Han acabat l'acta i hi haurà un servei de Coffee Break i l'espai per networking.
Per apuntar-vos, només heu d'omplir el document que trobareu a la pàgina web de Promoció Econòmica o a la notícia de Ràdio d'Esvern.
I això és tot. Tornem amb més informació al butlletí horari de les 12 del migdia. Fins ara mateix.
No, no, no, no, és que no es pot, no es pot, és sempre el mateix.
Ari forzvetlana.
Svetlana presents.
Superlesbiana, superlesbiana.
Avui sopar popular i sé que t'han convidat ja fa 80.000 anys que miro el teu Instagram.
Sé que si tot el que fas hauré de dissimular que sols em falta saber el teu DNI sexual.
No puc parar de pensar en el que podria passar.
Si vens a buscar el sopar jo te'n podria adonar.
No puc parar de pensar en el que podria passar.
Estic tot arrat esperant com si fos ja l'esmaïla.
No puc parar de pensar en el que podria passar.
Si aconseguissis matar tot allò que et fa dubta.
No puc parar de pensar en el que podria passar.
Si ho pots fer, si és d'això que no et permetes producció.
T'acostes a pel tiquet, no sé què t'he d'oferir.
Potser no vols res d'aquí, però què no vols res de mi?
Tothom diu que sí, que sí, que t'han vist en barbequius.
Però et mires com la jasmín i no com hem validat.
Patents tota la nit que no et vegi ni criss.
Estem a dins flotant, un tipus dragón can.
No puc parar de pensar en el que podria passar.
Si aconseguissis matar tot allò que et fa dubta.
No puc parar de pensar en el que podria passar.
Si et desfessis d'això que no et permetes producció.
Oye, oye, te he buscado, te he buscado,
però no sé dónde estás.
Entonces me voy, ¿vale?
Gracias por la noche, con necesito.
Dius que estàs cansada tan baix de la festa,
però quina nit més maca, moltes gràcies per entendre'm.
No et crec, dius que no ets de la meva banda
i jo vull enviar-te el cor a per telecomandar.
Dius que estàs cansada tan baix de la festa,
però quina nit més maca, moltes gràcies per entendre'm.
No et crec, dius que no ets de la meva banda
i jo vull enviar-te el cor a per telecomandar.
Ja n'estic farta de ser el puto regal d'una nit.
Si no saps què et ve de gust, compra't tu sola un peluix.
No sé, no sé, no sé si fer quatre teràpies al mes.
Bla, bla, bla, bla, i a plorar.
La jo no em vull aguantar.
No, no, no, no, no.
No és d'anar equivocat, se'm diu desitjofegat.
M'anarà, adéu, què ha passat?
Ai, què pensa, t'agrada?
Que jo per mi veies que jo soc per les vies, no?
Que jo per mi veies que jo soc per les vies, no?
Per les vies, per les vies, per les vies, per les vies, per les vies.
No puc parar de pensar en el que et podria passar.
Si aconseguissis matar tot allò que et fa dubtar.
No puc parar de pensar en el que et podria passar.
Si et desfessis, deixo que no et permet displegar.
No puc parar de pensar en el que et podria passar.
Servei d'acreditació de competències professionals.
Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat.
Jo he fet de cambrer i ho he acreditat.
Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat.
Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina.
Si tens experiència laboral o formació no reconeguda,
ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer
i créixer professionalment o continuar formant-te.
Servei d'acreditació de competències professionals.
Si ets professional, fes-ho oficial.
Generalitat de Catalunya.
Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant
què hi ha dins d'un barret.
Però hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar el català o ajudar alguna cosa a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua,
al programa de les parelles lingüístiques,
a v-xl.cat.
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya.
Set milions i mig de futurs.
A l'escoltes ràdio d'esvent,
sintonitzes ràdio d'esvent,
la ràdio de Sant Just,
98.1.
Ràdio d'esvent,
98.1.
I toquem el primer quart de dotze del matí,
11.15, vol dir que tenim aquesta hora.
I entrem parlant,
abans de tenir amb nosaltres amb bici sense d'edat,
en Carles Sánchez i els voluntaris
que estan encara donant alguna volta pel municipi,
parlem, aprofitem la benentesa
per parlar amb Isabel Ortuño,
ella és presidenta de Just Dona
i amb ella podem parlar d'aquest Consell Municipal de Dones
que ha celebrat 20 anys en una jornada
que van organitzar la setmana passada.
Saludem a Isabel.
Isabel, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, gràcies per venir fins aquí.
Nosaltres.
I per encabir aquesta entrevista així una mica a les minut,
però gràcies tot i això.
Comentava que aquest Consell Municipal de Dones
ha celebrat 20 anys
i ho ha fet amb una sèrie de taules rodones,
xerrades a Masllu i al Centre Cívic Soledat Sants.
Primer de tot et volíem preguntar
com ha estat tot aquest camí
de construcció d'aquest espai per la dona,
d'impulsacions reivindicatives,
en fi, tots els àmbits que hi heu tocat,
com ha estat aquesta trajectòria, aquest camí
per arribar als 20 anys.
Com dius, és una trajectòria,
per tant, el 2002 es va crear aquest Consell,
però això té un treball previ
que hi ha des de l'any 94.
Van començar a encetar,
a buscar informació a la nostra comarca,
als municipis del costat referents,
per veure què tenien muntat
perquè els ajuntaments fossin
i tinguessin una espècie d'espai
on les dones del municipi
poguéssim dir la nostra.
Llavors, vam considerar
que el millor espai era crear aquest Consell
per tal de donar a l'Ajuntament propostes,
perquè tinc que recordar
que és un òrgan no vinculant,
és només un òrgan consultiu,
però sí que on les dones
podien basar i dir
tots aquells desitjos
que volien perquè les polítiques municipals
tinguessin mirada de dona.
Dins d'aquest òrgan que comentaves,
és consultiu no vinculant,
quantes dones hi són
o quantes dones hi treballen
per organitzar, impulsar,
quanta gent hi sou?
Mira, l'actual tècnica
del programa de la dona
va fer un recull
de totes les dones que hem passat
i algunes encara hi som
des de fa 20 anys i inclús abans
i ella va comptar que han passat
unes 160 dones,
són les que té registrades
com dones actives d'aquest Consell
al llarg d'aquest 20 anys.
Han hagut més persones, dones,
que s'han aprofitat de les activitats
i de les polítiques
que aquest Consell ha pogut sugerir,
però actives d'aquest Consell
les que he dit.
És per estar-ne orgullosa
de tenir aquesta xifra
o encara hauria de ser
una mica més elevada
per tenir més consciència
potser tant homes com dones,
però en aquest cas les dones.
Mira,
amb el sí del Consell,
que és una reunió
bastant,
bueno,
cada dos o tres mesos
i sempre que hi ha temes
importants ens reunim,
sempre diem
que quina llàstima
que sent un òrgan,
i després ho explicaré
una mica millor,
que realment incideix,
encara que no amb vinculació,
però incideix
amb les polítiques feministes
que pugui fer aquest Ajuntament,
no s'acostin més dones.
Vull dir,
sempre tenim una crida oberta,
el Bullete Municipal
a vegades també ho recull,
que sisplau,
dones de Sant Just,
acosteu-vos al Consell.
Sabem que moltes dones
pensen que és una institució,
que és l'Ajuntament,
però jo,
que no tinc res a veure
amb l'Ajuntament,
us dic,
dones,
que veniu,
és el lloc
que per mi
hem de posar-hi veu
el que volem
les dones de Sant Just
per al nostre poble.
I de quina manera
us retroalimenteu
amb l'Ajuntament
en el sentit
de passar propostes,
de suggeriments
o passar feedback
de qüestions
una mica més socials?
De quina manera
teniu aquesta,
no sé si,
de vinculació
o tracte?
O relació?
El Consell té un plenari,
que és una reunió
que, bueno,
el president del Consell
és l'alcalde de Sant Just,
ara el que està,
però és el que marquen
els estatuts
d'aquest Consell,
que l'alcalde o alcaldessa
del municipi presideix.
Esperem que algun dia
sigui alcaldessa, no?
Sí, esperem.
Seria tot rodó.
Esperem.
I, per tant,
el que sí que en aquest moment
i sempre ha estat així,
almenys des que jo estic
fa els 20 anys,
doncs l'alcalde
delega
amb la regidora,
en aquest cas,
sempre han estat dones
per sort,
que porta a l'àmbit
de la dona, no?
I, per tant,
el que fa aquesta persona,
convoca l'alcalde,
però presideix el Consell,
la regidora,
que toqui
i podem assistir
dones representant
entitats
o dones
de títol personal.
Per tant,
és allà
on,
en aquestes reunions,
posem en comú
els desitjos,
ho consensuem
i expresem la nostra veu,
es pren actes
i això es trasllada
al ple municipal
o a un toqui,
que això ja és
la feina interna
dels polítics
que estan a l'Ajuntament.
I sentíeu,
des d'aquest Consell,
que s'escolten
les propostes,
que l'Ajuntament
realment té
la mirada posada
en aquest espai
feminista
o lila, no?
Perquè aprofiten també,
per exemple,
mesos com el novembre lila,
que li han dit,
l'han anomenat,
en el qual
s'hi ha encabit,
precisament, no?
Aquest aniversari,
però realment sentiu
que us escolten,
és a dir,
que escolten les propostes
que feu des del Consell?
A veure,
val a dir que
nosaltres,
com grups de dones
que som
i dones de títol individual,
tenim que ser
molt ambicioses
i, per tant,
sabem
que a vegades
demanem coses
que, potser,
tindran més dificultats
que altres,
però la sensació personal
que he tingut
tot aquests anys
és que, com a mínim,
intenten recollir
les propostes
i jo crec que les dones,
l'altre dia amb el sí
de la jornada
van posar-ho en comú
i es va poder fer
un relat
i una llista
dels fets
aconseguits
de propostes
del Consell
i, de fet,
jo diria que
tota la política
que es fa municipal
ha estat arrel
de les demandes
fetes i expressades
i la voluntat política
de les persones
que en formem
part del Consell.
Per tant,
no puc dir-te
una cosa
que diguis
mira,
vam sugerir això
i això
ha costat molt.
Vull dir,
tot costa
però, finalment,
crec que som
escoltades.
Per tant,
un òrgan
important,
el Consell
de Dones,
no?
Perquè, tot i que
Sant Just és un municipi
feminista, no?
Declarat com a feminista
entre altres adjectius,
com deies,
moltes propostes
es tiren endavant
gràcies a que vosaltres
les presenteu,
les sugeriu
i les perseguiu,
les lluiteu.
De fet,
jo crec que,
i amb això
potser soc una mica
pesadeta,
però sempre dic
que si no hagués
existit
el Consell
i el treball previ
de les associacions
de dones,
les dones de Sant Just,
quan parlàvem
fa molts anys,
els primers tallers
que es van fer,
tallers per les dones
a l'any 89-90,
que va aconseguir
treure dones
de casa,
de fet,
amb el seu lluit
de la jornada,
una de les primeres
intervencions
a part de la primera
regidor
que va ser
del Consell
de la Dona,
va ser d'una dona
que va agrair
a l'Ajuntament
i al Consell,
i en aquell temps
no existia el Consell,
però sí
als grups de dones
i a Just Dona,
que l'haguéssim
tret de casa,
que li va canviar
la vida
en un primer taller
que va fer
reunint
amb dones
de Sant Just
per parlar
i que va dir
encara tinc amigues
i si no arribés
a ser per aquell fet,
jo avui
seria una altra dona.
Vull dir que jo crec,
per dir-te en definitiva
la resposta
que
som imprescindibles.
Sí, oi?
Sí.
La conclució seria aquesta.
Sí,
som imprescindibles
i jo faig
una crida
de veritat,
sobretot
a les dones joves.
Avui
es fa la inauguració
aquesta tarda
de les segones
jornades feministes
al nostre municipi,
van ser l'any passat,
jo,
bueno,
ho vaig contemplar
com un projecte
fantàstic
i avui assistiré
i intentaré anar
tot el que pugui
perquè és un espai,
com tu has dit,
l'espai Lila
tot el mes,
però elles són
el grup Lila,
no?
I jo crec que ens devem,
això,
estar juntes,
parlar,
les joves
amb les grans
i les grans
que ja pensem que
i estem dient
que no tot està fet,
al contrari,
que estem,
i ho tenim ja dades
que ja està
tot una marxa enrere
i que s'estan donant
unes coses una mica
conservadores
amb algunes relacions
que s'estan donant,
per tant,
amb aquest,
bueno,
amb aquest municipi
tenim un lema
i jo sempre
també l'utilitzo
perquè ja
no hi ha excuses,
volem la igualtat
dintre de la diversitat
però volem la igualtat
ja sense excuses
i tenim molts motius
encara per reivindicar.
Comuntaves el tema
de la gent jove
precisament avui
que s'inaugura
a partir de les 6 de la tarda,
recordem aquestes segones
jornades feministes
al casal de joves,
també n'hem parlat aquí,
falten noies joves,
és a dir,
en el Consell
o aquestes noies
que l'han anat passant,
quina mitjana d'edat
és més o menys?
Estem en una mitjana d'edat
molt elevada
i quan dic elevada
és que passem
dels 40 de mitjana,
40-45.
Amb el seu del Consell
com he dit abans
és un òrgan obert,
molt obert,
sé i sabem
i a vegades ho parlem
i ho valorem
que les joves
igual ens veuen
com totes institucionals,
no és així.
jo cada vegada
que s'ha apropat
una dona,
jo i les meves companyes
del Consell,
sempre els hi hem agraït,
els hi hem dit
us necessitem,
veniu,
que tenim ganes
ja d'anar-nos'n,
que les joves
aportareu
altra mirada
i després costa
que continuïn
amb una assiduïtat.
Des de l'institut
es va fer un grup Lila
i van venir al principi
però després també
a mesura que van deixant
l'institut
també...
jo crec que falta
això,
estar juntes,
parlar
com a dones
joves grans
però en definitiva
conversar entre dones.
Clar,
la mirada
de potser
les noies joves
és diferent
a potser
les dones
que actualment
tenen 40,
50,
60,
potser
la gent més jove
les noies joves
ja senten
una certa llibertat,
no?
En canvi
les dones
de 50,
40,
50,
60,
potser sí que
han tingut
la necessitat
de trencar
una mica
amb aquests estereotips.
explicaves aquesta experiència
d'aquesta senyora
que explicava
gràcies per treure'm de casa.
Clar,
això ja no passa
avui
o no passa
amb tanta incisió.
Aquesta és la cosa
que jo crec
que les dones joves
i que jo tinc dos filles
i ho parlo amb elles,
les meves filles
ja també podrien dir
que no són tan joves
perquè tenen 37
i 39 anys.
Sí,
sí que són joves.
Però no tan joves
com les dones
que estan muntant
les jornades feministes
del casal de joves
del nostre municipi
i de les alumnes
de l'institut
o exalumnes
de l'institut.
Però el que...
Ara m'he perdut una mica.
No sé el que anava a dir,
però en tot cas
el que sí que...
El tema de la visió,
no?
Exacte.
Sí que tenen que pensar
que tu has d'utilitzar
la paraula llibertat.
Jo,
la llibertat
és una altra cosa.
Per mi
és igualtat.
O sigui,
reivindiquem això.
Llibertat,
cada persona
pot tenir un sentit
de la llibertat.
La igualtat no.
Volem una igualtat jurídica,
volem una igualtat de drets,
una igualtat de desitjos,
que realment
puguem estar
als mateixos llocs.
Vull dir,
per intentar canviar,
per intentar que el món
realment tingui una mirada de dona.
Fa 30 anys
van haver-hi unes jornades
a Beguín,
on allà
es va treure un lema
per tot el moviment feminista
del món,
on es va dir,
sisplau,
comencem a mirar el món
amb ulls de dona.
És que el veiem diferent.
Per tant,
les joves,
sobretot,
realment,
us heu trobat
un món més igualitari.
És veritat.
I, bueno,
estem orgulloses
les que hem estat
des de fa molts anys,
però hi ha moltes escletxes
que ens estan dient
que, bueno,
mireu el que ha passat
als Estats Units.
Qui ens anava a dir
a les dones feministes
fa anys
que als Estats Units
derogués la llei
de l'avortament?
Vull dir,
és que, bueno,
això també tenim
el risc
que passi al nostre país.
Hi ha autobusos,
però, ai,
que no volen
que les dones
lliurement avortem
qui vulgui,
que ho necessiti,
que ho faci
amb totes les garanties.
O sigui,
és com si estiguessin
parlant fa 40 anys.
O sigui,
ja fa 40 anys
reivindicaven
el dret a l'avortament
i 40 anys després
ens donem
que és que
hi ha països
que estan
i països com
Estats Units.
O sigui,
què està passant?
Vull dir,
per tant,
dones joves,
sisplau,
penseu,
ja teniu
una igualtat,
està bé,
però la igualtat real
no existeix.
Que estem tirant enrere,
estem retrocedint.
Sí, sí.
És a dir,
tota la feina feta
sí que serveix,
però...
Exacte.
Tota no,
però ja sabem.
Vaig anar a fer,
és una tonteria,
potser en aquest context,
però vaig fer una xerrada
a l'institut
fa tres anys
per parlar del feminisme
i que amb unes diàpos molt...
Bé,
una cosa molt concisa,
què és el feminisme?
I, bé,
vaig parlar-ho
amb la coordinadora,
que en aquell cas
era l'Isabel Pijuan,
que fa coeducació
a l'institut,
i la sorpresa
va ser majúscula
de lo que realment
els joves,
ja que se n'anaven
de l'institut,
per tant,
ja parlem de 18 anys,
com arriben
al món
de les relacions
entre els joves,
com arriben
a les relacions sexuals.
Una sorpresa negativa
o positiva?
Molt negativa.
Molt negativa.
Molt negativa.
I ells mateixos
es van adonar
que és que,
que, bueno,
que tenien feina a fer.
Sí.
Això no vol dir
que tot sigui negatiu,
avui vull un missatge
molt positiu.
Hi ha les jornades,
joves,
o sigui,
hem d'estar,
però crec que
no us oblideu
o no s'oblidin
les dones de Sant Lluís
que hi ha
moltes coses
a fer encara.
Isabel,
per anar acabant,
vau fer aquesta trobada,
per ser d'avui 20 anys,
del Consell Municipal
de Dones,
va ser, com dèiem,
al Centre Cívic Solat Sants
el dijous passat.
Com va anar
aquesta jornada xerrada
a les taules rodones?
Quina valoració en feu?
Bueno,
la valoració va ser
molt positiva
perquè el programa
posava una cosa així
com un homenatge
a les dones que hem estat.
Per mi no era això,
per mi era realment
dir-li a la població
què és el Consell,
l'important
del sí del Consell,
a part de sentir
a les dones
que hem passat pel Consell
i que totes,
doncs, bueno,
estem allà
i, bueno,
ens és molt important
estar-hi,
però sobretot
era posar en valor
el que cal seguir
i que el Consell
sigui cada vegada
més numerós,
més divers
i fer una crida
que s'incorporin dones.
Tot i així també
era com una commemoració
dels 20 anys,
no?
Sí, sí, sí.
Un homenatge
o format que sigui,
però era com un aplaudiment
a aquests 20 anys,
no?
Sí, sí, sí.
van estar les regidores
d'aquest àmbit
de tal,
les dones que estàvem
ho van fer per etapes,
la primera etapa,
la etapa,
bueno,
ho van fer quatre
a les rodones
i, bueno,
la meva valoració
és molt positiva.
Si alguna noia,
dona que ens estigui
escoltant d'alguna manera
vulgui entrar,
vulgui conèixer més,
les activitats
que organitzeu,
és a dir,
vulgui conèixer una mica més
el Consell Municipal de Dones,
de quina manera ho pot fer
o es pot posar en contacte
amb vosaltres?
Bé,
que s'adreci,
jo diria,
directament a l'Ajuntament,
que pregunti a l'agenda
quan es fa el Consell
o que demani,
en aquest cas,
l'Alicia Murciano,
que és la regidora de l'àmbit
o qui li porti l'agenda
i que li digui
quan és la convocatòria
del proper Consell
i que lliurement s'acosti.
No hi ha,
de moment,
cap altre formulisme.
És així de fàcil
i si vol buscar l'entitat Just Dona,
estem a Salvador Espriu,
doncs,
encantades.
Just Dona, eh?
Sí.
Doncs, Isabel Hortuño,
presidenta precisament de Just Dona,
moltes gràcies
per aquesta breu estoneta
que espero que almenys
també s'hi ha servit
per enviar el missatge
que volíem,
no?
Sí.
Que tenies molt clar
que volies donar.
Sí.
Gràcies també
per aquesta tasca
per tirar endavant
i empènyer, no?
Aquestes noies joves,
també,
ja no les de més edat,
sinó les noies joves
i endavant amb aquesta feina
que encara queda molta.
Per desgràcia.
Bé,
moltes gràcies.
És veritat, eh?
Tindríem ja que haver deixat de treballar,
però continuarem.
Sí,
serà bona senyal
el dia que no haguem de fer entrevistes
i parlar d'aquest tema en concret,
no?
Exacte.
Això seria l'èxit rotund.
Exacte.
Esperem que arribi aquest dia.
Gràcies.
Entrestant,
moltes gràcies,
que vagi molt bé.
Gràcies, igualment.
ombre.
Ombre, ja.
Ombre.
Ombre, ja.
Ombre.
For some reason I can't explain
I know St. Peter won't call my name
ever an honest word
And that was when I blew the world
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit