Vinga, entrem doncs a fer una altra de les entrevistes que teníem preparades per avui, ara passant 48 minuts de les 11 del matí,
i tenim amb nosaltres a Maria Rosa Sorribas i a Carolina Urgillers, i ara us explicarem el per què les tenim aquí les dues. Bon dia.
Bon dia.
Ah, les dues. Bon dia.
Carolina, Maria Rosa. Us havia presentat al principi de tot el programa, però anem a fer una mica de recordatori.
Maria Rosa, hem compartit taller d'escriptura, d'escriptura creativa per a dones, potenciat, podríem dir, pel Consell Comarcal, per aquest premi Delta per a dones,
i si no vaig mal encaminar a la Carolina, també hi ha passat alguna vegada per aquests tallers?
I tant, més d'una vegada.
Més d'una vegada. I no sé si fruit d'això directe o indirectament has publicat també un, no, dos llibres.
Dos llibres.
Dos llibres.
Dos llibres que els vaig presentar al Premi Delta, però no vaig tenir la sort de guanyar-los.
No està malament presentar dos llibres. Una nova vida i entre Xemeneies i Talers.
Exacte. Una nova vida és l'últim, oi?
Aquest és el darrer.
Escolteu, abans de res, com que les dues heu passat per aquests tallers, també volia saber la vostra experiència, com han anat, com són aquests tallers d'escriptura per a dones, on es crea molta sororitat, no?
Només són dones, no? Hi ha ambients, puc parlar també en primera persona, no? L'ambient que es crea és molt agradable, no?
I es comparteixen moments força interessants. Com va ser també, com està l'experiència?
O, Maria Rosa, jo la teva la conec una mica més, però la Carolina no, com vulgueu, expliqueu una miqueta.
A veure, per mi han sigut molt gratificants, tots els tallers que he fet, crec que esplugues, però nosaltres som d'esplugues, n'hem fet tres allà, tres o quatre, i aquest últim jo vaig assabentar de Sant Just i vaig dir, boi.
O sigui, n'has fet cinc, ja, de tallers de...
Jo diria que sí, sí. Bé, passen els anys, però n'hem fet, des que es van començar a fer esplugues, que cada any quan li toca, o no sé com s'ho reparteixen als ajuntaments, això no ho sé,
Sí, és rotatiu.
Rotatiu. Jo sempre he anat a tots. I aquest de Sant Just en vaig enterar, i la veritat és que ha sigut molt gratificant, com tots, perquè a més a més coneixes una sèrie de gent, unes inquietuds, gent que, bueno, que escrivim per ple, i en canvi et sorprèn que moltíssima gent diu, és que no he escrit mai, com pot ser?
I, en canvi, es creen uns rotllos molt macos. Vull dir, per mi l'experiència de Sant Just ha estat immillorable. Bueno, no perquè estiguis tu aquí, Mireia, sinó...
No, no, però...
És veritat, com hem viscut, ha sigut cinc trobades, i, bueno, totes amb ganes de més, no? Ens vam quedar totes així, volent dir, ens falta més coses, no?
Sí, tindrà continuïtat. Això jo ho vaig comentar, dic, vosaltres que sou de Sant Just, a veure si tenim bingo i es pot continuar, perquè és una experiència molt maca.
La idea és que, sí, de cara a sètembre a octubre es pugui tornar a reprendre aquest taller. Vam tenir la Mònica Cano, la vam tenir també aquí a l'emissora, i ens va dir, doncs, la bona nova, que era aquesta, que tindrà continuïtat, falta saber quant dates, però sí, sí, tindrà continuïtat.
Molt bé.
I tu, Carolina, com va ser la teva experiència? N'has fet tants, de tallers?
Aquest, o sigui, el Premi Delta es fa gaire dos anys, no sé si ho sabeu.
Sí, és bianual.
Per això aquest any li tocava a l'Ajuntament d'Esquí de Sant Just, i per això s'ha fet aquest curset, la Mònica, aquí a Sant Just.
Sí.
Jo, com la meva companya, doncs, ens ho passem molt bé, i, a més a més, la professora, que és la Mònica Cano, és una persona increïble, vull dir, que ella et motiva i et fa somiar, no?
Et dona un tema, et fa que el desenvolupis, i no te n'adones, i vas fent, vas fent, i dius, ostres, no, tu no has res a llegir.
Això ho he fet jo amb mitja hora, perquè ens donava, aquí no sé com ho ha fet, però, a part d'aquests Premis Delta, nosaltres hem fet curcets, molts curcets amb elles, allà hi havia la Pepita.
I llavors ens donava un tema, qualsevol tema, ens deixava mitja hora per desenvolupar-lo, després el llegíem entre totes, i deies, amb mitja hora, com he pogut inventar-me tot això?
I és perquè ella et motivava molt, i a part que a tu també t'agradi fer-ho, no?
Per mi, com ell, llavors, a mi m'encanta, m'han encantat aquests curcets, perquè he pres moltíssim, i la prova és que em vaig atrevir a començar a escriure el llibre, i estic molt contenta.
Aquest últim, doncs, està agradant molt, fa quatre dies que l'he tret, i ara l'hi diré a la meva companya, em paren pel carrer, i em diuen, escolta, m'ha encantat, no m'ho esperava pas, i això és una satisfacció.
I tant, i tant, i tant. Gràcies als tallers vas poder escriure, o creus que haguessis fet igualment, independentment, d'haver fet aquests tallers o cursos?
O sigui, a mi, encara que m'agradava escriure, si no hagués sigut per aquests tallers, no, perquè és que et fa desenvolupar la imaginació, i t'esforces, no?, perquè potser tu, a casa teva, et dius, bueno, què vaig a fer ara, escriuré qualsevol tema? No.
I aquí, amb aquests cursers, com que ella et marca una ruta, et diu, doncs, ara avui parlarem, per exemple, del, no sé, del temps, o parlarem del temps mitjabal a les dones, de la repressió que hi havia, i llavors comences a escriure, escriure, i llavors, vull dir, quan acabem d'escriure, totes llegim el que hem escrit.
Que això és molt important, sí. Sembla una tonteria, però el compartir, perdona que et talli, el compartir, aprens molt del resta de companys, vull dir, però més del que et pots imaginar, perquè t'has d'una informació que tu després la pots aplicar, que és molt important, qui escrigui, que algú el llegeixi, i ho comparteixi, si no, no té sentit l'escriptura.
És nutritiu, no? A part del diari personal que tu facis com a neteja interior, això és una altra història, però el que és l'escriure per escriure, si no pots compartir això, i el ple deia de poder fer un llibre, i la satisfacció que la gent et llegeixi, agradi o no agradi, vull dir, és molt important, també.
Perdó, que t'he tallat.
No, no, no. A més, et motives més, no?, perquè llavors cada una diu la seva, doncs, mira, a mi m'agradaria, a mi això que has escrit, jo ho faria d'aquella manera, pots agafar la idea o deixar-la com l'escriure.
La remsa altres inputs, no?
Exacte. Però a més, també és curiós, perquè una vegada llegim, encara que ningú sàpiga que ell ha escrit, que tu l'has escrit, no posa el teu nom, cada una ja té un estil.
I sense saber qui l'ha escrit, tothom sabem qui l'ha escrit, clar, perquè tenim totes ja una manera de fer, una manera d'escriure, ja tenim una ruta que ja anem seguint, no?, i llavors vull dir, nosaltres ens ho hem passat molt bé, a part de que després, a part de l'escritura, doncs, també hem fet altres tipus d'activitats, com culturals, sortir a museus, anar, per exemple, a l'espai Brosa, i després sobre el que hem vist escriure,
comentaris, hem fet moltes coses que són molt enriquidores.
Escriure, jo crec que és molt personal, tot i que no sempre parlis de coses que t'han passat, però en el fons escrius des de la teva visió, que són coses que has viscut, no?, o des de la teva perspectiva, no sé si en aquest llibre, Carolina, Una nova vida, potser té una mica d'això.
Bé, o no?
A veure, aquest no té res a veure amb el primer, perquè a mi em diu, tens una línia a seguir? No, m'agrada inventar-me coses, que ni no m'agrada fer algun espai.
Sí, no té cap tipus de connexió, eh, diguéssim.
No, exacte. Llavors, aquest, vull dir, és una història que comença el 1914 i acaba el 1935, l'entrada, el dia que entren els nacionals.
Per tant, tenim un ventall de dades i de coses que passen des de la Primera Guerra Mundial, des del 1918 amb la pesta espanyola,
després ja ens anem d'altra vegada cap a la banda de l'exposició, el 1929, o sigui, dins explico la història de dues generacions d'una família
i van intercalades amb la història que en aquell moment està vivint Catalunya, o Espanya, vaja.
I té part teva, també?
Això no es fot dir.
Si no faríem espòilers, no?
Exacte.
Clar, clar, clar. Però al final sí, no? Hi ha uns objectius, sempre, davant de la història que expliques.
De tota manera, vull dir, la persona que em coneix, quan acabi de llegir, jo crec que l'indivinen a moltes coses.
No sé si l'has llegida, ja l'has pogut llegir, i pots respondre aquesta pregunta de si té part o no de l'escriptora, de la persona.
Bueno, ella ho sap perquè em coneix moltíssim, fa molts anys que ens coneixem, com 30, quants anys sembla que ens coneixem?
Déu-n'hi-do.
Per tant, no li puc amagar les coses.
No li pots amagar res, no?
No.
I les dues, crec que formeu part, ara em corregireu, d'aquesta associació de dones escriptores d'Esplugues,
si bé en vau formar part o vau estar a l'inici, no sé si actualment encara funciona i hi ha activitats, no? Hi ha moviment?
Sí, a veure, jo de primer passo a la Carolina perquè ja està a la Junta.
Les dues vam formar part al primer segment quan es va crear, perquè en un moment donat el grup,
perquè nosaltres hem fet molts cursets a Esplugues durant molts anys,
es va preocupar, entre cometes, a les dones es tenia, bueno, tallant moltes activitats
i una d'aquestes era el taller d'escriptura i crec que l'hem fet durant 10 anys amb la Mònica Cano, ben bé.
I ha estat perfecta.
Va arribar la pandèmia o abans de la pandèmia i es va acabar.
Va quedar aturat.
Tot, sí. I, perdó, que ara m'hi perdó.
Llavors nosaltres com a grup hem consolidat molt el grup de dones, no?
I llavors vam pensar, ah, podíem fer alguna cosa més.
I llavors vam pensar, i si fem una associació en què promovem l'escriptura o presentar llibres
o fer activitats esculturals, anar a una biblioteca i d'allà posar-nos a escriure,
totes aquestes coses vam pensar, bueno, ho mobilitzem i va sorgir la idea d'això, no?
O fer algun miniconcurs per Sant Jordi quan es podia, perquè els nanos escrivissin i regalar alguna cosa.
O sigui, d'això va sortir tot el moviment de fer això, no?
I estem, sí, estem actives.
I, bueno, jo ara soc sòcia.
I la Carolina està...
Si no estàs a la Junta, però la Carolina sí que està...
La Carolina està a la Junta, no?
La presidenta és l'Anna Maria.
Jo sóc la secretària.
La secretària.
Jo sóc la secretària.
El que passa que, com ha dit ella, quan va haver-hi la pandèmia, doncs ho vam haver de deixar.
i de cara al setembre, si tot funciona com fins ara, tornarem a reemprendre les activitats,
doncs a fer sortides culturals, perquè, clar, hi havia moltes sòcies, però al no fer res s'han donat de baixa.
Per tant, ara estem als mínims, no?
Tenim el grup de sempre, però no hi ha sòcies noves.
I llavors aquesta és la feina que hem de fer, tornar a fer propaganda perquè hi hagi sòcies noves.
I ja està.
Escolteu, abans de marxar, que se'ns acaba el temps,
i ens queden segons per connectar amb Catalunya Ràdio,
on poden trobar el llibre, Carolina, si volen comprar-lo, adquirir-lo d'alguna manera?
Sí, doncs està de la llibreria d'Esplugues.
Sí?
Sí.
De la carretera...
A la carretera, ja a l'Ajuntament.
Sí.
La llibreria Esplugues, que es diu.
Una nova vida, eh?
Una nova vida.
No, aquest no.
Ah, el primer, deies.
El primer, el segon, deixamanelles i de l'est.
Aquest està a la llibreria d'Esplugues.
I, bueno, ara intentaré, perquè, clar, el dia de Sant Jordi va ser un dia molt fatídic.
Sí.
I no es va vendre tot el que s'havia de vendre.
I llavors intentaré fer alguna altra presentació,
perquè ja vaig fer-la a la biblioteca d'Esplugues,
de l'Era Miquel,
i va anar molt bé.
Estic molt contenta, la gent va participar,
i va venir molta gent,
però ara necessitaria fer una altra presentació,
i ja buscaré algun lloc per fer-la.
Aquí la biblioteca és un bon lloc, eh, també.
Jo l'he dit.
La biblioteca és un margarit.
Jo l'he dit.
Ara, potser, si ens dona temps,
ens acostarem,
perquè primer no sé si s'ha d'anar a parlar a l'Ajuntament,
no en tinc ni idea.
Això no ho sé,
ho mirem fora de micròfons, en tot cas.
Carolina i Maria Rosa,
moltíssimes gràcies per venir,
em sap greu,
perquè hem de marxar i hem de connectar amb Catalunya Ràdio,
però gràcies,
ha estat un plaer tenir-vos aquí,
i espero donar-vos a escoltar,
a sentir i a veure,
de nou parlant de literatura en clau femenina.
Que vagi molt bé.
Gràcies.
Moltíssimes gràcies.
A tu, moltes gràcies.
Moltes gràcies.