Ara mateix passen 4 minuts d'un quart de 12 del matí.
Seguim el magazín matinal de ràdio d'Esvern, el Just a la Fusta,
a segona hora del programa.
Avui som dijous 5 de novembre del 2020 i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres el veí Sant Justenc, Pere Feitón,
que a part de formar part de moltes de les entitats i associacions de Sant Just,
com la CEAS, per exemple,
també és el president de l'associació Collserola Verda.
Tenim ja el Pere Connectat.
Hola, molt bon dia, Pere.
Molt bon dia.
Pere, explica'ns, quin és el teu vincle amb Collserola
i quin recorregut hi tens a nivell de voluntariat, per exemple?
Sí, doncs, el meu vincle amb Collserola és molt antic.
Ja com a excursionista i des de molt jove,
jo votava per Collserola i gràcies exclusivament a la seva proximitat.
Vull dir que és a partir de l'any 92, en l'època de les Olimpiades,
en què llavors Collserola va crear un ent de participació
que es deia Voluntaris de Collserola,
en el que jo em vaig incorporar uns anys després.
D'acord.
I tu et vas incorporar uns anys després
perquè vas saber que existia aquesta associació o per quin motiu?
Es va divulgar el fet de Voluntaris de Collserola,
l'administració, és a dir, els gestors del Parc van fer divulgació
d'aquesta associació introduïda dintre de l'administració
i jo m'hi vaig assedentar i, com molta gent,
doncs ens vam incorporar.
Ja han passat, és a dir, passant ja 25 anys
i el projecte aquest de Voluntaris de Collserola
va finalitzar justament per una exigència,
en certa manera, una nova llei de voluntariat
i de l'associativisme a Catalunya
que no permetia que en l'administració
hi hagués un voluntariat.
Per tant, la gent que vam formar part d'aquest projecte
durant 25 anys, vam pensar en formar una entitat
que ho pogués substituir.
O sigui que hi havia una antiga associació
formada per uns quants socis i sòcies.
Va sortir una llei de la Generalitat
de manera que us vau haver de desmantallar, no?,
com aquella llei.
Sí, i vau crear-ne una de nova l'any 2016.
Sí, no va ser agradable sortir d'aquesta associació,
però era obligatori.
I llavors molta gent que hi havia en aquesta associació,
degut a que teníem un bagatge, un sentiment,
de saco i serola, havíem fet companys i inclús
havíem arribat a l'amistat, doncs vam decidir crear-ne
una associació, sempre en consonància i en sintonia amb el parc,
per poder continuar fent les tasques que necessita,
necessita i necessitava en aquell moment el parc.
De quines tasques parlem, Pere?
És a dir, vosaltres, quina feina duíeu a terme amb l'associació
i bé, seguiu fent ara també?
Sí, salvo algunes excepcions,
les tasques que es feien en voluntaris d'ecoïsor,
per exemple, en guiatges d'itineraris a peu,
persones molt ben preparades que coneixien molt bé Coyserola
i guiaven, feien interpretació de les zones per on es passaven
i era, almenys era, i ho segueix sent molt agraït
per part del que nosaltres denominem usuaris del parc.
I aleshores també es fa seguiment de fauna
i us de les zones del pantà de Vallvidrera.
També fem catalogació i manteniment de barraces de vinya,
catalogació i manteniment de fons.
Perquè totes aquestes catalogacions que feu,
teniu gent experta, jo no sé si tu estàs format a nivell professional
en alguna branca de sostenibilitat o de medi ambient,
que us guiï?
Sí, com he dit abans, o no sé si s'ha aclarat clar,
nosaltres continuem en sintonia treballant amb el parc.
I, evidentment, totes aquestes tasques les fem assessorats
i guiats per tècnics del parc.
Cap d'aquestes tasques es pot fer d'una forma individual i lliure.
han de ser assessorades i guiades per un tècnic.
Val, val.
I com us organitzeu a l'hora de fer aquestes tasques?
És a dir, com us repartiu la feina, com quedeu, com feu les trobades?
Sí.
Mira, de fet,
el repart de les feines o de les tasques,
ja hi havia un bagatge i una forma de fer
en què nosaltres hem seguit adaptant-les.
Era el parc, és a dir, els gestors del parc i els tècnics
qui ens deien el que havien fet, el que havien de fer
i l'agenda d'aquestes tasques.
Nosaltres, simplement, continuem fent el mateix
i l'única cosa que fem actualment és, com te diria,
coordinar aquestes tasques entre nosaltres.
Vale.
Però venen marcades pels propis gestors del parc.
Per exemple, la revisió i manteniment de senyalització.
Doncs estan determinades per uns dies determinats.
I llavors nosaltres ens ho repartim
o diem tu ves aquí, tu ves allà
i com que tothom més o menys està preparat,
doncs pot realitzar qualsevol tasca.
Tot i que aquestes tasques procurem que siguin fixes
per determinades persones.
Concretament, jo, per exemple, ara estic fent barraques de vinya.
Vale. I en què consisteix, això?
Bé, les barraques de vinya ja porten molts anys.
Es va fer la seva catalogació.
Estan situades generalment al sud del parc de Coixerola,
en les zones de Soleim.
i la primera tasca que es va fer és catalogació, inventari,
d'on estaven localitzades.
I ara, tot i que també de tant en tant descobrim alguna,
simplement ens dediquem al manteniment.
Al manteniment de les que s'han recuperat
i de les que estan deteriorades,
però les deixem, per dir-ho així,
en un estat en què es puguin visitar,
que l'usuari del parc pugui veure-les.
I això ho porteu fent des de fa molt de temps
o és una feina que esteu realitzant des de fa poquet,
des de fa molt?
Sí, aquesta tasca es fa des del començament del voluntariat
i, a més a més, nosaltres,
quan ens vam constituir en l'associació,
no l'hem deixat de fer.
Assessorats per tecnics del parc.
Ara, també has comentat que, per exemple,
feu, no sé si, rastreig de la fauna que hi ha.
Quina fauna podem trobar al parc de Coixerola?
Bé, tot i que no estic molt ficat en aquest grup,
evidentment el que es fa és,
més o menys,
veure els rastres que deixen qualsevol animal
i d'aquesta manera es pot deduir
quina població faunística o d'animals
corre pel parc.
Generalment tenim una idea equivocada
pensant que els animals estan allà
esperant que nosaltres els veiem
i, realment, és difícil fer un seguiment
i, si no fos per als mitjans tècnics
que el parc hi posa,
doncs, potser no ens adonaríem
de la seva existència.
Clar.
I de les últimes accions que heu estat fent
a Coixerola
o d'alguna que, no sé,
que durant tots aquests anys de voluntariat
m'estiguis més orgullós
o dels resultats que es puguin veure millor,
quines serien?
A veure,
evidentment, no puc decantar-me per cap ni una
perquè, si no, seria
treure importància
a alguna determinada.
Totes són importants
i,
per exemple,
mereix,
al meu entendre,
molt de respecte
les neteges,
les neteges
degut
a l'esforç
i el desagradable
que arriba a ser
la neteja
o els desperdicis
que deixen la gent
dintre d'un parc natural
com és el de Coixerola.
Últimament esteu trobant
que la gent
llença més coses.
No sé si, clar,
amb el pas dels anys,
tu, Pere,
has vist com
Collserola s'està embrutant
cada vegada més?
No, no.
Evidentment,
tot això té un...
Bé,
una evolució.
En certa manera,
els valors
i l'educació ambiental
han pogut
aturar bastant
les...
Bé,
aquesta mala
consciència ambiental
i realment
ha anat a poc.
El que passa
és que
l'afluència
augmenta
i llavors
el que es guanya
per un cantó
disminueix per l'altre.
M'explico?
És a dir,
que, per exemple,
ara amb el tema
de la pandèmia
hi ha molta gent
que està decidint
anar als parcs
a l'aire lliure
a fer passejades,
a caminar.
Per exemple,
aquesta afluència
de persones,
com perjudica
el parc
en el sentit
de deixar-les?
Sí.
A veure,
la hiperfreqüentació
en un parc natural
és gaire bona,
d'acord?
Però,
donada la situació
en la que estem,
que és una
conurbació
urbana
enorme,
la gent té
una gran necessitat
de poder
fer ús
d'un parc
natural
com el que tenim,
que és normal
que pugui
existir
a aquesta
necessitat.
El que passa
és que,
degut
a que ha sigut
una gran descoberta,
una gran descoberta
a través del
Covid,
l'afluència
ha sigut
més gran
i, evidentment,
hi ha comportaments
que no són
correctes
o la gent
que va
de nou
encara no està
del tot
formada
en aquest aspecte
per poder
respectar
el parc.
És a dir,
tu creus que falta
educació ambiental,
potser?
Bé,
sí.
L'educació ambiental
s'ha donat
durant molts anys,
d'acord?
I
el problema
està en
que ha sigut
tot molt
teòric.
Llavors,
a la pràctica,
quan arriben
a llocs
naturals,
no solament
a Coixerola,
sinó
a altres llocs,
molta gent
ha oblidat
tota aquesta
educació
ambiental
que s'ha donat
a les escoles
i en altres llocs.
No dic
que tothom
es comporti
d'aquesta manera,
de tant,
però
basta que hi hagi
deu
de cent
perquè la cosa
tingui
un aspecte
desagradable.
clar.
I tu
estàs d'acord,
per exemple,
ara amb les noves
mesures
que s'estan
plenent des del
parc de
Collserola?
No sé
si ens en pots
dir algunes,
si han tancat
alguns centres
d'informació
o estan restringint
l'accés?
Sí.
Els centres
d'informació
i les àrees
de la gent,
tant com
tal com
com
et diria
els restaurants,
bars
i àrees
de servei,
doncs s'han tancat,
igual que s'ha tancat
quantitat de serveis
fora del parc.
és una norma
que s'ha de respectar
perquè si no
la salut social
d'aquest país
està en risc
i es podria
deteriorar cada vegada més.
Llavors,
el parc
evidentment
és un lloc
on va
moltíssima gent
i
és necessari
prendre
les mateixes
mides
que quan s'ha volgut
l'altre puest.
I creus que potser
s'hauria de millorar
potser
la senyalització
o avisar la gent
de no llançar
mascaretes
o en aquest sentit?
Sí,
sí,
sí,
però
a mi em sembla
o crec
que s'està fent
i de fet
és el que dèiem abans
ja hi ha prou
educació ambiental
perquè això
no es faci.
Simplement
és que
hi ha
poca gent
que desueix
aquesta educació
ambiental
que s'ha donat
i
donar
aquesta sensació
de brutícia
i de
deixadesa.
Suposo que
quan tot això
s'acabi
els voluntaris
puguem tornar
a fer
les gestions
de neteja
doncs
ens trobarem
la gran sorpresa
especialment
molt desagradable
de les mascaretes
entremig
de la vegetació.
que això
serà també
un problema
de gestió
i de recollida.
Perquè ara
vosaltres
els voluntaris
en tota aquesta pandèmia
esteu
podent fer
feina
i tasques
de neteja
o això
està aturat
de moment?
Deixat de ser.
S'han deixat de ser
per temes
que havíem comentat
de salut social.
Clar.
Per tant,
penses que
aquesta tendència
momentània
o
bé,
més que momentània
potser serà així
durant molt de temps
el tema
que la gent
vagi a la muntanya
es mantindrà?
Evidentment,
vull dir,
si hi ha restriccions
a nivell
de mobilitat,
el més proper
que tenim
és
Coixerola
i
al voltant
de Coixerola
hi ha
3 milions
de persones.
No dic que
anem tots
les 3 milions
de persones,
però
pensa
que
l'afluència
l'any 2018
per exemple
eren
5 milions
de persones
aproximadament.
L'any 2020
actualment
són
6 milions
de persones.
Ha augmentat
quasi un milió
de persones
d'afluència.
Això
té una certa
tendència
i també
tindrà
una certa
inèrcia.
Hi ha gent
d'això
que us he comentat
que ha descobert
Coixerola
i
per la seva
i continuarà
anant
a Coixerola.
Per tant,
l'afluència
que hi havia
fa
dos anys
serà
major.
Això
significarà
un esforç
de gestió
també
més gran
a partir d'ara.
I vosaltres
en aquest sentit,
com a
associació
Cabella
per la salut
de Coixerola,
us proposeu
noves tasques
dins
de l'associació?
Ara
per ara
no,
perquè
nosaltres
tenim
una limitació
per dir-ho així
de voluntaris
i arribem
fins on arribem.
En tant i en tant
no hi hagi
més gent
voluntària
que
s'hi apunti
a la nostra
associació,
no ens atrevim
a
agafar
més idees
per fer
perquè
no donaríem
l'abast
i és
millor
fer les coses
bé
que no
deixar-les
a mitja.
Clar,
perquè
dels voluntaris
que sou
ara
més o menys
quants diries
que sou?
La nostra
evolució
és la següent,
mira,
quan estàvem
dintre l'administració
que érem
voluntaris
de Coixerola
oscil·lamen
entre 100
i 150
voluntaris,
d'acord?
Sí.
Això
tasques.
Actualment
la nostra
associació
ah, sí,
us he de dir
que una vegada
es va plantejar
la llei
clar,
la gent
va buscar
o trobar
altres àmbits
de voluntariat
per fer
i
entre que nosaltres
fèiem
i no fèiem
l'associació
doncs vam perdre
molta gent.
Actualment
som 40 persones.
Val.
Tot i així
complim
amb totes
aquestes tasques
que t'he mencionat.
Les podem fer.
Déu-n'hi-do.
I solament
amb un servei,
li diem servei,
un servei
al mes.
Val,
és a dir,
que realitzeu,
us desplaceu
a Coixerola
una vegada al mes.
Sí,
una persona
està convocada
una vegada al mes.
Simplement
ens ho convinem
de manera
que puguem
fer aquestes tasques
mensualment.
Molt bé.
I ja per acabar,
de les que feu
ara mateix,
la que potser
és més urgent,
diries que potser
són aquestes neteges
que feu?
Poder sí,
poder sí,
però no donarem
l'abast.
És a dir,
imagina't 40 persones,
això es necessita
més personal.
i el parc
també posa
el seu personal
per poder
fer aquestes neteges.
I a vegades
també es fan
campanyes
a la població
per poder
fer
aquesta tasca
que et dic
que és desagradable
i a la vegada
agraïda
perquè quan veus
que has
netejat
una zona
i queda
lliure
de plàstics,
mascaretes
i altres objectes
que no pots
imaginar,
doncs
dóna
molta satisfacció.
Perquè
què és el que més
les escombraries,
els residus
que més us
acostumeu a trobar
quan feu
aquestes neteges?
Evidentment,
el que més
s'acostuma
a trobar
és
els envasos
desitjables,
sobretot
alumini,
envasos d'alumini,
envasos d'alumini
i ampolles
de plàstic,
que tu saps
que
la degradació
és
i la natura,
doncs
això,
i a vegades
aquests objectes
doncs
es perden
entre mig
de la vegetació
i de més
i arriben
doncs
als corrents
d'aigua
i de més
i ho van
complicant
cada vegada més
perquè
el plàstic
concretament
s'esmicola
i
llavors
ho perds,
pràticament
es perds.
L'important
és no donar
l'oportunitat
que aquest residu
quedi
amb màxima
distribució.
Recollir-los
no al moment
però
al més
immediat
possible.
I si ara
un grup
de persones
vol anar
a passejar
per Collserola
i ja per acabar
Pere,
tu quines
indicacions
els donaries
pel que fa
a la gestió
dels residus?
Quin consell
els donaries?
Doncs
lo típic
que
fan
qualsevol
excursionista
és a dir
tot lo que
et portis
torna a la casa
és a dir
la millor manera
d'anar
a la natura
és no deixar
cap petjada
se n'explica
m'explica
si
sí
cap petjada
entenem
a nivell
de residus
òbviament
de
de
de
de
escombraries
que puguem
generar
és a dir
tu vas a la natura
i
evidentment
que no es noti
que has anat
i punt
clar
molt bé
doncs
aconsell
que jo
demano
és a dir
ni contaminació
de residus
ni contaminació
acústica
ni contaminació
lumínica
perquè
una altra
de les coses
que s'està donant
és aquesta contaminació
lumínica
de les passellades
nocturnes
a Coixerola
en què?
Hi ha persones
doncs
que
necessiten la llum
per la seva bicicleta
per les seves lots
el que sigui
i el que fa
a vegades
hi ha lloc
que és convenient
no passar-hi
no passar-hi
perquè hi ha una fauna
nocturna
en la qual
doncs
està fent
les seves funcions
i deixen de fer-les
perquè
és un animal
i s'espanta
evidentment
clar
llavors
amb la llum
de les persones
s'espanten
i deixen de fer
aquestes funcions
que dius
correcte
tant
alimentar
les seves cries
com
per exemple
doncs
l'època
de nidificació
moltes coses
exacte
la contaminació
lumínica
a vegades
no la tenim
gaire en compte
es tenen
és més
com que es pot
veure més
la contaminació
de residus
poder ser
més conscients
però a vegades
amb l'acústica
o amb la lumínica
queden una mica més
en segon pla
però clar
també s'han de tenir
en compte
és també
molt desagradable
vull dir
tu no pots anar
a buscar bolets
a una zona
i anar cridant
o no pots anar
en una zona natural
a respirar
aire
i portar-te
un element
tan desagradable
com és
una ràdio
a tope
això no és
correcte
en la natura
això és falta
d'educació ambiental
molt bé
doncs
Pere
ha estat un plaer
poder parlar amb tu
sobre Collserola
i sobre
el voluntariat
que hi dueu a terme
esperem que tinguis
una bona setmana
molt bé
moltes gràcies
igualment
que vagi bé
d'acord
adeu
Pere
adeu
que
la