Són les 11 i 16 i ara parlarem una miqueta sobre el projecte Repensem la bona aigua.
Recordem als oients que fa més d'un any es va suspendre les llicències
per evitar que a la bona aigua hi hagués una forta edificació
just abans del Parc Natural de Collserola
i en aquest període s'han fet estudis per elaborar propostes alternatives a la que hi havia.
Per acabar de desenvolupar aquestes propostes,
l'Ajuntament ha fet un procés participatiu on hi ha assistit diferents persones del poble.
Ha consistit en fer dues sessions perquè la ciutadania donés opinions i propostes.
Avui tenim amb nosaltres per parlar sobre el tema l'Oleguer Ferraz,
membre fundador d'Alnus, l'agrupació en defensa de l'entorn de Sant Jus.
Bon dia, Oleguer, com estàs?
Hola, bon dia. Bé, bé, bé.
Què ens pots explicar una mica sobre les propostes d'edificació que hi ha proposat ara?
Què en penseu des d'Alnus?
A veure, un moment.
Les propostes que s'han presentat són per reubicar el marc urbanitzatori que era de la bòbila,
diguem-ne, i treure el sostre edificatori d'allà i passar-ho a altres llocs.
No és més que això.
En alguns casos s'ha reduït un percentatge, l'edificació,
però s'ha distribuït per tota la riera,
en els tres plans alternatius, diguem-ne, urbanitzables.
Aleshores, el tema és que a ningú dels que van a participar d'això
li ha agradat les propostes alternatives perquè comprenen massa edificació
i massa compensació a criteri de la majoria pels propietaris.
No hi ha ningú que li hagi dit que li agrada alguna d'aquelles tres alternatives que proposen.
És clar que la pitjor és l'original, però cap d'elles és bona,
tenint en compte que es pensa continuar urbanitzant la vall de Sant Just.
Llavors, com hauria de ser idealment, segons vosaltres?
A veure, el que passa és que no se'ns ha presentat prou informació
de les alternatives a no edificar.
És a dir, hi ha d'haver la solució de poder compensar amb els propietaris,
d'alguna manera, perquè quedin suficientment contents
i que no s'acabi edificant o es redueixi encara més la edificabilitat.
I aquesta circumstància, com que no se'ns ha presentat,
no l'hem pogut valorar.
I el que hem demanat és que facin valoracions econòmiques
i que ens donin altres informacions al respecte
per tenir més criteri a l'hora de decidir-nos,
perquè les propostes que ens presenten no són prou bones,
tot i que són molt verdes,
perquè tapen l'edificació amb molta vegetació
en les maquetes que ens han presentat en les imatges.
Llavors, estaries parlant d'una indemnització als propietaris
per tal que no s'hagués de construir
o que es construïs el mínim possible?
Llavors, vosaltres creieu que la solució seria destinar
aquest volum de diners a fer que no es construeixi allà
o almenys una mica menys?
Doncs podria ser una proposta.
És a dir, si no tenim la valoració econòmica del que val això,
que teòricament l'alcalde deia que s'havia fet,
però no ens avalava a presentar.
Per tant, estem a l'expectativa que ens ho digui
i valorar-ho.
I el que passa és que la majoria de gent que va participar aquí
eren veïns de la zona de La Plana i Vellsoleig,
que són els directament afectats perquè se'ls edifica al davant
i evidentment se'ls complicaria molt la circulació amb vehicles
si s'edifica tota aquella zona, perquè ja és un col·lapse
a certes zones, a certes hores, punta,
com perquè s'edifiquin habitatges perquè hi visquin mil persones més.
I aleshores això seria molt més complicat
perquè serien molts cotxes circulant per unes vies
que són un coll d'ampolla i això és raonable
perquè aquí ens presenta a l'Ajuntament unes mapes
on pinten uns blocs de pisos, unes cases i tal,
però no ens explica bé com sortiran
perquè l'única via que hi ha és el passeig de la muntanya
i allò amb l'institut, amb el complex esportiu i tot això,
doncs hi ha hores que és molt complicat de circular per allà
i que no té massa sentit, la veritat.
I a part de la circulació, quines problemàtiques creieu que hi ha
en edificar allà?
Bé, doncs que em va eixen...
A veure, la Bòbila és just al límit del parc de Collserola
i allò és una zona, diguem-ne, de preparc
que el mateix parc de Collserola en parla
de manera que és una manera d'accedir de zona d'accés al parc
sense que, no sé, que si ara t'urbanitzen això
fins al límit de la frontera del parc,
doncs no és maco.
I creiem que és innecessari
perquè no veiem la necessitat
que es facin més vivendes de luxe a Sant Jús,
que en definitiva el que està previst que hi hagi aquí
és vivenda de luxe
i per Montse probablement l'Ajuntament
dedicaria un 20 o un 30%
a habitatge social, suposo,
però la resta, vull dir,
perquè s'urbanitzi això
ha de tenir un sentit
i aquest és treure-li el rendiment
de vivenda de luxe.
Aleshores,
és una qüestió que el poble s'ha de plantejar
si volem continuar creixent d'aquesta manera
o no, però
i que en aquesta vegada se'ns ha preguntat
i no hi ha hagut ningú
que digui que sí,
que es vol continuar creixent cap a la vall
i en vivenda de luxe.
Aleshores,
doncs és bastant raonable
que l'Ajuntament s'ho repensés, crec jo.
I en el cas que no fos possible
indemnitzar els propietaris
perquè és un preu molt elevat
o pel que sigui,
llavors,
quina seria la millor alternativa,
segons vosaltres?
És que de moment no ens ho hem plantejat
perquè no ens han donat
tota la informació.
I, per altra banda,
l'opció
que és la inicial
del planejament urbanístic
de l'any 76
i la que es va aprovar
el 2003,
ens hem de recordar,
que ara es comença
a tirar endavant
el projecte
de pla parcial inicial,
és una que
és bastant improbable
que l'executin
perquè allà on volen edificar
passen unes línies
de 220.000 volts
i el cost
de retirar
aquestes línies
doncs és
bastant considerable.
Tampoc se'ns ha especificat,
però es recorda
d'altres intents,
que o sigui,
si no ho han edificat
en tots aquests anys
és perquè hi havia aquest problema
de que
no tenia sentit edificar
on estava previst edificar
en el Pla General Metropolità,
que recordem
que era un pla
que es va
dissenyar
en l'època franquista
i que encara
és vigent
avui dia
i que
l'Ajuntament
va tenir els pebrots
d'acceptar
aquesta proposta
l'any 2002
o 2003.
Aleshores,
són coses
que no tenen sentit
urbanísticament
pensant,
diguem-ne,
amb la sensibilitat
d'avui en dia
pel medi ambient
no té sentit
edificar
arran d'una riera,
però mira,
està planificat així
i ho volen desenvolupar.
d'acord
i ara parlant
del procés
participatiu,
has assistit
tu a les dues sessions?
Sí,
sí, sí.
I com va anar
a participar
molta gent,
com penseu
que podria...
Sí, sí,
vaja,
la sala de plens
era plena
a rebentar,
ja et dic
la majoria de gent
era dels veïns,
de la Plana
Vells Solets
i hi va haver
participació
activa,
no es va deixar
participar
de la manera
que ens volien
fer participar,
separats,
en taules,
perquè cadascú
decidís
sobre els projectes
plantejats,
com que hi havia
unanimitat
en la gent
en què
no ens interessava
cap d'aquelles
propostes
alternatives,
doncs es va
es va
poder
expressar,
la gent
es va poder
expressar,
en la segona
sessió
es va fer...
Bueno,
els veïns
van presentar
un manifest
que de fet
es van recollir
signatures
i han estat
recollint signatures
i continuen
recollint signatures
pel poble
dels veïns
perquè donin
suport
que no s'adifiqui
més
o que es busqui
una alternativa
viable.
i a partir
d'aquí
com creus
que s'hauria
de procedir?
Bé,
doncs
l'Ajuntament
a veure
ara...
De fet
el pla de participació
hauria de continuar
però com que
hi ha eleccions
doncs sembla
que no continuarà
fins després
d'eleccions.
Aleshores
l'Ajuntament
hauria de portar
la informació
que se li ha demanat
i
sobretot
repensar-se
una alternativa
i una solució.
Això
és una qüestió
de negociar-ho
amb els propietaris
i ells
tenen uns interessos
però
s'ha d'atendre
els interessos
del poble.
Aleshores
si el poble
la gent
que ha participat
doncs
no hi ha ningú
que estigui
a favor
d'aquestes
d'aquestes
idees
alternatives
d'edificar
doncs
s'ha de buscar
una solució
que
estaria bo
que no fos
continuar edificant
la vall.
Bé
ja veurem
com avança
el tema
hem tingut amb nosaltres
l'Oleguer Ferraz
membre
fundador
d'Aldus
que ens ha donat
l'opinió
del projecte
de repensem
la bona aigua
i el procés
participatiu
que s'ha fet
no sé si vols
afegir
alguna cosa
l'Oleguer
no
en definitiva
és això
si la gent
té oportunitat
de continuar
donant suport
firmant
el que sigui
que sàpiga
que els veïns
que estan mobilitzats
van
estant amb això
simplement
tothom
que vulgui
participar
quan es torni
a generar
el procés
participatiu
estarà benvingut
d'acord
perfecte
doncs
moltes gràcies
de l'Oleguer
que vagi molt bé
i ja ens tornarem
a veure
vinga
adeu
adeu
que vagi bé
però
ara per tot el control
amb un grup de percussió
prop de la plaça del sol
perquè tombin els turistes
la Rambla l'han tunejat
ja no queden artistes
els músics han marxat
quatre xinos
fent retrats
canaletes
ja s'allunya
i no queden indignats
a la plaça Catalunya
quan es fan foscos els dies
i deixem de ser els claus
els tristors són alegries
i obrim portes
sense claus
quan es mort la rutina
el record de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
quan et tinc al meu costat
la de la setmana tràgica
la codia
l'extraradi
la que viu
una nit màgica
un dimecres
a l'estadi
la bonica
l'any s'alubre
la de l'ambient
de l'arena
la que un 12 d'octubre
sent vergonya aliena
la dels grups acollidors
la que adora
les cabines
i crema contenidors
i destrossa les cabines
no hi ha cap respecte
per la música en directe
i no tenim projecte
per donar-li vida
quan es fan foscos els dies
i deixem de ser els claus
les tristons són alegries
i obrim portes
sense claus
quan es mort la rutina
el record de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
quan et tinc al meu costat
els turistes alemanys
els turistes alemanys
el braçol del mestissatge
amb barrets de mexicans
van buscant
algun massatge
i el caòtic
barri gòtic
uns ells amb un opatí
van buscant
algun narcòtic
per arribar al dematí
quan es fan foscos els dies
i deixem de ser els claus
les tristons són alegries
i obrim portes
sense claus
quan es mort la rutina
el record de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
quan et tinc al meu costat
l'exon
əvind
d'un
aim
l'am
một
qui
b
bin
amb
es
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
d'una forma generalitzada, no?
I, però, bueno, ara,
per exemple, explico què és
en psicologia
però
procrastinació,
paraula derivada del llatí
però, que vol dir endavant,
i cràs, demà.
Sí, però demà, eh?
És l'acció o hàbit
de deixar per més endavant
accions o activitats que s'han
d'atendre per a d'altres de més
rellevants i agradables.
Vull dir, si se presenta al davant
una cosa, doncs, mirar la tele
en lloc de fer una feina
concreta que has de fer, doncs, mires la tele
perquè és més rellevant i agradable
per dir-ho d'aquesta manera, no?
Sí, és la d'allò que es diu en català
anar tirant a pilota endavant o amagar el cap sota
de l'ala, és a dir, allò que vas...
Ja ho faré, ja ho faré, ja ho faré.
Tira milles. Ja ho faré demà, ja ho faré demà.
Ja ho faré demà. I demà mai arriba.
I diu que la procrastinació
és un trastorn del comportament
associat a la percepció
de l'acció que cal realitzar
amb el canvi, el dolor
i la incomoditat.
La procrastinació també pot ser un símptoma
de certs trastorns psicològics
com la depressió,
la hiperactivitat, aquest pot ser...
Si no és un tema de gandularia, no?
No.
És un tema d'emocions.
Sí, vull dir, tu notes
que en aquell moment
t'agrada més fer una cosa
i aparques per més endavant.
Que no vol dir que no ho vulguis fer.
No, no, perquè hi ha coses que t'incomoden,
perquè no et venen tant de gust.
No venen de gust.
Perquè són més complexes
i acabes fent altres coses.
Sí, una cosa més agradable.
Més agradable, més, més, sí, no?
Bé, doncs això és el que hi ha.
I el terme que s'aplica normalment
en el sentit d'ansietat generada
per davant d'una tasca,
pendent de concloure.
o sigui, tu saps que allò ho has de fer
i també tens aquella ansietat
i saps que ho has de fer
i en canvi, doncs, no t'hi dediques.
No, no t'hi...
I no t'ha passat a vegades allò que et passa,
això exactament que estàs comentant tu,
has de fer una tasca...
A mi em passa, eh, això.
Sí, que la vas deixant perquè t'incomoda,
una trucada que no vols fer,
una conversa que no vols tenir,
una reunió...
I quan l'acabes dius,
hòstia, porto una setmana patint per aquest tema...
I està recorregut.
I en 20 minuts ho he deixat enllestit.
Sí, senyor.
I penses, burro, burro.
Sí, sí, sí.
A mi em passa molt, això.
Efectivament.
Si et passa vol dir que ets un prescrastinació d'aquests.
Procrastinador soc.
Ho sé, això.
Costa de dir, jo m'he hagut d'apuntar.
O procrastat, crudestinat.
Jo què sé què creu.
Bé, però és això, ja sabem de què parlem.
I llavors ens...
Clar, inclús et diria que arriba a l'extrem de llevar-me.
Sé que m'haig de llevar, però després.
Però això, allò, els 10 minuts més del despertador...
Home, aquests són sagrats.
Sí, jo crec que no és el mateix.
A casa meva li diem fent mandritis.
Sí, jo.
Que seria estar al llit esperant que arribi l'hora.
Que arribi l'hora.
Estàs allà despert, que ni dorms,
però saps que a cap de 7 o 8 minuts ja hi haurà arribar.
Jo, de fet, em poso el despertador mitja hora abans de llevar-me.
Ja.
Que és la ràdio.
Sí, ja també.
I escolto el matí, mitjoreta, des del llit.
Sí.
Fent, gandulejant una miqueta.
Exacte.
Però escoltant la ràdio.
Estirant-te.
I sé que és aquella mitjoreta que tinc.
Tombant-te.
Fins que m'aixeco.
O l'Esteu o la Rosel, vaig variant.
Jo.
A vegades, quan em canso, un me'n vaig a l'altre.
No sóc fidel a cap dels dos.
Vols dir que vas a ràdio d'Esberra?
Aquella hora no hi som.
Ah.
Home, és a les 7 del matí.
Ui, a les 7 del matí.
Sí, clar, clar.
Si no han posat ni els carrers.
Sí que els han posat.
Sí que jo ho veig.
Sí, ho veus?
Que jo ho veig, jo ho veig.
Jo no ho veig, jo no ho veig.
Bé, fa temps que no ho veus.
En altres èpoques, igual sí que ho veuràs.
No et cal.
Ai, anys i panys.
Per això, tampoc passaria.
Anys i panys.
No sé si que quan treballaves a nivell professional,
eres un procrastinador.
Sí.
També.
Jo crec que ho he estat sempre, sense saber-ho.
Que és allò, aquelles malalties fantasma, que et dic jo,
que la tens, però com que és la teva manera de fer i de viure,
no ho associes.
De tota manera, jo tinc la sensació que és una mica ganes d'etiquetar, no?
Perquè és que, aviam, li posem-li aquest nom i convertim-ho en una patologia
i, per tant, busquem una solució.
Escolta, si no és extrem el cas,
tots ens passa que el que et ve més de gust ho fas primer que el que no et ve tan de gust.
Sí, sí, sí, certament.
Jo m'he trobat, vaja, estic amb una base de dades
que estic treballant, que un amic meu me l'ha confeccionat i és magnífica,
i penso, mira, sí, ara m'hi posaré.
I, per exemple, jo tinc una mena de mania de les 6 de la tarda, no?
Per mi les 6 de la tarda és l'hora de començar una feina.
Aquelles dos coses.
És com els anglesos amb l'hora del te, doncs tu és a les 6.
Sí, jo a les 6.
I ara que hi ha aquesta cladró, ja ha canviat, eh?
Canvia tot això.
Ahir al vespre sortia sobre 3 quarts de 8 d'una reunió, d'un assaig concretament,
i al sortir al carrer un sol, però què passa?
O sigui, si la setmana passara, per dir-ho així, encara era mig fosca.
Home, ja s'havia allargat una mica el dia, però clar,
el canvi d'hora ja és definitiu.
Definitiu una hora, una hora de cop i volta, no?
Sí, sí.
I llavors, doncs això que dic, sí, sé que haig d'omplir aquesta base,
sé que haig d'agafar aquestes dades i omplir-les i tal,
però jo ho faré després, perquè al cap penses, jo no tinc res més a fer.
I llavors, en aquell moment estàs procrastinant.
Procrastinat del tot.
I acabo fent-ho perquè, a més a més, em satisfà,
naturalment quan acabes una cosa, allò que dèiem,
has trigat a fer-la i quan l'has fet dius, ostres, veus que bé que ja ho tens enllestit
i això em passa a altres coses.
Bé, és quan et debats entre el plaer immediat o el benefici a llarg termini.
Home, sí, explicat d'aquesta manera, sí.
Clar, clar, clar, clar.
Que això seria una problemàtica associada a tothom,
però en el jovent crec que la cosa encara és més...
la necessitat de la recompensa instantània, no?
Sí.
I això és un tema que hauria d'estar aquí, allò de dir,
escolta, faig això perquè a la llarga em suposarà un benefici.
No, no, ara.
Vull la recompensa immediata.
Inmediata, sí.
En forma de plaer, en forma de satisfacció, en forma d'ego...
Efectivament, i llavors això et provoca gairebé un estrès,
perquè ho vols ara, sí, i que et surti el resultat,
i que tinguis el resultat, i que sigui beneficiós,
i que tot vagi bé, però no preveus mai demà.
Clar.
Clar, que és el contrari.
És un carpe diem a la màxima essència, no?
A la màxima.
Sí, però vull dir, no sé si això porta enlloc,
però vull dir, si en un moment frenarem,
o farem una reflexió general,
perquè és clar, individual...
No ho sabria dir si arribarem a aquest punt.
Jo tampoc, no ho sé, perquè les coses donen tantes voltes, de vegades, no?
Sí, tot va a teapes, però jo crec que tot això és imparable, no?
És a dir, i molt vinculat a la vida que porten els nanos a les xarxes socials,
que tot és instantàni, immediat, ple, immediat, resposta immediata,
per tant, no faig una cosa que em suposa un esforç,
que no em repercutirà a setmana vista,
és a dir, és impensable pensar en la setmana que ve.
Clar.
Escolta, per què ets de fer això?
Perquè la setmana que ve em anirà bé.
Tira, home, ja...
Ja ho serem la setmana que ve, diuen.
Sí, sí, sí, ja arribarà, ja arribarà.
És difícil entendre quan no ha sigut la teva manera de ser, tampoc, eh?
Perquè això ara parlem d'una cosa bastant immediata, bastant actual,
bastant aquesta immediatesa de les coses...
Tu ets usuari de xarxes socials?
No.
De cap?
No.
Jo només em miro el Facebook.
Em miro el Facebook, aviam que passa, pip, pip, pip, i ja està.
I ja està.
Però no les fa servir, no?
No.
No hi actú.
No, no, no hi entro.
Llegeixo.
diem-ne les actícies.
Llegeixo les coses que diuen allà, que algunes són mentida, podrida.
Bueno, moltes.
Les take news...
Sempre, sempre, sempre n'hi ha hagut mentides...
Sí, sí, sí, que n'hi ha hagut.
Però ara...
Sempre hi ha hagut...
La facilitat d'escampar les que vulguis.
Clar, poden fer robots directament.
Sí.
Robots, i comptes takes, sí, sí, sí, és evident.
Que et fabriqui feix.
Avui no sé que llegia d'un...
article que l'havia fet un robot.
Bé, que l'havia fet una intel·ligència artificial.
No sé què.
Això està a l'ordre del dia.
Clar.
I resulta que...
A més, és una eina potentíssima i fantàstica.
Abans, per desviar una informació, havien de fer trucades els directors dels diaris, eh?
Sí.
Te'n recordes aquell famós ministre espanyol que després d'un atemptat es va dedicar a fer una ronda de trucades per dir que els autors d'aquell atemptat...
Era neta.
Era neta.
Era neta, eh?
Eren els dolents.
El senyor Aceres, concretament.
Sí, sí.
En aquell moment...
De nefasta memòria.
Sí, en aquell moment era més complicat generar aquesta...
A mi has de fer com a mínim trucades.
També és veritat que era més difícil recontrastar-ho.
Sí, clar, perquè tampoc tu posaves una nota revocant aquella notícia falsa i moltes vegades no la veies la nota.
No sortia, eh? Se la quedava direcció del diari del mitjà de comunicació.
Bé, doncs, postergar, procrastinar els grans enemics de l'eficàcia i de la força de voluntat.
Avui en parlàvem amb el Pep, una malaltia que diu que tenim pràcticament tots i totes.
Jo me l'atribueixo.
Però te'n preocupa?
No.
Buscaràs la solució?
No.
No la buscaré a aquestes alçades de la vida.
Jo sí que la buscaré, però ja ho faré demà.
Ah!
Molt fi, molt fi.
Senyor Bel Quintana, com sempre, un plaer tenir-lo aquí.
I ho estar amb vosaltres, amb tots els oïdors nostres, i aquí a l'emissora amb els amics.
Genial.
Ho deixem aquí, escoltem la cançó a l'Empordà, del Sopar de la Cabra.
Home, i tant.
Són tres quarts de dotze, estem a la segona hora de l'Ajusta, com sempre, amb tota l'actualitat del dia.
Ara us deixo com a maig d'excursió.
On vas?
A Blanes.
Oh, molt bé.
Sí.
Passar-ho bé, doncs.
Amb els amics, amb una colla d'amics.
Ben fet, sí.
És molt tocat per la tramuntana, d'una sola cosa pots estar segur, quan més vell, més tocat de l'ala, sempre deia que la matinada es mataria, però cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa.
No té pressa.
ningú.
Ningú m'espera.
Ast aconteceu.
I anar a l'infer no m'interessa, és molt més bonic l'Empordà.
Varen passar amb polles i anys, i en siseta encara aguantava.
Dormint la mona a la vora del ter, però ell mai no s'hi tirava.
Sempre deia que la matinada es mataria, però cap al migdia anava ben entorrat.
Sopriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt.
I anar a l'infer no m'interessa, és molt més bonic l'Empordà.
Somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt.
I anar a l'infer no m'interessa, és molt més bonic l'Empordà.
I quan veig la llum de l'alba, se'm treu les ganes de marxar.
Potser que avui no em suïcidi, potser ho deixi fins demà.
Smooth Jazz 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out,
l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Amb tots vosaltres, veus de la parròquia,
compartim notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat.
Estem en aquesta antena, els dimecres a dos quarts de vuit del vespre,
en repetició els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí.
Veus de la parròquia.
i de la parròquia.
i de la parròquia.
i de la parròquia.
i de la parròquia.
i de la parròquia.
i de la parròquia.
i de la parròquia.
i de la parròquia.
i de la parròquia.
i de la parròquia.
i de la parròquia.
i de la parròquia.
i de la parròquia.
i de la parròquia.
i de la parròquia.
i de la parròquia.
i de la parròquia.
i de la parròquia.
i de la parròquia.
i de la parròquia.
i de la parròquia.
la parròquia.
i de la parròquia.
el 대박ià.
I've had a few, but then again, too few to mention.
I did what I had to do, saw it through without exemption.
I planned each charted course, each careful step along the byway.
And more, much more than this, I did it my way.
Yes, there were times, I'm sure you knew, when I bit off more than I could chew.
But through it all, when there was doubt, I ate it up and spit it out.
I faced it all, and I stood tall, and did it my way.
I've loved, I've laughed and cried, I've had my fill, my share of losing.
And now, as tears subside, I find it all so amusing to think.
I did all that, and may I say, not in a shy way.
Oh, no, oh, no, not me.
I did it my way.
For what is a man, what has he got?
If not himself, then he has not to say the things he truly feels.
And not the words of one who kneels.
The record shows, I took the blows, and did it my way.
Realment és una d'aquelles veus...
De fet, és la veu, no?, que sempre ve de gust, de recuperar i reescoltar.
Set minuts i les dotze.
My Way, Frank Sinatra.
I'm playing AsILLA, I'm playing AsILLA
I'm playing AsILLA.
I found out in a way.
Yo heрывé cuando single was habinoza.
Beat the hit.
I'm playing as well.
Healler Ama 역.
I was going to play as well.
A free story, I'm playing as I was playing as well,
so he was speaking as well,
denuncien un donant de semen
que hauria tingut més de 500 fills biològics
a tot el món
mare de Déu
ha passat als Països Baixos
en un cas que ja es va denunciar el 2017
quan es calculava que en tenia 100
però l'home ha continuat donant semen
a centenars de famílies
una mare dels Països Baixos
ha denunciat al jutjat el donant de semen
amb el qual va tenir el seu fill el 2018
amb l'objectiu que no en pugui donar més
perquè es calcula que ja té 500 fills biològics
la demanda també reclama que es destrueixi el semen seu
que hi ha en clíniques de fertilitat del país
i només es conservi el que està compromès
per a parelles que volen germans
la demanda de la dona té el suport
de la Fundació Dorn Kit
dedicada a defensar els interessos
de les persones nascudes per inseminació artificial
aquesta fundació afirma
que s'ha posat aquesta demanda
perquè l'home
que respon al nom de Jonathan M.
a punt de 41 anys s'ha negat a deixar de donar esperma
el cas d'aquest home
ja es va fer públic fa 6 anys
el 2017 quan es calculava
que ja havia tingut més de 100 fills
amb una desena de clíniques de fertilitat
dels Països Baixos
el límit legal en aquell país
és de 25 fills
per a 12 famílies diferents
perdonant
però les clíniques no comparteixen
les bases de dades
i l'home sembla que es va passejant
i va oferint el seu material genètic
allà on l'hi accepten
que pel que sembla
és a tot arreu
és una autèntica brutalitat
no sé si és legal o no
però èticament bastant reprovable
aquest senyor té 500 fills biològics
arreu del món
la majoria d'ells a Holanda
fills que clar
no saben que són del mateix pare
arriba un punt que quan són tots
tot plegat
és una mica complexa
també avui ha estat notícia
Borifati
direu
qui és aquest senyor
aquest senyor és el pare d'en Sufati
que el van entrevistar ahir
a un programa de la Copa
el Partidazo
i va expressar el seu malestar
per la poca continuïtat
que està tenint el seu fill
en Sufati
al Barça
va manifestar
es va anar escalfant
el van anar punxant
i ell doncs
no va tenir problemes
en manifestar
que si per ell fos
se l'emportaria del Barça
ara mateix
però que ell vol continuar l'equip
va dir que estava enfadat
com a pare
i que el que li molesta
és que en Sufati jugui
tant pocs minuts
el 10 del Barça
es pensen
que mereixen més
això ens passa a tots
tots pensem que el nostre fill
mereix més
el que passa és que clar
no ho podem dir a la ràdio
en el meu cas sí
però no a una ràdio
com la Copa
bé
el que està clar
és que en Sufati
des que es va lesionar
que no es va voler operar
que va optar
per una cura conservadora
no ha acabat de recuperar
el nivell que tenia
perquè segur que si en Sufati
algun dia recupera
el nivell que va tenir
a l'inici de la seva trajectòria
al Barça
no ha de patir el senyor
Borifati
perquè tornarà a ser titular
4 minuts i les 12 del migdia
continuem aquí a la sintonia
de la justa
com sempre
explicant-vos tot allò
que passa a Sant Just
i a la resta del món
combinant-ho amb bones propostes musicals
com aquesta d'Elton John i Dua Lipa
Cold Heard
amb Elton John i Dua Lipa
arribarem a les notícies de les 12
després continuem amb més històries
parlarem d'exposicions
It's a human sign

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!