En punt un quart de dotze, aquesta hora parlem de la xerrada que es farà aquest divendres
en el marc del cicle de la CEA sobre la literatura de Ponent, en aquest cas.
Serà una xerrada amb Josep Camps, catetàtic de llengua i literatura catalanes,
a qui ara tenim l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Per parlar una mica, per fer un petit avançament del que s'explicarà aquest divendres,
es parlarà de la literatura de Ponent, com dèiem que...
No sé si és una literatura que creus que es coneix poc.
A veure, la literatura de Ponent efectivament és una literatura que es coneix poc
i pràcticament es redueix a una sèrie de noms, com podrien ser el nom de Màrius Torres
o el nom de Maria Mercè Marçal.
El que passa és que hi ha molta més literatura de la que aparentment sembla que hi hagi d'haver.
O sigui, hi ha molts més noms que no coneixem.
Molt més noms.
O que el gran públic, per entendre'ns, no coneix.
Exacte.
Llavors, podríem afegir altres noms, per exemple, Josep Vallverdú,
que ha estat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Tindríem una escriptora com Maria Barbal, famosa per una novel·la que és Pedra de la Tardera.
Sí.
O escriptors que en aquests moments estiguen, que es troben a un nivell molt elevat,
o molt conegut del que és la literatura catalana,
com podria ser, per exemple, el Pep Coll.
I estem parlant d'autors coneguts, però després també hi hauria autors que potser no tenen anomenada,
però que són molt interessants.
Posso per cas, un poeta de Lleida molt interessant que diu Jaume Jaletti Garriga.
Sí.
O bé, per exemple, dos germans, Xuriguera, un Ramon Xuriguera,
del qual l'any passat es va celebrar els 50 anys de la seva mort a l'exili,
o bé Joan Baptista Xuriguera, que molta gent segurament només el coneix per un llibre,
que és un llibre que porta per títol els verbs catalans conjugats,
que molta gent que ho ha fet anar,
però és que és autor d'una obra extensíssima i molt interessant.
Per tant, Déu-n'hi-do, perquè a més alguns d'aquests noms que comentaves,
alguns sí que els tenim situats, però que segurament,
no sé si pel fet de ser de ponent tenen menys ressò,
o si ha estat un comú de circumstàncies,
si Barcelona sempre té més força,
no sé què ho atribueixes, que es conegui menys, potser.
Jo penso que el que acabes de comentar seria una barreja de tot.
Hem de tenir present que, clar, que molts escriptors de ponent,
quan han volgut triomfar, no s'han pogut quedar ponents,
sinó que han marxat a Barcelona.
Poso potser un cas molt clar, que és Manuel de Pedrolo.
Però Manuel de Pedrolo, ell és fill de Talerany,
un poblet molt petit de la comarca de la Segarra,
per tot i que la seva infantesi jugantola va passar a Tàrrega.
Però no sé si hi ha molta gent que sàpia que Manuel de Pedrolo és llibre de tal,
posem per cas, però ell, quan va haver de triomfar com a escriptor,
ho va fer a Barcelona.
I, per tant, aquesta podria ser una de les explicacions
que expliquen justament que aquesta literatura
o aquests autors siguin no massa coneguts.
De vegades, quan es parla de literatura segons zones geogràfiques,
potser passa més en països,
però es busquen característiques comunes també.
No sé si en aquest cas ens has comentat autors també molt diferents,
si hi hauria alguna cosa, per això,
algun fil conductor que comparteixin la majoria.
La majoria d'autors el que acostumen a estar més que arrelats
al que seria la Lleida o la província de Lleida
o les comarques de Lleida són autors molt arrelats a la seva comarca.
Poso un exemple, és a dir, el cas de la Maria Marçà Marçal
no s'entén sense la comarca del Pla d'Urgell
i sense el seu poble, que és Ibarres d'Urgell.
O el cas de l'obra de Pep Coll,
és a dir, l'última obra que ell escrit,
que se'n diu Dos Teuts Blancs i Dos Teuts Negres,
no s'entén sense la seva comarca, que és el Pallars.
Per tant, són autors que, més que buscar característiques comunes entre ells,
el que hauríem de destacar és que són gent molt arrelada
a una comarca determinada,
que és la comarca en què ells van néixer
i la comarca on van viure durant molts anys.
Seria el cas, per exemple, també molt pla de la Maria Barbal.
I les novel·les de la Maria Barbal, sobretot les primeres novel·les,
que és Pedra de Tartera,
són novel·les que estan ambientades a la zona del Pallars,
que és la zona que ella va néixer
i on va viure, doncs, de joveneta,
fins que, com ha passat amb d'altres escriptors,
quan va fer 18 anys i va haver d'ampliar estudis,
van a Barcelona.
Clar.
Per tant, exacte, no?
Suposo que, a més a més, això, encara que passin els anys,
no acaba de canviar, no?
No acaba de canviar aquesta, diguem-ne, mentalitat,
tot i que hauria de canviar.
Però avui dia sembla que si no vas a Barcelona
o no et reconeixen editorials de Barcelona,
costa molt.
Clar.
Per tant, per reivindicar més, d'alguna manera,
aquesta literatura, no?,
o per potenciar-la més,
perquè potser tampoc és reivindicar-la,
sinó, doncs, difondre-la més,
què es podria fer?
Una xerrada com la d'aquest divendres,
entenc que és aquest camí, eh?,
però no sé si creus que des dels mitjans
o si hi hauria algun camí
dins de les mateixes editorials
que es pogués fer
per canviar una mica aquesta situació.
A veure, és una situació que costa,
que costa molt, molt de canviar.
Evidentment, tot el que siguin xerrades divulgatives
i fer conèixer
el que són les terres de Ponent
és ideal,
perquè, si no, sempre una mica tenim la impressió
que això és com una mena de forat negre
i que ningú sap realment, doncs, què hi ha.
Però també hauria d'haver-hi l'implicació,
com comentes, doncs,
de les editorials.
Haurien de promocionar aquests autors.
Hem de tenir present que, de vegades,
els autors de Lleida
només publiquen amb editorials de Lleida
i que, per tant, aquests llibres
costen ja no només
d'arribar a Barcelona,
sinó que costen molt d'arribar
a la resta dels països de parla catalana.
Per tant,
l'editorial s'hauria de fer promoció
i donar-ho a conèixer.
I hauria d'haver-hi, diguem-ne,
un intercanvi d'autors i de llibres
a nivell de tots els territoris
de parla catalana.
Perquè ara parlem de Lleida,
però si parlem de zones de fora
de Catalunya,
no qui coneix, per exemple,
els autors que escriuen en català a Alacant
o qui coneix els autors que escriuen en català
a Menorca.
N'hi ha, i de molt bons.
Per tant, és un problema,
de vegades ja no només és un problema,
diguem-ne,
de zones de Lleida
o de la província de Lleida,
sinó és un problema general
a tot el que és el domini lingüístic català.
Clar.
En la situació actual,
per això,
veus la possibilitat
que hi hagi,
amb el fet que hi hagi
també més editorials petites,
doncs potser
que això també ajudi
a impulsar una mica més
el fenomen cap a les terres de Ponent
o intentar difondre
o creus que són coses diferents?
No, jo penso que és bo.
És bo que siguin editorials
i és bo que es publiqui de vegades.
Aquestes editorials petites
es donen sorpreses
perquè s'atreveixen
a publicar llibres
molt interessants
que editorials grans
doncs no publiquen.
Us en poso,
si de cas,
un exemple d'això.
L'any passat
va fer 50 anys,
ho he dit,
de la mort
d'un escriptor
de Menargens,
que es deia
Ramon Xuriguer,
el germà gran
del Joan Batista Xuriguer,
l'autor
del llibre de vers.
Aquest autor
va deixar
una novel·la inèdita
que es diu
Tres nits
i cap editorial
de Barcelona
va apostar
per aquesta novel·la.
I ha apostat
per aquesta novel·la
i s'ha pogut publicar
una editorial
de Juneda
que es diu
Fonoll Edicions,
ha assumit
el repte
de publicar
aquesta novel·la
i ha funcionat
bé aquesta novel·la.
Per tant,
és necessari
que hi siguin
aquests editorials.
El que passa és que,
clar,
aquests edicials
també haurien de tenir
la sortida
de poder arribar
més enllà d'o
que són les terres
on se genera
o on viu
aquest editorial.
Com planteges
la xerrada
d'aquest divendres?
Ara hem parlat
una mica de tot plegat
però no sé
si també llegireu
alguns textos.
Com serà?
Mira,
jo plantejo
la xerrada
sobretot
la dividiré
en dues parts
molt marcades.
La primera part
intentaré
definir
el que és
el concepte
de Ponent
perquè,
clar,
tenim una xerrada
que es diu
la literatura de Ponent
per tant,
què és Ponent?
Perquè,
clar,
hi ha gent que defensa
que Ponent
és,
perquè entenguem,
seria equivalent
a tota la província
de Lleida.
Hi ha gent que diu
que Ponent
només són les comarques
que envolten
la ciutat de Lleida
i, per tant,
hi ha unes comarques
que no tenen res a veure
que són les comarques
de Pirinenques.
Això ho plantejaré
perquè hi ha diverses opcions.
Després,
en aquesta mateixa introducció
el que faria
seria presentar
una sèrie de comarques
i els autors
més importants
d'aquestes comarques.
Alguns ja els he dit ara,
d'altres els diria demà
i que tant són autors
de la comarca
com autors
de fora de la comarca
però que n'han parlat.
Poso el cas,
per exemple,
del Pallars.
Hi ha dos autors
que no són de la zona
però que n'han parlat
de les seves novel·les,
per exemple,
Jaume Cabré
amb les veus del Pamano
o bé el Ramon Solsora
amb la seva última novel·la
que se diu
allò que va passar a Cardós.
Llavors,
faria aquesta presentació general
i la segona part
aniria ja
a dues rutes literàries
que jo com a professor
de secundària
he experimentat
amb els meus alumnes
i els oferiré
a la gent
que vingui a escoltar
la conferència.
Una és
sobre la ciutat de Lleida
i la segona ruta
que faria
seria ja no sobre la ciutat
sinó sobre la comarca
que és la comarca
on jo visc actualment
que és el Pla d'Urgell
i per tant
oferiria
aquest segon itinerari.
I després, evidentment,
la gent que volgués
qualsevol pregunta
qualsevol comentari
estaria content
de poder respondre
que se'm pregunti.
Doncs promets, eh?
Serà molt interessant
aquesta conferència
que es farà
aquest divendres.
Demà a les 8 del vespre
a la sala Piquet
de la Taneu
ara ens ha explicat
també com serà
com està plantejada
el marc del cicle
de les CEAS.
Avui hem pogut parlar
amb Josep Camps,
catedràtic de Llingua
i Literatura Catalana,
que impartirà
aquesta xerrada
demà divendres.
Moltes gràcies.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.