o el contacte
és de l'associació
cap a les famílies?
Sí, sí.
No, no.
Acostuma a ser
de les famílies
cap a l'associació.
Cap a l'associació,
esclar,
nosaltres estem a tot arreu,
totes les xarxes,
tot allò,
això gràcies
als que en saben molt
doncs ho hem
quedat implantat,
no?
I llavors,
sí, sí,
famílies que truquen
i llavors
les hi fas una atenció,
millor que sigui
presencial,
que no pas
només per telèfon
i a partir d'aquí
ja entres
en un contacte,
veus la confiança
que aquella dona
comença a tenir
pel fet
d'haver fet aquest pas
perquè una de les coses
bàsiques
amb problemàtica mental
precisament
és fer un moviment,
o sigui,
fer accions
que puguin arribar
doncs a ser
efectives
per l'alliberament
de la situació
tan dura,
no?
A vegades.
I als inicis
pensa que
és una cosa
que fa molts,
molts anys
que es diu
i que ja
estaríem avorrits
de dir-ho
si no fos
perquè encara continua
és la falta
d'informació
que hi ha
de què he de fer,
de quin pot ajudar,
quins recursos hi ha,
no?
I aquesta és una
de les feines
que les associacions
fan.
Sí,
per una part
ja penso
que a nivell
intel·lectual,
diem-ne,
a nivell de saber,
sí que hi ha
molta informació
però clar,
això,
entres allà
i buh,
eh?
Vull dir,
costa com una mica
però aquesta base,
o sigui,
anar a la real
mateixa,
bueno,
però si ell
em desafia,
què és el que
haig de fer?
Per exemple,
és així de senzill,
evidentment,
la nostra recomanació
és que els desafiaments
no solucionen,
al contrari,
sempre pitjoran
les situacions
i llavors,
doncs a partir d'aquí,
doncs,
oh,
però llavors,
jo em sotmeto,
no,
no et sotmets,
has d'aprendre,
doncs,
esperar el moment
que hi ha
aquell relaxament
i aquell moment
és el que ha de ser
vàlid
per això,
per començar,
doncs,
a que les coses
vagin una mica bé,
o sigui,
perquè tu
l'interpretis
i tu
li vagis dient,
eh,
tu,
escolti,
això no pot ser,
no sé,
per exemple,
una persona
que té
una problemàtica mental
pot arribar
a estar convençut
que a casa seva
tot sol,
sense,
sense res,
sense fer,
sense,
eh,
vull dir,
donint quan vol
i menjant quan vol
i tal,
pot arribar a assimilar
que això és el que és normal,
això no ho és de normal,
i llavors,
el que,
els que estan propers
són els que han de saber
entrar
en aquella normalitat
sense provocar
encara,
si ho provoques malament,
i llavors,
doncs,
canviar-la,
aquesta normalitat
en benefici de tots.
Clar,
hi ha aquest coneixement,
o sigui,
no és només suport mutu,
sinó també coneixement
que es crea
i també
aprendre
a identificar
que una persona
que té una problemàtica mental
no vol dir
que no tingui uns drets
i que tingui,
que s'han de respectar
i que se l'ha de tenir en compte,
se l'ha d'escoltar
i de vegades,
el que deia el Jaume,
dir-los,
doncs,
a veure,
anem a entendre'ns,
anem a treballar junts.
Que no estan sols
i soles.
Això.
De quina manera
ja us ha afectat la Covid?
És a dir,
des que ha esclatat la pandèmia,
no sé
de quina manera
ho heu gestionat,
però m'imagino
que molta part
ha passat a l'online
a fer-ho a través de pantalles
i no presencialment.
No sé,
també heu notat
que les persones
que tenen problemes
de salut mental
d'alguna manera
també ho han patit
amb les seves pròpies pells
i això
vosaltres també
ho heu vist
des de l'associació.
A veritat que em va agafar
la Covid
al començar mateix,
doncs...
Ell d'estar un mes a l'hospital.
Un mes o dos
fora de joc,
però bé,
vull dir,
ens vam organitzar aviat,
vull dir,
vam començar a trobar...
Sobretot el telèfon
no va fallar mai.
El que podem dir
és que a nivell d'associació
va haver-hi
una muda
rapidíssima
de dir
en aquest moment
no podem
deixar de tenir contacte
amb tots els socis
amb qui estem treballant.
Tenim socis
que participen
però que no
no estem directament,
no?
Però
per telèfon
com fos
es va parlar
amb tothom.
I després
ja van haver-hi
iniciatives
d'aquests grups
d'ajuda mútua
que
més enllà
del que semblava
que era impossible
perquè algunes persones
eren grans
i dèiem
ai,
és que no sabran,
vam espavilar
moltíssim
i es feien
els grups
d'ajuda mútua
per videoconferència
amb els mòbils,
trucavem a la gent
i ensenyàvem
amb el fix
com havien de treballar
amb el mòbil,
no?
I això
va ser
molt interessant.
Molt interessant.
I fins que ara
que ja ens hem anat
alliberant
a determinats punts
més aviat,
d'altres
ha costat
una mica més
i avui
estem ja normal.
Avui pràcticament
ho fem tot
presencial ja.
Perquè quantes persones
hi ha al darrere
d'aquesta associació
que estan en contacte
amb familiars,
quin és l'entramat
humà
que hi ha dins
de l'associació?
Quants socis som?
En aquests moments
estem a la línia
de 80 socis,
i llavors
el moviment
que tenim
d'ajut directe
cada 15 dies
és això,
normalment ho fem,
doncs és
al voltant
de 60 persones.
O sigui que...
Que no tenen
per què ser socis, eh?
No,
en aquest moment no.
És obert a la ciutadania
qualsevol persona
que necessita.
El primer que fem
és atendre
i llavors,
esclar,
alguna vegada
m'he trobat
i m'he dit
bueno, però
no, no,
tu, eh?
L'hi ha atès
després ja en parlarem,
si t'interessa,
eh?
Doncs et pots apuntar
i...
Nosaltres som prou actius
perquè com més socis
siguem millor, no?
Perquè hi ha molta feina a fer.
Sí, sí.
Però ningú ha trobat mai
i tancat cap...
Res?
Cap porta.
De cap manera.
En aquesta celebració
que als 25 anys
també es va fer
una mostra artística
que es deia
Art per la salut mental
que són, diguéssim,
artistes,
no sé si tots ells
potser amb algun tipus
de problemàtica
o amb algun tema
relacionat amb la salut mental
o no.
Sí, sí,
eren.
Tots?
Tots.
Tots, sí.
I aquesta iniciativa,
aquesta idea
d'ensenyar, diguéssim,
l'art a través de persones
que, en certa manera,
doncs són diferents
en alguns aspectes,
fisiològics,
parlen d'aquesta manera,
d'on va sorgir
aquesta idea?
Jo diria que...
Li dono la volta,
si diguis.
I tant.
Precisament,
una bona part
de les obres
que hi havia
eren del Club Social
de Cornellà, no?
I és un lloc
on les persones
que tenen,
com tu deies,
alguna problemàtica mental
es troben
i...
No et vull dir
fan activitats
perquè, en el fons,
el que estan
és vivint
a la comunitat
i és una manera
d'estar, no?
I és una
de les línies
que s'ha desenvolupat
amb molta facilitat
ha sigut
la pintura
perquè
han connectat
amb pintors,
bueno,
no només pintors,
amb artistes
que treballen
amb ells
i hi ha
com un grup
ja creat
que funciona
i que
de tant en tant
fan exposicions
a Cornellà
amb altres llocs,
vull dir que és
una activitat
normal
d'aquest club.
Després tenim
alguns artistes
fantàstics
que ells
són artistes
i ho fan
pel seu compte,
no?
Hi ha alguns
que sí.
I aquests són els
que es van poder veure
en aquesta mostra,
no?,
d'art
per la salut mental
que va ser una mostra
una mica express
perquè va estar pocs dies,
no?,
excusat.
15 dies,
sí,
Déu-n'hi-do.
Dos semanetes.
Sí,
dos semanetes.
Amb previsió
de poder-ho tornar
a ensenyar
a les persones
si hi ha un...
Hem fet moltes
exposicions,
eh?
Fa poc
en vam fer
a Sant Feliu,
a Cornellà
també s'ha fet,
a Sant Joan d'Espí,
no?
El Club Espai 3
va ser la primera
que vam fer,
que va ser,
o ens vam coincidir tots
i vam estar
molt satisfets
i sí,
després de Sant Joan
també.
El darrer Nadal
se'n va fer una
que juntava
dues línies,
els que treballaven
en pintura,
aquesta gent
que vam veure,
i els que treballaven
en el taller
d'escriptura.
Llavors hi havia
petites històries,
poesies
i quadres,
no?
I va ser
una exposició
preciosa,
realment preciosa.
Com deia,
25 anys
també d'històries
compartides,
en tindríeu tantes
com segurament
per escriure un llibre,
m'imagino.
Ah, sí,
no se m'ha passat poca.
De vivències,
històries,
circumstàncies,
situacions,
lligams emocionals,
també.
Jo penso,
jo penso que,
en tot cas,
el llibre queda escrit
cada vegada
que ens reunim
amb aquestes persones
en els grups,
no?
Perquè,
és clar,
vull dir,
recorda molt bé,
és que jo me'n recordo
que tu,
i jo,
que tu,
oi,
jo des que estic aquí,
volia ser més bé
que és el que haig de fer
i cada vegada
ho aprenc més,
no?
Hi ha una senyora,
per exemple,
que tenim en un dels grups
que porta,
doncs,
des que vam començar,
vull dir,
no sé,
no me'n recordo,
bueno,
fa molts anys,
eh?
És a dir,
com a mínim 15.
I llavors,
ella sempre diu,
és que jo,
quan vinc aquí,
i per mi,
això és com
l'entrada,
doncs,
el que representa el saber,
precisament deia abans,
oi,
el saber així natural.
Aquesta senyora pensa
que té el seu fill
engraçat
en una fundació,
o sigui,
està sol allà,
no?
I ella,
doncs,
sempre ve a explicar
totes les aventures
que viu amb el seu fill
quan li parla,
quan no li diu,
sí,
sí,
totes històries
desentrenyables,
com deies,
molt bé,
i tant.
Per escriure,
tot i que ja estan escrites,
no?
Jo penso que estan en el aire,
això que diem,
que els mòbils estan al núvol,
jo penso que això també,
eh?
Creieu que encara hi ha
algun tema tabú relacionat
amb la salut mental?
Sí,
però va,
socialment?
I tant que n'hi ha.
Clar que n'hi ha.
Sí?
El stigma és,
el tenim tots a dintre,
de vegades,
el tenim com molt amagat,
però funciona,
i funciona,
bastant.
Ara estava pensant
que donem aquesta imatge,
nosaltres som molt positius,
eh,
Jaume?
Jo crec que sí.
Volem donar la sensació,
no la sensació,
creiem molt en les associacions,
pensa que són moltes hores vida,
persona,
que s'ofereixen
i que es posen
perquè es creu
que es vol millorar el sistema,
no?
Molt el coneixement que es té,
però també hem de dir
que encara
hi ha moltes mancances
amb el tema
de recursos,
amb el tema de models,
hi ha moltes bones pràctiques
que se saben
i que no tenen
el recolzament
ni l'ajuda
perquè siguin difoses,
hi ha moltíssima feina
i no voldríem
que donar un missatge
de dir
tot és fantàstic,
no voldríem, eh?
Però sí
que volem donar
el missatge
que les associacions
funcionen,
que són interlocutors,
que cada vegada
tenen més coneixement
i que estan oberts
per ajudar aquí,
ni ajudar, eh?
perquè la gent
vingui
i tots junts
puguem fer
que les coses
millorin.
Crec que sí
que s'està respirant
aquest aire,
home, sí,
vull dir,
la intencionalitat positiva
jo crec que
és palpable,
no només veient-vos
sinó també escoltant-vos
i defensant
aquesta associació
i lluitant
en definitiva
per aquestes persones
que per alguna raó
necessiten
un altre tipus
d'atenció
i al final,
com bé deies,
tenen el dret
de rebre-la
i els seus familiars
que també
m'imagino
que són
persones
que també
acaben patint
certes conseqüències
socials
o familiars.
Hi ha un tema
molt important
amb la salut mental,
perdona,
Jaume,
que hi ha
el tema salut,
que el mateix
tema salut
ja es
tindríem
per parlar
hores
de com
s'ha d'enfocar,
però
l'àmbit
de recuperació
real
de la persona
està dintre
de la comunitat,
està en recuperar
la seva ciutadania
i això
no només
n'hi ha prou
amb una aproximació
des de la salut,
ha d'haver-hi
una aproximació
social
des de l'educació,
de vegades
fins i tot
tenim
ajuda
de la policia
en casos
difícils
que
si ells
ja estan
preparats
i entenen
el que significa
totes les coses
són molt més senzilles,
el treball
coordinat
des de tots els àmbits
i per exemple
dels àmbits
que podrien ser
les entitats
socials
que ofereixen
bàsquet,
tan és,
no?
I totes
elles,
diguéssim,
o aquests diferents
sectors
n'estan informats
per dir una...
Són coneixedors
més aviat
d'aquestes
circumstàncies
o de quina manera
poden ajudar
quan s'hi troben?
És una feina
de les que s'estan fent
sobretot
i és molt important
ressaltar
el treball
que es fa
de proximitat
en el territori
que és un treball
que està tenint
molts, molts fruits
cada vegada més.
I això és a càrrec vostre
entenc?
I com faciliten
els ajuntaments
també les relacions,
les taules
de salut mental
que deia el Jaume
on hi ha representació
de tothom?
Professionals,
administració
i nosaltres mateixos
i llavors allà
el que es debat
és vinga,
quina línia agafem
precisament
per millorar
la situació?
Vull dir,
per exemple,
seria això.
Sí, sí.
En quant a això
que preguntaves
de si nosaltres
directament,
no.
però a l'espai 3
per exemple,
sí.
Vull dir,
allà es fan
diferents esports.
Ah, però no,
però tenim gent
que està integrat
amb un equip
de bàsquet
i juga a bàsquet
i més enllà
de qualsevol
o va i toca
la guitarra,
no?
Teniu un munt
d'artistes,
pel que veig.
Sí,
això ens agrada
a tots.
També diuen
que és una vessant
que estimula
moltes parts
del servei
que ajuden
també
a un funcionament
diguéssim,
més àgil
o més
hàbil.
I permet
l'expressió.
Desperta, no?
Clar.
Sí,
en aquest sentit
que deies ara,
hi ha, per exemple,
un espai que tenim
concretament
allà en Bolins
que es diu
Serenó.
Jo penso
que amb aquesta paraula
ja convidem,
no?
Dicen,
escolta,
tranquil·litza,
mira de pensar
en positiu,
mira de tal
i a veure com anem.
jo penso
que sí,
clar,
els títols
de programes
acostumen
a tenir
aquesta vessant
positiva
del que és
tot plegat.
Queda molta
tasca
a fer encara
i crec que
amb associacions
com aquesta
s'ajuda
a famílies,
a persones
que tenen
algun problema
diguéssim
de salut mental,
però també
agrair-vos
la tasca,
aquests 25 anys
que heu celebrat
ara,
aquest quart de segle
i a l'espera
de veure
que seguiu
celebrant
molts més anys
des de l'associació
fent aquestes tasques
que veu explicat avui.
Potser no serem
nosaltres
directament
els que seran.
Noves generacions
també haurien d'entrar,
no?
Vull dir,
esperem que hi hagi
successors.
Sí.
És molt 25 anys,
eh?
És un quart de segle,
ha dit d'una altra manera.
una associació
25 anys
vol dir
que hi ha
compromís
i necessitat.
Ojalà,
ojalà
arribi un dia
que diguem
que no cal.
Que hi pot haver
hagut
algun moment
d'abaixada
o de sencis,
però no,
no més aviat.
Però estem aquí.
Hem estat
al punt.
Al peu del canó.
Al peu del canó.
És a dir,
no m'agrada
aquesta paraula
perquè sembla
que disparis,
però
hem estat
a un punt,
no?
Vull dir,
i fent
el que calia.
Alguna connotació
de guerra,
segurament,
aquesta expressió,
no?
No,
guerra no.
No volem
mantenir aquest arrell.
No,
però la guerra
és pitjor.
Jo estic convençut
que durant les guerres
doncs es generen
moltes situacions
de precarietat
mental.
Moltes.
Perquè és clar,
vull dir,
la persona
pateix una barbaritat
estant allà.
A no ser que sigui
com aquell qui diu
un que ho aguanta tot.
Ara tenim una pandèmia
que és diferent,
però vaja,
també la tenim aquí.
Sí,
la pandèmia també
ha generat dificultat,
està clar que sí,
sobretot
i bàsicament
als més joves,
no?
Això és molt important.
Això és bàsic,
sí,
sí.
Enriqueta Vidal
i Jaume Vidal,
gràcies per passar per aquí,
disculpeu aquesta equivocació inicial,
us he col·locat al nord,
al Basi Obregat,
s'havia enviat una mica lluny,
que vagi molt bé
que seguiu tirant endavant
aquesta associació
per a totes les famílies
que també ho necessiten.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
A vosaltres.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.