This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
.
Ara passen 11 minuts de les 11
i parlem d'un dels actes que es farà la setmana que ve.
Dilluns serà aquesta nova sessió del Món Il·lustrat
que es farà al cim de Can Ginastà.
I aquest cop serà una conversa entre Joan González,
director del DOCS Barcelona
i membre fundador del programa 30 Minuts,
i Josep Maria Aragonès,
director tècnic i artístic d'Andaviana Films.
I avui els tenim aquí a tots dos a l'estudi.
Molt bon dia.
Bon dia.
Per parlar una mica del que es farà aquest dilluns,
aquesta proposta,
com la vau rebre aquesta proposta
de participar en aquesta conversa,
en aquest format del Món Il·lustrat?
Com la vau rebre?
En quin moment va passar?
Quan us ho van dir,
em refereixo a què us va semblar com a proposta.
Molt interessant.
Jo crec que primer va ser simpàtic
perquè jo anava amb les bosses de comprar
i va ser al mig del carrer.
que la Teresa Ferró em va abordar
i em va dir,
escolta, he pensat d'això i tal, tal.
I la primera reacció és de...
Ostres, gràcies.
Quina sorpresa.
I el cap comença a donar-li voltes i tal, no?
I amb molta il·lusió.
Amb molta il·lusió perquè era poder compartir,
encara no sabia exactament el què,
amb els Sants Justens,
un conjunt de vivències que hem tingut, no?
I aleshores li vaig dir a el Josep Maria,
escolta, m'han dit això
i m'han dit que anés amb un convidat
i m'ha de dir que el fossis tu convidat
i que arrem allà i compartim.
Tu com ho vas rebre?
Home, doncs també amb molta il·lusió
perquè vulguis o no,
no sé, de cara has viatjat,
t'has d'anar donant a conèixer pel món
i resulta que aquí, al mateix poble,
doncs no...
potser no ens coneixem,
però almenys a nivell professional, no?
Com era una mica aquesta trobada, no?
I, bueno, no sé,
semblava que em feia il·lusió.
Teniu clar què explicareu
o què voleu explicar aquest dilluns?
Mira, una de les característiques
que ens van donar
que va ser un regal enverinat,
que és parleu del que vulgueu, no?
I, ostres,
i això que aparentment és fantàstic,
parlem del que voldrem,
diu, bueno, sí, sí,
però de què parlem?
Perquè quan no t'ets enfocat,
dius, escolta,
va, total,
que hi vam estar donant voltes
i ahir mateix,
en el bar de Can Ginestà,
ens vam trobar
per veure si podíem posar fil a l'agulla
i marcar un recorregut
del que podia ser la conversa, no?
Sí, sí,
jo crec que, bueno,
que ha sortit un esquema bastant interessant,
eh?
No ho revelarem al final.
Però alguna cosa,
o sigui,
alguna cosa que creieu que sí que,
a partir d'aquest esquema que heu fet,
que diguéssiu,
mira, això realment ens agradaria molt explicar-ho,
ens agradaria molt transmetre-ho a la gent?
Sí,
hi ha moltes coses,
és a dir,
una mica l'esquema és
qui som,
què estem fent,
com vam començar
i com hem arribat
a ser on som, no?
i a partir d'aquí,
doncs,
anar,
si això és el riu,
anar buscant els afluents
que et donin pistes de,
bueno,
de què és el que hem viscut nosaltres
en el camp audiovisual,
perquè, a més a més,
fa molts anys que
amb aquest senyor ens coneixem,
molts anys.
Una por és que
quedi com una relació d'anècdotes,
no?
El que passa és que,
clar,
hi ha coses simpàtiques
i que, a mi i jo,
també t'agraden
transmetre,
no ho sé,
fer-les partícipes
o els altres,
però,
però,
però,
si podem arribar
una miqueta més gent,
millor.
Us heu anat seguint
durant un altre,
vosaltres,
durant aquest temps,
a nivell professional,
també?
I tant,
i tant.
El Josep Maria
el conec
no únicament
perquè
tots dos som
sants justens,
sinó
perquè
ens vam conèixer
als anys 70
a Televisió Espanyola
i ell va ser
el meu cap.
I no únicament
el meu cap,
sinó el meu mestre.
I això,
des dels anys 70,
1900,
perquè no hi hagi dubtes,
ens hem anat
acompanyant
i seguint
i,
sí,
sí,
hem anat sabent
què feia un,
què feia l'altre.
Sí,
i sobretot,
per la meva part,
pensant
aquest jove
que hi havia ja
amb
tantes inquietuds
i tantes coses
i que sempre
m'ha sorprès
a la seva vida,
no?,
dintre del seu món
o de com veu
ell
el món del cinema
des de la part
del documental,
doncs,
bueno,
han anat passant
els anys
i sempre
haia estat
esperant
la nova
emoció
que et pot donar
qualsevol cosa
de les que ell fa
i nous projectes
i tal.
I,
bueno,
aquesta inquietud
fa que no
s'acabi mai
perquè sempre
té una sorpresa
que donar-te.
Tots dos
que us heu dedicat
al món
de l'audiovisual
de partir de diferents maneres,
com creieu que està
ara mateix
el cinema
que es fa
aquí a casa nostra?
Pausa.
Ara ens posem seriosos.
Com està el cinema
a casa nostra?
Aviam,
jo del cinema
puc parlar
del cinema documental,
perquè l'altre,
la veritat,
és que
no tinc prou
informació
com per tenir
una bona opinió.
El cinema documental
com està?
Fotut?
És a dir,
la crisi
que ha viscut
la societat
també ha arribat
a l'audiovisual,
lògicament.
Per un altre costat,
està
a galàxies
llum
del que estava
fa 20 anys.
Estem
en un altre planeta,
en una altra galàxia.
Cada cop
amb més possibilitats
de poder produir
i poder fer
bones històries,
és a dir,
la gent més ben formada
i cada cop
amb més dificultats
d'arribar a la gent.
perquè
el nivell de producció
de baix cost
és tan elevat
que el problema
ja no és produir,
el problema és
que algú vegi
el que tu has fet.
I aquest és
una mica
el diagnòstic
que faig.
Aleshores,
està fotut,
però al mateix temps,
a mi m'agrada
sempre veure
el got mig ple,
crec que
s'ha fet
unes bones bases
que són
la formació
i que crec
que cal
treballar molt més
en temes
de donar a conèixer
de màrqueting
i de fer
internacional
l'audiovisual
o el cinema documental
que es fan aquí,
que té un nivell
de reconegut prestigi
internacional,
però que hem de
apostar més
pel tema
comercialització
i màrqueting.
Sí,
suscribeixo
des de sobretot
tota la teva
perspectiva.
Dintre el món
del cinema
doncs també
està igual,
està complicat
produir,
està complicat
arribar a la gent,
ja es cal
un món
del màrqueting
que es mou
a darrere
de tot això
que és difícil
si no tens
algun tipus
d'ajut
i
refereixo
inclús
a nivell
més
d'estratègia
i
de forces
que sí
que tenen
aquesta penetració
dintre els mercats
és difícil,
però
per altra banda
quan viatges
una mica
i veus
el nivell
que estan considerats
els nostres tècnics
i la nostra gent
i la gent
que està sortint
els professionals
et dones compte
que el talent
existeix
i que
fora
és molt ben rebut.
Això
t'anima,
t'anima molt
perquè penses
és un moment
conjuntural
potser
hem de sortir
a buscar
el treball
fora
o a
produir fora
però
el talent
està
i
i això
sense
encara
mirar
fora
no?
Anima.
Hi ha futur
per tant.
Hi ha futur,
hi ha futur.
Sempre hi ha futur.
A nivell personal
us esperàveu
arribar
on heu arribat
de moment?
Jo
ni pel forro
la camisa.
No.
No.
No.
Primer
perquè no sabia
on voldria arribar.
Clar.
I després
perquè quan mires enrere
dius Mare de Déu
el que estem fent
o el que hem fet.
No, no.
No, no.
Per tant contents, no?
D'haver-hi arribat?
Sí, sí.
Molt contents
perquè és una cosa
que no esperes.
La vida es va posant
una cosa davant de l'altra
o a darrere de l'altra
millor dit.
I, bueno,
veus que es va superant,
es va superant
i sí,
efectivament
un dia dius
ostres,
que ha passat aquí.
però, bueno,
encara tens
tants projectes
per demà
i tantes coses
per fer
que estàs
aviat
d'un camí.
D'un camí.
Què és el que més
us satisfà
de tot aquest temps
o de tot el que heu pogut fer
a nivell professional
també?
El que
la cosa
o les coses, no?
Que dieu, mira,
d'això
és el que
m'ha servit
doncs
tot aquest temps
que suposo que també
hi ha entrebancs o coses
però el fet d'haver pogut
aconseguir això
ni que sigui, doncs
ja val la pena.
Hi ha un factor
que
que no depèn de mi
que crec que m'ha ajudat molt
i és una mica
estrany
i és que
soc Leo
i això vol dir
que soc més tossut
que una mula
i el factor
de la tossuderia
que en positiu
es diu
perseverança
doncs jo crec
que ha estat
la clau
de l'èxit
jo crec que
que aquest món
és un món
vocacional
almenys en el nostre cas
és un món vocacional
i que era
molt
complicat
sortir-se'n
però que
quan mires enrere
dius
escolta
què és el que ha fet
jo crec que la tossuderia
creure-t'ho
i tirar endavant
i
aleshores
hi ha moltes coses
les quals
te'n sents
orgullós
però jo crec que
sense la tossuderia
jo almenys
no estaria
on estic
bé no soc Leo
però
el tema
de tossut també
jo crec que
el tinc
però almenys
això diu
la família
mira
la veritat
és que moltes vegades
les coses
no les busques
te les trobes
o
trobes davant
d'algunes
situacions
que algú
t'ha portat
cap allà
no sé
jo crec que és
la mateixa vida
però sense dubte
perquè
bueno
perquè tu
has posat la mirada
cap allà
perquè si no
millor
ningú t'aixecaria la mà
no sé
és la pròpia vida
que s'ha anat
desenvolupant així
jo em sento feliç
des de l'algun
com
com m'he arribat
i
i del que faig
em conformo
per les bons moments
que he tingut
pel moment
ara és més fàcil
algú que vulgui
dedicar-se
a l'audivisual
accedir-hi
potser
perquè hi ha més formació
però és més difícil
mantenir-s'hi
jo no tinc una resposta
amb això
perquè
et diria
home
pot ser més fàcil
perquè hi ha més
elements de formació
i per tant
pots estar més preparat
i pot ser més difícil
perquè justament
com hi ha més gent preparada
hi ha més competència
però quan nosaltres
vam començar
és que
era com
vendre
allò
gelat
als esquimals
això és impossible
no hi ha indústria
no hi ha res
sempre
hi ha un espai
sempre hi ha un espai
i cal
cal estar
en les dues coordenades
en el moment oportun
en el lloc oportun
i això
moltes vegades
és l'atzar
però
em costa molt
de dir
que si és més fàcil
o més difícil
que abans
perquè si ara
el que hi ha molt
és competència
abans
el que no hi havia
era cap lloc
on anar a treballar
no ho sé
jo
desgraciadament
potser
perquè
l'està més
o està
involucutament
en el món
de l'ensenyança
sí que veig
que
per mi
les coses
han sigut fàcils
i quan mires
tot el jovent
amb tant talent
que hi ha darrere
i les oportunitats
que poden tindre
doncs
se'm fa
en aquest moment
i les circumstàncies
d'ara
ho veig complicat
però
evidentment
no vull ser pessimista
perquè
és el que un s'hi fixa
i
la voluntat
que un té
per perseverar
i per seguir
i tirar endavant
jo crec que sí
una mica més difícil
si el tenim
perquè la coyuntura
no és
potser tan fàcil
com
jo crec que
per almenys a mi
se'm va posar
allò on
amb ganes de fer
diria
podria resoldre
molts problemes
ara
millor no és
tan sols això
abans deia
també
la dificultat
per fer arribar
les pel·lícules
els documentals
o per promoure-ho
per difondre-ho
això és el que
li falta
una mica
perquè pugui
tirar endavant
tot el que s'està
produint
o tot el que es podria
produir
que hi hagi
tot aquest sistema
de difusió
o de distribució
o què li faltaria
o què demanaria
o què es pot demanar
perquè
el cinema
que es fa aquí
pugui
funcionar
o pugui
arribar millor
aviam
jo crec que cal
un plantejament
estratègic
per part
de
les autoritats
sí
és a dir
de la mateixa
manera
que
fa
no sé quant
dos
tres
quatre
cinc segles
no tinc ni idea
la sanitat
estava en mans
de
primer de
l'assistència
dels capellans
i de
i de
l'església
i després van entrar
els metges
i després van entrar
als hospitals
i després van entrar
al servei públic
jo crec
que és necessari
un servei públic
de l'audiovisual
que no únicament
es limiti
a la televisió
sinó que
entengui l'audiovisual
com una ecologia
on entra la televisió
on entra
les xarxes internet
on entra el cinema
i per tant
hi hagi una aposta
estratègica
hi hagi una visió
d'estat
respecte
a l'audiovisual
i crec
que aquesta és
una gran mancança
i per tant
si no hi ha
una política
pública
per crear
condicions
bueno
tots els deixen
mans
del mercat
i el mercat
és fantàstic
però
està dominat
pels nord-americans
s'ho deben
haver guanyat
per alguna cosa
però no tenim
una política
prou
hàbil
com per afavorir
la producció local
Dinamarca
té una quota
de pantalla
del 25%
i el 75%
és nord-americana
aquí
estem molt lluny
d'això
però això
no és fruit
de la casualitat
ni de l'atzar
ni de deixar-ho tot
en mans del mercat
és que hi hagi
un plantejament
estratègic
que comença
no sé on
a l'escola
potser
i acaba
no sé on
que són
amb una pantalla
del tipus que sigui
però que hi ha d'haver
un plantejament estratègic
sinó
l'atzar
és molt caprichós
i l'atzar
és una mica
la llei de la selva
i qui guanya la llei de la selva
normalment
és el més gran
sí
evidentment
estic completament d'acord
és tota una estratègia
que si no s'ha fet bé
o no s'ha fet
doncs les coses
no
és difícil
arribar a la gent
l'important
és que la gent
també
es reconeixi
i vulgui veure
les teves obres
o la producció d'aquí
i això potser
no està passant
no està passant
i potser és conseqüència
perquè no ha hagut
primer
una divulgació
o una
una cultura
per fer arribar
aquest coneixement
a la gent
que sabem fer coses
també
i en aquest moment
diria
està la doble lluita
fer-la arribar
i que
l'espectador
s'ha conscienci
que
sàpiga escollir
sàpiga
que també
es fan bones coses
i es poden fer
bones coses
des d'aquí
ara potser
si féssim una encuesta
una encuesta
no
no seria
el cine
que tothom vol veure
potser sí
que vol veure
però
que després
no hi va
per tant
sempre és complicat
trobar solucions
per estar una mica
en totes dues parts
no
les dues parts
primer evidentment
si no fas un predicament
i poses els mitjans
per arribar
difícilment
pots educar
ningú
o mostrar
el que saps
fer
i per això
la visió
del Joan
em sembla
que és la correcta
el que passa
que després
que arribi a la gent
i que la gent
ho reivindiqui
i això potser
algú no fa
mira
potser sempre es posa
el mateix exemple
però a França
potser
per història
jo què sé
perquè aquesta cultura
com ell diu
ha arribat
i tal
la gent reivindica
el cine francès
i
la producció
d'allà
aquí això és
una mica
anecdotària
encara falta
per tant
per arribar
a una mica
de maduresa
per entendre'ns
sí
jo
no
no voldria
fer sentir
culpable
als espectadors
perquè
és que
si tu
no has vist
mai un diamant
no saps
què és un diamant
i algú
regala un diamant
tu amb aquest diamant
no li donaràs
cap importància
per tant
cal posar en valor
les coses
i això
per mi
és un pla estratègic
a mitjà
i llarg termini
és un acord
de
de país
no és un acord
partidista
igual que l'educació
és un acord de país
i
anar marcant
fites
i anar
comptabilitzant
com es va aconseguint
aquest
i
per acabar-ho
de
fer rodó
i jo crec que
tinc la impressió
que l'eina
que ens falta
o una eina
que ens falta
bueno
ens falten
diverses eines
però una seria
un visionari
un altre seria
un film institut
crec que l'ISEC
no ha funcionat
i per tant
cal crear
un institut de cinema
i després
cal tenir la voluntat
que això
es converteixi
amb una
amb una
creació
d'imaginària
audiovisual
que hi ha la voluntat
que sigui
al mateix nivell
que la sanitat
exactament
al mateix nivell
bé
en tot cas
avui hem volgut
parlar una mica
també del cinema
de com estem
i de futur
i d'evolució
però
dilluns
vosaltres
marcareu també
els temes
i tot plegat
en aquesta conversa
que es farà
a les 8 del vespre
a la sala i del cònsul
de
abans i del cim
no és el cim
de Can Ginestà
o a les
a Can Ginestà
en tot cas
ara a tal
a la sala i del cònsul
de Can Ginestà
serà una conversa
amb Joan González
docuactivista
i Josep Maria Aragonès
director artístic
i tècnic de cinema
moltes gràcies
a tots dos
i que vagi molt bé
dilluns
moltes gràcies
i us esperem
dilluns a les 8
exacte
fins aviat
bon dia
bon dia
just a la fusta
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'esmooth jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més suau
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
smooth jazz club
t'hi esperem
estimat diari
avui hem fet el programa
1700
de la penya del morro
a ràdio d'Esvern
i després de nou temporades
no sé si podré continuar
fent el programa
és un pes molt feixuc
que ja no puc suportar més
sempre penso
va Jordi
va ves l'últim
deixa-ho
Antoni Abad
patró dels animals
que se celebra el dia 17 de gener
però que Sant Jus
normalment s'abança uns dies
perquè no coincideixi
amb altres municipis
avui en parlem
amb Ramon Aguader
membre de la comissió
dels 3 toms
molt bon dia
hola bon dia
aquesta festa
que dilluns parlàvem
justament de Reis
i avui ja és divendres
i ja canviem de tema
però bé
continuem parlant
de festa al carrer
sí
preparem els 3 toms
com cada any
exacte
el que dèiem
que és una
la festivitat
és el 17 de gener
per tant
doncs s'avança
un cap de setmana
no?
sí
s'avança
perquè no
es trobem
tanta gent
que ho celebra
i bé
en tot cas
com que ja fa tant
temps que es fa
la gent ve igualment
encara que no sigui
tampoc la gent sap
quan és Sant Antoni
almenys
no tothom
bé la gent més aviat
amb aquesta festa
del poble
exacte
la gent de Sant Jus
que sap que aquest dia
més o menys
sap que aquest dia
fem la festa
dels 3 toms
una festa
que comença
ben d'hora
al matí
també
no?
a banda de després
ja parlarem
de la benedicció dels animals
però vosaltres
jo us hi poseu d'hora
ens hi posem
molt d'hora
ens posem a les 6 del dematí
aquí
que ens hi ha
a preparar
el foc
perquè hi hagi brasa
per l'hora
que venen tots
els cavallistes
a esmorzar
i tindria
la brasa preparada
Déu-n'hi-do
perquè llavors
exacte
hi ha aquest esmorzar
de cavallers
que per tant
en aquest cas
no hi pot venir
tothom qui vulgui
sinó que és només
pels que formen
part de la comitiva
no?
pot vindre
tothom qui vulgui
el que passa
és que els cavallers
no paguen
l'esmorzar
i com és un particular
doncs paga
em sembla
que són 2 o 3 euros
ah però es pot afegir
eh llavors?
sí, sí
es pot afegir pagant
una miqueta
molt bé
pot esmorzar
tothom qui vingui
doncs
i a partir de quina hora
poden venir?
cap a les 10?
sí
o abans
sobre
quarts de 10
ja està a punt
la brasa
ja poden vindre
perquè esclar
llavors nosaltres
que anem a ofici
a les 11
ja hem d'estar
a l'ofici
exacte
i després de
l'ofici que es fa
a l'església
de Sant Justi Pastor
és quan es fa
la benedicció
dels animals
sí, sí
que van a l'ofici
llavors ja surten
els cavallistes
el que és el capità
de bandera
la banderada
i els cordonistes
i el senyor rector
llavors fa la benedicció
primer
d'aquests
cavallistes
que he dit
i després
ja tothom
que venen
molts ponis
del poni club
i l'altre
que no sé
com es diu
el sol solet
exacte
el sol solet
i amb bastants
cavalls
sí
algun carro
està molt bé
sí
que comencen
no només
ja els animals
de companyia
d'ara
sinó que cavalls
encara en venen
també
sí
venen
desplugues
també venen
i llavors
a Can Pedrosa
tenen el carro
que és de la comissió
també
també surten
a fer la rua
llavors estiren
carmels
que tenim carmels
estiren carmels
i llavors
passant
per la pasteleria
trilla
donen
borregos
i bibó
i coca
sí
es fa tot
el recorregut
tot de la rua
que són els tres
toms
tres vegades
clar
tres vegades
és una cosa típica
que això
els nostres pares
ja ho fèiem
no sé per què
però fem igual
com ho feien
els nostres pares
que per tant
és des de l'església
no?
fins a
no surten
de Can Ginestar
no, fins a Can Ginestar
van
al
veig dels dolors
ja baixen
avall
veig dels dolors
reverter
carrer a la sala
passa a Camp Preciós
l'Ajuntament
i aquesta ruta
la fan tres cops
doncs és una bona estona
no?
sí, dura bastant
sí, sí, sí
perquè és un trosset
sí, sí
i a més a més
es va tranquil·lament
i a una banda
tocant
no, està molt bé
exacte
venen també
a banda
dels
de l'església
de l'església