logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Comencem la segona hora del Just a la Fusta.
Aquesta setmana, com ja sabeu, i la setmana passada també,
hem estat tenint representants dels diversos partits
que es presenten a les eleccions del 21 de desembre
per fer entrevistes de campanya
i saber què és el que proposen tots aquests partits.
Vam començar dilluns passat amb la CUP,
hem anat passant per tots els partits de representació menor a major
i avui toca el partit que va tenir una representació més gran
a les eleccions de l'any 2015,
que és el PDeCAT o la llista de Junts per Catalunya,
i per parlar-ne tenim amb nosaltres la Leia Flotats,
de la secció local del PDeCAT i regidora de l'Ajuntament.
Hola, bon dia, Leia.
Bon dia.
Aquestes eleccions que es presenten en una situació extraordinària.
Com heu viscut tot el temps que ha transcorregut
fins que s'han convocat aquestes eleccions?
Des del setembre?
Sí, des que es van convocar fins ara,
que arriba el 21 de desembre.
Com valoreu la situació en què arriben aquestes eleccions?
Home, a veure, és una situació excepcional.
Aleshores, en el moment que es va fer el 155,
el mateix dia a la nit es va dir que es convocaven aquestes eleccions
i va ser el mateix dia que es va proclamar la República
en el Parlament de Catalunya.
Aleshores, va ser un dia molt estrany,
perquè per una banda estàvem contents
per la proclamació de la República,
però per una altra ja vam veure que això
s'estava començant a complicar molt.
I també la situació que hem viscut des d'aleshores fins ara
ha sigut bàsicament de greu preocupació,
perquè tenim uns consellers que han estat a la presó
i uns encara segueixen,
els Jordis segueixen a la presó i tenim el president
i tres consellers més a l'exili.
I aleshores és una situació molt estranya per nosaltres.
Ho hem viscut amb angoixa, amb preocupació, amb neguit.
Hem fet diverses concentracions davant de l'Ajuntament
i ens hem plantejat fer aquesta campanya,
sortir amb tota la força possible,
tota la força del món,
sortir al carrer,
anar a convèncer el màxim de gent possible,
perquè el nostre objectiu és desfer aquesta situació anòmala
que s'ha provocat des del govern de Madrid.
Aquest és el nostre objectiu.
Creu que són unes eleccions legítimes?
Són legítimes?
A veure, són unes eleccions convocades pel govern de Madrid.
Pel govern de Madrid, el govern de l'Estat.
Les ha convocat el president del govern.
Nosaltres no volíem fer aquestes eleccions.
El president Puigdemont no les ha convocat pas.
Ell és qui tenia la potestat de convocar aquestes eleccions.
amb la qual cosa són unes eleccions que s'estan convocant
des del govern de Madrid
i el que hem de fer nosaltres és,
bé, doncs, com sempre hem fet,
que cada vegada que se'ns demana que anem a votar
i que ens comptem, ho fem, sense problemes,
inclús van sent situacions molt hostils,
com van ser les de l'1 d'octubre,
doncs, aquest cop, doncs,
vencerem també aquesta situació hostil
i el que hem de fer és anar a votar el dia 21 de desembre
i donar el màxim suport possible al president Puigdemont
perquè demanem el vot pel president Puigdemont
en tant que ell ha sigut, és el president,
és aquí, és la figura institucional, no?
La presidència la representava ell.
La situació no me la es produeix en el moment
que el govern de Madrid el destitueix
o pretén destituir-lo
i el que hem de fer nosaltres és,
si creiem que el camí que estàvem emprenent aleshores
era el correcte, doncs,
reemprendre el camí allà on ens l'han fet deixar, no?
I, per tant, per això nosaltres demanem
que es voti a la llista del president,
a la llista de Puigdemont,
bàsicament perquè ell és el president
i ell és qui ha de tornar
i qui s'ha compromès que no només tornarà ell,
sinó que restituirà tot el govern que hi havia abans
amb tots els seus membres.
El PDeCAT no es presenta sota el nom
o les sigles de PDeCAT,
sinó amb una llista
que porta per títol Junts per Catalunya
o també coneguda com la llista del president.
Per què?
Doncs, durant aquests dies,
des que es van convocar les eleccions, no?,
aquell divendres,
des que en Mariano Rajoy va convocar les eleccions
fins que va ser el moment de presentar la llista
hi van haver diferents concentracions
i ahir, per exemple,
que va venir la Meritxell Lluís,
que és una regidora del PDeCAT a Terrassa, no?,
ho explicava a la manifestació
que hi va haver al carrer Marina
durant aquests dies, val?,
una de les consignes que es va cridar,
o sigui, era una llista unitària
i president, president Puigdemont,
o sigui, en el sentit que el que es volia
era que el president Puigdemont tornés
i una llista unitària al seu entorn,
que representés el que ja va representar Junts pel Sí
i que representés una vegada,
una altra vegada més,
doncs aquesta unitat, no?,
i aquesta espècie de plebiscit, no?,
que ens han posat sobre la taula pel dia 21.
Aleshores, nosaltres vam entendre
que aquesta era la voluntat de la gent,
la gent volia una llista unitària.
Esquerra Republicana no va voler.
Bé, és que inclús ens vam trobar
que inclús la CUP estava disposada
a fer una llista unitària aquest cop,
entenent, doncs,
la gravetat de la situació i del moment.
Però l'Esquerra Republicana,
a última hora, no va voler,
es va despenjar,
dels seus motius,
és legítim, eh?,
no diem pas que estigui malament,
però no va voler.
I aleshores, doncs,
des del PDeCAT
i el president Puigdemont
va dir, escolta'm,
jo sí que crec que hem de tirar endavant això,
crec que, bueno,
s'estima Catalunya,
vol tirar endavant el país
i vol tirar endavant el projecte
que va estar,
bueno, que va estar executant
fins que l'han hagut de marxar,
volia continuar això
i entenia que, sí,
la majoria de la gent
el que volia era una llista unitària,
doncs el que s'havia d'articular
al seu entorn,
el que havia d'articular ell,
era una llista
que fos el més transversal possible.
I per això era necessari
que el partit, doncs,
fes un pas enrere
i deixés el màxim
de posicions possibles disponibles
per poder fer aquesta transversalitat
i poder, doncs,
fer aquesta llista unitària
el màxim possible, no?,
transversal
al voltant de la figura del president.
Clar, aquesta llista
hauria estat encapçalada
per Puigdemont.
Correcte, està encapçalada.
No s'havia previst, per exemple,
que aquesta llista
pogués ser encapçalada
per Junqueras,
una possible llista unitària?
Clar, sempre i quan
Esquerra Republicana
estigués amb nosaltres,
o sigui, volgués formar part
d'aquesta llista unitària,
el que passa és que
Esquerra Republicana
va dir que no,
que muntava la seva pròpia llista
i en Junqueras va de número 1
a la llista d'Esquerra Republicana.
Em refereixo perquè fins ara,
o a Junts pel Sí,
diríem que s'havia donat
una mica més de pes
als membres de PDeCAT
i fins i tot
al número 1 de la llista,
però que ara mateix
no se sap fins a quin punt
el PDeCAT segueix sent
el partit independentista
majoritari o no,
perquè no s'ha votat mai
per separat, no?
No, correcte.
Per tant, això ho veurem
també el 21 de desembre.
Sí, correcte.
A banda del procés nacional,
o millor dit,
el PDeCAT
és aquestes eleccions
només en clau nacional
o va més enllà
d'un programa, diríem,
social, econòmic
o el programa
bàsicament és en clau nacional?
Hi ha un programa social, econòmic,
el que passa és que
és molt greu el que ha passat.
Aleshores és cert
que tots els missatges que es donen
estan en la línia
de restituir el govern legítim,
de fer fora,
de cancel·lar el 155,
de recuperar,
o sigui,
de...
de tornar el restituir...
de lliberar, perdona,
de lliberar els presos polítics,
o sigui,
i fem molt èmfasi en això,
però perquè és molt important,
perquè s'està atacant
directament una cosa
que és bàsica,
que és la llibertat
de pensament,
la llibertat d'expressió,
i això en una democràcia
és sagrat,
és bàsic,
és que les democràcies
occidentals
es basen en això,
en el respecte
de la llibertat individual
de cadascuna
de les persones
que formen part
d'aquesta democràcia
o de la societat,
i sobretot
la llibertat
de pensament
i d'expressió.
Aleshores,
el que ens hem trobat
és que
perquè
uns dirigents polítics
de Junts pel Sí,
perquè un govern
de Junts pel Sí,
o sigui,
Convergència,
Demòcrates,
Mès,
Esquerra,
o sigui,
molts,
molts partits polítics,
perquè uns dirigents polítics
han tirat endavant,
han executat un programa
amb un mandat popular
majoritari,
perquè el 27 S
van sortir,
van guanyar
majoritàriament
unes eleccions,
han tirat endavant
un programa polític
que els hi hem demanat
la gent,
nosaltres hem demanat
que tiressin endavant això,
i perquè n'hi ha uns altres
que no hi estan d'acord,
han agafat,
i bueno,
ja ho va dir la Soraya
fa dos dies,
ja ho ha reconegut,
han fet servir
tota la maquinària judicial,
que teòricament
és independent
del poder executiu,
però no ho és,
ja ho hem vist,
i l'han fet servir
per fer-nos callar,
fer-nos callar
i que no puguem expressar
les nostres idees,
home,
això no pot ser,
o sigui,
en el moment
que ens posen els consellers
que nosaltres hem posat allà
perquè fessin allò,
ens els posen a la presó,
o el nostre president
ha de marxar
per no anar a la presó,
i per mantenir viva
la institució,
en el moment
que està passant això,
és a tots els ciutadans
i ciutadans
que ens estan ficant
a la presó,
és la nostra voluntat,
la nostra expressió,
això és molt greu,
molt greu,
si això falla
en una democràcia,
tot l'altre falla,
tot,
tot,
és clar,
és molt important
que tinguem clar això,
de fet,
fixem-nos
el que està passant
des de l'aplicació
del 155,
vull recordar
amb el recolzament
del Partit Socialista,
ho vull recordar això,
perquè el Partit Socialista
dona recolzament
al 155,
s'està anant
molt més enllà
del que seria
la mera aplicació
del 155,
o que inicialment
havia de ser
aquesta aplicació.
Les enquestes
donen resultats
molt ajustats,
us sembla difícil
de preveure
perquè a més a més
hi ha moltes enquestes
i cada enquesta
va per la seva banda,
quin valor
doneu
a aquestes enquestes?
Bé,
passa que
portem una temporada,
aquests últims anys,
que les enquestes
no les han encertat massa,
aleshores,
clar,
estem una mica
escamats,
i quan ens ensenyen
les enquestes
ens les mirem
amb una mica
de prevenció
i de prudència,
és a dir,
bueno,
és una enquesta
i ja ho veurem,
ja ho veurem.
El que passa
és cert
que ara mateix
les enquestes
estan durant
un escenari
de 50-50,
o sigui,
més o menys,
per dir-ho d'una manera,
però com un empat.
Aleshores,
hem de veure
per això
és important
que tinguem clar
què és allò
més essencial
que ens importa,
el més essencial
i votar
amb clau d'això.
Entenc que
si Esquerra,
per exemple,
fos la força més votada,
el PDeCat
li donaria suport,
no?
Suposo que sí,
sí,
hem de pensar que sí,
però aquesta decisió
és de Junts per Catalunya,
o sigui,
del grup parlamentari
que surti
i...
Però si les eleccions
es lleixen
amb clau de país,
seria normal
pensar que
en principi
aquests partits
pactarien.
Hem de pensar que sí,
hem de pensar que sí,
però ja dir que això
com m'has explicat
al principi,
Junts per Catalunya
és una lliça transversal
que s'ha articulat
al voltant
d'en Puigdemont.
Òbviament,
evidentment que el PDeCat
hi és també.
Aleshores,
quan arribi el moment,
el dia 22,
de prendre,
22, 23, 24,
de prendre decisions,
doncs suposo que
hi haurà
algun òrgan col·legiat
Junts per Catalunya
o PDeCat
que prendrà
les decisions oportunes.
però hem de pensar
que, a veure,
aquesta és una llista
de païs,
és una llista
per tirar endavant,
per continuar treballant
per la república
que es va proclamar
ara, bueno,
uns dies enrere
o unes setmanes enrere
i per seguir treballant
perquè això
pugui ser
una realitat
però en el temps
que calgui.
si les forces sobiranistes
no guanyessin
aquestes eleccions
s'acabarà el procés
aquí?
Clar,
a veure,
és que això es fa
per i amb la gent.
Aleshores,
si la majoria
dels catalans
i catalanes
no donen recolzament
a aquest projecte,
doncs,
serà trist
però no es podrà
tirar endavant.
Clar,
bàsicament perquè
si no tens la majoria
no pots governar.
això és una evidència
perquè això és una democràcia.
Vull dir,
si guanyem
i podem formar govern
seguirem treballant
per això.
Vull dir també
que al final
la independència
no és una finalitat en si,
és una eina
que hem estimat
que és la més idònia
per poder
oferir un futur
o sigui,
per poder garantir
un futur de prosperitat
i de millora
a tots els ciutadans
i ciutadanes de Sant Just.
O sigui,
ai de Sant Just
i de Catalunya.
A Sant Just també,
inclòs.
Sí, sí, clar.
Aleshores,
la independència
és una eina més
que creiem
que pot ser útil
per la prosperitat,
per la llibertat,
per la justícia social.
Aleshores,
és important això també.
Deies que
si els partits sobiranistes
no guanyen,
clar,
això no es podria tirar endavant,
però si guanyen
tampoc se sap
si es podrà tirar endavant.
hem d'entendre
que si guanyen
podran formar govern,
si guanyen
tenen la majoria...
Sí, però el programa
dels partits sobiranistes
es podrà tirar endavant
si es guanya
o podríem entrar
en una mena de bucle.
Clar,
és que això és...
Per això demanem
el màxim recolzament possible
a la llista del president
perquè sigui
molt contundent
la resposta
a aquesta aplicació
injusta
i il·legítima
del 155.
Per això demanem
el màxim recolzament possible
perquè és injust
això que hem fet,
és il·legítim
i el que ha de quedar
molt clar
és que la voluntat
majoritària
dels catalans
i catalanes
és anar
cap a un camí
de desenvolupar
una república
i de tirar endavant
una república
diguin el que digui
Madrid
diguin el que diguin
i intentin
posar-nos
les trabes
que intentin.
Aleshores,
jo crec que si la resposta
és molt contundent,
molt clara
i molt majoritària
al voltant del president
Puigdemont
és que més enllà
de les nostres fronteres
faran una lectura
que ens pot ser beneficiosa
i ens pot ajudar
a fer entrar en raó
el govern
de l'Estat.
Diguem al principi
que la campanya
ha estat
atípica
o no ha estat normal
especialment
pels partits
sobiranistes
i pel PDeCAT
que té el seu cap de llista
a Brussel·les.
Com ha estat això
de fer campanya
amb el principal actiu
del partit
a més de mil quilòmetres?
Bé, doncs
és interessant
perquè s'ha vist
que
malgrat que no estigui aquí
físicament
s'ha pogut fer campanya
perquè tenim
els mitjans tecnològics
que tenim actualment
que ens permeten
poder fer connexions
en directe
ens han enviat missatges
en directe
ha intervingut en directe
els diferents mítings
que s'han fet
i diferents trobades
i doncs
bé, és un avantatge
el fet de
bé, les noves tecnologies
i la tecnologia
i la informàtica
que tenim actualment
al nostre abast
els mitjans de comunicació
doncs
ens ha permès
poder fer una campanya
més o menys
més o menys
força semblant
al que s'ha fet fins ara
però amb aquest punt
curiós i interessant
que el president
no hi era
però realment
ha pogut participar
com si fos
aleshores
doncs
bé, dintre del cap
hem pogut tenir
una normalitat
i també ha sigut
molt interessant
que s'ha produït
una situació
molt
des del meu punt de vista
molt bonica
que és la que també
es va produir
amb Junts pel Sí
que és que ha sigut
una campanya molt coral
aleshores aquí
per exemple
hem fet dos actes
que han vingut candidats
i candidates
de la llista del president
i clar
no s'ha articulat
tota la campanya
al voltant
d'una única persona
sinó
de totes les persones
que formaven part
de la llista
que són de diferents
perfils
de diferents orígens
amb diferents
missatges
aleshores
això ha sigut
molt bonic
perquè els actes
que s'han fet
han participat
persones diferents
candidats i candidates
i el missatge
ha sigut molt coral
molt plural
i això ha sigut molt bo
la veritat
és que això
és molt bo
de totes maneres
malgrat la pluralitat
d'aquesta campanya
en quant a persones
que han intervingut
també és veritat
que
es parla molt
de la llista
del president
des del propi PDeCAT
i a més
em fa la sensació
que hi ha molta gent
que no votarà
Junts per Catalunya
sinó que votarà
a Puigdemont
a la institució
teniu aquesta sensació
que hi ha molta gent
que diu jo votaré
el meu president legítim
correcte
perquè és un tema
de dignitat
és com quan vam anar
el dia 1 d'octubre
a votar
i a primera hora
del matí
vam veure tot el que estava passant
i d'allà
no es va moure
ningú dels col·legis
perquè
vinguéssim
d'on vinguéssim
i penséssim
el que penséssim
tots teníem molt clar
que
el nostre dret a vot
i les nostres urnes
el nostre vot
era sagrat
i s'havia de defensar
aquest mateix
impuls
de dignitat
de respecte
de voluntat
de determinació
és el que ara
molta gent
s'ha sentit
interpel·lat
de nou
quan
el govern de l'estat
ha destituït
el nostre president
legítim
una vegada més
ha interferit
en la nostra voluntat
en la nostra determinació
el nostre president
l'escollim nosaltres
i és el president
amb les nostres normes
i és el president
el que decideix
quan marxa
i quan no marxa
i que vingui
qui sigui
de fora
a dir-nos
que aquest president
ja no pot continuar més
dius
no, no, no
escolta'm
pensi el que pensi
sigui del color que sigui
és el meu president
és la meva institució
i aquí
només
només la dirigeixo jo
ningú més pot intervenir
aleshores
per això era important
poder articular
una llista
unitària
al voltant
de la figura
del Puigdemont
però com a president
o sigui
la figura del president
de la Generalitat
perquè
és la institució
i la idea és aquesta
la institució
més enllà dels colors polítics
per això era important
poder fer aquesta llista
i per això
des del Partit Demòcrata
en el moment que
amb Esquerra Republicana
i amb la CUP
no es va poder articular
doncs
quan el president Puigdemont
vaig dir
escolta'm
doncs fem-la nosaltres
però el partit
ha de fer un pas
en darrere
des del Partit Demòcrata
van dir
doncs sí
tens raó
fem el pas en darrere
perquè hi ha
aquesta gravetat
en darrere
aquesta importància
hi va una decisió
que es va prendre
que era si els consellers
i el president
es quedaven a Catalunya
amb el risc
que se suposava
o s'anaven a Bèlgica
en aquest cas
Puigdemont
se'n va anar a Bèlgica
i Junqueras
va quedar aquí
i ara està
doncs
com està
aquesta decisió
es va
no sé
si aquesta informació
la tens o no
però
saps si es va prendre
de forma conjunta
o és un tema personal
de cadascú

ahir precisament
va venir
repeteixo
com que va venir
van fer un acte de campanya
i va venir
la Meritxell Lluís
que és regidora
a Terrassa
però a més a més
és la dona
del conseller
Josep Rull
i ens va poder explicar
alguna cosa
respecte a això
aleshores
perquè li van preguntar
li van preguntar
la mateixa pregunta
que m'estàs fent ara
li van preguntar
i el que ens va explicar
és que
sí que tots els consellers
i conselleres
van tenir molt clar
que el que era
el president
la institució
de la presidència
o sigui
el president
no havia d'entrar a presó
per tant
havia de marxar
això ho van tenir
tots molt clar
perquè s'havia de salvaguardar
la institució
i no podia
humiliar-se
la institució
passant el que pogués
passar
en el moment
que el fiquessin
a la presó
i la resta
de consellers
i conselleres
van tenir sobre la taula
les dues opcions
i cadascú
va decidir
des d'un punt
de vista personal
va ser una decisió
personal
de cada conseller
i consellera
doncs sí
marxaven a Brussel·les
o es quedaven
i feien
una possible
perquè en aquell moment
no se sabia segur
però una possible
presó provisional
bueno
presó provisional
que és un càstig
o sigui
no és provisional
perquè no es compleixen
els requisits
perquè sigui
presó provisional
és un càstig
que els estan fent
i perquè no creieu
que potser
aquí Esquerra
també ha pagat
un preu més alt
tenint el seu número 1
a la presó
mentre el PDeCAT
el pot tenir lluny
però almenys
pot estar fent campanya
és una
va ser una decisió personal
o sigui
es va considerar
que era important
que el que és
la institució
de la presidència
i la persona
que l'encapçala
que és la presidència
es conservés
no humiliat
a la presó
i la resta
de consellers
va ser
o sigui
tenien les dues opcions
era lliure
podien escollir
i el vicepresident Junqueras
va optar
per aquesta decisió
suposo que
quan
passi un temps
i
puguin explicar més
doncs
cadascú explicarà
no?
espero
m'agradaria
ens agradaria
poder saber
per què cadascú
va optar
per la decisió
que va prendre
però
bàsicament és això
vull dir també
que el fet d'estar a l'exili
o sigui
és cert
que estar a la presó
privat de la llibertat
de la llibertat
inclús de la llibertat
d'acció
de moviments
allunyat de la teva família
és dur
el que passa
que ahir per exemple
també la Meritxell
ens explicava
que almenys
els que estan a la presó
un cop a la setmana
poden veure's
es poden veure
poden parlar cada dia
un cop al mes
es poden veure amb la família
hi ha certes situacions
amb les que
podrien sortir
un temps prudencial
de la presó
i tornar a entrar
en canvi
les persones
que estan a l'exili
no poden venir
no poden venir
com valoreu
que l'estat espanyol
retirés l'ordre europeu
d'atenció
de Puigdemont?

es veu que
jo no soc experta jurídica
però pel que he pogut llegir
es veu que
hi havia el risc
que si la mantenien
com que un dels
dels fets
pels quals
està imputat
o investigat
el president Puigdemont
a Bèlgica
no és un delicte
no existeix
no està tipificat
com a delicte
que ens sembla
que és allò de sedició
o espolio
doncs aleshores
corrien el risc
que no fos atès
aquesta ordre
o que es resolgués
des de Bèlgica
que no
hi havia lloc
aquesta acusació
i que per tant
no l'extraditaven
i això
doncs
representava
pel president Puigdemont
i els consellers
que estan amb ell
una situació
d'impunitat
i de salvaguarda
que els permetia
iniciar un procés
judicial
a través dels tribunals
europeus
en contra
del govern d'Espanya
i això
debilitava molt
la postura
del govern d'Espanya
a nivell internacional
i a l'hora
d'argumentar
i justificar
les seves accions
de govern
en aquest sentit
és una estima més
retirar-se
d'alguna manera
que