En Bici sense edat preveu interrompre l'activitat de basejades durant el mes d'agost
i espera reprendre amb força el setembre.
En un acte de vandalisme, els murals que formen part del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans
al camp de futbol de Sant Just han estat guixats amb grafiti negre.
Les obres d'art que havien estat realitzades recentment per diversos artistes en honor als drets humans
han estat recobertes amb la inscripció per una família tradicional.
Entre altres, guixades amb espai negre.
Els murals havien estat pintats a l'exterior del camp de futbol, situat al carrer Ramón i Cajal.
Els treballs d'art formaven part d'un projecte global al qual Sant Just està d'Arit
que busca utilitzar l'art urbà per reflexionar sobre temes de drets humans.
Entre els temes representats als murals estaven les migracions, el canvi climàtic,
el dret de les dones i els drets de la comunitat LGTBQ+.
Els artistes responsables de les obres d'art eren Goyo 203, Carolina Dancaro
i l'Aila Jaui.
Després de la troballa aquest matí encara no es coneix qui és l'autor o autors de l'acte vandàlic.
El Pla Especial d'Emergències per Incendis Forestals a Catalunya
ha anunciat la desactivació de la fase d'alerta iniciada el passat dilluns 24 de juliol.
Aquesta decisió es pren a causa de la millora de les previsions meteorològiques
i de la disminució del perill d'incendis forestal.
Les darreres anàlisis del Servei de Prevenció d'Incendis Forestals
del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
han indicat una disminució del risc, fent possible així la desactivació de l'estat d'alerta.
Això no obstant, les autoritats adverteixen que el perill d'incendi forestal
es manté en nivells alts i moderats en determinades àrees de la regió.
Les zones més afectades són les comarques del Ter Sud,
el Pre Litoral i el Litoral Central,
així com les comarques del nord-est del territori.
Els ciutadans d'aquestes àrees han de seguir vigilant
i respectar les mesures de prevenció d'incendis forestals.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.

Fins ara.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Just a l'estiu a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
Música de les últimes tres dècades i totes les novetats.
Ràdio d'Esvern.
Ens agrada estar amb tu.
Que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur de haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies que és per això que torna.
.
Estem ja encarant aquesta segona hora de la Ràdio d'Esvern.
I tenim avui de convidada especial a la Maria Quintana.
Hola Maria, què tal?
Hola, molt bona tarda Núria.
Benvinguda i ben trobada a l'emissora.
Igualment et dic.
Perquè normalment les temporades les acabem al juny amb els col·laboradors,
però avui vens, ja hem dit, com a convidada per parlar d'un tema en concret.
Bé, doncs ja heu sentit la sintonia, si és el País Petit, i si la gent que ens escolta i és fidel i escolta els matins,
ja sap que els dilluns aquesta sintonia obre a l'espai del centre d'estudis.
Així és que vinc a parlar del centre d'estudis.
Clar que sí, centre d'estudis que és fidel a les activitats de la festa major any rere any.
Sí, any rere any.
Sí, any rere any.
Faci la calor que faci.
Exactament.
Es poden adaptar més o menys coses, però sempre hi ha l'activitat del centre d'estudis i no pot faltar.
A més, t'haig de dir, Maria, que és una de les activitats que n'hi ha moltes,
però potser hi ha un públic més infantil, un públic més adolescent o jove,
però la passejada literària li posa com el toc a una activitat, potser per un públic més adult, no?
Sí, sí.
Un públic de persones, bueno, més grans.
Sí, més adults, que també hi ha joves, però les ratlles de 50 en un.
Sí, sí.
Per entendre'ns, eh?
Així.
Però estic molt contenta perquè sempre és un èxit.
Vull dir, nosaltres no ens podem queixar de la nostra participació a la festa major
perquè hi ha hagut anys que han sigut 200 persones caminant.
És que és una brutalitat.
És molt.
Per això dic que...
I el tema d'aquests últims anys ha sigut, doncs, de per què els carrers de Sant Lluís porten el nom d'unes persones.
En determinat, clar.
No, vull dir, perquè és clar, hi ha el carrer Mimoses, hi ha el carrer de la Creu,
però hi ha el carrer de Sant Clavé, hi ha el carrer de Miquel Reverter.
Bé, doncs, aquestes persones, per què a Sant Lluís?
Qui eren, també, no?
Clar, qui eren i per què porten el seu nom.
I és el tercer any, perquè doncs ja portàvem dues edicions de Festa Major, que ho fèiem.
La primera que vam fer va ser un dia que va ploure, ploure, ploure, que ho vam haver de fer a la sala del cinquantenari de l'Ateneu.
Caram.
I va venir molta gent, eh?
Sí.
Va venir moltíssima gent.
Però, vull dir, es va haver de fer allà perquè es va posar a fer un...
Bueno, que dèiem, si ho fem a Can Ginestà i tot això estarà moll, vull dir, no podíem...
Sí, sí, no...
Total.
La segona ja la vam fer l'any passat amb la plena canícola que hi ha tan...
Sí, mare meva.
I aquest any, esperem, no sé quantes espelmes hem de posar.
Bueno...
Alguna posaríem.
Algunes quantes ja n'haurem de posar, jo crec.
Sí, perquè no ens faci la calor espantosa que va fer l'any passat.
El que passa també és que aquest any comencem una mica més tard.
I això també vol dir que no tindrem tanta calor.
A quina hora es fa aquest any?
A les 9.
A les 9.
Ostres.
Per què?
Doncs mira, t'explico.
Perquè nosaltres sempre anem a les reunions de festa major.
Com és lògic, s'hi ha d'anar.
I s'ha de...
Les reunions amb l'Ajuntament, eh?
Sí, esclar, per preparar la festa major.
I nosaltres el fem el mateix dia que hi ha el pregó.
Va.
Però aquest any canvia una mica com anirà el pregó.
Primer hi haurà la presentació de les colles que fan les dances.
Que toquen.
Que ballen.
Sí.
I després hi haurà el pregó.
I el pregó ens van demanar, mira, serà un quart de nou,
creiem que dos quarts i mig de nou així estaríem,
perquè la gent, si està cangint estar,
tingui temps d'arribar al parador perquè sortim del parador.
Va.
Sí.
I precisament avui he tornat a parlar amb el Pau.
Sí.
La Pau és un tresor de l'Ajuntament.
Per acabar, doncs, cada vegada, si hi ha algun dubte, alguna cosa, saps?
Perquè tot surti bé.
Clar, per confirmar.
Tot surti bé.
I sí, sí, a les nou sortirem del parador.
Per què?
Perquè, doncs, l'any passat, per exemple, vam sortir de la plaça dels Estudis Vells.
Sí.
Perquè fèiem Carles Mercader, fèiem mossèn Antoni Notenes, fèiem Miquel Reverter,
fèiem Doctor Fleming, fèiem Josep Pedrosa i després Daniel Cardona.
Sí.
Però aquest any ja toca un altre cantó.
Troca una altra part del poble.
Sí, una altra part.
És una altra.
I és quina és?
Doncs mira, t'ho explico.
A veure.
Sortim del parador i anem a darrere mateix del parador.
Ah, mira.
A la plaça Enri Morera.
Ah, perfecte.
És molt acollidora, eh, aquella plaça.
Sí.
Després anem a l'espai del Mestre Coll, que també està allà.
Mm.
Llavors tirarem carrer Font avall i farem carrer Sedet.
Val.
Ara té primer.
Ara té.
Perquè era una persona, vull dir que totes és perquè són noms de persones.
Val.
Ara té.
I després farem Sedet.
Mira.
I després continuarem avall i sortirem a Salvador Espriu.
Mm.
Eh?
Doncs fem aquest.
Molt bé.
No és un recorregut gaire llarg.
Ja animo la gent que vingui.
Sí.
Que tot fa baixadeta.
Oi tant.
Que tot fa baixadeta i després.
Clar.
Quan vam programar això.
Sí.
Aquesta ruta o itinerària, com li vulguis dir.
Vam pensar, ostres, que sempre acabem amb una copa de cava al Can Ginestar.
Home.
Sempre amb les tauletes ben posades.
Clar.
Jo no em veig en cor de dir-li a la gent que estarà a l'espai de dir, escolteu, anem a Can Ginestar.
No.
No.
S'ha de fer allà, no?
No.
Llavors jo vaig comentar-ho amb una reunió amb el Pau i llavors la Gina, que també encara
era la regidora de Cultura, així.
Sí.
Doncs que si ho podíem fer o a la plaça Camoapa o a la plaça de la Pau.
Clar.
I ho fem a la plaça de la Pau.
Ah, fantàstia.
Així que travessem el carrer i anem a la plaça de la Pau.
I així acabarem.
jo crec, vull dir, no m'espanta l'itinerari aquest any, vull dir, no són ni pujades ni
baixades i així.
crec que és un bon itinerari, no és llarg i que després a la plaça de la Pau, doncs,
també li donem una categoria en el sentit que la fem servir per un acte que potser molts
de les persones que normalment venen a la nostra passejada no tenen hàbit d'anar-hi.
No.
I llavors, doncs, serà una manera, doncs, de també de disfrutar de l'entorn.
De conèixer més zones, també.
De conèixer l'entorn i de veure, doncs, que Sant Lluís és molt maco, que és preciós.
Maria, estem explicant l'activitat que prepara, no?, el Centre d'Estudis Sant Lluís Tens per la Festa Major.
Sí.
Potser hi ha gent i audiència que ens està escoltant i que no ha estat gaires vegades per la Festa Major,
que pot passar.
Sí, pot passar.
I diu, ostres, això de la passejada literària, què és? En què consisteix?
Explica'ns una mica.
Doncs això és una mica, va sortir.
Primer fèiem unes passejades per explicar coses del poble.
Sí.
I al final ens vam integrar, anem a dir, com un acte de Festa Major.
Hem fet moltes coses, moltes, moltes passejades.
Hem fet les botigues que ja no hi són.
Oh.
Que va ser també tres anys i ens en van quedar el tinter moltes.
Sí.
Vull dir, va ser molt emotiu, molt emotiu.
Vam fer el de les catifes.
Vam fer, bueno, n'hem fet moltes, moltes.
Temàtiques que duen diferents anys.
La primera que vam fer va ser la cantata de Sant Lluís d'en Joan Margarit.
Ah, mira.
Vam agafar la cantata i vam fer fragments de la cantata allà, vull dir, a diferents llocs del poble.
Ho fèiem diferent.
També duien fotografies i les posem.
Vull dir, ha anat evolucionant.
Hem anat simplificant també una mica, perquè no sigui feixuc ni per la gent que ve ni per la gent que organitzem.
Clar.
I llavors, nosaltres tenim la sort que tenim una gent que té la veu molt maca, que saben dir molt bé les coses, i que cada any ells fan l'explicació.
Perquè donem un llibret.
Sempre.
Un llibret.
A totes les persones que...
A totes les persones que venen.
Se'l pot donar a casa, mirar-lo, disfrutar-lo...
Què hi ha en aquest llibret?
La passejada.
Ah, ho explica tot.
Tot.
Tot els carrers, o per què aquesta botiga estava aquí, aquesta botiga estava allà, tot.
El que és literalment la passejada.
El que s'explica a la passejada està en el llibret.
I aquest any, perquè hi ha anys que hi ha hagut diverses col·laboracions de gent que ha escrit.
Sí.
Però aquest any no.
Aquest any ho ha fet tot el Julio Ochoa.
Home, un aplaudiment per en Julio Ochoa, no?
Juli, has de fer això, quan vulguis, Maria, que ell és així.
I ell ho va fer pim-pam.
I ha fet ell els escrits dels diferents carrers, de les històries de les persones, no?
Sí.
Llavors, doncs, hi haurà el Pep Quintana que explicarà el que és la plaça de l'Enri Morera.
Mhm.
La Palmira Badella explicarà l'espai d'Antoni Coll.
Fantàstic.
Llavors, el Juli farà el carrer d'Arater.
Val.
El Pere Oliver farà el carrer Sedet.
Mhm.
I la Laia Coma farà el Salvador Espriu.
Oh, mira, que bé.
Així és que voldríem fer paritat, però no sortia la paritat en tema.
Bueno, no, però són tres i dos.
Sí.
Ja està bé, no?
Sí, sí, jo i tant.
A més, bueno, si hi posem la petita aportació que jo puc fer abans de cada explicació...
Exactament.
Doncs ja, sí, som tres i tres, no?
Maria, pot ser que algun any aquesta passejada es fes de forma estàtica?
Sí.
Per un tema de Covid, oi?
Sí, sí, sí, sí.
Bé, no, de fet, hi va haver un any que no es va fer.
No, perquè no es va fer aquesta...
No es va fer.
L'any 22 no es va fer.
No, el 20 no es va fer.
El 20 no es va fer.
I el 21 amb restriccions.
Sí, però teníem...
Quin era?
Ara, i veus, no hi ha com tenir un secretari fantàstic, perquè si fos aquí el Vicenç em diria,
Maria, no, va ser tal any, eh?
Bueno.
Però teníem preparat...
Sí.
Teníem preparat la passejada amb els llibrets fets.
Tot ja muntat.
Ja muntat.
I no el vam poder fer.
Va ser el 22?
No.
Doncs el 21.
El 21, el 21.
El 21.
Va ser el 21.
No el vam poder fer.
I llavors, perquè se'ns va dir que no.
que millor que no el féssim, però ja ho teníem tot, eh?
I llavors, es va fer l'any passat.
Val.
Es va fer l'any passat.
I llavors, aquest any, doncs, acabem aquesta ruta.
Perquè jo, en la presentació de la passejada, ja poso...
Em permets que ho llegeixi?
Oh, i tant.
Espera que em poso les ulleres.
Posa't, posa't.
Que si no, no ens hi veiem i no podem llegir bé.
Bé, ho llegeixo tot, perquè és molt curt.
Oh, i tant.
Les persones que donen nom als carrers del poble.
I com si res, ja tornem a gaudir de la tercera passejada,
dedicada a les persones que configuren els noms dels carrers de casa.
Descobrirem el perquè hem merescut aquesta distinció
i tindrem un xic més de coneixements de la nostra història.
La mancança de noms femenins, el nomenclàtor, ja s'està corregint.
Un exemple són els carrers de Mas Lluïc.
Esperem que sigui una experiència agradable i profitosa per tots nosaltres.
Bona festa major i firmo.
Que bé.
Doncs, a moltes ganes.
Perquè, esclar, perquè si mires,
només l'any passat vam tenir Dolors Modulell.
Carrer Dolors Modulell.
No, fa dos anys.
Bé, era carrer Dolors Modulell.
Clar.
Per què?
Perquè està darrere del carrer Bonavista,
era Josep Modulell i Dolors Modulell, no?
Però de noms de dones no n'hi havia cap més.
No, no.
No, no, no.
Una és la vèrge dels Dolors, l'altra és la vèrge del Pilar,
però no són...
No hi havia noms femenins.
I aquest any tampoc n'hi ha.
No, no, perquè dels que has comentat, s'ha det...
Sí, no, nosaltres ara el que intentarem fer, no sé com,
No sé com.
No sé com, diu.
Bueno, un tema és fer la passejada.
Alguna vegada, no et dic que hagi de ser per la Festa Major?
No ho sé.
Val.
A Mas Lluit, per fer els noms.
Clar.
De la Carolina Catassús, de Maria Cintamigó,
d'Emilia Guàrdia i de Francesca Cortés,
que són els noms de les quatre dones.
Sant Justenques, Sant Justenques.
Clar, també val la pena conèixer la seva història.
No, nosaltres com a centre d'estudis ja vam fer en el seu moment
la presentació d'aquestes persones en l'Associació de Veïns de Mas Lluit.
Però tenim un projecte que el tinc, sempre surt,
després el deixo una mica apartar perquè no va bé o el que sigui,
de fer un ensagurat o una embustiada, que diuen.
Sí.
En aquests carrers de posar, tu vius a aquest carrer.
Vull dir, en els embustis de dir, per què es diu el teu carrer,
per què es diu el nom d'aquesta persona?
I que la gent que hi viu sàpiga qui eren aquestes dones.
Clar.
Això és història.
Clar.
És història de coneixements, cultura.
Però a més a més...
Coneixements, cultura.
A més a més, són dones.
Vull dir que hi ha l'hora.
Ara sí que sabem que com que s'ampliaran llocs,
que hi haurà carrers,
que sí que n'hi ha algun que portarà nom de dona.
Això ja ho sabem,
perquè també estem a la dins de la comissió del nomenclàtor.
i llavors sabem que ja hi ha dos o tres noms per posar de dona.
Però bé, fins ara ha sigut així.
Clar, sí, sí.
Ha sigut així.
I llavors nosaltres reivindiquem molt fermament
que el nom de dones...
Que calen.
I que se n'haurien de posar més.
Últimament vam posar el de la Marta Roig en el passatge.
És veritat.
En el passatge.
Però bé, la flor no fa estiu.
No, no, clar.
Ah, sí.
A fora d'ahir, dic les quatre flors que hi ha de vas lluït.
Bueno.
Però vull dir...
Perquè esclar, totes les a més que hi ha no són de Sant Just.
Ja.
La Rosa, la Veroni, vull dir...
Després hi ha...
Bueno, la Violeta Parra, en sembla que també hi ha.
Hi ha una sèrie de personatges coneguts.
Sí.
Coneguts internacionalment, mundialment.
Sí.
Però i les dones de casa?
Són aquestes quatre.
Són aquestes quatre.
I crec que val molt la pena explicar exactament.
Que siguin dones i de Sant Just.
Clar.
Perquè sàpiga la gent què van fer aquestes dones per Sant Just.
O què van significar pel poble.
I crec que això és de justícia fer-ho.
Sí, sí.
i nosaltres, amb molt de gust, ho estem treballant, eh?
Ho estem treballant, però encara...
Hi ha coses que encara no he acabat de juntar bé, però ho farem, ho farem.
Sí, sí.
Maria, has dit, si m'ha semblat entendre-ho bé, que com que aquesta ja és la tercera vegada que dediqueu la passejada literària sobre el tema del nomenclàtor i dels noms dels carrers de Sant Just,
aquesta edició, com si diguéssim, es tancarà aquest cicle de noms?
Sí, crec que sí.
Crec que sí, perquè, a més, Sagra Corma, Santa Teresa, Carrer de la Creu, Carrer Major...
Vull dir, que ja no...
I, a més a més, saps què passa?
Que tots aquests noms han tingut la sort o la coincidència d'estar tots molt junts.
Saps?
Clar, ara, suposant que has d'anar a buscar un carrer a Batista i Roca, per exemple, allà dalt, i després l'altre on te'l tinc.
Saps el que vull dir?
Sí.
L'altre és Sant Josep, no.
Saps el que vull dir?
Que no és viable, no?
No és viable.
No és viable.
Per exemple, quan fem, si diu el de Mas Lluís, sí que són quatre carrers que estan un a costat de l'altre, eh?
Però vull dir que hem de facilitar les coses.
Sí.
Ara, no em preguntis què farem l'any que ve, que encara no ho sé, eh?
No, bueno.
Si no ha passat ni lo d'aquest...
No, però algú ja diu, i l'any que ve què?
Quan acabem què, saps?
Com a...
No, per exemple, quan tenia allò de les botigues no em preocupava.
Ja.
Perquè en teníem tantes, tantes, que va ser, doncs...
Però, esclar, has de posar el magí a pensar l'any que ve què farem.
Sí, sí.
Però bé, ho farem.
I tant.
Recorda'ns el dia i l'hora, Maria.
Mira, el dia dos, que és dimecres...
El primer dia.
O sigui, que després del pregó, aquí a Can Ginestà, a les 9, ens trobem al parador.
I que cadascú té el llibret per...
I que sàpiguen que acabarem amb una copa de cava a la plaça de la Pau.
Molt bé.
Ja està, més fàcil i bé.
I a més, és una passejada molt suau, molt tranquil·la i que fa baixada.
i que no hi ha cap excusa, vaja.
No.
Només que plogui.
Bueno.
Esperem que no, home.
Doncs no sé què dir-te, eh?
Bueno, no, bueno.
No sé què dir-te.
Bueno, hauria de ploure.
Sí, hauria de ploure, però no calia com ens va passar.
Però no, a les 9 de la nit, no?
Escolta, ho faríem a la sala al 50 d'anari.
Ja, sí, mira.
Penso, eh, penso ara.
Sí.
També, el carníto és que ens digui com està la meteorologia.
Sí.
Eh?
Això sempre...
Jo els dies abans sempre l'escoltem.
Per favor, explica'm exactament com ho tindrem el dia 2.
Bueno, bé o bé.
A més, és la Mare de Déu dels Àngels i ens ha d'ajudar.
Clar que sí.
Així.
No.
Bé, molt bé.
Maria, ha estat un plaer tenir-te de nou aquí als estudis.
Més per mi, de trobar-te tu una altra vegada.
Que acabis de passar bona tarda.
Sí.
Ens veiem el dia 2 d'agost al Pregó o a la passejada.
Sí.
I res més, que passis molt bon estiu.
Això, i cuidar-se, tothom, que es cuidi la salut, eh?
Això és el primer.
És el primer.
Que sense salut no fem res?
No fem res, no fem res.
Així que, Sant Just, bona festa major, recordeu la passejada i després hi ha altres actes
que també valen molt la pena, eh?
Així que mireu la programació i trieu.
Però la passejada ja la podeu posar a la creu d'assistència.
Vinga.
Maria, ens quedem amb Lluís Llac.
Ai, sí, com sempre.
Vinga.
Adéu.
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré.
malalt de mort pel meu país.
El meu país és tan petit, que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por, tenen por de sentir-se sols, tenen por de ser massa grans.
tant se val.
És així com m'agrada a mi.

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit