Ara mateix són un quart de 12 del matí,
seguim el magazín matinal de Ràdio d'Esvern,
el Just de la Fusta, segona hora del programa.
Avui som dilluns 23 de novembre del 2020
i ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres avui a Josep Perpinyà,
fins divendres, alcalde de Sant Just,
per parlar amb ell sobre la seva renúncia al càrrec
de l'alcaldia del municipi
i els motius que l'han portat a prendre aquesta decisió.
Bon dia, Josep.
Bon dia, què tal?
Bé, molt bé.
La veritat és que divendres, al vespre,
la ciutadania de Sant Just rebia amb la notícia
a través de comptes oficials de l'Ajuntament,
també dels teus propis perfils a les xarxes,
amb una carta de comiat, amb un vídeo,
de la teva renúncia al càrrec de l'alcalde de Sant Just,
càrrec que has tingut de forma ininterrompuda,
comentàvem ara, des del 2004.
Sí, gairebé 17 anys, queda poquet perquè siguin 17 anys.
A veure, dir que vaig fer el comunicat,
i així ho vaig comunicar-ho, evidentment,
primer als portaveus de tots els partits polítics,
un cop va passar el ple de pressupostos,
i de fet la renúncia l'he de fer ara,
he de fer l'escrit ara perquè el ple del dia 26
prengui en consideració aquesta renúncia.
He de dir que és una renúncia que costa,
perquè, evidentment, l'alcaldia per mi ha sigut la meva passió,
però arriba un punt que has de valorar altres coses,
i no sé si us en recordeu,
també vull explicar-ho una mica més,
perquè quan parles de salut,
malgrat que vaig dir que estic bé, etcètera,
potser val la pena explicar-ho una mica,
però sense entrar en molts detalls,
perquè tampoc em trobo a gust.
Jo fa temps vaig tenir una trombosis molt forta
i que em va deixar en una situació complicada, complexa,
i problemes de circulació,
i a partir d'aquí tens moltes inquietuds
i tens que estar...
Els metges et diuen,
escolti, baixi el ritme, baixi el ritme,
i això em ve una mica d'herència.
El meu germà, per exemple, per Nadal passat,
va tenir unes intervencions molt dures també a les cames,
amb vaipassos i tal,
i aleshores arriba un punt que dius,
escolta, si et diuen que has de tenir molta prevenció,
que has de baixar el ritme,
que no pots seguir d'aquesta manera,
bueno, comences a pensar si una alcaldia es mereix això, no?
Si es mereix, doncs, estar a mig gas,
es mereix estar a estones...
Jo no ho entenc.
No ho entenc de cap de les maneres
i no crec que es mereixi una alcaldia això,
no crec que Sant Just es mereixi això,
i la veritat és que em sap molt de greu,
però, bueno, he de pensar una mica també en la meva salut,
he de pensar una mica en aquestes recomanacions que em fan,
que és cert que hi ha molta gent que ho té,
és veritat que molta gent viu en situacions pitjors,
però després de l'estiu,
o abans de l'estiu,
això ja va començar a passar pel cap,
i és una decisió totalment ferma,
i que, efectivament, doncs,
bueno, he de prendre'm la vida d'una altra manera,
i, evidentment, faré moltes coses,
perquè he de treballar, clar, he de treballar i continuar, no?
Però crec que és incompatible una cosa amb l'altra, no?
I, aleshores, doncs, bueno,
és una decisió dura per mi,
perquè, doncs, la veritat és que l'alcaldia està a la meva vida,
l'Ajuntament està a la meva vida, no?
Però ho tinc clar, ho tinc clar,
i no he dubtat ni un moment, no?
Quan van dient això, fluixa, fluixa, fluixa,
i tu no fas cas,
perquè, doncs, no fas cas,
la veritat és que no soc bon pacient, no?
Sí.
No soc gens bon pacient, no?
I t'obsessiones, i dissabte i diumenge,
i totes les hores del dia, i amunt i avall...
És que l'alcaldia requereix estar pràcticament 24 a 7,
els 365 dies de l'any.
Sí, sí, jo no sé el que és un cap de setmana,
ara, perquè aquests dies, aquests mesos,
efectivament, doncs, la pandèmia,
doncs, s'ha deixat fer activitats, res,
però jo no he tingut mai un cap de setmana de festa, no?
Mai, amb els 17 anys, no?
Potser dos o tres, no?
No sé el que és, dius,
escolta, divendres a les 3 deixes la feina
i tornes el dilluns, jo no sé el que és això,
per mi el diumenge i el dissabte de diumenge
és el mateix que el dilluns, el dimarts, no?
I a mi m'apassionava i m'apassiona, no?
I per tant...
Però jo crec que insisteixo,
al final has de fer una mica de cas,
també voldria explicar-ho en aquests mitjans de comunicació,
perquè hi ha molta gent que ho entén
i altres que tampoc sabien la gravetat, no?
No és una cosa greu, efectivament, no ho és,
però sí que és més de prevenció,
més de baixar el ritme
i d'aprendre les coses d'una altra manera.
No, que hi ha la fi,
si és el que recomanen també als metges?
Bé, és que és això,
és a dir, afluixi, afluixi, afluixi
i tu dius, sí, sí, ja ho faig, ja ho faré, ja ho faré, ja ho faré,
ja ho faré i no ho faig.
Ara amb la gestió de la pandèmia,
també això requereix una atenció
potser més extra del que ja que hi ha...
Bé, ara en aquests moments,
totes les dades,
i si vols ho comentem una mica,
doncs sembla que la cosa va bastant millor,
ara hi ha aquesta desescalada, no?
Les dades sanitàries comencen a baixar,
és veritat que els hospitals encara no, no?
Però aquests mesos de març, abril, maig
va haver-hi molta atenció,
moltíssima atenció,
moltíssima atenció als que teníem responsabilitats
i menys mal que tenies un equip magnífic
i el tens, no?
Perquè la gent s'ha deixat el coll, no?
Exacte.
I hem pogut tirar endavant, no?
Però, bueno, aquests són els motius,
jo espero i desitjo que la gent de Sant Jus ho entengui,
els demano aquesta comprensió,
els demano que es posi en el meu lloc, no?
I, per tant, també demano disculpes, no?
Però jo crec que és el que toca.
Home, disculpes, tampoc si és un cas justificat,
realment, i és per un tema de salut, també, per tant.
Ja et dic, hi ha molta gent que està molt malalta
i segueix treballant i segueix les seves responsabilitats, no?
Però insisteixo, evidentment,
jo d'aquí un temps he de treballar
perquè no tinc aquesta possibilitat d'estar sense fer res, no?
Perquè tens nous fronts oberts o...
No, no, no, no.
Alguns aquests cap de setmana m'han dit
demà què faràs?
No, no, professionalment, en aquests moments,
no tinc res damunt de la taula.
És evident que sortiran propostes,
és evident que, doncs, la escena encaixant, no?
I...
Però no, no, no és que el dilluns
me'n vagi a treballar a tal lloc, no.
No és així.
Em toca aquest mes
descansar de manera significativa.
Sí.
I, evidentment, que tinc més oportunitat,
suposo que soc un privilegiat, no?
I que les coses que vagin apareixent,
doncs, les diré valorant,
però, efectivament, necessito tenir feina com qualsevol, no?
Ni més ni menys, no?
I ja està.
Aquest és el resum que us puc fer.
M'agradaria, doncs, això,
que la gent ho entengués
i dintre d'aquestes mesures
de prevenció, de cuidat-ho
i perquè també, ja et dic,
vaig veure el que em va passar
per Nadal al meu germà
i tot plegat dius
cuidat-ho, cuidat-ho, cuidat-ho,
doncs...
Un dia pot ser que potser
t'aniria a passar tu, no?
Esperem que no,
perquè faré molta bondat, ara.
Exacte.
Faré molta bondat.
T'agradaria seguir vinculat
amb la política, d'alguna manera?
No ho sé, no ho sé.
Jo crec que he d'anar encaixant, també,
ara aquests ritmes, no?
Clar.
Vull dir, jo no,
la política la porto a dins, no?
I la porto absolutament...
A les venes.
A les venes.
Per tant, és molt difícil
que et digui que no.
És difícil que et digui que no.
I també em deien,
escolta, que aniràs al Parlament.
Confirmo que no,
que no vaig al Parlament, eh?
Crec que no,
que seria exactament molt similar, això, eh?
Clar.
Per tant, ara...
A més, també,
t'ho han d'oferir
d'una manera molt clara, no?
Però no, no.
Ahir em deien,
no, però segur que...
No, no, jo et dic que no.
Ja.
Et dic que no.
I aleshores, bueno,
jo crec que la política la portes dins,
el sector públic el portes dins, no?
Perquè a mi m'apassiona tot això,
poder, doncs, ajudar la gent
i veure quan hi ha necessitats,
doncs, abocar-te allà
i intentar cobrir-les, no?
Perquè hi ha un principi a la política
que el tinc molt clar,
i el vaig escriure en aquest escrit, eh?
Molt clar.
És a dir,
a la política s'hi va per fer coses,
no per estar-hi, eh?
Jo no vull estar-hi.
Jo no vull estar-hi de cap de les maneres, eh?
La política s'hi va a fer coses, eh?
Si fer coses,
doncs, no estàs al 100%,
doncs, es converteix en estar-hi.
Clar.
I això és el que no vols.
No ho vull de cap de les maneres.
En aquesta carta,
també en els vídeos que ha publicat pas divendres,
bueno, et dones les gràcies
al reconeixement al treball,
als treballadors, treballadores,
companys de partit,
també als regidors, regidores,
de les altres formacions
amb les que has compartit el govern municipal
i també, doncs, bé,
els representants de l'oposició.
Sí, sí, sí.
També han quedat un lloc per ells.
Bé, home, jo crec que...
Primer, aquí a Sant Jus
hi ha un nivell de respecte,
de convivència molt elevat.
I això també es veu al ple municipal.
Primer, evidentment,
he d'agrair molt al meu partit,
al Partit Socialista de Catalunya,
que m'ho ha donat tot, no?
Perquè, doncs, porto molts anys vinculat
i també les diferents responsabilitats
que he tingut,
ha sigut també perquè el partit pensava
que jo podia assumir-ho
i poso dos exemples, no?
Un, ser president del Consell Comarcal,
que va ser un honor per mi,
i l'altre, ara, no?
Ser el portaveu del grup metropolitana
Socialista,
que és el partit de govern
de l'àrea metropolitana,
és un prestigi molt elevat.
Per tant, aquí estic molt content
que el meu partit
hagi confiat en mi, no?
Evidentment,
tots els regidors i regidores
de tots els uns municipals
que han estat al meu costat
des del 2004,
que són cinc grups, no?
Diguem-ne.
I després, també,
els companys d'Iniciativa per Catalunya,
Verds, ara que són Movem,
a Movem se li ha de reconèixer
la seva aportació històrica.
És a dir, ha estat un soci...
No, soci no, diria que ha sigut
part del govern històricament
des del 83
amb una fidelitat tremenda, no?
I això ho poso a l'escrit
i ho reitero
perquè vull destacar-ho.
Vull destacar perquè
Iniciativa ha estat
una part importantíssima
d'aquest govern progressista d'Esquerres, no?
Després, també, Esquerra Republicana
que durant diferents governs
doncs hem compartit
conjuntament
aquest govern municipal, no?
I també un missatge a l'oposició
perquè, independentment
de les diferències polítiques
i que a vegades, doncs,
hi ha algun to
que va cap aquí, cap allà.
Jo crec que hi ha hagut molt de respecte
i és que recordo Maria Camps,
recordo Llorenç Rey
que va ser un bon cap de l'oposició, no?
La Laia Flotats ara, en aquests moments,
per part d'Esquerra,
doncs igual, en Sergi Seguí
però abans hi havia altres companys
també d'Esquerra
amb un nivell i un prestigi
i que aportava molt.
Recordo en Joan Maria Pino
i Enric Viladot
i, per tant, bueno,
si començo a dir el Partit Socialista
no acabaria.
No acabaria, eh?
Perquè, clar, en Joan Malagarriga,
l'Anna Hernández,
gent amb un poder absolut
de capacitat de feina
també menys, no?
I molts regidors, regidores
que, efectivament,
em ve el cap a Víctor Murillo
i moltíssim més, eh?
I els d'ara, que són, doncs,
la veritat és un grup fantàstic.
Fent una mica d'autocrítica,
com valores la feina dut a terme
a l'alcaldia?
Amb el PSC, de fet,
t'has presentat fins a quatre vegades,
no?, com a candidat?
Sí, sí, jo m'he presentat quatre vegades,
he tingut el plaer o el goig de guanyar
les quatre vegades
i m'ha acompanyat amb aquesta victòria
moltíssima gent, evidentment, no?
Perquè és veritat
que el que està al front d'una candidatura,
doncs, té un lideratge,
però jo sempre dic el mateix.
Si al costat no tens un equip,
tens un projecte,
i ets sòlid,
doncs, el recorregut és poc, no?
Jo crec que el Partit Socialista
representa molt el projecte
que és en aquests moments,
doncs Sant Jus,
Sant Jus podia ser molt diferent, molt,
i per tant una part de mèrit
d'aquest govern progressista d'esquerres
que estava anomenant anteriorment
existeix, no?,
però molta complicitat de l'oposició també,
molta, eh?
Autocrítica, home, sí que la fas,
et penses allò,
potser ho hauria fet d'una altra manera, no?,
quan veus que passen els temps, no?,
però el resultat,
des d'aquell 2004,
primers mesos del 2004 fins ara,
doncs, home, Sant Jus ha evolucionat moltíssim, eh?
moltíssim,
és a dir, evidentment,
té una passió per la sostenibilitat,
doncs, és un municipi feminista,
en els equipaments ha millorat moltíssim,
molt, en l'espai públic,
i sobretot amb aquesta cohesió,
cohesió territorial i de població
que a mi m'ha obsessionat, no?,
i m'ha obsessionat una cosa normal,
com a progressista i d'esquerres,
el fet que hi hagi
les mínimes desigualtats possibles,
i que allà on hi ha vulnerabilitats,
tu facis política de forma,
doncs, majoritària,
abocant tots els recursos
i totes les teves forces, no?,
perquè tenim musculatura,
aquest Ajuntament té bastanta musculatura,
està sanejat econòmicament,
i jo crec que el que hem fet
d'anar intentant,
com a objectiu número 1,
doncs, que no hi hagi desigualtats
o les mínimes desigualtats possibles,
doncs, això,
aquests dos dies que porto,
em trucava molta gent,
el telèfon no parava,
i hi havia molta gent d'agraïment,
molta gent d'agraïment,
que havia vist com els serveis públics,
com el seu Ajuntament
l'havia ajudat en moment determinat,
per tant, content,
i també allò on no he pogut arribar,
on realment,
doncs, no vaig poder personalment
donar una solució,
demanar disculpes,
perquè vaig intentar fer-ho,
però segurament a tothom
tothom no està satisfet,
tothom no està satisfet,
però sempre he estat pensant
que on pogués ajudar,
doncs, hi anava, no?
No, sempre es pot arribar a tots els llocs
o que tothom quedi content, contenta.
Bé, el que passa és que a vegades
un cop té problemes
que n'hi ha molts a la vida,
de tot tipus,
doncs, quan tens una situació difícil,
penses que el teu Ajuntament
ho pot resoldre
i no tens tots els mitjans, no?
Les dificultats són grans, no?
Quan van en temes, doncs,
que et quedes sense feina,
situacions de preus de l'habitatge, no?
Temes de salut, etcètera, etcètera,
doncs, hi ha coses que dius
ostres, no riu aquí, no?
I bé, jo crec,
jo estic satisfet d'aquesta feina,
jo crec que, almenys,
ho he intentat tot el que he pogut
i insisteixo,
si hi ha persones que creuen
que no vaig donar una solució,
doncs, els demano disculpes.
Perquè en quin moment o fet
o època et quedes
potser més satisfet?
O creus que ha sigut més difícil
la gestió de portar tot un poble,
un Ajuntament,
no sé si potser en el context
de la crisi del 2008?
Mira, jo vaig disfrutar molt,
deixa'm-ho dir,
que amb confiança, a més,
és que crec que els veïns i les veïnes,
doncs, hi ha molt de feeling,
hi ha molta confiança.
Jo vaig disfrutar molt el 2004,
el 2005, 2006, 2007.
Va ser quatre anys,
doncs, que l'Ajuntament
era un traç atlàntic,
és un traç atlàntic,
doncs, que eren molt forts,
sòlids, la gent estava bé,
vull dir,
no hi havia atur, etcètera, etcètera.
El 2008,
la situació va ser dramàtica.
El 2008 entrem en una crisi econòmica
que va generar
que moltíssima gent es quedés,
doncs,
endarrere,
però de forma molt dura,
no?
2009, 2010.
Vam arribar a mil aturats,
mil aturats.
Mai aquelles xifres
s'havien superat.
Aturs molt significatius,
hi ha molts problemes,
hi ha gent que no podia pagar
els preus de l'habitatge,
els lloguers,
famílies que es trencaven,
i jo anava pel carrer
i recordo una frase
que em deien,
alcalde,
no tinc feina,
i allò era dur,
era dur,
perquè normalment
la gent quan vas pel carrer
a vegades et diu coses,
et explica coses,
però en el fons són millores
de l'espai públic,
situacions generals,
anècdotes,
escolta,
això no funciona,
per què no fa això,
tal i qual,
no puc pagar el pis,
això és una frase
que em va quedar,
i quan remuntàvem,
el 14 o el 15,
dius,
vinga,
va,
sembla que això
que funcioni,
i ara de cop i volta,
en els darrers mesos,
et ve una pandèmia duríssima,
que és veritat
que l'estem molt millor,
molt millor
aquests darrers dos setmanes,
però que també
deixa la gent molt tocada,
i a més també
un record a totes les persones
que han perdut la vida,
però ha sigut uns mesos
duríssims també,
ja et dic que ara
ha canviat molt,
i per tant,
també el fet
que ara afegi aquest pas
al costat,
en aquests moments
que els indicadors
de salut
són bastant positius
dintre la situació
de gravetat,
però no té res a veure
ara,
el març de l'abril,
doncs estem en aquest desconfinament,
i les dades
comencen a ser molt bones,
doncs,
bé,
són 5 mires,
i us de 17 anys
potser n'he disfrutat 4,
però és el que toca,
no?,
és el que toca,
és el que toca.
Sí, sí,
et comentaves
dels comentaris
que et fa la gent,
i això,
hem vist també
els comentaris
que a les xarxes socials
responent als vídeos
o a la carta,
molta gent,
doncs,
això,
felicitant-te també,
agraint-te la feina
dut a terme aquest any,
i de fet,
tu també ho poses
a la carta,
ja un,
igual que dediques
part dels treballadors,
també dediques part
a la ciutadania
de Sant Just.
Jo tinc que agrair
a la ciutadania de Sant Just
primer perquè tal com és,
perquè,
doncs,
és un defensor,
qualsevol ciutadà,
ciutadana de Sant Just
és un defensor
del seu poble
i del seu municipi
perquè estem molt orgullosos
de ser de Sant Just,
no?,
i aleshores,
això,
evidentment,
l'agraïment va
a aquestes 19.500 persones,
he dit que sí,
estic molt agraït
perquè he anat seguint
una mica les xarxes
i els comentaris
i déu-n'hi-do,
déu-n'hi-do,
alguna vegada
m'han posat un nus
a la gola,
com es diuen,
i m'han emocionat
i això també és molt maco
i no han sigut dos,
tres o quatre,
em sembla que hi havia
centenars i centenars
i també mirava també
els vostres,
a Ràdio d'Esbert,
també els comentaris
i la veritat és
que estic molt content
i orgullós
i que la gent respongui
d'aquesta manera,
segurament hi ha
moltíssima gent,
doncs,
que escolti,
jo no escric res
perquè no comparteixo
com és aquesta persona
o aquest alcalde
i això també ho entenc,
és impossible
que tothom estigui content
amb la meva gestió,
però,
com deia,
agraïment a tota la gent
de per què comer,
és així,
el fet que s'hi aboquin,
s'hi aboquin,
parlava moltíssima gent
aquests dies,
aquestes 48 hores,
gent d'entitat,
gent del món de l'empresa,
etcètera,
etcètera,
i tots defensen
el seu municipi
d'una manera aferrissada,
no?
I per tant això
vol dir identitat,
i vol dir també compromís,
això és molt maco.
I ara,
bé,
toca encara
una següent etapa
perquè representa
que
Sant Jus
ara mateix
no té alcalde,
com si no quéssim?
No, no,
de moment sí.
Fins dijous 26.
Fins dijous 26.
Això és una pregunta,
quins procediments
són els que ara
es falten?
Bé,
el procediment
és el següent,
és a dir,
jo avui faig registro
la instància
de renúncia
com a alcalde,
el ple la pren en consideració
en l'últim punt
de l'hora del dia
del dia 26,
i després es convoca
dos plens,
un ple extraordinari
d'investidura,
que ja avanço
que serà dissabte
a les 12,
a les sals gràfiques,
a la sala de les gràfiques,
i allà surt
el nou alcalde
o alcaldessa.
I després hi ha
un ple de res,
d'un minut o dos,
que és la meva renúncia
com a regidor,
i per tant
ja quedo desvinculat
absolutament
de l'Ajuntament
de Sant Jus.
Aquest salia
el calendari.
El dia dijous 26,
en el darrer punt
de l'ordre del dia,
es pren en consideració
la meva renúncia
com a alcalde,
es convoca
el divendres al matí
ple,
extraordinari i urgent
per part del primer
tinent d'alcalde,
i convoca
a les 12,
el ple d'investidura,
el dissabte 28,
a les 12,
a l'auditori
de les sals gràfiques,
complint
totes les mesures
de sanitat,
perquè és una sala
immensa,
i per tant
amb un percentatge
reduït
es pot fer aquest ple
sense cap inconvenient.
I per l'altra banda,
doncs,
quan acabi el ple d'investidura
i tinguem
alcalde o alcaldessa,
aleshores,
doncs,
hi ha un ple que dur un minut,
que és el de la meva renúncia
com a regidor,
i ja està.
I el dilluns,
vida nova.
S'ha fet coincidir una mica,
has volgut fer coincidir
la data una mica passada
els pressupostos
i les ordenances
per deixar...
Sí, sí,
totalment.
El meu cap estava
deixar l'Ajuntament
amb unes ordenances
aprovades
i un ple
i un pressupost
totalment aprovat,
i sí, sí,
això ho vaig pensar
d'aquesta manera,
i després també
vaig pensar
que hauria de ser
una cosa molt ràpida
aquesta transició,
no crec que
aquestes transicions
siguin bo
allargar-les,
perquè,
doncs,
bé,
hi ha una persona
nova al front,
hi haurà
un cartipàs
diferent,
suposo,
que no és cosa meva,
i, per tant,
el que no convé
és que aquestes transicions
s'afectin
a la vida,
diguem-ne,
i a la ciutadania,
i en una setmana
no afectarà,
no afectarà.
El que no pots fer
és dir
marxo
i fem,
ja ho veurem
després de Nadal
o el gener
o febrer,
no,
això no pot ser,
per tant,
el que vaig plantejar-me
a mi mateix
és fer-ho tot
en set dies.
Tenim nom
i entro en terra
no pantanoso,
per dir-ho així.
No,
primer hem de respectar
un ple municipal
que té
17 regidors
i regidores.
Jo amb això
soc molt institucional,
per tant,
serà el ple
del dia 28
que escollirà
un alcalde
o alcaldessa.
Això,
no ens equivoquem
i cadascú
el seu paper,
eh?
Cadascú el seu paper
perquè si no
barregem coses
i perd prestigi
les institucions
i perd prestigi
doncs
els procediments,
no?
certament,
sent el partit gran,
el partit socialista,
és evident
que podem tenir mirades
i aquestes mirades
seran,
doncs,
concretades
amb l'assemblea general
que fa el partit socialista
de Catalunya
aquí,
Sant Lluís
el dimarts,
per tant,
demà,
dimarts a les 8
del vespre.
Doncs,
si la població
vol saber
qui és aquest candidat
i candidata,
doncs,
ha de tenir
aquesta mirada.
Però,
nosaltres som
un dels partits
que farà part
d'un ple municipal.
Per tant,
evidentment,
respecte absolut,
jo amb això
tinc claríssim
que hi ha una institució
i la institució
decideix
i decidirà
el millor candidat
i candidata
per els propers
tres anys,
d'alguna manera,
fins a les eleccions
del 23.
Fèiem ja
per tancar
l'entrevista,
però una mica
abans d'entrar
a l'estudi
que et treus
no un pes a sobre,
però,
bueno,
és un moment
en què,
bueno,
doncs,
si cal fer
algun pas
al costat,
doncs,
bé,
no hi ha cap altra
millor
manera
de fer-ho.
Bueno,
ja et dic,
pressupost aprovat,
etapa nova,
el mes de desembre
amb molta tranquil·litat
des d'aquest punt de vista
perquè,
doncs,
no hi ha temes
molt significatius
que necessitin
punts
d'aprovacions,
diguem-ne,
de majories,
etcètera,
i crec que és el moment
adequat,
ja et dic,
és una decisió
molt ferma
que ja internament,
doncs,
la portava
despensada
des del mes d'agost.
El mes d'agost
em vaig deixar
un temps,
però,
però,
bueno,
la situació
és la que és
i aleshores
crec que és
el millor
per mi
i per la població.
Molt bé,
doncs,
ha arribat
aquest punt,
alcalde.
Molt bé.
Gràcies.
Crec que no m'entrevistareu
mai més,
no sé,
com alcalde diria que no.
Almenys com a alcalde
podem assegurar
pràcticament que no.
Bé,
doncs,
deixa'm dir una cosa,
primer la professionalitat
que teniu,
aquesta casa té un nivell
de professionalitat
tremendo,
jo crec que és
i serà una ràdio
doncs,
ejemplar,
referent,
no?
Que quan he vingut
durant aquests 17 anys,
doncs,
evidentment,
m'he trobat molt a gust,
he podut compartir
doncs,
les preguntes,
les inquietuds,
informar la població
de tot allò
que feien des del govern,
però de tot allò
que estava passant
a la població
i deixen també
que l'últim record
sigui una abraçada
molt forta
per a tots els veïns
i les veïnes
de Sant Just
i desitjar sort
a aquest poble
que està molt ben
encarrilat,
no sortim d'aquí,
no sortim d'aquí,
no fem invents
i molt ben encarrilat,
jo crec que
hi ha un ple
que té les idees
molt clares,
hi ha una ciutadania
que té les idees
molt clares,
hi ha una gran xarxa social,
hi ha un gran potencial
productiu
i la suma
de tot això
no ho perdem,
al contrari,
anem sumant,
sumant, sumant,
sumant
que ens anirà bé segur.
Que tampoc el perdem,
el perdem com a alcalde
però no el perdem com a persona
el segle'n veiem
per Sant Just.
I tant, i tant, evidentment,
jo vic aquí,
escoltes,
jugaré el paper
que em diguin,
no?
I no, no,
la implicació de la població
la tindran segur,
eh?
I per tant,
que ningú es preocupi
que desapareixo
i la vida et posa
en un altre paper,
doncs en un altre paper
que jugarem.
i ja està,
doncs ja està.
Escolta,
gràcies a tota la gent
de Sant Just,
de veritat,
de tot cor
i ens anem veient
i saludant pel poble.
Molt bé,
alcalde,
doncs una abraçada
molt forta,
esperarem també
aquesta setmana
els diferents plens
i els diferents canvis
que hi puguin haver.
Una abraçada
i que vagi tot
molt i molt bé.
Doncs vinga.
Molta salut
i a segui endavant,
Josep.
Gràcies.
Adéu.
Ara començarem
la roda telefònica
amb els portaveus
dels altres grups municipals
per parlar amb ells.
Un tema musical
deixem ara
de Miqui Núñez.
Es diu
Deida i Volta
aquí a Ràdio d'Esvern
al 98.1 FM.
Avui, dilluns,
23 de novembre.
Deida i Volta
Deida i Volta
Deida i Volta
Deida i Volta
¿Qué más da
si la vida
viene y va?
Voy buscando
los colores
para acabar
la de pintar.
Y yo ya sé,
no necesito
nada más
que un poquito
de energía
y buena vibra
para regalar.
Adelando
por la derecha
sin mirar
cuál es mi carril,
sin contar
las primaveras
que me quedan
por vivir.
Deida i Volta
Voy viviendo
mi manera
Con el ritmo
por bandera
Bailando
de sol a sol
Deida i Volta
Viento en pop
con la vela
Con arena
en la cartera
Cantando
a todo color
Sabes
que viene ahora
Me llaman raro
porque no sigo
la moda
Mi manera
de vivir
lo corrobora
Hágase la luz
Ya sabes
que viene ahora
Me llaman raro
porque yo vivo
a deshora
Mi manera
de vivir
lo corrobora
Hágase la luz
Si son la luz
por un momento
Si tú me cantas
se me acaba
el sufrimiento
Y yo lo tengo
y lo presiento
Que las penas
se las lleva el viento
A mi manera
Yo sé
De dentro a afuera
Tal vez
Como si fuera
la última vez
De ida y vuelta
Buscando un porqué
A mi manera
Yo sé
De dentro a afuera
Tal vez
Como si fuera
la última vez
Sigo buscando un porqué
De ida y vuelta
Voy viviendo
Voy viviendo a mi manera
Con el ritmo
por bandera
Bailando de sola
A todo color
De ida y vuelta
Viento en popas
Con la vela
Con arena
En la cartera
Cantando a todo color
De ida y vuelta
Voy viviendo a mi manera
Con el ritmo
por bandera
Bailando de sola
Corazón
De ida y vuelta
Viento en popas
Con la vela
Con arena
En la cartera
Cantando a todo color
A todo color
A todo color
A todo color
Sabeu que es coneixen
Més de 30.000 sardanes
I n'hi ha uns quants milers
d'enregistrades?
Voleu conèixer
Quan i on van ser estrenades
O a qui van estar dedicades?