Dos minuts i un quart de dotze, a aquesta hora parlem de política,
perquè diumenge 20 de desembre se celebren eleccions generals
al Congrés dels Diputats i al Senat Espanyol.
De fet, falten deu dies per aquest 20 de desembre
i avui encetem una ronda d'entrevistes
a representants dels diferents partits que es presenten a aquestes eleccions.
Avui saludem a Guillermo Francés, portaveu de Ciutadans
a l'Ajuntament de Sant Jus. Molt bon dia.
Hola, Carme, bon dia.
Per parlar d'aquesta campanya, estem encara no a l'Equador,
però bé, una mica gairebé a la segona meitat de la campanya electoral.
Estem veient aquests dies diferents debats.
Per exemple, ahir, no sé si vas veure el debat electoral
que es va fer amb els candidats a Catalunya, en aquest cas,
a 8TV, amb els candidats que es presenten a les llistes per Barcelona.
El vas veure?
Sí, el vaig veure, Carme, i t'has de dir que anava fent també una mica zàping
perquè a Televisió Espanyola també teníem un altre debat,
que teníem una companya de partit i els intermitjos anava fent una mica de zàping,
anava veient les dues a l'hora.
Com vas veure, en aquest cas, doncs, el candidat en aquesta atrevedat,
és a dir, a Juan Carlos Girauta, que seria el candidat per Barcelona de Ciutadans?
Bé, jo crec que tenim el millor candidat possible,
sobretot trobo que és una gran persona des del punt de vista intel·lectual,
de coneixements i un gran defensor de la Constitució Espanyola
i fer-me els seus valors.
Jo crec que ho pot fer molt bé i ho farà molt bé.
Com estàs vivint la campanya?
Suposo que també és diferent que, evidentment,
diferent que les municipals en què eres cap de llista aquí a Sant Just.
No sé si per això creus que està sent més intensa
que les eleccions pel 27S en aquest 20 de desembre.
Com ho has vist?
A veure, jo crec que les tres eleccions són totalment diferents, no?
Sí que t'has de dir que aquestes eleccions,
des del punt de vista personal i de partit,
les estem visquent amb molta il·lusió.
Hi ha una mica també, com diu el nostre eslògan de campanya,
amb il·lusió, amb il·lusió,
perquè creiem que podem fer història.
Per primer cop tenim una plataforma ciutadana,
com és Ciutadans,
que va néixer per un grup d'intel·lectuals amb el seu dia,
que poden governar Espanya
i poden plantar cara al bipartidisme.
I això es demostra al carrer que hi ha ganes de canvi
i a les enquestes,
que ens donen un triple empat tècnic amb algunes,
algunes a costat del Partit Popular.
Quina lectura feu d'aquestes enquestes?
On en refieu?
Bé, nosaltres som prudents, Carme,
sempre ho hem dit,
les enquestes són les enquestes,
però la intenció de vot hi és
i som conscients i ho percebim al carrer
quan parlem amb la gent.
I sobretot tenim aquesta concepció
que dintre les pròpies enquestes
que hi ha dintre els partits,
hi ha una mica de por.
És a dir,
el Partit Socialista diuen que som la dreta,
la marca blanca del Partit Popular,
el Partit Popular diuen que som
la marca blanca del PSOE.
És a dir, hi ha una mica un atac frontal
per les dues bandes contra Ciutadans
perquè veuen aquest ascens
per poder governar
i governar des de centralitat.
De fet,
són unes eleccions
en què són les primeres,
els generals,
en què Ciutadans es presenta
i està previst que tregui
una representació important.
Aquest creixement de Ciutadans
en aquest poc temps,
a què l'atribueixes?
Bé, nosaltres sí que haig de dir
que portem molt de temps treballant,
és a dir,
el programa no ha canviat,
continua sent el mateix
i sí que és cert que jo crec
que les europees
va ser un punt d'inflexió
per nosaltres.
El partit portava molt de temps
treballant també
per expandir-se
a nivell nacional
i amb les municipals.
Això ens va
poder permetre
expandir-nos,
donar-nos a conèixer molt més
del que teníem fins ara
i allò va ser
el punt d'inflexió.
Sí que és cert que després
amb el tema de Catalunya,
amb el 27S,
el partit va fer
un salve important
on teníem unes eleccions
que estaven considerades
com un plebiscit,
és a dir,
independència sí,
independència no
i on teníem potser
un partit socialista
i un partit popular
on havien navegat
en el tema
de la defensa de la Constitució,
de la unitat
de totes les ciutats espanyols
i això ens va permetre
una mica també pujar
i avui és una portada
on deien que
més de 800.000 vots
del partit socialista
passaran a ciutadans
en aquestes pròximes
eleccions generals.
Clar, de fet,
el fet que en principi
són unes eleccions
que trencaran
amb el bipartidisme a Espanya,
amb la irrupció
de Ciutadans i de Podemos
i segurament part de votants
del Partit Popular
o del Partit Socialista
segurament es derivaran
en aquest cas
cap a aquests partits
i possiblement també
qualsevol partit que guanyi
sigui que siguis
però obligat a pactar,
a negociar.
a Ciutadans
en aquest cas
pot pactar tant
amb el Partit Popular
com amb el PSOE?
Bé,
et responc
en primera part.
Si és cert
i ja portem temps
dient,
és a dir,
creiem que la política
espanyola
està canviant,
la gent està cansada
del bipartidisme
del Partit Popular
o del Partit Socialista
i estem en nou temps
de diàleg,
de consens,
de parlar
i tots els partits
amb alguna cosa
tindrem que cedir.
És a dir,
la gent vol arribar a acords,
hem de fer una nova llei
d'educació,
nous finançaments
per les comunitats autònomes
i sí que és cert
que la segona resposta
que deies,
Carme...
Si Ciutadans pot pactar
tant amb el Partit Popular
com amb el PSOE.
A veure,
nosaltres sortim a guanyar.
Sortim a guanyar,
sempre ho hem dit.
En cas que guanyés Ciutadans
igualment,
el que és bastant difícil
ara és imaginar
que qualsevol dels partits
que es presenten
pugui governar en solitari.
A veure,
això estic d'acord,
ningú governarà en solidari
i el que sí que sé
és que nosaltres
escoltarem a tothom.
El que no farem
és qualsevol pactar
per governar,
no tot val.
És a dir,
hi parlarem
però no ens sometrem
per poder governar
a qualsevol tipus
de pacte
i exigència.
Nosaltres portem un programa
que el volem portar
i a partir d'aquí
en parlarem.
Un dels temes
que més estem sentint
parlant en aquesta campanya,
no només
quan estem sentint
els candidats a Catalunya
sinó també
per exemple
amb els debats
que es fan
a nivell espanyol
o amb els actes
de partit
que s'estan fent
en els diferents punts
d'Espanya,
és també
la relació
amb Catalunya
o el model
de relació
amb Catalunya.
Per ciutadans
què cal fer?
A veure,
nosaltres
en aquest sentit
Carme ja ho diem,
creiem que s'ha de reformar
la Constitució.
Creiem que
hem de buscar
un nou model,
una nova forma
d'integrar,
de fer que Espanya
funcioni
perquè la gent
vulgui formar,
a Catalunya
es vulgui formar
part d'Espanya.
Tenim uns altres partits
que parlen
de fer una reforma
federal,
asimètrica,
altres que,
com el Partit Popular,
diuen
que no fa falta,
que no negociaràs
amb alguna cosa
amb els independentistes
quan el que volen
es volen marxar,
però jo crec que fa falta
diàleg,
falta consens,
s'ha de construir
ponts i jo crec
que la millor manera
és que Espanya
funcioni,
reformem la Constitució
i busquem la solució
perquè sí que és cert
que aquí es parla
del federalisme,
però tenim
unes comunitats
autònomes
que ja són
estats federals
d'alguna manera
perquè a Catalunya
tenim moltes més competències
que molts landers
que tenen
a Alemanya.
Llavors jo crec
que no és un tema
d'estats federals
o no estats federals,
sinó és un tema
de regular les competències,
distribuir-les bé,
desenvolupar-les,
que jo crec que el problema
és aquest,
que no s'han desarrollat
correctament
ja hi ha solapament.
Ahir Pablo Iglesias
parlava de proposta
obertament de referèndum.
Com ho veus?
A veure,
nosaltres,
la Constitució ja ho diu,
l'article 2,
la sobirania
residen en el poble espanyol.
Jo crec que
hauríem de
votar tots espanyols,
és a dir,
jo crec que no
podem trencar
dràsticament
en aquest sentit.
Jo crec que hauríem
de votar tots
i també
això del referèndum
ens comparàvem
amb Escòcia,
que Catalunya
no té
el mateix estatus
que Escòcia
i Gran Batanya.
És a dir,
Escòcia és un país
que forma part
d'entre la Gran Batanya
i no és el mateix concepte.
Llavors,
tenim una Constitució
que és la que és,
el referèndum
no ho permet,
llavors el que hem de fer
és anar a buscar
i a veure com ho podem solucionar.
Però jo no crec
que el referèndum
sigui la millor opció
i en tot cas
el referèndum
seria a nivell nacional.
Quan parleu
de reforma de Constitució,
per canviar una mica
o modificar
arribar a aquest diàleg
i modificar
també aquesta relació
entre Catalunya i Espanya,
què més
o en què s'hauria de basar
aquesta Constitució
en aquesta reforma?
També parlaríem
del tema de financiació,
és a dir,
un tema de financiació
de les comunitats autònomes.
Jo crec que
el gran problema
que existeix
ara mateix a Catalunya
amb el tema
del nacionalisme
jo crec que
és molt conjuntural,
és a dir,
el nacionalisme
fa 10 anys a Catalunya
era pràcticament,
si no recordament,
devia estar
entre el 10 o 11%,
era inexistent,
és a dir,
sí que el nacionalisme
a Catalunya
ha crescut
sobretot
per un tema
conjuntural i econòmic,
és a dir,
que jo crec que
és una comunitat autònomaca
que porta moltíssim a Espanya
i rep
molt menys
de lo que dona,
però no crec que
la solució sigui,
llavors la solució
seria buscar
una nova llei de finançament.
Un dels debats
que també estem sentint
aquests dies
en relació a Ciutadans
és on se situa
aquest partit
en l'eix
esquerra-dreta.
On està més a prop
Ciutadans?
Cap on
deriva més?
Nosaltres, Carme,
estem en la centralitat
i en el sentit comú,
que veiem que
des dels extrems
no s'arribarà a cap lloc.
Estem en un moment
de la política
que es necessita
consens,
necessita diàleg,
que es necessita
com si estiguessim
a l'any 78
quan vam fer la Constitució.
Espanya està
en un moment
de transició nou,
vam tindre
a la primera època
amb Adolfo Suárez,
que va ser un gran projecte,
vam trencar
amb una dictadura,
vam trencar
la democràcia,
vam tindre
el gran projecte
de Felipe González,
després el de José
Imeraznar,
i després llavors
hem estat molts anys
navegant
sense rum.
Llavors jo crec
que el que fa falta
és fixar, diguéssim,
una nova etapa política.
I aquesta nova etapa política
jo crec que no la fixarem
ni des de la dreta
ni des de l'esquerra,
perquè això
jo crec que el que crea
són bandos
i jo crec que el que ens hem d'unir
és buscar allò
que ens fa més forts,
que ens uneix
i tirar endavant
aquest país meravellós
i que
crec que això només es pot fer
des de centralitat
on proposem ciutadans.
I què és el que ens uneix més?
Bé, jo crec que ens uneix
moltíssimes coses
com a país,
és a dir,
una cultura,
una història,
hi ha un reflet de coses
que et podria dir.
Defenseu això
si un model econòmic
relacionat amb les tesis
més liberals.
Bé, a veure,
nosaltres com a partit
ens considerem
liberals progressistes.
És a dir,
des del punt de vista
nosaltres creiem
que l'econòmic
s'ha de ser liberal,
és a dir,
tu has de donar
la llibertat
a la persona
perquè pugui ser
el que vulgui,
sí,
arribar on pugui arribar,
però també has de ser
progressista
des del punt de vista
que tu has de regular
i has d'intentar evitar
que hi hagi abusos
i intentar protegir
aquelles persones
que són més dèbils,
és a dir,
des del punt de vista
progressista.
Sí que és cert
que des del punt
de vista liberal
perquè ens entenguem
podríem dir
que som una mica més
cap al Partit Popular
però des del punt
de vista progressista
estem molt més a prop
amb drets socials
del Partit Socialista.
Quines mesures
econòmiques
creieu que cal
impulsar?
Fa quatre anys
parlàvem molt de crisi
i ara sembla
que se'n parli menys.
En l'actual context,
per tant,
què creieu
que cal tirar endavant
econòmicament?
Bé,
nosaltres des del punt
de vista fiscal
hi proposem
diverses mesures.
Per un costat
és per l'IRPF
diem
de baixar
els trams
autonòmics
de tributació
a impostos a societats.
Diem
de fer
un tipus fix
en el 20%
perquè hi ha
moltes societats
que ven assesorades
aquest tipus
tenen mecanismes
per baixar
i la tributació
és molt
més bassa.
Parlem
de posar
un complement
salarial
a les persones.
És a dir,
el tema
de l'IVA,
és a dir,
fer dos IVAs,
un al 7
i un altre
al 18.
Tenim
diverses mesures.
Proposem també
un pacte nacional
per a l'educació.
Creiem que
s'ha d'acabar
el tema
de cada cop
cada quatre anys
entre un partit nou
i una nova llei
d'educació.
I què cal canviar
en l'actual model educatiu?
Bé,
nosaltres
proposem un model
educatiu,
Carme,
de futur,
és a dir,
que no
qui guanyi
el Partit Popular
o ara,
en aquest cas,
no sé,
entre ciutadans
i derrogar
el que havia fet
el Partit Popular
i anteriorment
el PSOE.
És a dir,
jo crec que
fa falta
un pacte nacional
per a l'educació
on ens fiquen d'acord
tots els partits
i els alumnes
puguin tindre
un model clar,
que no cada quatre anys
estiguin canviant
de sistema,
de model d'educació
i sobretot
nosaltres
proposem
un model trilingüe
on aquelles
com a Catalunya
tenim el castellà
i el català,
fiquem també l'anglès,
per què?
Perquè creiem
que és el futur,
és a dir,
avui en dia
sense l'anglès
no vas enlloc
per treballar
i per moure't
i sobretot
des del punt de vista
nosaltres creiem
que des del punt de vista
d'educació
fa falta molt
desenvolupar
tot el tema
emocional,
el tema
d'aprendudoria,
és a dir,
creiem que
s'ha de fer un pas més
i els alumnes
i ensenyar-los
a pensar,
ensenyar-los
a reflexionar
i no tant potser
a memoritzar les coses
sinó a pensar
per si mateixos.
I en clau social,
també és un altre
dels temes
que potser
no es parla
tant de crisi econòmica
però sí que es parla,
sentim-me parla sovint
i anem sentint
dades vinculades
amb tot el que ha deixat
aquesta crisi econòmica
o està encara en marxa
relacionat
amb molta gent
que té dificultats.
Quines propostes
socials
voleu tirar endavant?
Bé,
nosaltres
hi serem
amb la gent
en aquest sentit.
Volem
el tema
dels desonaments,
ho portem al programa,
és a dir,
voldríem expropiar
els bancs
durant un...
és una proposta
que portem,
per exemple,
expropiar els bancs
aquells vivendes
que les tinguin buides
per atenció social,
això és un programa
que ho portem
i és una cosa
que volem fer.
Volem també
a la Constitució,
ho hem dit,
hi ha certs res socials
que volem protegir
on estigui estipulada,
diguéssim,
per llei
o per obligació,
governi qui governi,
una sèrie de medidas
socials
des del punt de vista
d'una vivenda,
un complement escenarial,
és a dir,
volem protegir
aquells menys favorits.
En àmbit cultural,
quines polítiques
defensareu
des de Ciutadans?
En àmbit cultural,
nosaltres,
el primer que volem fer
és baixar
el tipus impositiu
de l'IVA
que està al 21,
que creiem que això
ha sigut
una errada enorme
i que ha acabat
d'esclatar
perquè la gent
hi vagi molt menys
al teatre
i al cinema.
Des d'aquest punt de vista
creiem que l'IVA cultural
s'ha de reduir.
Parlàvem també
al principi
de les possibilitats
de pactes.
És evident
que des d'aquí
està estudiant
en el que es decidirà,
però deies que
tot dependrà
o en tot que és qualsevol pacte
no es farà a qualsevol preu.
Quines seran les prioritats
per a ciutadans
a l'hora
de formar govern
amb algun dels partits?
En primer lloc,
reformar
l'administració pública.
És a dir,
nosaltres,
com saps,
Carme,
volem regenerar
la política
que dèiem
que s'ha d'acabar
per un costat
amb el clientelisme,
amb la corrupció,
hi ha d'haver
major transparència,
això des del punt
de vista polític,
després podíem parlar
des del punt
de vista econòmic
i fiscal,
on volem arribar
a portar
una sèrie
de mesures,
i per últim,
l'educació.
Crec que són coses
que portem al programa
i que això
s'hauria d'arreglar.
Perquè fa a la corrupció,
justament,
encara comentaves,
avui ensenà
que més
és el Dia Mundial
contra la corrupció.
Hi ha alguna
mesura concreta,
algun pla,
que porteu al vostre programa
per poder acabar
o, si més no,
erradicar aquest problema?
Sí,
portem una mesura
entre moltes
que és el tema
de les portes giratòries.
És a dir,
per un costat
que un diputat,
un polític,
quan deixa
la carrera política,
que estigui
en un període
determinat de temps
sense poder
accedir,
diguéssim,
a empreses
o certes empreses
que puguin
tenir la vinculació
amb el govern.
Perquè això
ho estem veient
amb,
diguéssim,
amb el Felipe González
a la seva època
del Partit Socialista,
amb José María Aznar,
a C.E.B.,
és a dir,
intentar evitar
aquestes portes giratòries.
També el tema
de la justícia,
és a dir,
despolititzar la justícia
i realment
que sigui
una...
diguéssim parcial.
Per què ho dic això?
Perquè
ens trobem que
realment
hi ha molts jutges
que estan ficats
pels partits polítics.
És a dir,
no pot ser
que els jutges
siguin determinats
per un determinat color,
és a dir,
i no estiguin valorats
per un tema
de meritocràcia.
Llavors,
això ho proposem
i ho volem portar a terme.
És una de les mesures
que també
per la regeneració
de la política.
També aquests dies
estem sentint a parlar
molt de qüestions
mediambientals
arran de la seme era
del clima
que s'està fent
a París.
No sé si també
dins del vostre programa
especifiqueu
alguna qüestió
vinculada
amb tot el que tindria
a veure justament
amb podem invar
tot el que té a veure
amb el canvi climàtic
o amb qüestions
de medi ambient.
Sí,
nosaltres portem
a reformar
la llei
de medi ambiental
espanyola
i anar una mica
també
amb la mateixa dinàmica
que es porta a Europa
i intentar fer
una llei conjunta
amb el tema
medi ambiental.
Això són molt sensibles
i molt més
amb el canvi climàtic
i sobretot
anem a buscar
un consens
amb Europa
per fer una actuació
conjunta.
En aquestes eleccions
que es faran
el 20 de desembre
no sé si creus
que el paper de Catalunya
a l'hora de votar
no tant en el debat nacional
sinó
el que es decideixi
o com es reparteixi
el votell a Catalunya
si influirà
en el resultat final
o si en el fons
és una qüestió més global
com ho veieu?
Jo crec que és una qüestió
molt més global
jo et parlo
a nivell de partits nacionals
i partits grossos
a nivell de partits
diguéssim
catalans
sí que és cert
llegint abans el diari
ells ho deien
que han de fer
bullir l'olla
d'alguna manera
i això han de reivindicar
davant Madrid
és a dir
per partits com
Esquerra Republicana
Llibertat i Democràcia
que abans era Convergència
que ara és
Llibertat i Democràcia
perquè amb coalició
són partits
que volen
mobilitzar
el vot sobiranista
per ficar
la màxima pressió
a Madrid
però no crec que
jo crec que no
ho aconseguiran
i a l'hora d'anar a votar
per això
més enllà
de l'interès
que hi hagi
més enllà
del vot independentista
em refereixo
al que es decideixi
tenint en compte
també els resultats
que va tenir
partits com
el Partit Popular
el Partit dels Socialistes
o Ciutadans
en les últimes eleccions
la 27S
creus que influirà
o que canvia
el vot
també de la gent
a l'hora de pensar
de votar
en clau parlamentària
o en clau
espanyola
jo crec que
allò va ser
l'inici
d'una tendència
i jo crec que
aquesta tendència
hi continuarà
perquè la gent
està cansada
del bipartidisme
i molta gent
veu a Ciutadans
que
des del meu punt de vista
nosaltres crec que
hi creixerem
en contra del Partit Popular
i dels Partits Socialistes
perquè ens formen
com un partit
del sentit comú
del consens
que aporta
frescura
i la gent vol canvi
i està cansada
una mica
del mateix de sempre
i jo crec que això
també ens avuirà
en les últimes eleccions
al Parlament de Catalunya
es van batre rècords
de participació
tens la sensació
que la participació
augmentarà
aquestes eleccions generals
o que en general
també en el cas
de Catalunya
ja es porten
moltes eleccions
en últim any
i hi haurà
una mica de desànim
jo crec que
estarem sobre la mitja
a Sant Just
és diferent
sempre
hem estat per sobre
de la mitja
tant estatal
com autonòmica
ja les últimes del 27
s'ho hem de mostrar
però jo crec que
no estic segur
que hi hagi
una gran participació
la gent
quan parles de política
la gent realment
està cansada
de tantes eleccions
no creu en els polítics
creu
que ensen que tots
són iguals
i jo crec que
la nostra tasca
des d'aquest punt de vista
és dir
ostres
donem-nos una oportunitat
o és el que entenem
de ser ciutadans
volem canviar les coses
estem aquí per canviar
però la gent
està cansada
sobretot
perquè ja portem
unes europees
2014
2015
municipals
vam tindre
les autonòmiques
el 27
ara en tenim
les generals
i potser
tornar unes autonòmiques
al març
aquí a Catalunya
llavors jo crec que
estem en aquest punt
el dia 20 de desembre
com dèiem
se celebren
aquestes eleccions generals
avui n'hem volgut parlar
amb Guillermo Francés
porteu de Ciutadans
a l'Ajuntament de Sant Just
moltes gràcies
a tu gràcies Carme
que vagi bé
bon dia
bon dia
els matins de 10 a 1
Sant Just a la ràdio
Just a la fusta
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out
l'smood jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més suau
smooth jazz club
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
smooth jazz club
t'hi esperem
de 4 a 5 de la tarda
The Hill of the Leaves
is a radio show
with more than 25 people
every afternoon
in the Spern Radio
they talk about
all the important things
in life
as good news
good people
and good writing
from 5 to 7
every afternoon
the best radio show
you can listen now
maybe you don't understand
nothing
but don't worry
the radio show
is in Catalan
ve't aquí
una vegada
un programa de contes
que realitza
el grup Marc
mestres àvies
recuperadores
de contes
de l'associació
de mestres
Rosa Sensat
els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del dematí
us hi esperem a tots
benvinguts a Babilònia
on la cultura
és la protagonista
un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres
les exposicions
més interessants
els concerts
més emocionants
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa
actualitat
ja ho sabeu
Babilònis
no us ho perdeu
dijous
de 9 a 10 del vespre
Babilònia
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
Notícies
entrevistes
reportatges
agenda
no et perdis
tot el que passa
al teu voltant
Ara
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu
mob
informatiucomarcal.com
Els matins
de 10 a 1
Sant Jus a la ràdio
Just a la fusta
Ara passant 6 minuts
de 2 quarts de 12
és hora de fer tertulia
l'amor Sugii
van los
Saludem, per tant, a aquesta hora
a la Montserrat Rea, a la Joan Algarra,
a l'Alina Santa Bàrbara
i al Jordi Bulló.
Els tenim ja tots a punt. Molt bon dia.
Què tal? Molt bon dia.
Tenim la porta oberta.
No sé si és perquè el Carles ha de venir a fer una cosa.
Ah, clar, que el Jordi no té cascos.
El Jordi no té auriculars.
No té cascos ni té moto.
Per parlar una mica de...
No sé si ho estàveu sentint també l'entrevista
ara que estàvem fent el portaveu de Ciutadans
o estàveu fent la vostra tertúlia particular?
Feia una mica la nostra tertúlia.
Ai, s'ha de ser, doncs és sincer, no?
Sí, i tant, i tant.
Parlàveu de política, parlàveu de...
No, de coses del poble, més bé.
Molt bé, ensenya la perfecta.
Doncs vinga, la voleu continuar?
Sí, bé, més que res, coses del poble,
no sé si s'ha explicat molt.
Em deixes fer una mica de propaganda?
Sí, i tant.
O sigui, de la ballada de poesia navidenya
que farà el centre d'estudis el dissabte,
a les 6 de la tarda,
a la sala del cinquantenari de l'Ateneu.
Perfecte.
I tu hi participes, Joana?
Sí.
Llegiràs, no?
Una mica.
Una mica entre tots.
És una de les repsodes del poble, això ja...
Sí, no, però mira...
A més, és bonic, és bonic perquè aquesta vegada
és en plan asseguts, bueno, asseguts no,
però estàtics, perquè quan fem la passejada
pel poble de l'Istió, l'any passat ja no vaig anar-hi,
em sembla que el pròxim tampoc.
És que podem aprendre el carrer, això no és possible, això.
Sí, sí, ho hem fet.
T'ha d'haver un micròfon molt fort...
No, no, però sí, no.
No, portem un micro.
I una capacitat de concentració del que llegeix,
el refor, perquè...
No, ho hem fet.
És una mica...
Ho hem fet, escolta, 5 o 6 anys seguits, eh?
Sí, jo vaig a seguir una de les vegades la rua aquesta
i no ho sé, sí, sí, sí.
Sí, sí, perquè tens un micro i un altaveu,
clar, dintre de les possibilitats.
Passen cotxes, depèn de l'itinerari.
Què fas?
Sí, perquè, clar, si hi ha molta...
Per exemple, el parador.
Vens a dir el parador, l'any passat, no, l'anterior,
amb motiu dels 100 anys de la Rambla,
i, esclar, passaven autobusos i passaven cotxes.
I llavors...