...
Això és el que diuen Ocasgraces, diuen que volen petar-ho fort
i crec que és el que també vol fer l'agrupament Escolta i Guia Martín Luther King.
Tenim amb nosaltres avui a la Berta de la Mazza, amb ella és Trucaire.
I hem de parlar del FasTruc, que per aquells que no ho coneixeu,
ens explicarà ara exactament què és aquesta trobada amb activitats de tota mena.
Berta, bon dia.
Bon dia.
Bon dia, gràcies per venir fins aquí i explicar-nos una miqueta més d'aquest FasTruc,
que si no tinc mal entès va néixer el 2015.
Sí.
O almenys la primera edició la vau fer el 2015.
Sí, les trucaràs el 2015.
Sí. I com va néixer?
És a dir, en quin moment us vau plantejar fer aquest FasTruc?
Després ens explicaràs el nom, per què vau trobar aquest nom de FasTruc.
Sí, jo crec que es va veure que faltava alguna cosa en el poble,
una mica més festiu, i alhora per explicar,
normalment s'han explicat els projectes que es fan a truc cada any
o qualsevol cosa que inquietés a la branca d'aquell moment.
I ja des d'aquell moment s'ha quedat i s'ha intentat mantindre viu
el que és el FasTruc, com s'entén ara.
Perquè FasTruc ve de festa i del Trucaires, no?
Sí.
És aquesta fusió de noms.
I d'ençà del 2015, entenc que el 20 i el 21 no vau poder fer per la Covid.
No, el 20 jo no era trucada encara, però el 21 sí que estàvem a truc 1,
la meva branca, i no ho vam poder fer, però tampoc vam poder fer carnastoltes,
igual que moltes altres coses.
Així que aquest és el primer que fem nosaltres.
És el primer que feu vosaltres, per tant, organitzeu vosaltres.
Sí.
I en quant a aquesta branca del truc, per a aquells que potser no estan massa posats
en el llenguatge, què és?
O què hi feu?
El truc són gent de 18 i...
Bé, entres amb 17 i en surts amb 19.
Bé.
I bàsicament són els dos anys que hi ha entre pioners, que és la branca anterior,
i ser cap.
I bàsicament el que s'intenta donant aquesta branca és més autonomia en el grup,
més saber fer les coses de gestions del cau i així, no?
I s'intenta les animadores, que són les caps, que són l'equivalent a cap de truc,
s'intenta que agafin un segon pla i donar més, això com he dit abans,
més autonomia al grup i que aprenguem a fer per als nostres medis.
I és el que esteu fent amb el FasTruc, que és organitzar-ho, no?
Entenc?
Sí, l'hem organitzat de principi a fi nosaltres, sí.
I el teniu, és a dir, està fet ja tot?
Teniu el projecte ja lligat, dia, no sé si horaris?
Sí, és aquest dissabte 14 de maig, comencem a les 7 i mitja al Casal de Joves,
amb una teula rodona, i acabarem la nit amb sessions de PDS.
De PDS? Què vol dir això?
PDS és punxadiscos, com digis.
Ah, val, digis.
Que no sé si són d'aquí locals, d'aquí de Sant Just, o porteu algun...
Hi ha un PDS d'Esplugues, unes altres que són de Sant Just i Sant Antoni, del barri de Sant Antoni,
i l'altra, les terceres, crec que són de part Sagrada Família, no ho sé exactament.
Val? Per tant, la festa acabarà tard?
Bé, a les 3.
A les 3 del matí.
Sí, perquè, com sempre, no una mica, el Casal de Joves ens dona totes les facilitats possibles
per fer aquests tipus d'actes, d'esdeveniments, no ens ha posat cap trava ni cap tipus d'impediment a l'hora de fer res.
Tot el que els hi proposàvem els semblava bé, evidentment, dins d'uns marcs lògics que en tenim totes,
però això de l'hora i de, per exemple, no poder fer res fora, perquè això ja ho avanço, serà tot dins,
perquè des de l'Ajuntament s'ha fet el que fan una mica sempre, que és posar impediments a tots aquests tipus d'actes,
que nosaltres, realment, l'únic que volem és donar vida al poble, que aquestes coses segueixin vives,
que si és una cosa que comença el 2015, com hem dit abans, doncs pugui durar molts anys,
però al final, amb tots aquests tipus d'impediments, doncs, desgasta molt més,
és a dir, ei, vull fer aquesta festa, vull fer aquest acte, és una cosa del cau,
que s'entén que, sí, evidentment, acaba amb una cosa lúdica, però al principi hi ha una cosa de reivindicació,
al final, sobretot en el nostre fest-truc, que és per una mitjatge digna,
i, realment, al final, que no es pugui fer un sopar fora per al simple fet que ficarem una mica de música o així,
doncs, nosaltres no ho veiem coherent, però...
Ens ha desgastat una mica, no?
Sí, al final és molt més desgastat del que seria si tot fos un procés fàcil, tal,
vull dir, ens ha costat muntar la festa, el triple que ens hauria costat,
si tinguéssim un ajuntament que estigués més de part dels joves del que ho està l'Ajuntament de Sant Just.
Perquè a les anteriors edicions, he vist fotografies del 2015 i 16, sí que ho vau fer fora, no?
Hi havia concert, un any crec que va venir el poni pisador, hi havia jocs, no?
Sí, sí que s'ha pogut fer, però...
Es feia a l'exterior.
Aquest any, també, amb l'excusa de, bueno, és que amb el Covid tot se ralenteix, tal...
Però, de fet, seria millor a l'exterior, no?
Sí, potser ja deixa de cobrar sentit aquesta excusa, però, bueno,
al final és el que ens ha tocat i nosaltres endavant amb el que tenim
i estem a tope i amb el que tenim, doncs, farem el millor que podem, i sabem.
Què serà? La sala utopia, llavors, entenc, no?
Sí.
La sala gran.
I allà fareu també, no sé si sopar o algun tipus de...
Sí, fem sopar de pinxos, just després d'entrar a la tola rodona i els peders.
I, bueno, els pinxos els fem nosaltres,
cadascuna està encarregada de fer un pinxo diferent
i allà mateix els muntarem davant de la gent i tal.
I la taula rodona, quina qüestió hi posareu o quins punts voleu debatre?
Sí, o sigui, el FesTruc, en general, va per un habitatge digne,
que això ve donat a que a Truc, a la branca de Truc del Cau,
es fa un projecte, pot ser dels dos anys o només d'un any de Truc,
nosaltres vam decidir fer-lo d'un any,
perquè l'any passat vam fer un altre
i vam decidir fer el projecte de la qüestió de l'habitatge,
que actualment és una cosa que està molt sobre la taula de debat,
i, bàsicament, per donar-li una mica com...
per culminar aquest projecte, vam decidir fer el FesTruc envers això
i, bàsicament, portem a quatre ponents de diferents sindicats,
una persona del Sindicat d'Habitatge de Molins,
una persona de la Pada Sant Feliu,
una persona de l'Antiga Massana
i una persona del Sindicat del Cascantic, també, d'Habitatge.
i, bàsicament, estarem debatent amb elles i el públic,
perquè és això, és un format de tola rodona, no de xerrada,
qüestions sobre el que podria ser, per exemple,
un habitatge digne o la legitimitat d'alliberar espais.
I tot plegat és obert a tothom?
És a dir, no cal ser del cau per assistir-hi?
No, és una festa oberta a tothom qui vulgui venir.
Sí, tothom que vulgui participar.
No sé si s'han d'inscriure o han d'avisar d'alguna manera.
Arribes i t'hi quedes.
I t'hi sumes, no?
Sí, si t'agrada t'hi quedes.
Aquest dissabte, no?, 14 de maig, a partir de les 7 del vespre,
a la sala d'utopia del Casal de Joves,
qui vulgui que hi vagi, que s'hi sumi,
sigui o no del cau, no?,
o tingui algun vincle amb el cau o amb el casal, o no.
Què més ens volies explicar, Berta, abans de marxar?
O no sé si volies acabar de dir-nos alguna altra informació
que tingueu d'aquest fastruc.
No, jo crec que això és tot, que estarà...
Bé, nosaltres li hem ficat totes les ganes, totes les forces que tenim en fer-lo,
i això és tot.
I sobretot que Sant Jus, sent el poble que és i el renom que té,
que s'intenti assistir al màxim a la xerrada,
bé, a la tola rodona, perdó,
sobre l'habitatge per començar una mica també, doncs,
potser socialitzar aquest discurs que aquí potser no ha calat,
ja que no tenim cap tipus de sindicat ni de pa
on tu tinguis un problema amb el teu habitatge,
o no amb el teu, sinó amb el que tu estiguis vivint,
i puguis accedir i has d'anar als pobles veïns.
Llavors jo crec que és una bona via per començar a conèixer la problemàtica,
o si més no, si ja es coneix,
a poder vindre a debatre el teu punt de vista
i que tothom hi és benvingut.
Perquè entenc que vosaltres també,
tu potser encara ets una mica jove,
però en algun moment vols anar-te'n a viure, no?,
amb amigues o soles o el que sigui, no?
Això també és un...
I entenc que això us fa difícil també veure el futur que teniu aquí,
Sant Jus, per fer-ho.
Sí, també va ser un dels punts principals
pels quals ho hem decidit fer el projecte sobre això,
perquè l'emancipació juvenil és...
per anar-te'n a viure sol,
és gairebé impossible, tal com estan els lloguers,
i més, torno a reitero,
en un poble com Sant Just,
on totes les joves estan havent de marxar,
i jo, bueno, perquè encara nosaltres tenim 18 anys,
però en un futur no molt llunyà també ens ho plantegem,
i això, la possibilitat de poder viure a Sant Just,
ni ens ho plantegem, ni que sigui en un poble.
Que és el que us agradaria, no?, en el fons.
Sí, perquè al final és el nostre poble,
on hem viscut sempre, on no hem fet vida,
i on ja estem a gust,
però al final veiem que és bastant inviable.
Bé, però si a través d'aquestes taules rodones,
o aquestes xerrades, no?,
aconseguiu, no sé si d'alguna manera,
fer arribar a l'Ajuntament la vostra petició,
no sé si d'aquí surten, no sé si algun tipus d'escrit
que pugueu fer arribar a l'Ajuntament,
en quant a necessitats o en quant a petició?
No, o sigui, nosaltres no teníem pensat
enviar res a l'Ajuntament,
més enllà que se sàpiga que és una cosa
que preocupa a les joves,
que no només, bueno,
amb l'assistència potser ho veurem,
però creiem que no només preocupa
les joves que estem al cau,
que s'entén que igual ens hem socialitzat més
amb ambients així,
ens han donat a conèixer més
el que és la problemàtica per l'habitatge
o qualsevol altre tipus de problemàtica més social,
sinó que és un tema que preocupa a nivell general,
sinó no s'explica per què el moviment per l'habitatge
està cobrant tant poder últimament a tots llocs,
no només en els ambients
com podria ser un ambient de cau.
I tant.
Doncs acte obert a tothom,
fem el recordatori dissabte a les 7 del vespre,
amb música...
A dos quarts de vuit.
A dos quarts de vuit?
Sí.
Ai, a les 9 he dit.
A dos quarts de vuit,
amb aquests pinchos amb música,
fins a les 3 del matí
que poden passar-s'hi per allà
i conèixer-vos també.
Doncs, Berta,
moltes gràcies per passar per aquí,
que vagi molt bé aquesta trobada
i ben tornat al Fastruc
després de dos anys d'aturada.
Que vagi molt bé.
Gràcies.
Marxa lluny i què importa si ningú entén
que les mateixes pors que en ceguen
són finestres plenes de llum
i alço el volt.
Marxo lluny i què importa si ningú entén
el que es pugui dir de mi,
el que pensarà la gent.
Vull anar guanyant la vida sense anar perdent el temps.
Ei, no hi haurà gàbies per tants ocells,
i a dins l'aire no ens calen papers.
No sé què diuen els teus petons,
però no hi ha llei que pari la veritat que creix.
No hi haurà gàbies per tants ocells,
i a dins l'aire no ens calen papers.
No sé què diuen els teus petons,
però no hi ha llei que pari la veritat el vent.
Màu, Màu, Màu, Màu, Màu, Màu, Màu.
Fins demà!