Bé, doncs ara mateix passen 4 minuts d'un quart de 12 i seguim el magazín matinal de ràdio d'Esberna en Just a la Fusta a segona hora del programa.
Som dimarts 9 de febrer del 2021 i ens toca fer entrevista de campanya electoral per les eleccions del 14 de febrer al Parlament de Catalunya.
Avui ens toca el grup del PSC i tenim Esther Niuvó, diputada socialista al Parlament de Catalunya
i candidata número 10 a les llistes del PSC per la província de Barcelona.
Saludem-la perquè ja la tinc al telèfon. Hola, bon dia, Esther.
Bon dia.
Bon dia. Bé, aquest diumenge es celebren finalment les eleccions al Parlament de Catalunya.
El PSC, vau ser el partit que amb més afany us vau, de fet, oposar a suspendre aquest 14 de febrer
perquè la decisió, dèieu, no es prenia partint de criteris sanitaris.
Efectivament, més que res perquè, clar, nosaltres estàvem disposats i així ho vam dir a la mesa de partits
on vam participar, de fet, la setmana abans que el govern presentés aquell decret de suspensió de la convocatòria
i ens vam estar disposats a posposar, si realment hi havia motius sanitaris per posposar aquesta convocatòria
i vam arribar a plantejar dues dates que em sembla que eren mitjans o finals de març
en el sentit de dir, escolta, la corba ja sabien matemàticament que estarien baixant,
de fet, ara avui és una constatació que afortunadament hi ha un risc de contagi inferior
en el moment que es van convocar inicialment, però en tot cas, sí, com sembla, acostuma a passar
que les UCI són les últimes a embuidar-se, doncs donem potser 3 o 4 setmanes més de marge.
Això no va ser la decisió que es va prendre, es va decidir en aquella mesa, no?,
amb la majoria de la resta de partits en el maig, però, clar, en canvi de trobar-nos això amb el decret,
que es pospossessin les eleccions en una edat tan concreta, el que va fer el govern és un decret de suspensió
de la convocatòria electoral i, efectivament, doncs no podíem estar d'acord amb això perquè, clar,
d'entrada no pot desconvocar algú que no ha convocat, com era el cas del vicepresident Aragonès en aquest cas candidat.
I, a més a més, vèiem que no hi havia realment els motius en els moments principals, no?,
i, com dic, afortunadament avui, doncs, estem millor i jo crec que, doncs, tothom pot dir
que aquestes eleccions es podran, doncs, celebrar amb totes les mesures de seguretat que estan previstes
i esperem, doncs, que sigui un dia de participació, malgrat els temors que pot tenir molta gent.
Salvador Illa està al capdavant de la candidatura. Fins ara, ministre de Sanitat del govern espanyol.
En un context de pandèmia mundial. Per tant, una cara que hem vist, bueno, molt sovint als mitjans,
familiar també a les rodes de premsa. Creieu que això us pot influir d'alguna manera?
Home, a nosaltres el que ens serveix és que hem tingut un ministre de Sanitat fins fa poc
que ha demostrat, doncs, el seu taranà moderat, dialogant, no? Sensat, el sentit comú.
Jo crec que hem tingut, hem vist, no?, per la televisió, doncs, moltes interpel·lacions que els hi feien, doncs,
molts partits de la dreta, també Vox, i ell, doncs, sempre ha estat a l'alçada.
Jo crec que ha prioritzat, doncs, el criteri mèdic, i això ho ha dit moltes vegades, no?, epidemiològic.
I aquí el que necessitem, o al nostre entendre necessitem, és un canvi tranquil,
és a dir, passar pàgina d'una època, d'una dècada que no ens ha portat re bo el conjunt de catalans, no?
No sé si parlarem, doncs, de mala gestió, de falta d'inversions, de pèrdua d'oportunitats,
i ha estat un fracàs. És a dir, si haguéssim de fer un balanç de què ha servit tots aquests anys de procés,
doncs, en fi, no ha portat re bo, no? Jo crec que ha estat una època de fracàs col·lectiu
i, en tot cas, doncs, entenem que és hora de passar pàgina, no?,
que hem de recuperar el temps perdut, que tenim un futur per endavant,
que Catalunya té molta potencialitat, però, en canvi, necessita un bon govern
que l'acompanyi i que fomenti totes aquestes oportunitats
i que no li faci perdre apistonada, com ens ha passat en els últims anys.
Està el partit, el PSC, treballant, ara mateix, en aquest context,
en una futura legislatura que estarà marcada, òbviament, per la crisi de la pandèmia?
Efectivament. Nosaltres, com dèiem, quan es va fer el canvi,
quan Miquel Iceta, d'alguna manera, va passar el relleu a Salvador Illa,
ho vam dir. És a dir, aquí teníem bones expectatives,
però no ens conformem amb millorar resultats.
Aquí nosaltres el que ens plantegem és poder governar,
poder encapçalar un futur govern de progrés,
i, per tant, sabem molt bé que, malauradament,
encara els primers dies i segurament mesos estaran marcats
per la gestió de la pandèmia, però hi ha molts àmbits
en què s'ha de fer aquesta reactivació econòmica, social,
la recuperació i l'enfortiment dels serveis públics,
sobretot la salut. Hem de tornar a ser la locomotora econòmica
que havíem estat, del conjunt d'Espanya.
És a dir, hi ha moltíssims àmbits on treballar, que són prioritaris,
però el propi Salvador Illa ha sigut molt clar.
Ell ha dit, escolta, jo vull treballar per la reactivació econòmica i social,
per l'enfortiment dels serveis públics, pel bon govern
i després pel retrobament, que és una manera de dir que, escolta,
aquí en els últims anys tothom ha tingut les posicions que tenia
en relació a la independència.
Aquí el que s'ha de fer és fugir del conflicte, de la crispació
i, per tant, poder establir diàleg, poder-nos escoltar,
poder respectar tothom i poder també passar pàgina
per trobar solucions dialogades d'una altra manera d'enfocar les coses.
Perquè quins àmbits, Esther, creus que necessita Catalunya donar més impuls?
Home, doncs, la sanitat n'és un.
Jo crec que aquí a la salut, malauradament,
estem veient els efectes d'aquesta falta d'inversió en els últims anys.
En primera persona ho viuen els sanitaris,
els professionals sanitaris que estan patint molt,
que ho estan donant tot amb sous que no sempre,
segurament es correspon amb el reconeixement que socialment els hi fem,
però després, per exemple, l'atenció.
És molt difícil, una de les propostes que tenim nosaltres
és que ens puguin atendre qualsevol ciutadà al cap més proper en 48 hores.
Això sembla ara una cosa realment que no és possible,
que no és el que veiem en el dia a dia.
Hem vist moltes persones que no estan sent diagnosticades.
Hi ha hagut una baixada molt important del nombre de diagnòstics
de malalties que són greus i, per tant,
aquí ens sembla que hi ha una falta de diagnòstic
que això es pot traduir en termes de salut.
Per tant, quan diem aquesta mala gestió, aquesta falta d'inversió,
té efectes directes a la ciutadania.
Imagina't una persona que no s'ha pogut visitar,
no s'ha pogut visitar i no pot iniciar un tractament d'una malaltia més greu.
Això, efectivament, li impactarà en la seva salut, en la seva família.
Per tant, la salut és un dels temes dels filers fonamentals
i l'altra ha de ser també l'educació.
És a dir, més enllà de la reactivació econòmica i social,
amb treball digne, d'intentar treballar perquè no es perdin llocs de treball,
no marxin inversions, retornin inversions que el 2017 van marxar en tromba
i no han tornat, perquè no hem tingut un govern que fomenti
aquesta no fugida i tornada de cap aigals.
A banda d'això, que és el més important,
nosaltres a l'educació també li volem donar un pes molt important.
Aquí, ho diem sovint, malauradament, som líders en abandonament escolar prematur,
dupliquem la mitjana europea en segregació escolar,
i un exemple concret, l'alumnat pobre repeteix tres vegades més de mitjana que la resta,
però en canvi estem a la cua en inversió educativa.
Tenim una inversió que no arriba ni a la meitat
del que la pròpia Llei d'Educació de Catalunya deia que havíem de tenir,
que en aquest cas és el 6%.
Per tant, són molts àmbits, però hi ha uns pilars que són claus.
I és això, la salut, és l'educació, és també les polítiques de protecció social,
i és, evidentment, tot el que tingui a veure amb la recuperació econòmica i social,
amb donar treballs dignes, i, evidentment, enfocar-ho també,
assumint també la necessitat d'afrontar el canvi climàtic,
i, per tant, la transició ecològica, que també aporta altres oportunitats.
Els socialistes demaneu, de fet, com una mena de canvi de rumb del govern català,
perquè, com ha dit al principi, dieu que en aquests últims 10 anys
no s'ha portat pràcticament res als catalans i les catalanes.
Aquest canvi de rumb, però, com l'aconseguiríeu?
Doncs, com m'explica el Salvador, amb molt de diàleg,
amb molt de buscar, amb molt de cercar consensos amb agents econòmics i socials,
també a nivell polític, cosa que no s'ha fet en els últims anys,
i, sobretot, enfocant clarament quines són les prioritats,
que, com deia, eren aquestes, salut, serveis públics,
reactivació econòmica i social, retrobament,
perquè aquí les prioritats que hem viscut en els últims anys
eren prioritats equivocades, molt partidistes,
també en el context de la guerra que tenen les baralles
dintre del món independentista cada cop més evidents.
Al final ha generat un desprestigi increïble de les institucions,
d'aquells que més es posaven a la boca el catalanisme,
doncs, escolta, resulta que aquells són els que més han deteriorat
les institucions amb el seu malfer,
i de divisió, no?, de divisió que tots hem viscut d'una manera o l'altra.
Jo crec que hem de passar pàgina de tot, de tot això,
hem de recuperar aquella Catalunya que era pironera, no?,
amb molts àmbits, que era referent, que era respectar de fora,
a vegades ho diem, no?, no sé si Catalunya de fora, de Catalunya,
ens miren o no, però no sé si som molts referents, no?,
hem de tornar-ho a ser, hem de recuperar en el fons el que érem,
i això vol dir, doncs, tenir i posar un govern al servei
de totes les potencialitats que té aquest país.
Estem convençuts que els millors dies de Catalunya estan per venir,
però necessitem, doncs, un govern que realment els faci aflorar.
I ara, sobretot, també en aquest context de pandèmia,
quines són les propostes socialistes per reactivar l'economia?
Salvador Illa, en paraules seves,
va dir que s'havia de rescatar l'economia catalana dels independentistes.
Sí, una mica en la línia del que comentava abans,
és a dir, aquí, en els últims anys, perdoneu,
hi ha hagut una fugida molt important de capitals,
que això ha generat, doncs, també una pèrdua d'oportunitats de feina, de treballs,
i aquí s'ha de fer, doncs, un esforç monumental
per recuperar, doncs, aquests ingressos, no?,
aquestes inversions que s'han perdut o que havien marxat i que han de tornar a venir,
o d'inversors que poden tenir, doncs, la visió de, potser,
d'invertir a Catalunya, però, en canvi, no ho veuen clar, no?,
perquè veuen una falta de sauretat jurídica,
políticament una indefinició, no?,
imaginés si el poder d'or independentista, doncs, clarament ha quedat comprovat, no?,
que estarien fora de la Unió Europea, és a dir,
tota aquesta pel·lícula que en els últims anys l'únic que ha fet és
restar-nos prestigi i restar-nos oportunitats.
Doncs, doncs, aquí la prioritat principal ha de ser enfocar, doncs,
tota aquesta reactivació econòmica i social, també amb ajuts, no?,
en la mateixa línia que el propi govern espanyol, doncs,
ha fet un escut social, no?, del més important de la història,
amb els ERTOs, l'ingrés mínim vital,
en fi, molts ajuts concrets a col·lectius,
aquí s'ha de fer el mateix, i, de fet, en els primers dies, ahir,
Salvador Illa, doncs, anunciava, doncs, aquest pla específic
per crear, doncs, molts llocs de treball que són el que són imprescindibles en aquest moment.
Perquè, concretament, amb això que dius,
polítiques d'ocupació també en fomentareu.
Per exemple, és que aquí a Sant Jus,
al mes de gener, es va registrar
un augment de l'atur força considerable
comparativament amb el mes de gener
de l'any passat, del 2020.
Sí, sí, no?, l'ocupació és la base,
és a dir, quan parlem a vegades de polítiques de protecció social,
en fi, és allò secundari, no?,
el que realment la gent necessita i vol
és tenir, doncs, en fi, una feina
que se senti realitzat, que pugui aportar-hi a sobre,
doncs, que li permeti, doncs, aquesta,
en fi, l'autonomia, no?, personal
i, per tant, l'ocupació, no?,
el treball digne, no?, amb dignitat de qualitat
ha de ser una aposta.
El propi Salvador Illa parla de la revolució dels talents, no?,
i, evidentment, ell parlava de
from bricks to brains, no?,
de, en fi, de la...
Hem de fer una aposta real, no?,
pel talent, pel coneixement,
això vol dir invertir molt en educació,
en universitats, en formació professional,
que aquí, doncs, tots a vegades ens ho posem molt a la boca,
però, en canvi, no s'ha fet en els últims anys
des de la Generalitat de Catalunya,
no han fet una aposta important per la formació professional
i, per tant, vol dir, doncs, per exemple,
una proposta concreta que portem és de crear
38.000 noves places públiques
de places de cicles formatius
de grau mig i superior
perquè està comprovat, doncs, la importància que té
o l'impacte que té en la capacitat, doncs,
d'incessió laboral, de reincessió laboral,
de certificar competències
d'experiències laborals
que no s'han, que no s'ha pogut,
no hi havia una formació darrere
i, per tant, és una aposta molt important.
Tot el que té a veure, també, amb generar talent,
en donar oportunitats, doncs, d'estudiar,
igualtat d'oportunitats, és progrés,
és cohesió
i, per tant, l'educació ha de ser plitila
per tot això.
Anem ara a parlar sobre la relació de Catalunya
amb la resta de l'Estat
perquè Illa afirma que el punt de trobada, de fet,
de la societat catalana
no està la independència
i crida, passa pàgina de les mentides
sobre el dèficit fiscal.
Diu que hi ha una clara majoria
a favor de passar pàgina
per avançar una altra vegada amb consensos.
Sí, perquè al final aquí, doncs, és històric.
No s'ha parlat del dèficit històricament,
però, en canvi, el que no pot ser
que tu et queixis, no?,
constantment l'Algreusa per això
i, en canvi, en el moment que hi ha taules
de negociació o meses
on es negocia un nou finançament per Catalunya, no?,
allà Catalunya deixi la cadira buida,
que és el que va fer el vicepresident aragonès
no fa massa mesos.
I, per tant, aquí diem que el que hem de fer
és establir un diàleg
Catalunya en dins i Catalunya en fora,
és a dir, que el que traslladem Catalunya en fora
no sigui només la posició,
una posició concreta,
com han fet els independentistes, no?,
que a nivell de l'estat espanyol
o a nivell de la Unió Europea
només traslladaven, doncs,
la posició dels que volen la independència.
Això no pot ser.
Hem de buscar aquest consens Catalunya en dins
i hem d'establir negociacions
Catalunya en fora.
I, a partir d'aquí, doncs,
des del diàleg, no?,
la negociació i el pacte,
que és el que històricament hem dit,
doncs, hem de buscar solucions
per poder passar pàgina de tot això.
Jo crec que ningú pot estar satisfet
del que va passar el 2017.
Tenim gent a la presó.
És a dir, hi ha una sensació de fracàs
que, com deia abans, és col·lectiu, no?
Alguns clarament són més responsables que d'altres,
però aquí el que cal és passar aquesta pàgina,
és buscar una manera d'escoltar-nos,
de relacionar-nos,
de dialogar i de buscar solucions.
I, al final, el finançament és exactament el mateix.
Mereixem un finançament millor.
I el propi Salvador, doncs,
parlava que per Catalunya, doncs,
no volia privilegis,
però tampoc volia, doncs, greuja, no?,
que és el que segurament tenim.
I, per tant, aquí el que s'ha de fer
és posar-nos les piles,
anar en els llocs on es prenen les decisions
i, evidentment, doncs,
fer, bueno,
secundar, segurament,
la posició comuna que aconseguim tenir.
Aquesta és la proposta que vosaltres feu
per la taula de diàleg?
Sí, sí, nosaltres sempre hem defensat
la taula de diàleg,
que podria ser una, o és,
segurament la millor oportunitat,
però, com deia,
doncs, no ha de traslladar una única posició,
ha de traslladar una posició de consens
i, per això, cal primer,
doncs, molta feina també de consens
Catalunya en dins,
entre partits, també, evidentment.
Les últimes enquestes,
per exemple, la del GESOP
sobre les eleccions del 14 de febrer,
pronostica que, bueno,
PSC, Esquerra, esteu, bueno,
molt a prop,
us dona uns 32, 34 escons,
més o menys.
Per exemple, una altra enquesta,
la del diari Ara,
dona un mínim avantatge d'Esquerra
sobre el PSC.
Salvador Illa ha dit
que el 14 de febrer
no hi haurà ni tripartit ni procés.
Què vol dir, això?
Doncs que el govern, no,
si aconseguim,
tenim l'oportunitat de governar,
evidentment,
ni governarem amb independentistes
i, per tant,
no farem ni continuarem el procés.
Jo crec que hem de passar
de tants anys
que parlem parlant de procés,
que ha estat una cosa
totalment estèril,
que no ha servit de res,
doncs hem de deixar de parlar
de procés i parlar de progrés.
Hem d'aconseguir iniciar
anys de progrés
i això, doncs,
el propi candidat
ha parlat sovint,
que si no tinguéssim
la majoria suficient
per fer-ho en solitari,
es podria sentir còmodo
amb els comuns,
perquè, en el fons,
és reproduït
en un govern
que estem tenint
a l'estat espanyol
i que em sembla
que està aportant beneficis
pel conjunt de la ciutadania
i, en tot cas,
aquesta és l'aposta,
un govern d'esquerres,
un govern progressista,
un govern també centrat,
centrat en el que són
realment les necessitats
i els problemes
de la ciutadania
i de Catalunya,
en aquest cas,
i, per tant,
no ens sembla
que un govern,
no?,
tripartit,
amb Esquerra Republicana,
doncs,
sigui possible
perquè no comparteixen
això, evidentment,
i, per tant,
ens sembla
que allò més
que podria, no?,
que podríem oferir
seria aquest govern progressista
que entenem
que és el que està funcionant
bé a tot Espanya.
I l'última pregunta,
Jaster,
per què la gent de Sant Jus
hauria de votar
el Partit Socialista
de Catalunya?
Home, doncs,
perquè tenim un govern
també municipal
que ho està fent molt bé
i, sobretot,
pel que us comentava abans.
Aquí necessitem
passar pàgina
d'aquests 10 anys perduts,
10 anys en què
no han aportat
cap benefici a la ciutadania,
que ha servit
per desprestigiar
les institucions,
per generar divisió,
per generar frustració,
fins i tot col·lectiva,
i no podem perdre
més oportunitats.
Catalunya té
moltes potencialitats,
necessita un bon govern
que les acompanyi
i estem convençuts
que amb el vot
dels ciutadans i ciutadanes
també d'allà
farem que Salvador Lle
sigui president
i podrà fer possible
aquest canvi
que necessitem.
Molt bé,
doncs moltes gràcies,
Esther.
Una abraçada.
Que vagi molt bé,
ànims i força
per al dia també
de les eleccions.
Que vagi bé.
Doncs moltíssimes gràcies
a vosaltres.
Gràcies.
Bon dia.
Bon dia.
Acabem de parlar
amb Esther Niuvó,
diputada del Parlament
de Catalunya
i candidata
a les llistes
de la província
de Barcelona
per al Partit Socialista.
Hem fet
l'entrevista
de Campanya Electoral.
Avui era el torn
del PSC.
honourable.
Gràcies.
Gràcies.
L'Àdio d'Espèmia
L'Àdio d'Espèmia
L'Àdio d'Espèmia
L'Àdio d'Espèmia
L'Àdio d'Espèmia
Obre a Sant Just una nova sala d'exposicions municipal per promoure la cultura.
Espai Marc Art, una nova sala d'exposicions ubicada a la planta superior del mercat municipal.
Fins el 27 de febrer gaudeix de l'exposició col·lectiva Sets Just,
amb obres de 8 artistes amb una estreta vinculació amb Sant Just d'Esvern.
Vine a veure-la de dimecres a divendres de dos quarts de 6 a dos quarts de 9 del vespre
i els dissabtes d'11 a 1 del migdia.
També s'ofereixen visites guiades amb inscripció prèvia, trucant al telèfon 93 480 95 64.
Espai Marc Art, la nova sala d'exposicions municipal de Sant Just d'Esvern.
I've never seen a diamond in the flesh
I cut my teeth on wedding rings
In the movies
And I'm not proud of my address
In a torn up town
No postcode envy
But every song's like gold teeth
Grey goose
Drippin' in the bathroom
Bloodstains
Ball gowns
Stretchin' the hotel
Flume
We don't care
We're drivin' Cadillacs
In our dreams
But everybody's like
Cristal
Maybach
Diamonds on your timepiece
Jet planes
Islands
Tigers on a gold leash
We don't care
We aren't caught up in your love affair
And we'll never be royals
Royals
It's the one in our blood
That kind of love just ain't for us
We crave a different kind of buzz
Let me be your ruler
Ruler
You can call me Queen Bee
And baby I'll rule
I'll rule
I'll rule
Let me live that fantasy
My friends and I
We've cracked the code
We count our dollars
On the train
To the party
And everyone who knows us knows
That we're fine with this
We didn't come from money
But every song's like
Gold teeth
Grey goose
Drippin' in the bathroom
Bloodstains
Ball gowns
Stretchin' the hotel
Flume
We don't care
We're drivin' Cadillacs
In our dreams
But everybody's like
Cristal
Maybach
Diamonds on your timepiece
Jet planes
Islands
Tigers on a gold
At least we don't care
We aren't caught up
In your love affair
And we'll never be royals
Royals
It's the one in our blood
That kind of love just ain't for us
We crave a different kind of buzz
Let me be your ruler
Ruler
You can call me Queen Bee
And baby I'll rule
I'll rule
I'll rule
Let me live that fantasy
Oh
We're gonna think we ever dreamed
We're gonna think we ever dreamed
And I'm in love with being queen
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Love
Love
Just great without a care
We aren't caught up in your love affair
And we'll never be royals
Royals
It's the one in our blood
It's the one in our blood
That kind of love just ain't for us
We crave a different kind of buzz
Let me be your ruler
Ruler
Ruler
You can call me Queen Bee
And baby I'll rule
I'll rule
I'll rule
Let me live that fantasy
Aquest dimarts a les 10 del vespre
La música coral més de mil anys d'història
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda
Relaxa't amb estils com el chill out, l'esmult jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual
100% música relaxant
Smooth jazz club
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda
Smooth jazz club
T'hi esperem
Ràdio Taspers 98.1
FM
Ràdio Taspers 98.1
Ràdio Taspers 98.1
Ràdio Taspers 98.1
Doncs vinga, perquè ara són les 11 i 42
Anem a fer secció de Natura i Medi Ambient
Amb l'arbre a Gulló
Que ja el tinc al telèfon
Hola, arbre, bon dia
Bon dia
Anem a continuar en la secció del 100 de comprometre tota la societat
I podem fer-ho a través d'organitzacions, socis, participant, cada una de les possibilitats
El que es tracta és d'afrontar la crisi climàtica que tenim, l'emergència climàtica que la tenim a sobre
Tots dies hem vist com una balena de tigre s'apropava a una barca i a poc a poc, perquè no s'espantés
Estaven una mica així i tal
I es doble i tenia plàstics enganxats
Enormes plàstics enganxats
I llavors van entendre que volia que li traguessin els plàstics
I van traure, es va separar, va donar voltes per saludant-los i va marxar
Diàlgo que a la opinió pública la gent ja arriba
Això és l'emergència climàtica, hem fabricat uns materials com a plàstics horribles
I ja fa anys que tenien que estar prohibits
Avui en la sessió anava a parlar del CEPA, que és Centre d'ecologia i projectes alternatius
És una gel a la que vam integrar a l'Alnus, a poder mantenir l'estructura aquí en el poble
Hi ha un nivell de poble i estem dintre del CEPA, amb tota la independència
Fem el mateix que fèiem ara, però dintre
I la gent que n'hi ha té una rigorositat científica impressionant
Els tècnics com el responsable de la Generalitat de Medi Ambient, que ara no hi ha conselleria abans que n'hi hava
I els tenen pànic, tenen pànic perquè tenen una rigorositat que demostra en números que el no reciclar costa més car
I, bueno, si vols...
Jo et volia fer alguna pregunta sobre el CEPA, sobre el Centre d'ecologia i projectes alternatius
Perquè, bueno, quins eixos o arbre, quins diferents àmbits toqueu o desenvolupeu projectes des del CEPA?
Sobretot, no sé, això, en quins àmbits?
Vale, bé, és en tal euro que participes perquè, si no, m'enrollaria, eh?