Passen dos minuts de dos quarts d'una del migdia.
Aquesta hora tenim amb nosaltres a l'estudio de Ràdio d'Esvern amb mossèn Joaquim Rius.
Bon dia. Bon dia i bona hora. Com estem?
Bé. Bé? Bé, sí, sí, sí.
Deu anys ja, Sant Just. De fet, per sol hem convidat avui, perquè d'aquí poc farà deu anys que està Sant Just.
Sí. Com han anat aquests deu anys? És un resum.
De pressa. De pressa. Passa el temps. També un quan ja té una certa edat. No sap el per què, però el temps va més de pressa.
I doncs hem passat de pressa. Que sembla estrany que faci deu anys que estigui aquí ja.
I després també, perdó, i després també perquè, com que sempre vas fent coses i el temps se t'ocupa, doncs quedes satisfet del cada dia.
Comencem repassant des del principi. Com va arribar Sant Just?
Però vostè no era de Sant Just? No.
Va arribar per casualitat?
No, per casualitat no, perquè nosaltres el dia que ens ordenem de capellans, o de sacerdots, com se n'hi vulgui dir,
doncs el bisbe, així que t'acaba de fer que ha ordenat, amb la pregària d'ordenació sacerdotal,
t'agafa de les mans i et fa junnellar davant d'ell.
I et diu, em promets a mi, els meus successors, obediència i respecte, si ho prometo.
I llavors el bisbe jo estava a Ballirana, ambient destinat a Ballirana,
que llavors depenia de Barcelona, del bisbat de Barcelona, el poble de Ballirana,
però immediatament aquells dies hi va haver-hi el canvi que formar la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.
Per tant, és una ascendida de la diòcesi de Barcelona, que depèn del cardenal de Barcelona,
tot un territori geogràfic, i el d'aquí, el de Sant Feliu de Llobregat.
I aquest, el de Barcelona, em va enviar a Ballirana, però llavors hi va haver-hi la divisió de la diòcesi,
i servidor, vaig quedar a la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.
Per tant, ara, depenent del bisbe de Sant Feliu de Llobregat,
jo feia tres anys que estava destinat allà dalt a Ballirana, i em va dir,
Joaquim, em convindria que baixessis a baix de Sant Feliu, ai, a Sant Just d'Esvern.
I aquí estic des d'aleshores.
Vostè d'on és originari?
Jo soc originari del barri de Gràcia de Barcelona.
del barri de Gràcia.
No vinc de lluny.
No, no vinc de lluny, però llavors, si em dius d'on sóc, et diré que no ho sé,
perquè hi he estat cinc anys des de la meva ordenació sacerdotal,
vaig estar cinc anys a Esparreguera,
després vaig passar també quatre o cinc anys a Granollers,
després em vaig passar nou a Martorell,
després 18 a Rubí,
tres a Ballirana,
i ara em porto deu aquí a Sant Just.
Per tant, si dius d'on sóc,
et diré d'una miqueta de diversos llocs,
perquè no sempre t'identifiques amb la gent del poble.
Ara no sé si voldrà ser políticament correcte,
però hi ha alguna parròquia de la que
en tingui més bon record?
Hi ha alguna que tingui, doncs, una estima especial?
Entre nosaltres, els capellans, en diem de cada parròquia una nòvia.
diem una nòvia, perquè en si ja n'hi ha no sé si sis o set,
em sembla.
Però vull dir que el fet és que estimes a totes.
Això sí, cadascuna té les seves característiques,
i per tant, doncs, et fa que tu també et renovis,
que canviïs, que t'adaptis.
Bé, hi ha maneres que no són manera de ser,
que cadascú és com és sempre a tot arreu,
vull dir, això no ho canvia.
Però el fet d'actuar, el fet de compartir,
el fet de depèn de la resposta de la gent,
també actues d'una manera o d'una altra.
Però, en definitiva, totes t'hi trobes bé,
perquè la meva missió no és com un negoci,
en el que dius, a veure, aviam on t'ha anat més bé.
Perquè som una mena d'empresa
en què no hi ha entrades i sortides
en el sentit del treball que fem,
sinó que hi ha acolliment de la gent,
resposta de la gent, la teva acció,
si és acollida, si no,
si tu et saps adaptar a l'ambient concret que se't presenta,
això sí que es té en compte.
Però, en definitiva, dius,
aquí m'he adaptat d'aquesta manera
i allà m'adapto a l'altre,
amb un convenciment que a tot arreu on te m'han enviat,
jo no sóc enviat per fer allà el que vull,
sinó per servir a una comunitat
que ja fa anys que hi resideix,
que té una identitat
i que haig de servir aquesta comunitat.
Jo em transmetré i diré les coses a la meva manera,
perquè això no m'ho canvia ningú,
el meu caràcter, la meva manera de fer i de ser.
Però, en definitiva,
és servir a una comunitat
en allò que jo puc i haig de fer.
I, per tant,
totes, totes, totes, totes m'han agradat,
perquè totes he fet el que he pogut.
Tornem ara a la casella de sortida
de la seva etapa a Sant Just.
Suposo que coneixia poca gent de Sant Just.
no coneixia només que el rector que marxava.
Només el rector que marxava,
o sigui, que en queda marxava,
pràcticament es pot dir que no coneixia ningú.
No, mossèn Anton Roca, que és el que marxava.
Quina va ser l'acollida del poble?
L'acollida del poble bona.
bona perquè recordo que la meva presa de possessió,
que això es diu en el llenguatge, doncs, del clero,
la presa de possessió d'un lloc,
doncs, hi havia fins i tot l'arcalde.
I, esclar, això t'impressiona,
perquè dius, bueno,
ets considerat una persona nouvinguda,
a més a més amb una responsabilitat pública,
i, esclar, tot això en marca,
però també et sorprèn que t'acullin
doncs persones que poden estar d'acord o no amb tu,
o amb la teva manera de creure o no,
però que t'acullen com un veí més.
I llavors això va ser sorprenent,
és a dir, em va sorprendre.
No em havia passat mai a cap parròquia on havia estat.
Només aquí Sant Just em va acollir
ell a la cerimònia que vam fer a la parròquia,
i ell s'hi va presentar,
i també va dir-me unes paraules,
em va dirigir unes paraules.
Per tant, això crec que és bo,
crec que és bo,
perquè et consideren un veí més,
que és el que a mi m'interessa.
No el capellà,
sinó un veí més,
que perquè té una responsabilitat pública,
doncs ho reconeix públicament també.
En aquest sentit, doncs, va ser molt agradable.
Els veïns em va anar costant
acollir-los i entendre'ls aquí a Sant Just,
perquè no trobava ningú pels carrers,
jo em costava molt trobar gent.
Jo sóc una persona de plaça, de carrer,
d'anar a fer una cerveseta amb una colla d'amics,
de trobar-me amb una colla de gent
i parlar amb ells de coses del poble
o del que sigui.
I aquí veia que jo anava voltant pel poble
i no trobava cap plaça,
no trobava llocs on estava,
almenys per aquí al centre.
Potser per l'extrem,
que és on hi ha més pisos.
Llavors sí, cap allà al Walden
hi havia més gent,
i després cap allà a la plaça Maragall
també hi havia més gent.
Però aquí al centre em costava.
Però bueno, vaig pensar,
bueno, ja aniré situant-me,
però continuo estant amb aquest interrogant.
Continuo estant amb aquest interrogant.
Vostè és un mossèn de proximitat, diríem.
Sí.
Li agrada el contacte humà, no?
Molt, molt.
En aquest sentit, molt.
I a Sant Jus és un poble tancat, diria,
o potser la gent fa poca vida al carrer?
Com ho descriuria?
Jo suposo que hi ha uns condicionants
que són que hi ha moltes torres,
moltes cases familiars,
que això també motiva
que, esclar,
la gent ja està servida allà d'espai verd,
de piscina,
d'espai, doncs, perquè la canalla pugui jugar,
no té necessitat de trobar-se al carrer,
segons com.
I llavors, esclar,
la gent surt amb cotxe a través dels pàrquings
i torna a entrar a través dels pàrquings,
i això fa que la gent no volti massa pel carrer.
Te la trobes amb ocasions importants,
s'enjusta el carrer,
el trobes amb festes de nadalenques,
la cabalgada,
la trobes amb altres moments,
d'algun concret d'una festa a Sant Antoni,
és a dir,
totes aquestes coses,
sí que trobes gent al carrer,
però la resta de l'any costa trobar-los,
a no ser que siguin les hores de sortida de col·legis,
que llavors trobes més gent pel carrer,
i a primera hora del dematí,
per allà a la banda del mercat,
que trobes moltíssimes persones que van al mercat,
però hi ha persones més aviat grans,
que són les que també tenen més facilitat per sortir,
perquè els altres estan treballant,
i no hi són a casa.
Potser també és una qüestió,
diríem que no és generacional,
però sí de canvi de vida,
en els últims anys també,
que la gent surt menys al carrer.
Sí, hi ha diferents circumstàncies,
tenint en compte els mitjans de comunicació,
que avui ja tenen una dimensió molt més àmplia,
el vano és molt més gran,
i per tant hi ha moltes notícies
que ja no cal sortir al carrer per enterar-te'n,
ja les tens a casa,
apunta't per on vulguis,
doncs que sempre en trobaràs.
Per això dic que amb tot,
doncs també un s'hi va acostumant,
aquest estil,
i jo aquí dalt a la rectoria,
concretament on està situada,
on no hi passa cap cotxe,
bueno, pels voltants sí,
però vull dir on no hi arriba cap cotxe,
que no sent soroll pràcticament,
em sento una mica un monjo de Montserrat
que està allà a casa seva,
i llavors de tant en tant
sent una mica d'ambient,
perquè abans hi ha una romeria que crida i canta, no?
Sembla un monjo de clausura,
Sí, una mica, una mica, una mica moig.
Ja vostè és el que no li agrada,
vostè és un mossèn d'estar amb la gent, no?
Sí, sí, sí,
soc d'estar amb la gent,
i per tant així que puc ho faig,
i me'n vaig molt cap a la plaça del mercat al dematí,
bueno, no és que vaig expressament per anar a veure la gent jo,
sinó que vaig per altres coses,
però llavors aprofito la vinentesa
per xerrar amb ells,
i xerrar amb el qui troba,
i amb el qui veig,
i apropar-me a ells, etcètera.
A part que ara, doncs,
i això és un fet molt recent,
és que el mossèn,
que fins ara estava responsable del servei religiós de la residència,
Nostra Senyora de Lourdes,
a ell ja l'han jubilat per edat i per capacitat,
i ara ja no està prestant els seus serveis allà a la residència,
i el bisbe em va dir,
escolta, em diu,
per què no te'n fas responsable tu ara de la residència?
I allà estic prestant serveis a la residència,
i per tant hi vaig cada dia,
cada dia estic allà amb ells,
entre els de dins,
que també hi ha en una colla,
són un centenar d'avis allà dins,
doncs també xerrem i parlem de coses,
etcètera,
i després, esclar,
sortint d'allà tinc facilitat
per trobar-me a la plaça també amb altra gent,
i això dona uns intercambles.
Ara té noves responsabilitats també a la residència.
Quina va ser l'acollida per part dels feligresos,
també la gent que forma part de la parròquia de Sant Just?
Mira,
hi ha una cosa que em sembla que ajuda,
que és el fet de trobar-te a prop de la gent
i fer-te assequible,
la gent t'acull amb molta facilitat.
Sóc persona que no complico la vida.
Fins i tot n'hi va haver un
que sortint un dia de l'església em diu
perdoni,
vostè és el mateix que deia la missa?
I li vaig fer la broma dient,
dic no, és el meu,
som jamelos amb aquell,
vull dir,
som bessons,
som bessons.
Ah,
diu,
ah,
i el seu germà està aquí,
i diu,
escolti senyor,
que sóc jo mateix?
Ai,
perdoni,
em pensava que era un altre.
Per què?
perquè el meu sistema de parlar
i de trobada amb la gent
no és encarcarada,
sinó que és molt deixar d'anar,
en el sentit,
home,
em respecta,
però vull dir que tampoc no,
no sóc una persona encarcarada,
doncs llavors trobes
que la gent posa a parlar
i tu parles igual que ells
i fas una broma igual que ells
i es queden com parats,
dient,
oi,
dius que,
em va dir ell,
dius que allà dins és molt sèrio
i aquí ve que està molt de broma.
Home,
dic cada cosa al seu moment,
també.
Dic,
que no puc allà,
que també a dins en deixo anar alguna
a vegades a la missa,
eh,
en els meus comentaris
i així també en deixo anar alguna
que,
per cert,
hi ha algú que de vegades em diu
home,
això no sé per què ho ha dit,
també m'ho diuen això,
eh,
això no es diu així.
Hi ha crítiques a vegades.
Sí.
Si se surt una mica del guió,
ja...
Sí,
diuen això,
no sé per què ho ha dit d'aquesta manera,
ho podia dir d'una altra,
digui dos mesos que ho ha dit d'aquesta manera,
ves que vols que et digui,
i jo ara,
i ball,
vull dir,
no li dono més importància.
Li volia preguntar també
per altres funcions
que fa la parròquia,
com per exemple Càritas,
quin paper teniu en aquest sentit?
Mira,
jo estic
profundament agraït,
i m'agrada que treguis aquest tema,
a tots els voluntaris de Càritas.
Càritas funciona gràcies als voluntaris.
I aquí a Sant Just,
jo,
és el primer poble,
esclar,
que també val a dir una cosa,
Càritas abans depenia de la central
que era Barcelona.
Barcelona amb una mega diòcesi tan immensa
que anava des de Mataró fins a Sitges,
fins a Vilanova i la Jeltrú,
etcètera,
perdó,
etcètera,
això era tan gran
que era impossible controlar-ho.
Canvi ara,
cada diòcesi,
Barcelona,
Sant Feliu de Llobregat,
Terrassa,
són tres diòcesis ara autònomes.
Llavors,
tot això facilita
que les coses facin d'una altra manera.
I aquí, doncs,
ho estem treballant,
des del Bisbat,
doncs,
que es porta molt bé,
està evolucionant,
estem canviant en moltes coses,
i llavors aquí també hi ha
un coordinador de Càritas
a cada parròquia,
i llavors, esclar,
aquests coordinadors treballen força
i fan una bona feina.
I són laits,
són persones laiques,
vull dir, no,
jo els he confiat totalment
la feina amb ells,
i ells ho estan tirant endavant.
I gent que no venen a l'església
també són voluntaris de Càritas.
Però és que ens sembla
que tothom qui vulgui
fer un servei que el faci,
perquè aquí no venim,
diríem,
a actuar,
permeteu-me l'expressió,
religiosament,
sinó si per cas expressar un amor,
que és el sentit de Càritas,
que Càritas vol dir amor,
amor en el sentit d'agape,
que vol dir
voler el bé de l'altre,
aquesta paraula.
Vull dir,
tampoc no és allò
del copet a l'esquena
o un amor sensiblero
o de cosa
nyonya,
sinó que vol dir
justícia
i el que aquella persona
es necessita
i es mereix,
i treballar conjuntament
amb ell,
que aquella persona
se l'ha de promocionar
a ell,
no se l'hi ha de donar
a ell,
sinó que se l'ha de promocionar
aquesta persona.
I això és un treball
que a Càritas fa de veritat,
eh?
I això, doncs,
estic profundament agraït
en la mesura
en què jo puc expressar-me així,
perquè tampoc no és
per quedar bé,
sinó que és
un convenciment
de dir,
hi ha tot un treball
coordinat
entre ells
que fan un bon servei
a tots els que prestem
aquest servei
de necessitat
de persones
que n'hi han
també sant just, eh?
Doncs queda dit
aquest agraïment.
També li volia preguntar
perquè
jo sóc veí
del barri Centre
i en els darrers dies
a les 10 de la nit
hi ha hagut
cassolades
que s'han sentit
per tot el barri
i hem sentit
que l'església
posava les campanes.
Com ha anat això?
Bueno,
és que no tinc cassoles jo.
Com que sóc jo
sol
el que menjo
no tinc massa cassoles
i són de fang
i allò no sona a res
i llavors vaig dir
mira,
jo tocaré campanes.
Però s'afageix
en qualsevol cas
a la protesta, no?
Clar,
clar que sí,
clar que sí.
A més,
a més,
n'estic convençut.
N'estic convençut
i em va semblar
que una manera
de col·laborar-hi
doncs com que
també se'm va suggerir
no vaig ser jo
que em vaig imposar
jo no podia fer
públic
un servei
escandalós
diríem
d'aquesta manera
de soroll
sent del voltant
de la comunitat
o de persona
que té el cap centrat
que em digués
Mosèn
per què no toca
campanes?
Ah, hi va venir
algú a dir?
Sí.
I vaig esperar
que hi hagués
algú que ho digués.
És a dir
perquè no es tracta
de...
Ara el capellà
com que pensa
així es toca campanes
ara com que no hi pensa
ara les deixa de tocar
etc.
No sé què.
No, no,
sinó que em va semblar
que he de dir
bueno,
doncs sí,
amb tu
doncs jo toco campanes.
això de tocar campanes
també s'ha d'anar alerta
perquè esclar,
ets un toco campanes
malament quan diuen
que ets un toco campanes, eh?
Però vaja,
no, no, no,
convençut del que feia, eh?
Una altra novetat
també de la parròquia
és que fins fa ben poc
és que fins fa ben poc
els locals
els locals de l'agrupament
escolta
estaven a la parròquia
i ara s'han traslladat.
Sí.
Era una cosa
que feia molts anys, no?
Que es parlava
de fet ja des del mossèn anterior
però ara s'ha materialitzat.
Sí.
S'ha materialitzat
però no ha estat
fins que el mateix agrupament
ho ha dit.
Jo quan vaig arribar aquí
em van posar el corrent
del que hi havia
i de com s'havia de fer
jo vaig dir que
mentre no necessités
d'aquells espais
que els escoltes
podien fer-lo servir.
Però sí que els vaig advertir
de dir doncs ara vosaltres
aneu buscant un espai, eh?
Aneu buscant un espai.
Aquest espai s'ha lograt, etcètera.
Doncs llavors és el moment
de dir doncs molt bé
i doncs
i hem acabat així
però sense expulsar ningú
sinó que ells
han marxat voluntàriament
perquè han trobat un espai millor
perquè és que això d'aquí
val a dir
que si haguéssim hagut
de fer venir
una inspecció
de tipus sanitari
em dóna la impressió
que m'haguessin
No hauria anat
t'haurien empapelat.
M'ho haguessin fet
tancar immediatament tot, eh?
Perquè allò no s'aguantava ja.
El tenir tanta gent
allà dins
en un espai tan reduït
costava una mica ja.
Però bé.
I ara què s'hi faran
aquests espais?
Hi ha algun projecte?
Hi ha possible projecte
de fer un espai
més assequible
per càritas.
Perquè ara està actualment
a la caseta del costat
que hi ha
i llavors això
no n'hi ha prou.
Allà ho han de tenir
tot apilat
de mala manera.
Ja ho tenen bé, ja,
perquè són gent
que són molt endreçada.
Però
convindria
per un lloc d'acollida
i després, sobretot,
perquè el servei de càritas
no fos només aliments,
sinó que a vegades
és lloc d'acollida,
de vegades
en lloc de planteig
d'alguna qüestió
que potser té
un àmbit social
i llavors necessitaria
un espai
per trobar-se
les persones
i allà
no pot ser això.
Entre mongeta tendra
i patates,
per dir-ho d'alguna manera,
no pot ser allà
fer reunions,
no és un lloc adequat.
I llavors allà
esperaríem
que
això és el fruit
o la conseqüència
d'haver vengut
al terreny
de les escoles Núria.
El fet d'haver vengut allò
ha suposat uns diners
que això
estan a l'espera
de la finalitat
per la qual
doncs
complim
els estatuts
de l'escola Núria,
que en cas
que això
canvi d'ús
l'escola Núria,
el que
en surti
de benefici
de la venda
s'invertiran
en cosa social.
Llavors allò
pretendríem
que fos
un espai
que també
del qual
la parròquia
se n'aprofitaria
en el sentit
d'un espai
també
més assequible
per reunions,
perquè no
hagin d'entrar
dintre la rectoria.
Que val la pena dir
doncs
que hi ha persones
que no venen
a reunions
que fem
i a conferències
i algunes coses
que es fan a dins
de l'àmbit
de la parròquia
perquè han d'entrar
dintre
de la rectoria.
Hi ha persones
que els hi molesta això
i ho entenc
perfectament.
en canvi
si d'allà
ja hi ha una sortida
pel carrer
Bona Vista
i poden entrar
i sortir
del carrer
cap dins
doncs el local
és un accés
que es pot oferir
molt més
a persones
que potser
no converguem
amb les mateixes
idees religioses
però sí
amb el que oferim
a vegades
com a conferències.
Com que avui
li estem fent
una entrevista
una mica més
en profunditat
per aquests
deu anys
aquí a Sant Just
m'he de preguntar-li
també
quines són
les dates
marcades
especialment
al calendari
del mossèn
quines són
les festivitats
que li fan
més il·lusió
que espera
més ganes
Bé
doncs
si són així
en general
doncs
són les festes
de Setmana Santa
i Pasqua
Setmana Santa
i Pasqua
i després
sobretot
també hi ha
aquestes
per la seva
per el seu àmbit
popular
que són les que envolten
les festes
de Nadal
aquests dos focus
que també
per altra banda
dintre de les celebracions
de l'Església
són els més importants
després hi ha
la vida quotidiana
etcètera
però val
tenir en compte
que hi ha moltes
experiències puntuals
que són tan importants
com aquestes
de vegades hem fet
per exemple
un comentari
a l'Evangeli
que aquell diumenge
no el faig jo
sinó que el dia va
el dimenje abans
els hi dono l'Evangeli
per escrit
a les persones
que hi ha a l'Església
i els hi dic
ara dimenje que ve
farem el sermó
entre tots
i això pot ser
tan especial
com un dia de festa
perquè llavors
allò has d'haver
una cosa
sorprenent
ja per anar acabant
perquè ens queden
tres minutets
va
ràpid per això
perquè si no
jo m'enrotllo
m'agraia fer-ne una pregunta
que segur que
que li han fet més
d'una vegada
què s'ha de fer
per rejuvenir l'Església
per rejuvenir l'Església
fer-hi entrar jovent
i com es fa això
això és el que no sé
això és el que no sé
i el que em sap greu
però ara ja és una edat
en la qual me n'adono
que no tinc res a fer
no tinc res a fer
perquè
no em puc presentar massa
davant dels ambients de joves
perquè és que jo
em veuen arribant
i ja s'espanten
ho faig
i ho dic
i ho vaig dient
però esclar
la manera de fer-ho
no ho sé
no ho sé
crec que és una situació
d'aquesta
d'Església
universal
no només de Sant Just
no de Sant Just
és d'Església universal
que hi ha
doncs hi ha situacions
que no acabem d'encaixar
però no perquè no
hàgim sapigut fer-ho
sinó que
jo
sense carregar culpes
però sí que me n'adono
i perdó un moment
el fet que
les criatures
s'han batejat
i no hem sapigut
potser dir-los
amb els pares
què és
aquesta responsabilitat
d'haver batejat
una criatura
que no vol dir
batejar-la
vol dir
fer-la créixer
amb uns valors
de Jesucrist
i això
no ho hem sapigut
transmetre
ho hem fet
ho hem intentat
però no se'ns ha escoltat
massa
això també
i llavors
tenia en compte
això sí que ho dic
solemnament
l'Església
no és la institució
només
perquè si mirem
la institució
no n'hi ha cap
ni civil
ni pública
que valgui la pena
no hi ha cap
partit polític
que valgui la pena
a tot arreu
hi ha misèria humana
si només mirem
la misèria
escolta
hem de plegar-ho tot
en canvi
jo crec que
hem de vetllar
perquè
anem allò
que és de fons
i que allò perdura
tant sigui
amb un partit polític
amb una ideologia
concreta
amb una filosofia
com la mateixa Església
si ens mirem
amb els problemes
tots podem enterrar-nos
allà
jo crec que hem de mirar
allò que té
d'idea i de contingut
per fer-ho anar
pel camí millor
doncs
moltes gràcies
mossèn Joaquim Rius
per haver vingut
al Just de la Fusta
de Ràdio d'Esvern
i fer una mica
aquest repàs
dels 10 anys
i mira jo
Sant Just
per mi
gràcies
i molt
però molt
molt
molt agraïts
per aquest servei
que m'heu demanat
per cert
sap quin dia
és exactament
el que farà 10 anys?
doncs
perdona'm
però ara m'has enganxat
més o menys
quin mes
és que
resulta que
el juny del 2007
em van dir
em van nomenar
rector d'aquí
però
no vaig venir
fins a l'octubre
d'aquell mateix any
sí
des de l'octubre del 2007
sí
no sabem el dia concret
però
va ser els primers dies
d'octubre
però
fins al novembre
no vaig prendre possessió
fins els primers de novembre
però no
i ara
perdona
però els dies concret
no me'n recordo
no passa res
per curiositat
gràcies
doncs gràcies i bon dia
adeu
bon dia
bon dia
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies