12 i 12 minuts, seguim en directe del Just Telefusta i a aquesta hora parlem dels premis de poesia, del Premi de Poesia Amadeu Guller,
que va guanyar un Sant Justenc, el Gerard Vila, que tenim ara al telèfon. Hola Gerard, què tal?
Hola, bon dia, com estem?
Ahir van entregar aquest Premi Amadeu Guller, quan no ho vas saber?
Bueno, ho vaig saber, ho vaig saber realment fa un mes i pico, però en teoria com era una mica secret.
Per tant, es mantenia el segret de sumari, no?
Exacte, el segret de sumari, sí, sí, també.
Per tant, estic al carrer i ara passo molt turista, molt simpàtic per la vida meva.
Sí, et sentim un pel fluss, però vaja, et sentim.
Et volia preguntar també quina va ser la teva reacció.
T'esperaves que pogués arribar a un premi d'aquestes característiques?
Doncs la veritat és que, clar, jo em vaig presentar a aquest concurs quan vaig veure l'Elga,
que també és Sant Justenca, i el vaig guanyar l'any passat, i quan la vaig veure guanyar vaig dir
això ho he de fer jo, també, com sigui.
Llavors vaig estar un any escrivint, acabant d'escriure els poemes i preparant el recull per presentar-m'hi,
i tenia, en el fons, sabia que guanyaria, no sé, ara queda una mica estrany dir això,
però era com, per justícia poètica, havia de fer així.
De totes formes, mai tocaves de creure, òbviament, i quan em van trucar, no sé, vaig començar a cridar,
me'n recordo pel pis, ara no estic vivint Sant Just, estic al Raval,
i jo crec que em van sentir, des dels narcopisos em van sentir tot.
O sigui que, d'alguna manera, tenies ja aquesta premonició, no?
Sí, hi havia alguna cosa dins meu que em deia que m'havia de presentar,
perquè a mi em costa molt fer aquestes coses, i prendre iniciatives,
i era molt estrany que jo tingués tanta iniciativa per fer alguna cosa.
Alguna cosa rara estava passant.
I, mira, alguna cosa em deia que m'havia de presentar,
i vaig posar totes les forces del món en presentar-m'hi, en fer-ho,
i ja ha tingut el final del Premi.
El Premi Amade Guller està dirigit a poetes menors de 30 anys,
o fins a 30 anys, inèdits, que publiquen per primera vegada.
La teva publicació que està premiada és Pla de Fuga per Castells de Ferro.
Quins poemes s'hi recullen?
A què? Perdó, perdó.
Quins poemes hi ha en aquest Pla de Fuga per Castells de Ferro, que aguanta el Premi?
Quins poemes? Vols que et digui els títols, un regal d'altre?
No, home, no, però...
Quan els has escrit, és un recull de poemes que tenen algun fil conductor?
Sí, tot aquest llibre ve per...
Jo escrivia fins als 19 o 20 anys, vaig escriure moltíssim,
no podia parar d'escriure,
i quan vaig començar a estudiar a cinema,
es començarà a la carrera de cinema.
Em sentiu?
Sí, sí, sí, et sento, et sento.
Sí, et sento, jo les llibres sent rares.
Quan vaig començar a cinema vaig deixar d'escriure,
vaig entrar en una crisi creativa,
i m'he estat com 10 anys amb aquesta crisi.
I una mica la temàtica principal del llibre és aquesta,
és la falta de connexió amb un mateix
i el fet de no poder escriure,
d'haver perdut la creativitat,
i el trauma que se suposa per a algú
que ha forjat la seva personalitat
amb l'art i amb la poesia.
Per mi la poesia era jo mateix,
perdre-la és perdre una part de mi,
això era una mica traumàtic.
I llavors aquest últim any que he aconseguit
tornar a escriure,
també he tingut l'any més fàcil de la meva vida,
i crec que això és el que intento transmetre en el llibre,
tot i que és un llibre una mica trist,
però a l'hora optimista.
Com tu mateix has comentat,
et dediques al cinema,
ets professor de cinema i muntador de pel·lícules i documentals,
hi ha algun punt de connexió
entre la vessant creativa del cinema
i la de la poesia per tu?
Totalment, totalment.
Crec que quan estava...
En el fons tot fem art i l'art significa transmetre,
i el fet que jo no pogués transmetre
també m'afectava al cinema,
no només m'afectava a la poesia.
I he investigat,
per les dues vessants,
que en el fons han acabat sent la mateixa,
com tornar a transmetre.
I m'ha ajudat pels dos temes.
És a dir, ara que he tornat a escriure poesia,
de cop, també,
he anat com a una elipsi,
ara estic muntant aquí, una mica,
he anat com a una elipsi,
i he notat molt el canvi de fa 10 anys,
fins ara, com el fet de tornar a escriure,
he notat, hòstia,
estic pensant en narrativa,
estic pensant en lector,
estic pensant en com enganxar el principi,
en reservar-me el millor pel final.
Moltes coses que formen part del llenguatge del cinema
i que veia que inconscientment m'estaven sortint.
no és una cosa que veiem si inconscientment no.
Per cert, al principi hem comentat
que el Premi a Madeu Guller
és un premi per poetes joves,
fins a 30 anys,
en tens 30, oi?
Sí, sí, sí.
O sigui, allò apurant.
Jo he dit les coses del límit,
vaig del límit, apuro...
Sí, sí.
Per tant,
si no guanyaves aquesta vegada
el Premi a Madeu Guller,
ja perdies aquest tren, no?
O aquest any,
o mai em podràs guanyar la Madeu Guller.
I, per cert,
també ho has...
Jo vaig escriure per això
i només m'he presentat aquest premi de fet.
Vaig entrar als Jocs Fals de Barcelona també,
però, bueno,
perquè em sobraven còpies.
Per cert,
tu mateix ho has comentat al principi,
l'any passat va guanyar l'Elga Simona,
aquest premi.
dues persones de Sant Just
que guanyen un premi
tan prestigiós
per a poetes joves.
Què tenim a Sant Just
que surten tants poetes bons?
No ho sé,
és veritat que Sant Just
és un caldo d'acontiu.
Parlàvem al sopar
després de l'acte,
també estem sopant amb l'Elga
i la Isabel Pijuan,
que és professora de l'Institut
i també membre del jurat
de la Madeu Guller,
que veiem,
ui, aquí hi ha tongo,
aquí hi ha tongo,
però no hi ha tongo,
i jurem, eh?
Bueno, no ho sé,
preguntar-li a la Fijuan Oli.
Perdó.
No, no,
ho comentàvem,
que a Sant Just
hi ha molta vida,
hi ha moltes associacions,
hi ha moltes activitats,
també hi ha molts bons músics,
hi ha, no sé,
els poetes tenim la referència
del Margarit,
que està allà
i és un dels meus poetes preferits.
Jo el llibre de Joana
de Sant Margarit
me'l llegeixo
quasi sempre
abans de començar a escriure,
per omplir-me una mica
de poesia
i poder-la
deixar anar.
L'Elga
havia començat
escrivint en cursos,
perdó,
per concursos
de poesia locals
del Servei de Català.
Tu t'havies presentat
a aquests concursos?
Jo me'l he presentat,
quan estava a l'Institut,
me'l he presentat
a l'Institut,
que es guanyava
perquè era l'únic
que em presentava,
bàsicament,
però després sí que em vaig presentar
el post de poesia
per adults
i vaig guanyar
el tercer premi
quan tenia 18,
quan em donava
el tercer premi
de poesia per adults
i després l'any següent
em vaig tornar a presentar
però no vaig guanyar
i ja em va agafar
la crisi,
els 20 anys
ja vaig deixar
d'escriure i tal.
Però sí,
m'havia presentat
un parell de vegades
a la poesia per adults.
Per tant,
d'alguna manera
també podem apuntar
a aquest grup
del planter,
no?,
dels concursos
de poesia locals.
Clar,
podeu apuntar,
podeu apuntar.
Molt bé.
Doncs,
moltes gràcies Gerard
per atendre'ns
a Ràdio d'Esvern
i enhorabona
per aquest premi
amb Adéu Uller.
Moltíssimes gràcies.
Adéu,
bon dia.
Vinga,
adéu.