I ara tenim en Pere Oliver Sant Justenc,
que ens parlarà sobre una exposició ben particular
que hi ha al Centre Social El Milenari.
Hola, Pere, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia. Sempre és un goig venir aquí,
perquè aquí havíem vingut molt sovint a fer programes a la ràdio
i venia a parlar per la Ràdio Desperts.
Oh, i tant.
Sempre fa il·lusió.
Sempre fa il·lusió i també és una il·lusió per l'emissora
que tornis a tant en tant per parlar de diferents projectes,
exposicions que s'hi fan al poble,
com és el cas d'aquesta que hi ha ara al Milenari.
Explica'm, què és el que hi troba la gent?
Doncs mira, són uns quants dibuixos dels que he fet el darrer any,
entre l'any 2022 i alguns del 2023,
de tires publicades a la revista de Sant Just, la Vall d'Avers,
i amb una web que es diu El Churro Ilustrado,
que la fan des de Madrid,
de l'Associació d'Autors de Còmics d'Espanya
i l'Associació de Humanistes Gràfics.
Ostres!
I allà, doncs, posant a Google El Churro Ilustrado...
Doncs mira, no m'ho diguis dues vegades, que ho provem ara mateix.
És a dir, a Google podem posar El Churro Ilustrado.
El Churro Ilustrado.
I també en el meu compte de Facebook,
si poses Pere Oliver Zaragoza a Facebook,
allà tinc penjats també els dibuixos meus.
Però a la web d'El Churro surten els meus
i els de molts altres col·laboradors d'El Churro Ilustrado,
com els del Marc Llulls o els del Ricardo Oliveira,
que firma Fritz,
i molts altres dibuixants de l'associació.
I amb quina assiduïtat hi participes tu en aquesta associació?
Bueno, El Churro Ilustrado.
Envies tu els dibuixos i ells te'ls publicen...
Sí, sí, sí, sí, em donen el tema.
Per exemple, el tema d'aquesta setmana
és lo políticamente correcto, no?
I llavors he fet un dibuix d'un negre,
que ja no se li pot dir negre,
i un gordo, que ja no se puede llevar gordo,
sinó ligeramente flofli y de rodas carnes.
O sigui, anem canviant el llenguatge,
però sempre fem el llenguatge de la sàtire
sobre les últimes coses que ha dit Putin.
Sempre és actualitat.
Gairebé sempre és actualitat política,
però també política i social, no?
I com arribes tu a participar al Churro Ilustrado, Pere?
Arribo a participar perquè soc membre
de l'Associació d'Autores de Còmics d'Espanya
des de fa una pila d'anys,
i també del Cercle Artístic de Sant Llub,
llavors els dibuixants ens reunim,
ens trobem en els salons del còmic,
i vaja, això, vull dir,
aquesta associació va néixer a Madrid
amb una vagília de...
No sé si recordo de Nadal o de Cap d'Anys,
sempre era una vagília de Nadal,
que ningú s'ocupava d'aquestes coses.
dic, va, feu una associació per fer...
Però el Churro Ilustrado,
a part de ser aquesta associació
on també s'hi publica a la pàgina web
aquests diferents dibuixos,
també és una revista, estic veient.
Va néixer com a revista de paper.
Va néixer com a revista.
Va a revista de paper en un barri de Madrid,
de la zona centre de Madrid,
però per problemes econòmics,
la revista va plegar com és a una cosa habitual,
perquè hi ha hagut un canvi enorme
en les revistes de publicacions en paper.
Hi ha hagut una davallada tremenda
després de la pandèmia,
però moltes han plegat
i algunes, fins i tot alguna,
tan popular com en Jueves,
ha passat de setmanal a mensual.
Sí, sí, sí.
I a més el canvi d'hàbits,
i penso que la pandèmia va influir,
que la gent no consulti tot per internet
i per les xarxes socials,
mireu la quantitat de quioscos que han plegat,
o sigui, no afectant només a les revistes i als diaris,
sinó pràcticament a totes les publicacions en paper.
Bé, el sector en general, no?
Sí, el sector en general,
i a més que hi ha un canvi d'hàbits,
o sigui, la gent s'ha acostumat a mirar pantalletes petitones,
i veus que pel mòbil i els autobusos
la gent mira pel·lícules, mira sèries...
Totalment.
O sigui, s'han acostumat a veure el format petit.
També el cinema i el teatre,
sobretot els cinemes,
s'han vist afectats,
s'han tancat moltes sales de cine,
o sigui, que en certa forma han canviat els hàbits, no?
Escolta'm, i Pere, com has decidit...
Bé, no sé quins criteris has utilitzat tu
per escollir...
Suposo que no hauràs escollit per l'exposició que hi ha al mil·lenari
tots els dibuixos i totes les tires
que hauràs fet aquest últim any, o sí?
Ah, no, han fet una tria.
Vaig anar allà amb gent de l'associació
i vaig portar una pila de dibuixos i vam fer una tria.
Sempre igual que, per exemple,
per la Vall d'Aversa en faig vàries i fan una tria,
pel Xurro faig vàries i fan una tria,
sempre hi ha algú que tria
i mai els gustos coincideixen,
perquè l'any 2018 vaig publicar un TV
on les tires de la Vall d'Aversa
al Saló del Còmic de València,
al Saló del TV valencià,
que el vaig titular
Garrimanchos de lo Perot Correcuita.
Perot Correcuita és el teu sobrenom, no?
Sí, però el canvio.
A vegades poso Perot Borcòlic i vaig canviant.
Vaja, a la Vall d'Aversa sí que firmes
com a Perot Correcuita.
Sí, ara últimament poso Perot Borcòlic
per anar fent canvis.
I al Xurro Ilustrador cada setmana canvio,
cada vegada firmo d'una manera diferent.
Ja és una cosa de...
Home, molta imaginació, eh, Pere, s'ha de tenir,
no només per dibuixar, crec jo,
sinó també per anar firmant cada setmana
amb un nom diferent.
Sí, sí, jo crec que has de fer-me amb noms inventats,
poso Perico, Sacate Marruscles,
Perico Pintamonos,
i vaig canviant, vaig canviant de forma.
Però poso Perot a la Vall d'Aversa
i Perico al Xurro.
Perquè tu, Pere, normalment,
per exemple, en el cas de la Vall d'Aversa,
sabem que fas normalment tires
o són més dibuixos?
Com ho definiries?
Són tires còmiques
que poden ser de dos, tres vinyetes
o una vinyeta sola,
però sempre ocupen el mateix espai.
Normalment acompanyen l'editorial,
veig que les posen sempre a la pàgina 3,
i em diuen quin és el tema de l'editorial
perquè faci alguna sàtira
sobre el tema que tracta l'editorial
de la Vall d'Aversa.
I no t'és difícil o et costa,
bueno, no sé,
poder plasmar el tema aquell d'actualitat, no?
Amb un dibuix?
Perquè només tens la tira,
l'espai de la tira, eh?
A vegades em costa molt
i a vegades em surt de seguida.
Depèn,
perquè també hi ha temes
que es presten més a la sàtira
que a uns altres.
I a més,
ara s'ha d'anar una miqueta
amb veus de ploma
amb lo políticament correcte
perquè hi ha coses
que satiritzàvem
en els temps del TVO
i ara no les podrien fer.
Vull dir,
les sàtires...
Si ara,
no sé,
si ara es publiqués
El negrito babalí
y suamito morcillón,
seguro que no sería
políticamente correcto.
Home.
I així,
és tota una sèrie de personatges,
no?
Algunes travesures
de cipi-zape
tampoc són políticamente correctes.
Doña Tuna Suegra
suposo que tampoc us haria.
Vull dir,
ha canviat
en certa manera
el llenguatge
i allòs també
el llenguatge
de la sàtira,
per exemple.
Avui tens
que afavorir el feminisme,
tens que afavorir
el moviment LGTBI
a través del llenguatge
i abans
el cinema
i la sàtira
eren
gairebé...
Feien una burla
d'aquestes
percepcions,
d'aquestes formes.
Ha canviat
la forma
de percebre l'humor
en la societat.
A mi m'ha agradat
poder participar
en aquesta exposició
perquè
jo faig humor
lliure
i dibuixo a mi aire
des que estic jubilat
perquè quan treballava
a l'editorial
durant molts anys
tant a Sant Sebastián
com a Madrid
com a Barcelona
dibuixava personages
ajenos
llavors t'entrenes
a fer un personatge
i fas cobertes
quan toca
l'osso iogui
i l'osso iogui
pica piedres
després posteriorment
xinxant
Son Goku
Doraemon
I ara estàs al teu aire
per dir-ho així, eh?
Ja estic al meu aire
perquè a mi
quan fas personages ajenos
i t'equivoques
dos mil·límetres
de les línies del personatge
el tens que tornar a dibuixar
perquè no et pots apartar
de l'expressió
d'aquell personatge
i inclús a vegades
em deien
no, però al costat del gat
dibuixes unes rates
i uns bitxos
que no són del nostre estil
que són teus
dic, bueno
però com que
no sortien
en la versió original
me'ls deixàvem passar
també hi ha
empreses
que són més exigents
que unes altres
amb els seus personatges
per exemple
la Disney
i la Marvel
i la DC
són super exigents
amb els seus personatges
altres autors
no sé
com per exemple
el Shin-chan
com que ell mateix
ja desmanegava
el personatge
i un més sortia
en cap merrodó
i l'altre més boturut
feies les cobertes
de Shin-chan
i te les aprovava
gairebé totes
també has fet
dibuixos de Shin-chan
sí
i el Shin-chan
és un dels que
vaig dibuixar més
perquè a més
feia les cobertes
de Shin-chan
i a més
molt divertit
perquè havia d'adaptar
el llenguatge
de la sàtira japonesa
a coses
que funcionessin aquí
perquè no és
el mateix humor
no, no, clar
llavors el traductor
m'ho passava
literalment
i només
ho canviava
per adaptar-ho
a l'humor
i a la sàtira d'aquí
Pere, veig que vens
acompanyat d'un llibre
sí
és el
explica'ns
qui és aquest llibre
que portes
perquè hi ha el personatge
conegudíssim
a la portada
sí, es titula
Son Goku
Made in Spain
perquè és
tota la història
del Son Goku
del que feien
els aficionats
de Son Goku
i on treien les còpies
i com el van descobrir
abans
que fos publicat
a Espanya
i abans
que fessin
els animes
per TV3
és la història
de Son Goku
podríem dir així
sí
són alguns
els seus autors
són alguns
dels que van descobrir
Son Goku
dels que el van
descobrir
comprant còmics
japonesos
comprant manga
original japonès
i enviant
fotocòpies
a la televisió
i fotocòpies
a les editorials
perquè algú
ho edités aquí
i quina
quina vinculació
té aquest llibre
amb tu
Pere
com hi has participat
em van demanar
que escrivís el pròleg
home
ni més ni menys
que el pròleg
d'un llibre
i això és el primer
que has trobat
l'actor
quan obre el llibre
Pere
vaig fer el pròleg
i un dibuix
una paròdia
de Son Goku
dibuixat per mi
i vaig fer el pròleg
i el dibuix
i a més
igual que ells expliquen
com van contactar
amb les editorials
jo explico
com vam contactar
amb ells
i la sorpresa
que era per nosaltres
que uns nois
llavors aquests nois
que ara
són gent que ara
fa 30 anys
de Son Goku
ells ara eren entre 40 i 50 anys
però llavors tenien 12 i 13 anys
i 14
i que aquests adolescents
vinguessin a les editorials
amb fotocòpies
dient
però com no editeu això
que és tan meravellós
i va ser l'editorial
qui
per iniciativa d'ells
els vam posar en contacte
amb l'editorial
Sueixa
del Japó
per editar-lo
aquí a Espanya
i a Sueixa
van ser els primers
meravellats
a dir
vau dir
que això
que interessarà
que això
amb aquest humor
en japonès
aquí agradarà
home
doncs mira si ha agradat
Son Goku
fa 30 anys que funciona
i arrel de Son Goku
va venir
la gran
moda del manga
i l'anime
i arrel de Son Goku
s'han publicat
quantitat de personatges
i quantitat de títols
com
Naruto
Ramai Beach
Sailor Moon
un munt
de dibuixos
que coneixem
i un munt
i a més
un cel·lò del manga
que ha anat cada vegada més
el cel·lò del manga
va començar
al Sant Andreu Teatre
el Sant Andreu Teatre
va passar a l'estació de França
a l'estació de França
a la filla de Montjuïc
i ara el darrer
l'han fet
a la filla de Montjuïc
que hi ha dalt a l'Hospitalet
amb uns pavellors
molt més grans
home és que Son Goku
era va ser una revelació
va ser
en el moment
en què va sortir
una explosió total
i absoluta
jo crec que
en part
l'èxit que ha tingut
també al manga
aquí
no només a Catalunya
sinó també a Espanya
ha estat en part
gràcies també
al boom
que va suposar Son Goku
en el seu moment
i tant
sí, sí
i el creixement del manga
i l'interès
per la cultura japonesa
i a més
és molt curiós
que en aquest llibre
ve també
els que estaven a favor
els que estaven en contra
vam tenir crítiques
de polítics
que deien
que el Son Goku
no triomfaria
que seria un desastre
i Pere
i com va ser per tu
que et demanessin
d'escriure el pròleg
d'aquest llibre?
perquè
perquè vaig ser
un dels
de l'equip
d'edició
de Son Goku
perquè
l'equip
que dirigia
Antonio Martín
en aquells anys
ja en el que
estava
Maria Meca
ja estava
Juanjo Sarto
i altres persones
molt experts
en còmic
estava també jo
i érem un equip
que editàvem
ja molts còmics
primer a Sant Sebastián
fent còmic americà
i còmic europeu
i després
a partir dels anys 80
a Barcelona
i a Madrid
editant
superherois
i llavors
ja teníem
una divisió
de còmics
fins al grup Planeta
que editàvem
molts títols
doncs
teníem possibilitats
d'obrir una línia
amb còmic japonès
oh mira
ja teníem experiència
editant còmic americà
còmic europeu
i còmic espanyol
doncs podíem editar
també còmic japonès
perquè teníem
un equip preparat
i un contacte
amb impremtes
de nivell
per poder fer
un producte setmanal
perquè tot el que havíem fet
fins aleshores
era mensual
i
Son Goku
Dragon Ball
Bola de Drac
va ser setmanal
i en dos idiomes
o sigui
hi havia una edició
en castellà
i una edició
en català
i a més
vam passar
de còmics
que fèiem
de 5 a 6 mil
tiratges
cada setmana
a fer
tirades
de 85 mil
90 mil
exemplars
com era
com era un bola de drac
o sigui
que l'empresa
estava contentíssima
amb nosaltres
i com no
estar-ho
Déu-n'hi-do
i has fet referència
que quan has escrit
el pròleg
del llibre
i has fet
una mena
un dibuix
que és com una
com ho has dit
una sàtira
o una
sí
perquè he fet
un Son Goku
amb una autocaricatura
meva
amb una autocaricatura
que l'has fet
amb uns quants anyets més
no?
sí
clar
sí
un Son Goku
una mica més
més gran
de l'edat
que estem acostumats
a veure'l
sí
però Son Goku
té moltes edats
inclús ressuscita
vull dir
Son Goku
apareix jove
apareix nen
apareix gran
Son Goku
és com
tots els personatges
tots els herois de paper
són en certa manera
eterns
no?
com és en certa manera
van i venen
estan de moda
una època
tornen a passar
tornen a sortir
però hi ha personatges
com
no sé
com
corto maltès
o com
Carpanta
Zipi Zappe
Mortadelo
són immortals
perquè són personatges
que tenen ànima
que tenen fons
que tenen entitat
no?
i quant
quant temps fa
per aquest llibre publicat
podem trobar
a les llibreries
sí
està publicat
per Dolmen Editorial
que és una editora
de Palma de Mallorca
es va presentar
al Saló
del Museu del Còmic
de Sant Cugat
el vam presentar
fa un parell de mesos
ara s'ha presentat
la setmana passada
al Saló del TVO
Valencià
que em consta
que ha sigut un èxit
ahir es va presentar
a Fan Cimat
a Madrid
i
bé
a diferents llibreries
i també
ara es pot trobar
totes les llibreries
especialitzades
de còmic
de tota Espanya
molt bé
i fent referència
a l'exposició
que parlàvem
d'aquí
del Centre Social
al Milenari
Pere
fins quan la podem
veure?
crec que fins al 31
de març
i segurs com
la prorrogaran
una mica
perquè no ha tingut
gaire difusió
les exposicions
que es fan
al Milenari
no és com
les que es fan
al CIM
de Can Ginestà
o les que es fan
al Mercat
sinó que
són molt més
discretes
i a més
potser
perquè no és
l'especialitat
de l'associació
de gent gran
passen
jo crec una mica
desapercebudes
perquè queda
una mica apartat
el Centre Social
al Milenari
suposo que
cap tothom on és
és del carrer
Àngel Guimarà
número 1
de Sant Just
perquè a tu
et demanen
de fer l'exposició
a en Pere
a través
de l'associació
de gent gran
sí
perquè jo soc
membre
de l'associació
de gent gran
és un dels 5
o 6 llocs
o 7
que soc soci
mare meva
Pere
llarga vida
al món
associatiu
de Sant Just
sí
però soc soci
d'altres
entitats
que per exemple
l'associació
d'autor
Centre Còmic d'Espanya
és a nivell de tot l'estat
el Cercle Artístic
de Sant Lluc
és de Barcelona
el Club de Natació
Mediterrània
és a Barcelona
soc soci
també des de fa molts anys
i va ser una proposta
teva
Pere
a exposar allà
el Milenari
o t'ho van demanar?
ho van demanar
concretament
en Pep Quintana
que ara fa poc
que ha deixat de ser president
ha sigut president
molt poc temps
suposo
en problemes de salut
cosa que a la gent gran
ens afecta sovint
ara penso que és
la Palmira Bedell
que és a la presidència
i aleshores
s'ha renovat
però normalment
l'activitat
més sovint
que fa l'associació
de gent gran
són excursions
viatges a Benidorm
viatges a Cambril
perquè la gent
es campi la boira
bailes de salón
ara fan la presentació
també d'un llibre
em penso
de la Palmira Bedell
demà
demà dia 14
a les 6 de la tarda
em sembla que és el següent llibre
que ha fet la Palmira Bedell
de contes infantils
jo tenia entès
que em feia una
de presentació
amb la Xita Camps
del llibre
il·lustrant Sant Just
aquest et refereix
aquest
aquest et refereix
ah doncs no
crec que és la setmana
és la setmana
del dimecres
el dimecres 29 de mar
al claustre de les escoles
a les 7 del vespre
sí
però demà
també ho ha presentat
el mil·lenari
ah fan més presentació
perfecte
escolta'm
a mi m'ha arribat
el comunicat
no pot ser
sí sí o i tant
la presenta demà
al mil·lenari
i després l'altra setmana
a les escoles
i segurament també
a Can Gina està
perquè
hi ha gent
que estan molt arrelades
a Sant Just
són molt coneguts
i els fan de seguida
propostes
per anar a diversos llocs
a presentar coses
hi ha molta gent
que tot i que vivim
a Sant Just
la nostra vida laboral
i professional
inclús hem viscut
hem estat en altres ciutats
i treballant en altres llocs
no hem tingut vida laboral
a Sant Just
no tinc vida laboral
a Sant Just
i col·laboracions a Sant Just
des que estigui jubilat
però abans
tota la meva labor
de treball
era a Barcelona
Sant Sebastià
i Madrid
clar
diferent
bé
Pere
ho hem de deixar
en aquest punt
si et sembla
ha estat un plaer
tenir-te aquí
els micròfons
a ràdio
d'Esvern
ens passarem
pel mil·lenari
a veure aquests dibuixos
doncs
sempre que vulgueu
ja sabeu
moltes gràcies
i reveure
fantàstic
Pere
que tinguis bon dia
i bona setmana
gràcies
igualment
adeu
que el
veient-te el
no