Les 11 i 20, som dijous 14 de març del 2019,
estem a la segona hora del Just a la Fusta,
el magasin matinal de Ràdio d'Esvern.
Avui tenim a l'emissora el Pol López,
un dels 11 membres que formen la banda musical Sant Feliuenca de Penguins.
Bon dia, Pol.
Bon dia.
Bon dia.
He dit banda Sant Feliuenca, però tu ets de Sant Jus, no?
Soc de Sant Jus, sí, correcte.
Hi ha altres membres que no siguin de Sant Feliu, a part de tu?
Hi ha algú de Sants, el baixista, el Ramon, sí, és de Barcelona,
i la majoria, sí, són de Sant Feliu.
De Sant Feliu, bé, podem dir que és del Baix Llobregat, la banda.
Del Baix Llobregat, sí.
Així engloba una mica a tothom.
Doncs bé, et tenim aquí, per als radioigents que no ho sàpiguen,
perquè de Penguins, la banda de la que formes part,
he guanyat un premi en derroc el 2019.
I, a més, és un premi nou, perquè és el premi, a veure si ho dic bé,
el millor disc, espera, ho tenia aquí, el millor disc...
Pel públic familiar.
Pel públic familiar, exacte.
Sí, sí, sí.
Què ha suposat per vosaltres guanyar aquest premi?
Bueno, és com un reconeixement, no?,
tota la feina que has fet durant tants anys.
Ja fa sis anys, aquest serà el sisè any ja,
que el projecte de Reggae per Xics per...
El projecte es diu Reggae per Xics, diguéssim,
i la banda de Penguins, no?,
però el projecte de Reggae per Xics ja fa això, sis anys,
i llavors, bé, això, un reconeixement, no?,
tota la feina feta durant tot aquest temps,
tots els directes, els bolos, els discos...
Aquest és el quart disc, ja, de...
O sigui, el premi que hem rebut és pel quart disc,
el ballant damunt la lluna.
I bé, és això, no?
Bé.
Quan, a Reggae per Xics,
quan va començar aquest projecte?
perquè, llegint la vostra biografia,
veig que realment és un projecte
que us ha agafat molta embranzida
a l'hora de donar-vos a conèixer el públic.
Sí, sí, correcte.
De fet, jo, personalment, fa dos anys
que estic dins de la banda,
que vaig entrar a la banda.
Llavors, clar, els inicis i inicis
tampoc els conec molt de prop,
però sí que van començar
arran d'uns concerts que es van fer
a una escola pública de Sant Feliu,
ara no me'n recordo el nom,
del qual l'altre guitarrista,
que forma part de la banda,
a l'Oriol,
preparava els concerts de Santa Cecília,
crec que eren.
Sí.
Doncs eren uns concerts, no?
On obren les portes de l'escola
i van tots els pares, no?,
els familiars i tal,
i van preparar,
junts amb la banda de Penguins,
quan en aquell moment
estaven tocant pel públic adult,
diguéssim,
versions d'esca, de reggae,
de música jamaicana, no?,
del 60 al 70,
i van adaptar cançons tradicionals
amb bases de música reggae
i escà d'aquella època, no?
I llavors, com que la fusió aquesta de música
va resultar, doncs,
una combinació molt bona
i va agradar molt al públic
i com que allò ja va donar una mica més pas
a preparar una cosa més
amb cara i ulls, diguéssim.
Tu, llavors, no vas estar, no?,
als inicis de Reggae per Chicks?
No, no, no,
però sí que ja sentia parlar, no?,
una mica de les bandes i tal,
i havia anat a veure algun concert.
Sí, sí.
Llavors, després de Reggae per Chicks,
feu un parell d'àlbums més, entenc?
Sí, de Reggae per Chicks
hi ha quatre àlbums.
Quatre àlbums, d'acord.
Del qual, l'últim, sí que jo
el vaig gravar i això,
que és aquest últim del qual hem guanyat el premi.
És el que ha guanyat el premi, sí.
Val, ara, de fet,
esteu promocionant també
el vostre últim disc,
que no té a veure, no?,
amb Reggae per Chicks.
No, aquest sí que és de The Penguins,
diguéssim.
Sí.
És una nova aposta que hem fet,
diguéssim, per això,
pel públic adult, no?
A més, és un disc en el qual canteu en català.
No sé si abans d'aquest disc
o de Reggae per Chicks
havíeu cantat en català.
No, de fet, això és una cosa nova.
Bueno, en Reggae per Chicks sí que cantem en català,
però sí que és una cosa nova
en el públic adult,
bueno, en la nostra part del públic adult,
diguéssim,
perquè abans el que fèiem sempre
eren versions de cançons amb anglès,
diguéssim, no?,
perquè era una mica l'idioma
que anava lligat a la música jamaicana.
I ara el que hem volgut fer
és acostar-nos una mica al públic d'aquí, a Catalunya,
no?, i fer versió, o sigui, fer cançons originals nostres
en català.
També, o sigui,
tenint de vista, no?, una mica l'esca i el reggae.
Es diu el disc Herois de Cartró.
Sí.
Què voleu dir amb aquest títol?
De què tracten les cançons?
Bé, això també, sí,
t'ho podria explicar una mica així, no?,
perquè a vegades sí que hi ha moltes interpretacions.
Però, bueno, el reggae de Cartró sí que
és una mica el mirall de la societat d'avui en dia, no?
També, així com a individus,
hauríem de tenir en compte, no?,
les petites coses de cada dia, no?,
que fan...
Ara esteu de promo,
no sé si porteu ja alguns concerts per Catalunya
o teniu previst fer alguna gira?
Sí, estem una mica en aquest procés, no?,
de fer sales, no?,
pel territori català,
hem fet...
vam fer Vic,
vam fer la presentació a l'Apollo Barcelona,
ara anem a Lleida,
que és, de fet, aquest dissabte,
toquem a Lleida el festival,
bueno, ajudats pel Festival Ponent Ruts,
allà al Cafè del Teatre de Lleida, és.
I després, sí,
ara l'estiu ja comencen noves dates,
estem confirmant dates ja,
i, bueno, es confirmaran d'aquí a poc.
Tornant a la formació de la banda de Penguins,
sou 11 membres.
Tu, quin instrument toques?
A què t'encarregues?
Jo soc el guitarrista...
Bé, jo toco la guitarra elèctrica.
Ah, molt bé.
I diguéssim que m'encarrego una mica
de la rítmica, diguéssim.
És com una...
que forma part de la base.
Llavors, hi ha una altra guitarra
que seria la guitarra Lleida, diguéssim,
que fa una...
per exemple, més solos,
més coses com detalls a sobre, diguéssim.
Llavors, jo formaria part de la base
que, de la banda,
junta amb el baix, la bateria i els teclats.
I d'aquest nou disc, per exemple,
es composta alguna cançó?
Sí, bueno, clar,
les formes de composar les cançons
també varien una mica.
A vegades ve algú amb una cançó ja feta
o potser ens posem a fer una cançó
allà just a l'assaig
o a l'estudi directament.
A vegades també passa
i llavors sí que tu poses una mica
de la teva part en el teu instrument,
no?
És el rellú.
Si, mira, tinc aquests acords,
doncs posa'm una base així,
tinc alguna cosa pensat,
però llavors tu ja poses una mica
en el teu instrument
i els teus sons, no?
Una mica el que tu pots.
I pel que fa a l'estil musical,
ens has dit que és rigui i ska.
Ens pots parlar una mica?
El rigui jo crec que la gent,
més o menys,
es pot fer una idea del què és
o com sona,
però l'esca
em sembla un nom més modern.
Què barreja?
Què recorda l'esca?
De fet, és tot el contrari.
El reggae ve una mica de l'esca.
De fet, és música jamaicana
que va sorgir als anys 50 i 60
a part de les músiques
que arribaven a la illa, no?
Des d'Anglaterra,
el rockabilly, no?
Una mica el rock,
des d'Amèrica també.
I allà es van adaptar una mica
amb el ritme escaribenys
d'allà de les illes i tal.
es van adaptar
i van fer
aquesta música
que és l'esca,
que és una música
per ballar,
una música enèrgica, no?
És com
que té com una mica
la contra aquesta.
També, per exemple,
va arribar aquí
als 90,
amb bandes com
amb Doctor Calipso,
es català i tots aquests
sí que van fer una mica
el revival de l'esca.
I això, després de l'esca,
va venir el reggae,
que una mica, grosso modo,
és com agafar l'esca
i baixar-lo de tempo,
una mica,
i una mica més relaxat.
I tornant als premis
en derroc,
vosaltres,
en aquests premis
als quals us han donat
el guardó,
us vau presentar
o us van votar
el jurat popular
o com va passar això?
De fet,
hi havia dos premis,
o sigui,
hi ha com dues categories
de premis,
els de la crítica,
que és els del jurat,
diguéssim,
i els de la votació popular.
No et presentes directament,
jo crec que són les propostes
ja de cada any,
llavors hi ha una tria, no?
Llavors a tu ja et comuniquen
el que estàs donant el premi, no?
Llavors ja a partir d'allà
fas una mica de campanya,
diguéssim,
si és de la votació popular
i si és el premi a la crítica,
que és el que ens van otorgar,
doncs ja és una cosa del jurat, no?
Que ja valoren una mica,
doncs,
gires, concerts,
el disc,
una mica la feina que has fet.
Amb quins altres grups
també estàveu nominats?
Clar, nosaltres,
amb Reggae per Xics,
estem a la part del públic familiar
i hi havia, per exemple,
el Pot Petit,
que també és una de les bandes
de la música familiar
que estan molt presents, no?
Macedònia, per exemple, també,
que sí,
ja és la quarta generació,
està consolidat.
Després hi havia
de Maris de la Verda,
els xiu-la,
una mica tota l'escena
de la música familiar
que sí,
que ara està tenint
com bastant de reconeixement.
També és bo
que tingui un reconeixement
de la música familiar
i que hi hagi
una mica de qualitat
en aquests espectacles,
també pels nens
i pels pares, clar.
És un guardó
que ja ho hem dit abans,
s'ha donat aquest any
com a novetat
i el premi es diu
Xesco Boix,
recordatori,
doncs,
del membre
del grup de folk
i animador infantil
Xesco Boix,
no?
Correcte.
I ja per anar acabant,
Pol,
ens pots explicar una mica
la teva formació
professional
amb la música,
quin és el teu vincle,
com vas començar,
com vas trobar
The Penguins?
De fet,
clar,
jo en els meus inicis
els pares
et compren una guitarra
i comences a fer
classes
a l'escola del poble
que en aquest cas
jo era el taller de músics,
no?
D'aquí,
tallers de música
d'aquí,
de Sant Jús,
no?
Quan abans estava allà
on ara hi ha un pàrquing
a la casa antiga,
no?
Ah, correcte,
sí, sí, sí.
Amb l'Ola Gay
i el Marc
i tota la gent,
no?
I a partir d'allà,
bueno,
vas tocant,
fas el teu grupet
i tal,
després vaig anar,
després quan vaig acabar
el batxillerat aquí,
vaig anar
al conservatori
del Liceu
i on ara estic
encara fent
allà la carrera
de música,
diguéssim,
i bé,
clar,
grup aquí,
grup allà,
a la Big Band
també de Sant Feliu,
vaig conèixer
alguns dels integrants
de Penguins,
allà ja ens vam fer
amics,
no?
I al final
quan un,
l'antic guitarrista
és baixa del,
o sigui,
se'n va de la banda,
diguéssim,
doncs,
truquen a mi,
no?
I mira,
tenir sort.
Quina il·lusió,
no?
Sí, sí,
realment,
va ser un projecte
molt professional
i és gratificant.
Molt bé,
doncs,
Pol,
moltes gràcies
per passar-te aquest matí
aquí al Just a la Fusta
de Ràdio d'Esvern.
Gràcies a vosaltres.
Que tingueu molta sort
amb The Penguins,
que ja l'esteu tenint,
ara,
de fet,
us ha arribat
amb aquest guardó,
amb aquest reconeixement
dels premis en derroc,
que són uns grans premis,
i a més sou el primer grup
a guanyar
aquesta primera categoria,
o sigui,
moltes felicitats,
enhorabona.
Moltes gràcies,
moltes gràcies.
I aprofiteu ara tots els concerts
i les promos
i tot el que us vingui,
perquè segur que serà
una època ben maca.
Això,
ho faré,
moltes gràcies.
Adéu
i que tinguis bon dia.
Que vagi molt bé.
Adéu.
Adéu.
Doncs,
ja ho acabem d'escoltar,
Pol Gómez,
membre de la banda musical
Baix Llobregatina
de Penguins,
els acaben de donar
un premi en derroc 2019,
i bé,
l'hem tingut aquí a la ràdio
per explicar-nos
com ha anat
aquesta experiència
de rebre el premi.
Ara,
en alguns minuts,
començarem
la tertúlia
dels dijous
amb l'Arbre Gulló,
la Lina,
la Montse
i a veure si tenim sort
i també pot venir la Joana.
Fins ara,
no marxeu.
Fins ara,
Fins ara,
no marxeu.
Fins ara,
Fins ara,

!
Fins ara,
Fins ara,
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
l'Anna
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
de desenvolupament que portem
afecta a tot el món
estem veient el tema
i aquest és el tema que els nois
s'esperveren
de veure que és tan clar
què requereix
tot això?
els recursos, l'aigua, l'aire
ens afecta tot, no té fronteres
no n'hi ha fronteres
no n'hi ha una frontera que digui
aquí hi ha França i l'aire ja no està contaminat
o aquí és Espanya o aquí és Andorra
perdona, allò és el que dèiem dels animals
a Àfrica, que no saben de quin
territori és i van i van buscar
el seu
i ha arribat a un punt
en què la humanitat està
en un punt
fosc i sin embargo
el capitalisme segueix discutint
d'economia, de rotllos
i de nacionalitat
i aquests joves diuen
si aquest problema es perd, s'ha perdut tot
i ho veuen tan clar
ho veuen tan evident
ho veuen tan evident
que hi ha esta mobilització
justament
en els instituts
i en part de l'universitat
que també ho faran demà
també ho faran la vaga
sí
els que estan
dedicats
fonamentalment
a les ciències de la Terra
els altres
també
els han tingut
en una tal
de parlar
de política
d'estat
de l'economia
d'un partit
de l'altre
tot això
és fum
tot això és fum
si la humanitat
se'n van a res
i per això
és el tema
que a mi
m'espervera
perquè què requereix això
jo l'únic que es diria
pobres xicots
és que
el que requereix
és una governança
global
i una deconstrucció
dels estats
els estats
s'han de deconstruir
i han decidir
han de
cedir
possibilitats
que tenen
de governança
a una governança
central
de la ONU
de la societat civil
no aquesta
que representa
els 5 o 7 estats
més militaritzats
que estan destruint
més la Terra
més capitalistes
més bèsties
més bèsties
en la realitat
s'ha de fer
una ONU
a partir de la que n'hi ha
per de la societat civil
que tingui una governança
en els temes
de l'aigua
dels recursos naturals
d'estes coses
i després els estats
que ho gestionen
però que tenen
una capacitat
de sancionar
aquests estats
i d'impedir
les bestieses
que es fan
i tal
això és una utopia
ja ho sé
que és una utopia
em diguen tots
estàs sumant tu
i estàs sumant truites
però està en joc
que n'hi hagi molts
que sumin truites
el que està en joc
és la humanitat
ahir
en un dels programes
vam parlar
de
vam fer el comentari
d'un llibre xulíssim
que els joves
el recomano
el recomano
tothom
que és
les voces del desierto
i aleshores
en aquest
que és un llibre
que
és purament
jo dic
que és un cant
a l'ecologia
perquè
parla
dels aborígenes
australians
m'encanta el tema
no no no
el teniu que llegir
perquè és molt fàcil
de llegir
és molt bé
i aquest llibre
doncs
els aborígenes aquests
doncs
l'ensenyen
a la doctora
que havia anat allà
i l'ensenyen
el que estem parlant ara
mira me'l vaig apuntar
l'ina
apunta tal
val la pena
a mi em va impactar
molt
és un llibre
perquè és fàcil
no és un llibre
de dir
no no no
són les reflexions
d'aquelles persones
que ells es consideren
els autènticos
i t'impactarà
i no
i cada una
no no
no li explico de res
no
perquè t'impactarà
no
no
solament estan
ells es consideren
els autèntics
i la resta
ens diuen
los mutantes
i estan dient
el que acaba ara
de dir l'arbre
que en realitat
nosaltres
per aquesta sensació
de
poseidors
de
amos y señores
de la tierra
que és el que pensem
doncs
aleshores
l'estem destruint
clar
no li donem el valor
que tenen
pensem que és nostre
que és una cosa nostra
i ells t'ensenyen
el que és el desprendiment
el desapego
aquestes coses materials
que cada vegada
estan mal enfocades
una cosa són
les ideologies
polítiques
que aquest ho farà més bé
que l'altre ho farà
molt deixada més bé
que l'altre aquí i allà
però el que és interessant
és que tots a una
tots a una
anéssim salvant la terra
la terra és un ser viu
un ser viu
i sí
i el ser viu
també se'n van
ahir vaig veure
ahir vaig veure
per la tele
així
hi
hi
hi