I entrem a parlar directament d'aquesta 35è edició del concurs de prosa i poesia per a no professionals
amb la Marta Mossach, responsable del Servei Local de Català. Marta, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Bon dia, ben tornada a la misura. Gràcies per venir fins aquí.
Recordem també que et poden veure a través del canal de YouTube de Ràdio d'Esvern, també,
que emetem les entrevistes, també des d'allà.
I introduirem una mica la temàtica a la qual parlarem bàsicament centralment,
que és aquest concurs de prosa i poesia,
tot recordant que les xifres d'obres presentades cada any han anat, si més no,
no sé si incrementant-se, però vaja, han estat unes molt bones xifres.
Imagino que aquest any tornarem a rondar aquestes 400 peces, 400 obres.
No, 322 van ser l'any passat, que va ser rècord.
Va ser rècord, 322, eh?
Sí, perquè, mira, tinc les dades dels últims 15 anys i el 2019 hi va haver 311.
I va ser l'any que hi havia més obres presentades.
I l'any passat, sí, el 22, doncs 322.
Molt bé, un èxit, perquè, a veure, són persones no professionals
i gent que l'únic que li demanes és que expressi els seus sentiments,
que s'atreveixi a presentar les obres, perquè no tothom s'hi atreveix,
i tots, des de nens fins adults, és a dir, que està molt bé.
Què podem dir d'aquesta 35a edició del concurs
per a aquells que potser no ho coneguin encara, a hores d'ara?
Sí, doncs, simplement això, que poden...
Si tenen alguna poesia, un poema o un grup, no?
De poemes, un recull o així de poemes,
poden presentar-los
i si tenen una petita...
Perquè, com a molt, és una prosa de màxim tres fulls.
Llavors, clar, són...
Una petita història, no?
Històries curtes, històries petites que vulguin ensenyar-nos.
Com un curt matratge, no?
Doncs, exacte, que ho poden presentar.
I això, que pensin que és per no professionals
i que està obert a tothom
i amb moltes ganes, i ens ho llegim amb molta il·lusió
i esperem que aquest any s'atreveixi també
tanta gent a mostrar-nos els seus pensaments.
I tant.
No sé si sabem a aquestes alçades qui hi ha de jurat,
és a dir, qui són les persones encàrregues de llegir
totes aquestes obres, que Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, sí.
Moltes hores de lectura.
Sí, doncs, en principi sí,
perquè ja ho he demanat, evidentment.
Hem demanat qui vol i qui pot
i qui té ganes, no?, de participar-hi.
i hi ha cinc persones que ja m'han dit que sí
i són persones relacionades amb l'ensenyament,
l'educació, la literatura...
I sí, aquestes persones sí que les tinc.
No sé si encara ja puc dir el nom o no.
No ho sé.
Potser ho demano
i el proper dia que vinc ho dic.
Però sí, són, de moment, cinc persones
que llegiran els premis de joves i adults.
Perquè de les escoles sí que tenim
que aquest any, per sort, des de l'Ateneu,
que també ens ajudaran
i vindrà una persona de l'Ateneu
que llegirà les obres de nens
i de les escoles
que han d'acabar de decidir
quin professorat pot venir.
Depèn de quina escola,
ja fa uns quants anys
que venen les mateixes persones,
però d'altres que no sabem encara.
Però, vaja, cinc persones les tenim segures.
Seguríssimes.
Sí.
Ja veurem els noms, doncs.
Oh, si vols, ens dic, eh?
No ho sé, jo no vull presentar.
Me'n sé, no ho sé, sí.
Sí, mira, és la Pilar Carseller,
que és escriptora.
La Isabel Pijuan,
que havia estat professora
de l'Institut d'aquí de Sant Just,
ara jubilada, però sap moltíssim.
Sí, ha passat en diverses ocasions
també per l'emissora.
Sí, la Núria Serra, també,
que és una alumna del nivell superior
i ara ens ajuda a fer altres coses
a l'escola d'adults.
també la Montserrat Ribarola,
que també està relacionada amb això,
amb la ràdio, també, fins i tot.
Sí, i tant, i tant, molts anys, molts anys.
Sí, i em falta una persona.
Una altra dona, serà?
Una altra dona que es diu Lluïsa...
Ara no recordo.
No passa res.
Sí, Lluïsa Bisbal,
que està al centre de les procés,
perquè ens interessa molt
que també hi hagi gent
amb diferents capacitats
que pugui participar en aquest concurs.
Llavors, el que fan,
que ho hem demanat,
que ho posin a sota
i molt sovint
ha guanyat alguna persona.
Sí?
Sí, sí, sí.
Molt sovint, em dic que, per exemple,
els tres darrers anys
ha guanyat un...
i ha estat avaluat igual, eh?
Igual.
Clar, són anònims,
per tant no se sap qui hi ha al darrere, no?
Sí, ha estat avaluat igual.
I estem molt contents
i molt satisfets d'això.
Déu-n'hi-do, ha jurat amb clau femenina.
Sí.
Ha estat voluntat expressa
de teva mateixa o del servei local.
No, no, no, no.
O ha anat així.
Ha anat així, eh?
S'ha esdevingut així.
Sí, sí.
La veritat és que també hi ha hagut homes, eh?
Molts anys,
però mira, aquest any ha estat casualitat
perquè, clar, demanem a una sèrie de persones
i les que m'han confirmat són aquestes.
I mira, els homes no m'ho han confirmat.
Esperem que confirmin algú
i tinguem pel jurat de nens i nenes
que tinguem algun també,
perquè està bé,
tota la diversitat.
Sí, home.
I tant, i tant.
Perquè en total quantes persones són les encarregades
de llegir totes aquestes obres?
Doncs intentem que siguin o 4 i 4
o 5 i 4.
Depèn de...
Però hi ha una desena, no?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, perquè són moltes obres.
Penseu que això que...
Ara anem recollint les obres en un aplicatiu
que sí que demano des d'aquí sobretot
que tothom miri que a les bases
diu que s'envia el document en Word
perquè nosaltres després fem una recopilació
i li hem de passar al jurat
i ens va millor que sigui en Word.
Per això ho demanem en Word
perquè si no hem de fer canvis i coses
i ens va perfecte.
Entenc que normalment és PDF el que rebeu
i preferiu Word, eh?
Sí, posa Word.
I normalment tothom ho fa com cal, eh?
Així.
Però hi ha hagut...
Clar, és lògic que de vegades
ho passes directament a PDF
perquè quedi allà així
i ningú pugui tocar res.
Però llavors el que fem és demanar
sisplau, ens ho pots tornar a enviar
i ja està.
Però si ja ho envien directament
la majoria ho fa bé, eh?
Són casos excepcionals
però per si de cas
ara ja ho comento.
Un important.
Llavors ara ja van arribant,
ja estan arribant, sí.
Però tot just ho vam publicar
aquesta setmana?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Va ser dit...
Jo crec que...
I fet.
Sí, perquè jo rebo missatges
conforme han arribat coses
i al moment, al mateix dia
ja van arribar coses.
Hi ha gent que està pendent
que obriu...
També és veritat que de vegades
hi ha textos que segurament
no els has escrit.
No els comences a escriure
pensant pel concurs
sinó que ja els has fet
i llavors és el que fa...
Jo crec que fa aquesta gent
perquè si no tan ràpid
era impossible que ho enviessin.
I esperem això
que fins al divendres 24 de març
tothom vagi enviant les obres
i després el dia 21 d'abril
sabrem quines són
les persones guardonades
que farem un acte a les escoles
a les 7 de la tarda
per fer aquest lliurament de premis
i esperem que hi hagi sorpresa
ja que són 35 anys del concurs
una sorpresa que tindrem.
Una xifra rodona.
Sí, sí, sí.
Sorpresa?
Clar, no preguntaré més
perquè és una sorpresa.
No, perquè sorpresa,
però sí.
Segur que sí.
Segur que sí.
Segur que sí que n'hi haurà.
Val, doncs ens quedem una mica
amb aquesta idea
que alguna sorpresa
no sabem quina, òbviament,
doncs hi haurà 21 d'abril
a les portes de Sant Jordi
i també una mica el dia del llibre.
Sí, exacte.
Normalment acostumeu a buscar
una data propera
i amb alguna vinculació literària.
Sí, sempre és el divendres
abans de Sant Jordi.
Sí, i a les escoles
que és un espai molt bonic
i al pati i així
també tothom pot veure
que som allà,
que treballem molt
per intentar fomentar l'ús del català,
que tenim molta gent
que ve molt contenta
i ens ho passem molt bé.
Mira, hi vam fer Dijous Gras
i a dos quarts de...
Vam menjar...
A dos quarts de Déu del vespre
estàvem menjant botifarra,
l'ou i coca de llardons
per ensenyar-ho a gent novinguda
que fa poc que és aquí
que no sabia ben bé
què fèiem
i pa amb tomàquet.
També.
Sí, també.
Ensenyar com es fa el pa amb tomàquet
amb oli, bo i tot.
Molt bé.
És a dir, que fem una miqueta de tot
i per això ens agrada
fer aquest acte allà
perquè ens coneguin.
Home, és un bon emplaçament.
És un espai molt agraït, no?
És a dir...
És molt maco.
Arquitectònicament és molt bonic
també en quant a la fotografia.
I molt còmode
també per treballar,
tot, sí, sí, està molt bé.
Estem molt contents.
I, per tant, fins ara
que, clar, vau obrir...
Això crec que ho vau presentar,
diguéssim, al cartell, al concurs.
És que tot just fa uns dies,
ho tinc aquí.
Fa una setmana.
Sí, sí, sí.
Fa set dies tot just ara.
Sí, sí, una setmana.
Quantes obres heu rebut, més o menys?
No, no, més, més.
Jo penso que una trentena seguríssima.
Quina velocitat.
Sí, sí, sí.
Ara s'ha aturat, diguéssim,
que jo crec que són això
els que hi van veure-ho de seguida, no?
I que ja tenien coses potser pensades,
que ja les han enviat.
I ara s'ha aturat una mica.
Bé, ahir encara vam rebre dues, també.
Però esperem així de mica en mica
perquè encara queden molts dies.
Clar, clar.
Tenen temps fins al 24 de març, eh?
Tot just un mes i una mica més.
Sí, també t'he de dir que
això va també per edats, eh?
Ara, segur, segur no, seguríssim,
totes les obres que han entrat
són de persones adultes.
Sí?
Totes.
I em sembla que n'hi ha un parell o tres
de joves de 12 a 14.
Sí.
Però...
Quina explicació.
Els joves de 17 a 19
normalment arriba tot l'últim dia.
L'últim dia, val.
Ara en tinc una explicació.
Ara en tinc una explicació.
L'últim minut i segon, també, eh?
És així.
Riem molt, no?
Perquè és el límit.
Això sí.
I després els nois i noies
com ho fan també a través de l'escola
i tenen tantes coses,
ara tenen carnestoltes i tot això,
també ho fan més cap als últims dies.
No l'últim, però els últims sí.
Sí, però que és lògic i s'entén.
Clar, però en aquest cas estan,
diguéssim,
ho coordina la mateixa escola, no?
És a dir, que serà la mateixa professora,
professor que els indicarà
teniu tants dies per...
Sí, sí.
I de vegades ho fan a l'escola mateix.
Clar, treballen conjuntament.
Treballen conjuntament
i a més a més,
com s'ha d'enviar a través de l'aplicatiu,
també des de l'escola,
llavors igual és un treball informàtic.
Val.
I fusionen, eh?
Les dues parts.
Sí, sí.
I està molt bé,
perquè, clar,
els nens ho fan tot, no?
Des de pensar què posen,
com ho fan
i com entra en l'obra a l'aplicatiu.
Clar.
Marta, em fas patir,
que sí que avui véns amb la veu una mica tocada.
Sí, tinc la veu tocada.
No et vull allargar massa més.
L'únic que volia fer, res,
un petit apunt,
a més que també teniu, diguéssim,
una col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Jús, no?
Per aquestes novetats del GIEC,
del Diccionari de Gramàtica de la Llengua Catalana, no?
En definitiva, per actualitzar-se una mica, no?
Sí.
Reu.
I també estem molt contentes.
sinó contentíssimes de poder fer això.
I és que 75 persones de l'Ajuntament
s'han volgut posar al dia
amb els nous canvis de la gramàtica catalana.
Perquè, clar, ja sabeu que des del 2016
hi va haver uns canvis.
Clar, si no vas a escola o no et dediques a això,
realment aquests canvis no saps.
Els pers.
És a dir, hi ha gent,
això és la cosa més important i més clau,
els diacrítics.
n'hi havia 150
i a partir del 2016 n'han quedat 15.
Clar, hi ha gent que encara segueix posant
soc amb accent o dona.
Ah, mira, aquest em costa treure mal, eh?
Sí, a mi també, la veritat.
Són uns que ja t'has acostumat.
És que per què ara ens els treuen, no?
Clar, clar.
L'evolució de la llengua, no?
Sí, sí, el que passa és que jo en aquest cas recordo
que quan ho vaig veure vaig pensar, oh, malament,
perquè soc, o sigui, el verb ser, ja soc,
que no portarà accent ara, que ja no em porta,
és que sí que em porta,
i són que també em porta.
És a dir, el mateix verb, el present,
doncs n'han tret un.
Val.
I n'han deixat dos, igual, no?
Llavors et costa entendre això,
però sí que s'entén, per altra banda,
que una soca, un soc,
clar, no s'utilitza.
És una paraula que no l'utilitza.
Per tant, mira, eliminem accents,
que sempre és una creu per tothom.
I tant, i els hi ha crítics encara més, eh?
I ja està.
I de pronoms també hem fet alguns canvis,
més...
diferenciar entre llengua estàndard
i llengua col·loquial,
i, clar, això també és important.
I va bé, no?
Informar tothom que hi ha hagut aquests canvis
i així ja estan al dia.
I intentarem,
que segur que l'Ajuntament té moltes ganes,
de seguir i potser poder fer algun curs
sencer de nivell C2 o nivell C1
amb persones que encara no tenen el nivell
o, si no, de reforç de gramàtica,
que sempre és interessant
per poder escriure amb correcció.
I més ells que treballen amb això, amb la llengua.
Saps que a nosaltres també ens aniria a veure?
Estava pensant, no?
Com a periodistes també,
cadascú ja es va actualitzant, eh?
Sí, clar, clar.
Cadascú sap una mica la seva trajectòria,
diguéssim, educativa, estudiantil,
però no trobo tampoc que sigui una mala idea
posicionar-nos.
No, no, no.
En aquest aspecte.
És una bona idea, ho podem pensar,
parlem-ne.
Marta, ara sí que et deixo beure aigua
i reposar una mica la gola,
que a més també és la teva eina de treball
i això ho entenc perfectament
perquè al final, doncs, si no la tens,
és més difícil de treballar el dia a dia
amb els alumnes.
Gràcies per venir fins aquí, com sempre.
Que vagi molt bé.
La presentació d'obres...
Mira, jo també estic a punt de perdre.
Que en siguin més de 322,
a veure si seguim sumant rècords.
I si no, tampoc,
és una mica el que dèiem,
a veure, mira,
des del 2018 en teníem 260,
és a dir, des de 250 en amunt
ja és un èxit.
I tant.
I fins i tot menys,
però és igual.
Clar, clar.
Està molt bé.
Però sempre allò d'intentar superar la xifra, no?
De superar, superar.
Sí, perquè arriba un moment que dius
ja ha arribat al màxim, eh?
Però sí, sí, fantàstic.
Llavors haureu d'ampliar el jurat, tenim...
Per això, per això, massa coses, eh?
Per tant, allò, no morim, no?
De l'èxit.
De l'èxit.
Molt bé.
Cap problema, Marta.
Moltes gràcies per venir.
Moltes gràcies.
I estem en contacte.
Perfecte.
Seguim parlant aquí a l'emissora.
Cuida't la gola.
Sí, gràcies, igualment.
Adéu.
Adéu, adéu.
The sky is too blue
If I had you
I could leave the old days behind
Leave all my pals
I'd never mind
I could start my life anew
If I had you
If I had you
I could climb the snow-capped mountains
Sail the mighty ocean wide
I could cross the burning desert
If I had you by my side
I could be a queen
I could be a queen, dear, uncrowned
Humble or poor
Rich or renowned
There is nothing I couldn't do
If I had you
If I had you
Hmm, mmm, mmm, mmm, mmm
So, okay
The sky is dark
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia.
Perquè tot el que passa a Sant Just passa per la Justa.
De dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esvern.
Tertúlies, cicles d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut...
On es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just.
Només hi faltes tu.
Segueix el dia a dia de la Rambla a Instagram i Twitter, arroba larambla981 i recupera els podcasts que més t'agradin a radiodesvern.com.
Les reserves s'esgoten.
La sang segueix sent necessària.
Una donació pot salvar fins a 3 vides.
Si tens més de 18 anys, vine a donar sang.
No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti.
Dona sang.
Salva vida.
Ràdio d'Esvern
98.1
Ràdio d'Esvern
98.1
Aproximant-nos també a 3 quarts de 12 del matí migdia, ja gairebé, podríem dir, moment per parlar d'actualitat política municipal, municipal no, perdoneu, nacional i internacional, amb Joel Reguant.
Ja ho tinc enganxat, Joel, bon dia.
Bon dia, si vols fer en política municipal, eh? Jo m'adapto a tot, vull dir que no tinc cap problema aquí, eh?
És el deix. Saps de vegades que tens com paraules ja connectades?
Sí, sí, però a veurem, una cosa, què passa? Que tens ganes de carnaval i per això és un conscient i entre ells o com va això?
Aneu disfressats aquí a la ràdio o no?
Ui, poca cosa, Joel. Som una mica susaines, hem de dir, eh?
Aquí el Nadal sí que el guarnim pertot arreu, l'emissora, però dies com aquests no...
No sé, jo particularment no he estat mai una persona a disfressar-me massa.
He de dir, no sé si tu ets aquest que va de dalt a baix amb una indumentària.
De què vas avui?
No, no, sí, vaig de Joel, que a vegades ja tinc feina, estic molt cansat.
Ja, jo no...
Ni un gorro, eh?
A mi el carnaval és demà, és demà.
Tot i que t'he d'explicar que Roda d'Eterno és demà, és la setmana que ve.
Bé, aneu una mica també...
Perquè tenim el Torelló.
Sí, exacte, Torelló, Sitges, hi ha diverses dates.
Nosaltres, és demà, és demà, perquè és...
És demà, què feu a Sant Just?
Toca demà.
Mira, tenim concurs a disfresses, tenim rua, tenim festa al casal de joves, tenim botifarrada popular, DJs, concerts...
Déu-n'hi-do, no?
Que teniu coses.
Tenim moltes coses, Joel, aquí són pocs i ben avinguts.
És un poble que mola.
M'encanta aquesta promo.
Per favor.
Doncs sí.
Me'n podré empadronar algun dia, aquí a Sant Just?
I tant, jo et convido que ho facis.
I tant.
Em podré empadronar la ràdio, directament.
Sí, sisplau.
Sí, mira, et posem un llitet per aquí i ja ho tenim fet, això.
Joel, demà tenim el carnestoltes i és una de les notícies, podríem dir.
Estem, doncs, tota Catalunya i altres països, òbviament.
N'estem pendents.
I a Rio de Janeiro, també, eh?
Bé, i a Rio de Janeiro ens queda una mica lluny, però si vols, quan que volies fer política municipal,
l'has fet més catalana, si et sembla.
Vinga, va.
I no hem pas d'anar tan lluny.
Vinga, va, no cal que anem tan lluny.
Va, però on comencem?
Comencem per qüestions que passen per la fiscalia, qüestions que passen per les inhabilitacions,
els presos polítics...
Si vols, comencem per les inhabilitacions.
Vinga.
Així anem una miqueta cronològics per saber una miqueta què ha passat.
Semana intensa, judicialment parlant, totes són intenses,
però aquesta s'ha centrat possiblement en diversos temes concrets que hem de tocar aquí i un d'ells és la modificació que hi ha hagut a les inhabilitacions.
D'on ve tot això?
Tot això ve de la desaparició del delicte de sedició, que a dia d'avui ja no existeix i va donar lloc a aquest nou delicte de desordres públics agreujats,
que n'he parlat aquí diverses vegades amb tu, Mireia, aquí a la plaça Mireia.
Ai, no, a la plaça Mireia, no, perdó.
No, ja no, a la justa.
Perdoneu, algun dia m'havia de passar, eh?
Cap problema.
Algun dia m'havia de passar.
És el subconscient, veus? És com jo, que he dit, municipal, política, actualitat política municipal.
Una per cadona, avui.
Exacte, vinga, va. Estem empatats.
Bueno, és un gran programa, no. Perdoneu, a la justa, a la justa.
Cap problema, Júel.
Disculpeu. Doncs que n'hem parlat moltes vegades d'això de la desaparició d'aquest delicte de sedició i el nou delicte que s'ha creat.
Què és el que passa aquí?
Que, com que hi havia una sèrie de condemnes fetes als presos polítics en base a la sedició, que ja no existeix,
com que hi va haver la petició per part d'uns quants, els de Junts no van voler, els d'Esquerra sí, van demanar aquesta revisió, doncs s'han revisat.
Com han quedat les condemnes?
El que s'ha revisat d'entrada és la inhabilitació.
Com queden?
Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva mantenen la mateixa inhabilitació
perquè ells tenien, a part de la sedició, el delicte de malversació agreujada.
Per tant, se'ls hi manté les penes d'inhabilitació, que van de la següent forma.
Bé, és la que ja teníeu, però per refrescar la memòria.
El vicepresident Junqueras eren 13 anys, els consellers Bassa, Romeva i Turull eren 12 anys.
Fem aquesta separació perquè ara anem a parlar de la resta de consellers i dels Jordis,
i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
Aquí les penes de Carme Forcadell eren d'11 anys i mig,
les de Josep Rull i Joaquim Forn eren 10 anys i mig,
i les de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart eren de 9 anys.
Crec que no em descuido ningú i ho estic fent de memòria.
Aquestes inhabilitacions han desaparegut.
Què vol dir?
Que a dia d'avui ja es poden presentar a un càrrec públic.
I això té la seva importància, perquè, no sé si ho saps, Mireia,
però d'aquí molt poc tenim unes eleccions municipals que l'he vist que et feien certa il·lusió.
I tant, i tant.
I per tant, aquestes persones, si volen, i els seus partits volen,
es poden presentar en aquestes eleccions perquè ja no tenen la inhabilitació que tenen.
Per tant, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell
es poden presentar a les eleccions municipals i a les eleccions que considerin.
Aquí no els imposarem unes sí i les altres.
No hi ha límit territorial, per entendre'ns?
No, exacte, no.
Ja hi ha hagut algunes reaccions en aquest sentit.
Per exemple, disculpeu que m'afogo,
la primera de les reaccions ens va venir per Jordi Turull,
que va dir que ell tant li feia la inhabilitació que tingués
que seguiria treballant per la llibertat de Catalunya.
Bé, la realitat aquí és que cadascú ho valorarà de la seva manera.
Potser el focus està més centrat en les persones que ja no tenen inhabilitació
per veure si es presentaran o no,
ho estan acabant de mirar,
de moment no estava molt clar si es presentarien en alguna convocatòria o no,
però això ja ho anirem veient.
El punt aquí és que ja no estan inhabilitades.
Tot això no canvia res per les persones que si mantenen la inhabilitació
ni tampoc canvia res per l'axili perquè no poden venir.
Per tant, aquesta és una miqueta la situació que ens deixava el Suprem.
Això és capítol 1, podríem dir, Mireia.
Capítol 1, vinga.
I després, el capítol 2 és què ha passat amb Salvador i Juguet,
que també estaven imputats i tenien, per dir-ho així, ja començava la seva vista.
I estem parlant de malversació, eh? Malversació agravada, no?
Seria el concepte de la Fiscalia?
Agraujada, que digui.
Exacte, agraujada.
Aquí què és el que passa?
Són 3 els imputats, vull dir, que he dit molt ràpidament a Juguet i Salvador,
però també hi ha Natàlia Garriga, que no me la voldria tampoc descuidar,
perquè la Fiscalia també li demana un any d'inhabilitació, en aquest cas per desobediència, greu.
En canvi, pels altres dos, què és el que passa?
La Fiscalia demana, ho ha demanat aquest divendres, dia 17 de febrer,
que macos el 17, és que és el meu dorsal.
Doncs els ha demanat 7 anys de presó i, atenció, per el Josep Maria Juguet,
7 anys de presó i 36 d'inhabilitació.
En canvi, per Lluís Salvador, que ara mateix és president del Port de Barcelona,
també d'Esquerra Republicana, 6 anys de presó i 27 d'inhabilitació.
Els acusen de desobediència, prevaricació, revelació de secrets i malversació.
Tot això per l'1 d'octubre.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do. En canvi, per Natàlia Garriga,
li demanen un any d'inhabilitació per desobediència greu.
Això comença aquest judici.
Evidentment, la petició és de Fiscalia,
però no hi ha cap sentència perquè el judici tot just ha començat.
Per tant, anirà avançant.
Faig un petit esment que no vaig fer la setmana passada.
En el cas de Borràs no vaig dir quant li imputaven.
Li imposaven també anys de presó.
Ho dic de memòria i no ho tinc molt clar si eren 6,
però recordo perfectament la inhabilitació que li imposaven de 21 anys.
Això és petició també de Fiscalia.
Em deixes fer un petit apunt del cas Borràs,
que no ho teníem a la llista de temes?
Som-hi.
El petit apunt és jurídic, és totalment processal.
Després de què sembla que la baralla serà entre les defenses
i que hi ha un acord entre un dels implicats amb la Fiscalia,
aquí el que hi ha és que,
com que això generava una indefensió a la presidenta Borràs,
el seu advocat, González-leu,
va demanar que pogués declarar l'última.
I això s'ha acceptat.
Per què?
Perquè si hi ha un acord de Fiscalia
i, per tant, un dels acusats passa a anar contra la presidenta Borràs,
Laura Borràs,
ella s'ha de poder defensar
sapiguent què és el que es diu després d'aquest acord.
Per això es passa a aquesta declaració al final.
Et faig un petit apunt
i és un tema que ha portat rius de tinta,
sobretot d'especialistes.
L'únic que et volia preguntar és si això és habitual.
És a dir, si és habitual que es faci aquest tipus de peticions.
És el que anaves a dir?
Una cosa és que es facin, l'altra és que es donguin,
et diria jo.
Però aquí, i per això és el que volia explicar,
el sistema judicial espanyol
declaren primer els acusats, sempre.
I després tenen el dret a l'última paraula.
Recordeu el judicial procés,
que les primeres sessions...
Bé, les primeres sessions van ser els temes més jurídics,
els temes més formals,
només van parlar els advocats.
Després comença el judici,
el que seria ja més la posta en escena,
i comencen declarant els acusats i les acusades.
Què passa?
Que tot el que diguin els testimonis,
tot el que diguin els perils,
tot el que diguin,
es produeix després de la seva declaració.
I això, molts juristes,
entre els quals Mincloc,
considerem que pot provocar indefensió.
Perquè tu t'has de poder defensar
de tot el que s'ha d'acusar,
i per tant vol dir que tot el que diguin
testimonis, pèrits i tothom que participi.
I per tant, som molts que considerem,
Mincloc, i no sóc cap celebritat,
però Mincloc,
que haurien de declarar després de tot això,
sapiguem tot el que s'ha dit en l'acte de judici.
Per tant, en aquest cas,
s'està aplicant,
aquesta no és una norma,
però s'està aplicant de deixar
parlar la presidenta Borràs
al final de tot.
És cert que el sistema judicial espanyol
permet el que es diu
l'última paraula.
Molt de compte amb l'última paraula,
perquè molta gent es pensa
que és un brindis al sol
i té caràcter de prova.
Què vol dir?
Que si tu, pel que sigui,
allà confesses,
té caràcter de prova.
Es pot utilitzar com a prova.
Per tant,
que ningú es pensi
que l'última paraula és
per fer quatre retrets
o perquè es pensi
que ja és per jugar una mica,
perquè no és així
i perquè és un tràmit
molt més seriós
del que s'utilitza.
Habitualment, Mireia,
et diré que les últimes paraules
no s'utilitzen.
Per què?
Perquè tal com està fet ara,
la persona parla a la primera,
es produeix tota la resta
de testimonis,
espèrits o el que sigui,
i l'advocat fa les declaracions finals.
Què és el que passa?
Moltes vegades,
una persona que està acusada
està sotmesa a pressió ambiental,
a nervis i a tot això.
No em poso en si és culpable o no.
Em poso a l'ambient
que pot generar un judici
de caràcter penal.
Què passa?
Que aquest ambient tens,
de nervis,
que has escoltat coses
que segur que no t'agraden,
a vegades poden provocar
que la persona utilitzi
l'última paraula
per dir coses
que realment no hauria de dir.
I, per tant,
et juguen en contra
de la defensa
que estàs exercint com a advocat.
Per tant,
què solem recomanar als advocats?
Que no utilitzin
l'última paraula.
A vegades hi ha gent
que la vol utilitzar
i d'altres que directament
fan cas de què diu el seu advocat
i diuen que no
o que no la vol utilitzar
o alguns diuen la frase
de lo que ja ha dit
el meu abogat.
I ja està.
I d'aquesta manera
es penca el judici.
D'acord?
Però sí que és una cosa
que volia explicar
perquè, a més a més,
jo soc dos que considera
que és cert
que hauríem de declarar
els últims
perquè tu en el sistema judicial
espanyol
no tens per què
demostrar que ets innocent.
És la resta
que t'han de mostrar
que ets culpable.
D'això neix
la presumpció d'innocència.
Per tant,
aquí per això
volia fer aquest petit apunt
de, ostres,
prenguem-nos un sèrio
i fem-ho així.
Em sembla bé?
Em sembla bé.
A mi?
Jo?
Sí, i tant.
Jo també vull saber
la vostra opinió.
I tant, Joel.
Jo, com a jurista,
tinc una opinió
però sé que la població
a vegades no en té la mateixa.
Clar,
jo no puc parlar
en nom de tota la població
però, no?
Parlar en nom de la Mireia.
Sí, això sí.
Sí, home, sí.
No, és que estava ja connectant
amb...
Volia connectar, de fet,
amb el següent tema
perquè tenim encara
uns vuit segons...
Ai, segons...
Minuts.
Perfecte.
Vuit segons d'una història.
Vuit minuts
i volia realment
extendre'ns
perquè crec que
és un tema força destacat
que s'estan donant
i és que estic parlant
d'aquestes detencions
als suposats, no?
Assetjadors sexuals
o abusadors sexuals.
Em va sortir un, doncs,
a Reus,
no fa massa,
n'hem conegut
una altra casa avui
i tot plegat
m'ha connectat amb...
És a dir,
volem connectar
amb aquesta presó
sense fiança
per a Dani Alves
que tot hi ha això...
Exacte, de moment
i que queda a l'espera
de...
De resolució, sí.
Exacte,
de resolució judicial.
Volíem saber una mica, Joel.
Ens ho expliques una mica.
Sí, el Dani Alves
a dia d'avui
està en presó
sense fiança
preventiva, eh?
És preventiu
perquè no s'ha produït
encara el judici
que ha de determinar
si és culpable o no
de violació.
Què és el que passa?
La situació...
Jo sempre soc molt pesat
i ja ho sé
i us demano disculpes
als que ens escolteu
perquè ho he dit
com 20 vegades.
Però la presó preventiva
no es regeix
per si ets més o menys culpable.
La presó preventiva
és evident
que has de tenir
una sèrie...
has de tenir evidències
que pot ser culpable
però es regeix
especialment
en tres principis
que són els tres principis
sense els quals
no hi ha presó preventiva.
El primer d'ells
és el risc de fuga.
El segon d'ells
és el risc
que destrueixis proves.
I el tercer d'ells
és el risc
que segueixis delinquint.
No cal que es donguin els tres.
En que es dongui un dels tres
tu pots fonamentar
una presó preventiva.
En el cas de Dani Alves
no es considera
que existeixi risc
de destrucció de proves
tampoc que existeixi risc
de seguir delinquint
però sí que existeix
el risc de fuga.
Per què?
Perquè és una persona
que diu al jutjat
això és el que va dir
el jutjat
que no està arraigada
arraigada vol dir
que no té un vincle
efectiu
amb la població
o el país
per al qual està jutjant
i que a més a més
té molts recursos econòmics
per al·ludir
l'acció de la justícia.
A més a més
és una persona
amb passaport
brasilè
el Brasil
no té
conveni d'extradició
amb Espanya
i per tant allà
a més a més
hi té empreses
i té un vincle més efectiu
i d'aquí
es determina
aquesta presó preventiva.
És cert
que hi ha evidències
que apunten
que el delicte
es podia haver comès
perquè si no hi ha evidències
tampoc hauria pogut donar-se
aquesta presó preventiva.
I un altre punt
Daniel Bess ha contradit
ha donat quatre versions
diferents a dia d'avui
del que va passar.
I encara que n'ha afegit
un altre
dient que pot ser
que sí
que recorda
que van haver-hi tocaments
és a dir
ja ha tornat a canviar
però ha arribat
realment a la seva pròpia conclusió
que sí que va passar alguna cosa.
Sí, sí, sí
i a més del seu advocat ahir
Cristóbal Martell
per cert
un dels millors penalistes
que ha donat aquest país
com a punt jurídic
és un gran advocat
ja va introduir
que sí que havia existit
penetració
per què?
Perquè les proves d'ADN
ja donaven la raó
a aquesta evidència
a aquesta prova
que ja havia hagut penetració
i per tant
hi havia restes físiques
del tocador
a l'interior
de la persona
la víctima
que en aquest cas
ja vaig fer l'esment
que la víctima
havia renunciat
a la compensació
i que jo no em semblava gens bé
perquè una compensació
no és un benefici
el propi no m'ho diu
compensa
no beneficia
llavors aquesta persona
ja tindrà molts més problemes
afegits
que no pas de compensació
que pugui tenir
però bé
això és un altre punt
aquí
aquestes diferències
d'aversions
es poden fer
es pot fer
tu has d'exercir la defensa
com creguis que la vols exercir
tens dret a mentir
tens dret a no declarar
contra tu mateix
dret a no declarar
a t'acompat
culpable
evidentment es té en compte
a nivell del jutjat
aquest canvi d'aversió
què passarà ara?
perquè ells ja han declarat
l'advocat de Daniel
es va portar
evidències
que ell està empadronat
aquí a Catalunya
que és una persona
que està arraigada aquí
està casat amb una dona d'aquí
i que per tant
sí que existeix aquest arraigo
i que no fugirà del país
que hi ha altres mecanismes
com és
deixar-lo sense passaport
posar-li
que vagi d'anar a firmar
el jutjat cada setmana
una fiança elevada
ha proposat
temes alternatius
la víctima
l'advocada de la víctima
segueix defensant
que és una persona
que per la capacitat econòmica
que té
podria al·ludir
l'acció de la justícia
a dia d'avui
hi ha una resolució
i es preveu
que aquesta setmana
no la tinguem
que la tindrem
la setmana que ve
un petit apunt
els casos
que hi ha un pres preventiu
passen per davant
dels altres casos
perquè com que
la màxima sanció
que pots aplicar
és la pèrdua de llibertat
passa per davant
i és preventiu
recordem Daniel
a dia d'avui
no està condemnat
i ho estarà o no
més endavant
però a dia d'avui
no ho està
per tant
setmana que ve
sabrem
si la presó preventiva
es manté o no
i per quin concepte
es manté
veurem què és el que passa
les dues parts
estan donant arguments
i jurídicament
he de dir
que els arguments
que s'estan donant
estan sent de nivell
per tant
veurem
què és el que passa
en aquest tema
si vols
seguim
amb la piloteta
del futbol
vinga va
amb què ho enllacem
últims 4 minuts
va
últims 4 minuts
el Futbol Club Barcelona
aquí
de Mis Amores
hauria
faig aquest apunt
perquè jo realment
estem parlant
de tema caix
de tema dinerets
crec
portada de molts diaris
avui
sí
sí
és un tema trist
realment
el Futbol Club Barcelona
hauria pagat
el vicepresident
del comitè dels àrbitres
més ben dit
a l'empresa del vicepresident
del comitè dels àrbitres
durant diferents temporades
de fet
entre el 2006
2007 i 2008
s'ha pagat
pràcticament
un milió i mig d'euros
a raó de mig milió
anual
per
escouting de jugadors
joves espanyols
i
assessorament
en temes arbitrals
a veure
aquí hi ha
diverses coses
es diu que és una pràctica habitual
que es va deixar de fer
per un tema de retallades
però
fa tuf
per què?
perquè és lleig
perquè es podria entrar en conflicte
d'interessos
perquè estàs pagant algú
que realment exerceix un poder
com és el poder arbitral
árbitres
estan dient
que mai van rebre
pressions de cap tipus
i mai els hi van dir
absolutament res
però aquí
sí que es pot derivar
un cas
de naturalesa penal
perquè
a nivell esportiu
això ha prescrit
això va acabar el 2018
i per tant
si hi havia un conflicte d'interessos
que era imputable
com el Club Barcelona
això ha prescrit
les sancions
i les infraccions
molt greus
prescriuen
al cap de 3 anys
2018
19
20
21
ha prescrit
ara bé
que hagi prescrit
a nivell esportiu
no té per què comportar
que si hi ha indicis
de delicte penal
hagi prescrit
aquí
no hauria prescrit
el delicte
si és que s'hi aprecien indicis
i si és que n'hi ha
a dia d'avui
ho està portant
la Federació Espanyola
s'està acabant d'investigar
i si hi ha indicis
es portaran a Fiscalia
això vol dir
que si hi ha indicis
de delicte
es podria intentar imputar
al Club Barcelona
de la comissió
d'un delicte
d'un conflicte d'interessos
d'una corrupció
entre privats
veurem quin és el delicte
que l'imputa
punt important
el Club Barcelona
ja havia tingut
una condemna penal
per tant
si tingués la segona
podria ser causa
podria
no dic que ho sigui
causa de dissolució
de l'entitat
podria
que ningú ara infarti
podria
per test
que també s'ha de mirar
si el que ha pagat
el Barça
era comissió
de delicte
o no
què vull dir
si al final
s'ha contractat
a l'empresa
del fill
del vicepresident
per fer una funció
i aquesta funció
s'ha fet
i no ha tingut
cap mena d'incidència
per molt lleig
que ens pugui semblar
que ens ho sembla
no hi hauria
de delicte
estic en suposicions
perquè a dia d'avui
el que tenim
és això
és aquestes dades
i jo us explico
que a nivell esportiu
està prescrit
però que a nivell penal
podria haver-hi
un procediment
jo tinc la certesa
de si hi haurà o no
no en tinc ni idea
ho seguirem
a la justa
justa
t'ha quedat rodoníssim
Joel
anava a dir mals temps
pel Barça
tot i que
futbolista
ben parlant
pel Xavi
és un bon moment
és una mica gradol
la situació
podíem haver guanyat
però bé
anem remuntant
en aquest aspecte
però un d'altres
anem coixejant encara
però en fi
l'equip de tus amores
espero que remunti
en totes aquestes qüestions
espero que també sigui el teu
ho és
Joel
bon cap de setmana
bon carnestoltes
anticipat
igualment bon carnaval
a tothom
exacte
bon carnaval
a gaudir
i a fer una mica
el boig
que és el moment i l'època
fins la setmana vinent
una abraçada
que vagi molt bé
adeu