Gairebé un quart de dotze del migdia
seguim al Just a la Fusta
i a aquesta hora tenim el telèfon
a la Montse Martín del Casal de Joves
per parlar d'una exposició
que s'inaugura demà. Hola, bon dia, Montse.
Hola, bon dia.
Demà s'inaugura una exposició sobre els 20 anys del Casal.
Demà, sí, sí.
Què hi podrem veure, a aquesta exposició?
Doncs mira, molt material que m'ha anat guardant.
Em sento a mi mateixa.
Et sents amb rebot?
Sí.
No sé molt bé.
Això a vegades depèn de la trucada.
Vale, vale.
Doncs és tot el material que m'ha anat també guardant
aquests anys que el Casal fa que funciona.
Cartells, festes, fotos,
alguns rollers que hem fet amb totes les fotos
que tenim guardades digitalment,
que les tenim a l'ordinador.
I, bueno, compartir-ho amb tothom
que vulgui veure una mica,
des que es va inaugurar,
que estava l'edifici en construcció,
tot el material gràfic
que hi ha d'aquella època
i com han anat passant els anys
les diferents agendes,
diferents cartells,
tot el que hem anat guardant
tots aquests anys.
Han passat ja 20 anys,
que es diu ràpid.
No sé quants anys fa que hi ets tu,
al Casal?
Doncs 14.
Catorze, sí, pràcticament,
vaja, no els 20 anys,
però molts.
No, tampoc.
Com ha evolucionat el Casal
des que tu hi vas entrar?
Doncs ha canviat moltíssim,
però jo crec que el valor del Casal
és que sempre està...
el reflexe de la gent jove
que hi havia aquí a Sant Just
i que el sentien molt seu.
I llavors sempre tot el que es feia
aquí al Casal
era molt proposta
de la gent que...
dels joves,
de les entitats juvenils,
i això ha fet
que sempre estigués molt viu.
Ha canviat,
perquè la realitat ha canviat,
hem passat èpoques...
Toc a la crisi
hi havia més preocupació
per temes laborals,
per temes formatius.
ara hi ha una presència
més gran de joves
a partir de 12 anys,
un més ús del Casal
a nivell lúdic,
a nivell de tallers...
Moltes coses,
de veritat,
han canviat.
Com deies,
el Casal de Joves
s'ha organitzat des de festes,
tallers artístics,
tallers d'ajuda
a l'ocupació juvenil...
Quina diries que és la tasca
en general del Casal de Joves?
Quina és la seva missió?
La seva missió
és que els joves...
Jo crec que és
que facin la seva metamorfosi,
el seu camí,
el seu canvi,
que puguin destacar coses
i puguin saber
quines són els seus interessos,
que es descobreixin a si mateixos
i que...
Donant-li valor
a les propostes
que fan les entitats,
són joves inquiets,
joves que volen saber
què volen a la vida,
totes aquestes coses,
un centre juvenil
el que fa és
desenvolupar el jove
però amb tot el seu potencial
perquè es coneixi ell mateix.
És molt maco, eh?
A mi m'agrada, vaja.
I perquè ens fem una idea
de què s'hi fa el Casal de Joves,
quins són els projectes
que teniu ara en marxa?
Mira,
hi ha un projecte
el Casal de Funcionament Quotidià,
que és el fer ús de les sales,
fer ús d'apuntar-se als tallers,
de les activitats que es programen,
el que seria la programació base,
els diferents espais
i el punt d'informació juvenil,
que és un altre bloc enorme.
Ai que bé,
ara no em sento.
No sé què has fet,
o jo.
Ara et sents, doble?
No, ara no, ara no.
No?
Mira, doncs,
és algun tema de trucada, eh?
És un descans,
perquè és una mica raro
quan et sents com a ell.
Si no,
has de treure l'orella
de l'auricular
mentre parles
i només parlar.
Sí, clar, clar.
Com si fos un micròfon.
Sí, sí.
Doncs digues.
Doncs això,
com a projecte,
també molt important
que ha començat
en els últims anys
és tota la mobilitat internacional,
el servei d'assessoria
de mobilitat,
els intercanvis,
que precisament avui comença un,
que som nosaltres
país que acull aquest intercanvi,
i diferents coses
com els bucs d'assaig,
els espais liles,
que són els espais
d'empoderament
per les noies
que s'han dissenyat
des d'allà fa un any,
tot el que m'ho va casar,
no sé què més dir-te,
tots els projectes petits
que es van movent aquí dins
però que van generant
activitat
al casal d'estiu,
les activitats de l'alcances,
bé,
tot això.
A la ràdio
hem parlat força
també dels projectes
d'intercanvi,
fins i tot
ha vingut aquí
alguna persona
a parlar-ne
a nivell personal,
l'Aroa també
en parla sovint,
quin és aquest projecte
d'intercanvi
que ara teniu
proper?
Mira,
proper,
com que avui
estan recollint
la gent a l'aeroport,
que ha començat avui,
arriba,
en total
participen 38 jugues,
38 persones,
i venen
de 3 països
diferents,
de 4 països
diferents,
comptant
Espanya,
estaran aquí
una setmana,
fins dilluns que ve,
i,
bé,
faran moltes activitats
aquí a Sant Lluís,
estaran presents
a Sant Lluís
al carrer,
no sé,
que és una gran
experiència.
I quina ha estat
l'experiència
dels joves
d'aquí
que han marxat
a fora?
Us han dit
coses de com
els hi ha anat
l'experiència?
En general,
molt bé.
Tothom ha vingut
amb una...
Suposo,
és un creixement
per ells,
és una experiència
nova,
i sortir fora
sempre t'aporta
coses,
sempre t'enriqueix.
Els que han vingut,
en algun cas
hi ha hagut
alguna...
Ai,
a l'allotjament,
no ens ha agradat
o coses així,
però en general
és molt positiu.
Està molt ben muntat
l'Erasmus.
Suposo que és
una experiència
molt enriquidora,
també és molt interessant
tots aquests tallers
que em deies
que feia
o d'ocupació juvenil,
sobretot
en l'època
més de crisi,
ara fent repàs
de tots els anys
del casal.
Hi va haver molta gent
que trobés feina
gràcies al casal?
Que jo sàpiga,
hi va haver gent,
sobretot després
de fer coses molt concretes
com el que vam fer
del curs
de conductor
de carretilles
o de toros,
que aquest...
Jo sé que dos o tres
nonos van trobar feina
gràcies a aquest carnet,
perquè el demanaven
expressament les empreses.
També hi havia tot el tema
de manipulador d'aliments,
que també els obria
alguna porta més,
ajudar-los a fer els currículums,
enviar-los,
preparar-los
per les entrevistes.
Es va començar tot el tema
de la garantia juvenil,
que inicialment
ara existeix
al servei enllaç,
que també està vinculat
molt al casal
i que ho porta la Sara
i que fa assessorament,
però en els primers inicis
vam començar nosaltres
fent la inscripció
a la garantia juvenil
i la guia
per als nanos
perquè poguessin accedir
a aquests programes.
I d'aquí sí que va sortir
gent que va anar
trobant el seu lloc,
clar,
a les ofertes,
que les mantenim
el més actualitzat possible
i sí que va ser
un punt de referència
per venir a portar currículums,
a veure què feien
amb els currículums
i continuarem
a ser en contacte
amb tota aquesta xarxa.
Suposo que
al Casal de Joves
ens hem dit
s'organitzen festes,
tallers,
artístics,
però pels treballadors
suposo que
quan algú
troba una feina
o té una molt bona
experiència d'estranger
s'ha de ser molt
gratificant, no?
Sí,
què t'haig de dir jo?
Per tots nosaltres
és molt gratificant
la feina que fem.
Tot l'equip del Casal
fa temps que està aquí
i és que
ens creiem
molt al projecte.
Llavors,
qualsevol cosa,
que aconsegueixi
un nano una feina
evidentment
t'ha omplut d'alegria,
però que vegis
com canvia
un nano
que potser
entra amb 12 o 13 anys
amb,
jo què sé,
amb algun tipus
de conflicte a ell
o que no sap què vol
o que a l'escola
no li està anant bé
i que tu el veus
que va evolucionant
i que troba el seu lloc
és un motiu també
molt gran
de satisfacció.
Com dèiem,
aquesta exposició
que s'inaugura demà
és per celebrar
els 20 anys.
Teniu algun acte més
previst
per commemorar els 20 anys?
Mira,
acabarem
en novembre
amb un festival
d'arts escèniques
que farem
amb un recull
de gent
que havia passat
per aquí,
pel Casal,
de diferents
disciplines artístiques
i que vindran
a fer
el seu número,
la seva actuació
al festival
d'arts escèniques
que serà
el 3 de novembre.
Molt bé,
doncs segur que
en parlarem també
aquí a Radio d'Esvern.
De moment,
demà,
s'inaugura
aquesta exposició
per celebrar
els 20 anys
del Casal de Joves.
A quina hora serà?
A les 7.
Esteu convidats
i us guardem
un trosset de pastís,
una copa de calga
i esteu convidats.
Molt bé,
doncs demà
a les 7
qui vulgui
acostar-se
al Casal de Joves
a aquesta inauguració
queda convidat.
Molt bé.
Moltes gràcies,
Montse.
Moltes gràcies a tu.
I bon dia.
Vinga,
adeu.
Adéu.
Hem parlat amb la Montse Martín
del Casal de Joves
per comentar
el que es podrà veure demà
a la inauguració
de l'exposició
dels 20 anys
d'aquest equipament
i per fer una mica
de repàs també històric
del que ha representat
el Casal de Joves
per Sant Just.
Nosaltres ara posem
una mica de música
i de seguida tornem
amb la tertúlia
dels dilluns.
Fins ara.
ens vam retrobar
una nit d'estiu
en un cicle especial
de cinema
francesa
La Fresca

Ja veuràs
Si tens ganà o vols aigua
tu mateix
pots fer
pots fer
com
si fossis a casa
La manera
com va dir
bona nit
i va picar
l'ullet
era fàcilment
malinterpretable
Vaig augurar
una nit
per la posteritat
fer un cim
fer un 8.000
fer quelcom
difícilment
igualable
però
ja
no
passava
res
Només
aquell silenci
trencat
pel meu somier
Potser
no era el seu tipus
millor
que no
fer
res
I en
una
pareta
al fons
I em pres
en blanc i negre
i hi havia
un pòster
d'en Babart
Potser
ell podria
dir-me
perquè
em ballava
cap
Ai Jean-Luc
Ai Jean-Luc
Vull entendre'o
prou
no puc
Ai Jean-Luc
Ai Jean-Luc
Ai Jean-Luc
Ai Jean-Luc
Ai Jean-Luc
Vull entendre'o
prou
No puc
Ai Jean-Luc
Ai Jean-Luc
Ai Jean-Luc
Fins demà!
Una dona és una dona, no et vulguis tant se val.
L'endemà vam esmorzar.
Ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar
ella em va fer un petó que encara no s'interpreta.
Tu li gasos.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc,
vull entendre-ho, però no puc.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc,
vull entendre-ho, però no puc.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Mai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Ai, Jean-Luc.
Ai, Jean-Luc.
Ai, Jean-Luc.
Ai, Jean-Luc.
Ai, Jean-Luc.
Ai, Jean-Luc.
Ai, Jean-Luc.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gairebé dos quarts de dotze del migdia seguim el Just a la Fusta i a aquesta hora tenim la nostra tertúlia habitual dels dilluns amb la Palmira Badell. Hola, bon dia, Palmira.
Bon dia a tothom.
Amb la Carme Amador, bon dia.
Hola, bon dia.
I amb el Carles Bas. Hola, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Parlàvem aquí fora de Rataneu, que ja es va estrenar. Com va anar aquesta estrena, Palmira?
Jo estic molt contenta. Bé, va venir gent, va aplaudir, jo em vaig emocionar i la gent, és a dir, l'elenc se'n va sortir molt bé perquè hi havia nenes petites, bastant jovenetes, que ho van fer molt bé.
i, bueno, jo estic molt contenta. Ara, la Carme, que va anar d'espectadora, és la que ho ha de dir i és la que t'has de creure millor.
perquè, esclar, jo no sóc objectiva.
No siguis tan modesta, que va ser un èxit, que el pagador, la gent, no se'n va passar pipa, estava Rataneu a tope, perquè hi ha vegades, que depèn quines coses...
Era la sala grana, més o menys.
La sala grana, eh? Estava a tope, perquè moltes vegades a ser que allò era una miqueta...
Dos quarts de set, era.
Dos quarts de set, un dia de festa...
Va començar una mica més tard, perquè érem conscients que hi havia notificacions que deia a dos quarts i n'hi havia qui deien a les set.
Llavors, per respecte al que li havia arribat a les set, vam dir, doncs, mira, retracarem una mica, i, a més a més, com que vam sortir primer a fer el manifest,
doncs, així, d'aquesta manera, qui vingués a les set podria veure l'obra sencera.
I quin era el preu de l'entrada? Perquè crec que també hi havia hagut una mica d'embolic, pot ser això?
Uns socis de l'ateneu, pot dir-ho jo.
Sí.
6 euros. I els no socis, 8 euros.
D'acord, perquè crec que hi havia una pàgina d'Ajuntament, o el fulletó posava que eren 10.
No, 8.
Eren 8, 8.
Ho havia vist... Un segon, eh? Deixa'm-ho consultar.
No, no, 8.
El que anava pensant pagar-ne 10, que li diguin 8, doncs, no es queixarà.
Sí, sí, mira, el fulletó de les festes de tardor, el tríptic, diu, preu 10 euros, socis 5 euros.
No, no, però això és fals.
No, doncs, no.
Home, sí, confusions que hi ha.
Sí, però encara hi havia prou gent, perquè, clar, 10 euros...
Per una família, imagina't, clar.
I aquí diu que és a les 7, també.
I aquí diu que és a les 7, que això, que jo li havia dit a la Mèrie, és a les 7, i ella em va dir no, no, sí, sí, mitjà.
Sí.
Bé, com que hi ha hagut aquesta confusió, per això es va retardar.
Sí.
Que jo sempre en soc contrària, però aquesta vegada que s'havia de fer.
Però ja hem dit, també, que són 6 euros i 8.
Sí, sí, sí, no, ho dic per deixar clar, perquè com que hi ha hagut una mica aquesta confusió,
perquè la gent tingui clar que el preu és aquest que hem dit, 8 euros pels meus socis, 6 pels socis.
I diumenges seguirà sent 6 i 8, i a dos quarts de 7.
I a dos quarts de 7, d'acord.
Doncs ho anoncerem des de la ràdio per veure si podem refer aquest malentès.
Molt bé, doncs, mira, ens alegrem que fos un èxit i que s'omplís de gom a gom la sala grana.
Sí, ens vam passar molt bé, perquè és que era, aviam, tota la gent del poble, no?
Molta gent del poble que va participar amb això, nosaltres, quan van sortir la Jet Set, per dir d'alguna manera.
Clar, nosaltres, com que no sabíem de massa com estava plantejat el tema,
la Mary i jo ja ens vam fer la nostra pel·lícula.
Aquests senyors no saben on han vingut.
Quina Jet Set?
Jet Set, Jet Set.
Hi havia dues llotges, que, bueno, les llotges estaven reservades per la gent que havia de participar, que eren les seccions.
Hi havia dues llotges que hi havia als del Vall de Saló.
Els del Vall de Saló havien de sortir a ballar al Vall de Ram quan la rata explicava que a ella li agradava molt veure com feien el ball,
perquè les senyores anaven molt mudades.
I aquestes senyores van venir molt mudades.
Amb esmoquin i tot, eh?
I els senyors anaven, però anaven elegantíssims, esclar, anaven de festa major.
I, esclar, la gent pensava, carai, aquests...
S'han perdut.
Aquests potser s'han perdut.
S'han perdut.
I no, no, eren els del Vall de Saló que van venir.
Com que no sabíem de què anaven, les que estàvem a la platea, aquests no saben.
Aquests no saben.
S'han equivocats.
Pensen que anaven a l'òpera, no?
Sí, perquè, clar, anaven elegantíssims tots, sí.
Anaven molt macos, és veritat.
I com va...
Tot tenia una explicació.
L'època dels valls de Saló i tal, molt bé.
Sí, perquè ara la gent va ballar normal.
Però abans, quan hi havia un ball, la gent es mudava i les noies estrenaven vestit.
Sí, sí, per anar...
Com era allò de la sardina?
Ah, no.
Jo no ho havia sentit mai, això, eh?
No, no, és que tancaran la ràdio, tu mateix.
No, home, no.
Si no, hem tancat pare i...
Aviam, la gent anava a ballar a Taneu i a centres, perquè no era com ara, que hi ha discoteques ni coses d'aquestes.
I les noies ens posaven en un cantó i els nois en un altre.
Llavors, les noies estàvem allà esperant que vingués.
Vols ballar amb mi?
Sí, sí, una tonteria, sí.
I llavors...
Jo els anava a buscar, eh?
Perquè com que eren amics...
Sí, però és que tu ets menys gran que jo.
Sí, i jo soc molt descarada.
I llavors la gent es filtrava per les cantonades de la Taneu, les coses més fosquetes, i perquè el toqueteu i tot aquestes coses no ho vam inventar nosaltres, eh?
Ja estava, eh?
I llavors dic que s'aprofitava per anar a refregar la sardineta.
Això ho has dit tu, per fer més fina, per fer més fina.
Però pensa que a Sant Jús no fèiem això, nosaltres anàvem a rembar l'api, dèiem.
Bueno, doncs mira, jo he volgut ser més fina.
A rembar l'api o a refregar la sardina.
Sí, sí, bueno, perquè tota la vida ha existit això.
Són frases.
Són frases, i clar, no hi havia la llibertat que hi ha ara, que no passa res, ara us aneu a la parella,
la nit a dormir tranquil·lament, i demà tant dia, farà un any, no passa res.
Però abans era tot clandestí, o què?
Tot clandestí, vull dir...
Era clandestí, però també es feia, eh?
Sí, esclar, que es feia.
Anàvem al cine, al cine i t'es remengaves el braç aquí, tot així, amb el braç de l'altre,
així, per tocar carn.
Què dius?
Si no sabeu d'on venim.
Si no, no seríeu aquí, eh?
Sí, sí, sí.
I els mancos de l'última fila del cine, què?
Els mancos de l'última fila.
Bé, sempre es havia dit...
Tancaran la ràdio, eh?
Fixa't, sempre es havia dit, si els pits fossin bocina, no es podrien entrar al cine.
I els mancos de l'última fila.
Els mancos?
Sí.
Això no ho sé.
Ara t'ho diré aquí, després, que no.
Ja vull continuar venint aquí.
Val, val, val.
Carlitos, tu sí que ho saps, oi que sí?
Sí, sí.
Ah, ja m'ho explicareu jo, perquè jo soc de poble.
Entrava l'acomodador amb la llinterna, a posar-los la llinterna a la cara.
Sí, a la cara, sí.
No saps que són els mancos de l'última fila?
No, la veritat, no.
Bé, això que és més...
Ja et dic que jo soc més innocent.
L'acomodador, bueno, que entrabes al cine i hi havia l'acomodador, que això ara vosaltres no...
No sabeu què és l'acomodador.
No sabeu què és l'acomodador.
Abans d'entrar amb el cine, i si ja havia començat la pel·lícula i estava a les fosques,
un senyor amb una llinterna...
Amb una llinterna t'acompanyava.
Ens acompanyava, i li donaves una propina.
De això encara n'hi ha, però sense propina.
Ah, n'hi ha, sí.
En pocs cines, però alguna vegada sí que ho he vist.
Sí, potser, però hem pensat que sí que...
El teatre, el teatre sí que hi ha.
El teatre sí, sí.
Però i aquests anaven quan ja estava la pel·lícula, perquè les pel·lícules les podies repetir dos o tres vegades, eh?
Nosaltres entravem a les tres i sortíem a les deu de la nit, eh?
Que les sabies de memòria, no?
Sí, les podies repetir. No és com ara que acaba la pel·lícula i tens que sortir.
No, no.
I en feien dues.
En feien dues, el Nodo i Varietés, alguns puestos.
No, el Varietés aquí no en feien.
Tu no, perquè ells som de ciutat.
A vosaltres sou de City.
Sí.
I llavors entrava el acomodador amb la llinterna, a tots els de l'última fila.
Bé, ja està. Ja ho del manco, ja t'ho diré després.
Bé.
El manco fora de micròfon.
Sí, sí, sí. Bé, pensa una mica només, eh?
Sí.
M'ho estic imaginant.
Doncs ja està.
Bé, que cadascú faci...
Que faci la seva pel·lícula.
La seva pel·lícula.
No explica res de l'altre dijous.
Era la societat que hi havia...
Sí, esclar, que abans, sí.
I per durar-te un petó amb una persona havies de fer mil típics jocs, mare de Déu, amagar-te les porteries de les escales.
Jo també...
Jo tinc 95 anys.
Jo.
Aquesta situació és debuta que com més plenició hi havia...
Més ganes.
Més ganes.
I més enginy.
I més enginy.
T'ho conseguia l'ho que estava a fer.
Abans de parlar del tema que suposo que tots tenim al cap, jo voldria parlar de la festa que hi va haver divendres.
El seguici.
El seguici.
Em va agradar?
Molt.
Em va agradar molt.
M'ho vaig passar molt bé.
Jo no sé si la gent que ens mirava s'ho va passar bé.
Suposo que sí, perquè bé es va quedar, no?
Però em va agradar molt i a més la participació, haig de dir que hi va haver participació d'en molta gent d'Esplugues,
que va venir a formar part de l'orquestra.
El director, que és el mestre que ens fa classes de gralla, va fer la música expressament per aquesta festa i va ser molt maca.
I potser el que el feia maca era el fet de ser de nit.
No ho sé.
Potser sí.
A mi el que em va agradar molt és que hi participava gent de totes les edats.
Sí, això també.
Hi veia gent de totes les edats.
A veure, justament ara, a la colla gegantera, hi ha entrat gent jove, amb criaturetes molt petites,
i això la veritat és que fa bonic.
perquè, primer, que els gegants segueixen sent unes figures de pes, i els geganters es fan, els que porten els gegants es van fent grans,
i de la mateixa manera que ens hi vam trobar nosaltres els que vam començar, quan van entrar els joves, que encara els hi diem els joves, ara ja no els hi podem dir, perquè ara ja n'entren uns de més joves.
I, bueno, quan va ser això, que no em vaig enterar?
A mi em tranquil·litza que entri gent jove, perquè són més forts, i perquè vol dir, doncs, que hi ha una continuació.
O quan va ser això?
Això va ser divendres.
Això va ser divendres.
I per què no em vaig enterar, jo?
No ho sé, no ho sé, perquè no te'n vas enterar, que no tens el programet petit, doncs, en el programet petit ho ha de posar.
Mira, et pots agafar si vols.
No, sí, el tinc, sí, el tinc.
Doncs va ser el primer seguici de Festes de Tardor, i mira, va estar molt bé.
Sí, va ser molt maco.
Doncs no em vaig enterar.
Sí que hi ha coses a revisar, com tot, tot sempre hi ha coses, a més, sent la primera vegada, vam fer una cercavila,
i vam passar pel carrer Monistrol, i al carrer Monistrol n'hi havia ningú.
Tothom devia estar tancat a casa seva, i a més a més fa pujada.
Això és possible que s'hagi de revisar, però, a veure...
Com el carrer Monistrol té un pecat, eh?
Tothom estava content.
Sí.
Sí, sí.
El carrer Monistrol i el carrer Monistrol s'haurien d'entrar.
I ahir també la festa dels castellers, també, molt bé, eh?
Sí.
Els d'Esplugues estan fent ja unes...
Home, vam fer un castell de buit.
Els cargolins.
A mi em fan patir tant.
Sí, jo també.
Jo també pateixo, però m'agraden molt.
Sí, sí, jo pateixo.
I també és una cosa que també hi ha participació entre Esplugues i Sant Just.
A veure, això d'aquestes colles castelleres ha de sortir de la gent, i hi va sortir Esplugues.
Doncs aquí...