Un quart de dotze, aquesta hora parlem de la xerrada que es farà demà a la Biblioteca Joan Margarit,
a partir de... no, a la sala d'Ixdor Consul volíem dir, però organitzada per la Biblioteca Joan Margarit,
a les 6.30, és una xerrada sobre la dona a l'edat mitjana,
i la impartirà la historiadora Maria Isabel Gascón de l'associació Fent Història,
la tenim ara a l'altre cantó del telèfon, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Per parlar una mica del que s'explicarà demà en aquesta xerrada.
El títol, com dèiem, és La dona a l'edat mitjana,
que segurament és una època, un període en què desconeixem bastant com era la vida de les dones.
Sabem moltes coses, potser, o tenim coneixements del que passava a nivell general, a nivell històric,
però no sabem massa com era el paper de la dona, no?
Doncs sí, mira, lo que intentaremos es explicar un poco eso,
el papel que tenia la mujer en la Edad Media en los diferents estamentos,
en los diferents roles, no quedarnos solamente con aquella figura mítica de una reina o de alguien importante.
Lo que vamos a intentar mañana es hacer, pues bueno, son mil años de historia,
la Edad Media ya sabes que es un periodo muy largo,
y evidentemente tendrá que ser un recorrido muy, no sé, mucho más simple que todo eso, ¿no?
Pero bueno, vamos a buscar que haya presentes unas cuantas mujeres,
van a ser catalanas todas, y sí que haremos eso.
Un recorrido sobre todo está mental.
Igual hablaremos de las reinas que de las mujeres más desfavorecidas,
como puedan ser las esclaves, intentando no dejarnos a nadie fuera.
Clar, sí que és veritat que de las reinas, tens raó, eh?
De las reinas sí que n'hem sentit a parlar més també en aquella època, no?
Sí que tenien un paper, doncs, potser igual important, potser no aparentment,
però en el fons potser la pràctica, igual que els reis, no? Segons quina reina.
Sí, sí. ¿Sabes qué pasa? Que realmente la documentación también es de las personas
de las que nos dan más información.
Es muy difícil que la documentación de la época nos hable de personas corrientes,
y por eso tenemos siempre más de las personas más notables,
como las reinas o las abadesas.
Bueno, siempre suelen ser las más investigadas y las más conocidas,
sobre todo a nivel popular.
Por eso, bueno, ya te digo, vamos a intentar hacer un poco un recorrido transversal
para que nos podamos dar cuenta de los distintos papeles que jugaba la mujer
en la Edad Media, qué roles tenía, y a la vez también reflexionar un poquito
sobre cuántos de esos roles permanecen todavía vigentes hoy en día,
o si afortunadamente ya las hemos ido dejando atrás.
Clar. Segurament en alguns casos sí que s'han deixat enrere,
però n'hi ha alguns que potser han continuat, no? Tot això.
Sí, sí, sí. Segurament veurem que encara tenim moltes coses.
Encara les arrastramos des de la Edad Media.
Quines coses potser arrosseguem?
Un poco. La misma concepción social piensa que se basaba en la familia
y hoy en día también nos seguimos basando en la familia
y eso tiene una serie de ventajas y a la vez una serie de condicionantes.
Y el papel de la mujer sabemos que todavía hoy en día está bastante mediatizado
y bastante sometido en determinados aspectos.
Bueno, es un poco lo que queremos poner en valor y reflexionar sobre el tema.
Clar. A més, comentar que parlareu de diferents estaments,
per exemple, de dones esclaves.
¿Era molt diferent la vida d'una dona esclava que la d'un home esclau a l'edat mitjana?
No, porque la diferencia principal que tenían los hombres y las mujeres
era la pérdida total de libertad y sobre todo dependía de la situación de la familia del amo.
Lo que sí es cierto es que las mujeres, la gran diferencia que había con los hombres
es que en muchas ocasiones eran utilizadas como instrumentos sexuales,
como instrumentos de reproducción.
Pero, bueno, teniendo en cuenta con que el hombre también era utilizado
como un instrumento de producción.
Claro.
Entonces, sí, había diferencias, pero ya te digo,
sobre todo las diferencias de vida venían dadas por las familias
a las que ellos pertenecieron.
I entre la part de les esclaves i les reines
hi hauria tot un avantall, ¿no?, encara, de diferents estaments.
Sí, sí, sí.
I quin tipus de dona hi hauria, per exemple?
A veure, doncs, volem parlar de les dones
religiosas.
Queremos hablar también de la educación,
el tipo de educación que se tenía en el momento.
Las mujeres trabajadoras, porque, bueno,
ayer fue el día de la mujer trabajadora en un principio,
pero las mujeres hemos trabajado desde el principio de la historia.
Entonces, hacer también una mención a estas mujeres trabajadoras,
qué tipo de oficios ejercían, en qué condiciones.
Bueno, ya te digo, más o menos, pues,
intentar no dejarnos fuera de la exposición ningún grupo,
o si nos dejamos alguno, que sean los menos posibles.
También hablaremos de la querella de las mujeres,
un movimiento que fue muy importante en la Edad Media,
y que, bueno, se considera el precursor del feminismo
y que todavía continuamos peleando con ello, ¿no?
I que ya va aparèixer a l'edat mitjana, ¿eh?
Sí, sí, sí, sí.
En el segle XV.
Segurament també ens passa que
es passa no només en el període de l'edat mitjana,
sinó també en altres moments històrics
que coneixem poc la història de les dones, ¿no?
Que sobretot, doncs, tenim molt clares batalles i dades concretes,
però la vessant de la edad més femenina,
segurament perquè durant molt de temps,
doncs, qui ha escrit la història eren homes,
no la coneixem tant, ¿no?
No.
No, y además todavía seguimos con que
las mujeres no estamos incorporadas al 50% en la historia.
Quiero decir que ahora se nos tiene más en cuenta
cuando se hace historia,
pero también se sigue primando
lo que es la biografía personal
de alguna mujer concreta,
de algún hecho concreto.
Entonces, siempre da la sensación
de que se esté hablando de excepcionalidades.
Y, bueno, de lo que se trata
es de ponerlo en igualdad de términos, ¿no?
La sociedad la formamos al 50% hombres y mujeres.
Siempre hemos estado ahí,
siempre hemos trabajado juntos,
aunque no se reconozca.
Sí, sí.
Esta es otra historia.
Segurament, exacte,
encara ara s'ha d'anar,
el que deies ara, ¿no?,
fer actes com aquest serveix una mica
per recordar-ho, ¿no?
No només, doncs, explicar-se a partir d'ara,
sinó recordar què passava ja abans
i quin paper tenien les dones, també.
Exactament, exactament.
I, bueno, ver, pues, esto que estábamos presentes,
realmente, más o menos escondidas,
pero estábamos presentes en todos los momentos,
en cualquier acto social,
en cualquier...
Las revolucionarias,
eran las mujeres las que salían a la calle
cuando había un problema de abastecimiento,
en primer lugar eran las mujeres.
no somos los seres pasivos
que muchas veces se quiere dar, ¿no?
O, sobre todo,
cuando miramos hacia atrás en la historia,
a veces lo hacemos con un paternalismo
o con una condescendencia,
que es como si acabáramos de descubrir nosotras
o nuestra generación
o la generación anterior
que las mujeres existimos
y que las anteriores no habían hecho nada
y la verdad es que hicieron mucho.
O sea, ¿nos falta una mica,
potser,
aquesta perspectiva histórica,
creus, María José?
Ay, María Isabel,
¿nos falta una mica
la perspectiva histórica
sobre las dones?
Penso que sí.
Que, bueno,
que hemos de ser muy conscientes
de que las mujeres
llevamos milenios luchando, ¿no?
Ya no te digo ni siquiera siglos.
Llevamos luchando
desde el principio de la historia
porque se reconozcan nuestros derechos,
porque se reconozcan nuestras,
sobre todo nuestras actuaciones,
porque a veces se critican a estas mujeres
que no cambiaban la sociedad,
pero bueno,
ellas lo que querían cambiar
era el comportamiento masculino
más que la sociedad en sí.
Y yo creo que todavía estamos ahora
luchando por cambiar
comportamientos masculinos
más que sociales.
Sí, exacto.
No és tant el fet de si hi ha una dona o no,
sinó també la manera de relacionar-se,
de treballar, vols dir.
Exacte, exacte.
Costa, ¿no?, per això, tot plegat, en el fons.
Suposo que tu que ho coneixes des de dintre
o des de la part més d'història,
m'imagino que no és fàcil.
No, no és fàcil, no és fàcil.
Portem molt de temps, ni tant.
¿Ets optimista per això o no?
Diga.
¿Ets optimista en la manera que s'està canviant
o creus que encara costarà?
Yo creo que todavía costarà.
Es que la historia de las mujeres,
desgraciadamente, es una historia
que parece una sierra hace muchos picos.
Ha habido bastantes momentos en la historia
en la que parecía que las mujeres
habíamos conseguido mucho
y que nos estábamos liberando
y después hemos vuelto a caer, ¿no?
Si pensamos en nuestra historia reciente,
pues pensemos en la república
y luego la dictadura.
Por ponerte un caso muy concreto,
muy actual o muy próximo a nosotros.
Pero podíamos hablar del siglo XVI,
podíamos hablar de épocas anteriores
y realmente ha sido así, ¿no?
Ha habido momentos en los que parecía
que las mujeres, pues por acceso a la educación
principalmente, podíamos haber dado un paso adelante
y luego ha venido alguna circunstancia
que nos ha hecho volver otra vez para atrás.
Entonces yo soy, no te digo pesimista,
pero tampoco soy muy optimista.
Entens que la historia es barra patín, ¿no?
Entenc.
Sí, desgraciadamente, nunca se repite igual
porque no es un círculo, es una espiral,
pero hay comportamientos que sí que se repiten.
Piensa que en las crisis,
las primeras que las sufrimos siempre somos las mujeres
y nos acusan de una manera distinta, ¿no?
Cuando hay un problema de trabajo
siempre se recorta por la parte femenina
antes que por la masculina
y esto lo venimos viendo desde la Edad Media.
En la Edad Media también pasaban esas cosas.
Por eso que, bueno, espero que la conferencia de mañana
pues sirva un poquito para ver todo esto, ¿no?
Ver la situación que había
y ver cómo hemos evolucionado y cómo hemos cambiado.
No, no, exacte.
I ara s'han posat una mica la base, ¿no?
Recordar exacte qué passaba o qué se explicaba
de cómo era la vida fa un temps, ¿sí?
Y recuperar figuras tan importantes
como han sido Emma de Barcelona
o Duoda o Elisenda de Moncada.
O sea, no quiero decir que vayamos a arrinconar
a estas mujeres, ¿no?
Que se vayan a excluir del discurso.
También mañana hablaremos de ellas
y veremos la obra tan importante que hicieron
y, bueno, lo tapadas o lo marginadas
que han quedado en nuestra historia cotidiana.
Lo que es la historia de Cataluña.
Exacto.
Que quedan muy en segundo lugar.
Noms que potser no tenim tant al cap com d'altres, ¿no?, en canvi?
Exacte, exacte.
Doncs se'n parlarà de tot plegat demà a dos quarts de set
a la sala i el cònsul de Can Ginastà.
Aquesta xerrada de la dona a l'edat mitjana
serà amb la història de Maria Isabel Gascón
amb qui avui hem pogut parlar al Just de la Fusta.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia.
Moltes gràcies. Bon dia.
Just de la Fusta
Veus de la parròquia
Aprofundiment de l'espiritualitat
Una mirada a l'Evangeli
Notícies i activitats d'Església
Audició i comentari de música i cants religiosos
Els dimecres a dos quarts de vuit del vespre
i els dissabtes en diferit a dos quarts d'onze del matí.
Seixanta i més
El magazín fet per gent gran
per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat
Cinema, art, teatre, poesia
Divulgació de temes interessants
Entrevistes
Tot allò que paga la pena
de ser comentat
tots els dimecres a les vuit del vespre
i en segona audició
els dissabtes a les onze
en punt del matí.
Recordeu
Seixanta i més
Carave
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys
Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Primer van ser les ones
98.1 FM
Després
Internet
Radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
I ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio Desvern
Cada dia
més a prop teu
Ràdio Desvern
Just a la fusta
El magazín del matí
Ràdio Desvern
Passa un minut de dos quarts de dotze.
Aquesta hora parlem del grup de Can Gregorià de Sant Jusca.
Aquest diumenge actuen, fan un concert a les set de la tarda
en la Capella Mare de Déu de l'Esperança de Barcelona.
Per parlar-ne avui hem convidat en Ramon Moragas,
president del grup de Can Gregorià. Molt bon dia.
Bon dia.
Per parlar una mica d'aquest concert que, com dèiem, es farà diumenge
en aquesta capella de Barcelona.
No sé si és el primer cop que actueu en aquesta capella
i heu anat altres vegades.
No, per part nostre és la primera vegada que hi anem.
Però sabem que és un lloc on s'hi han fet diversos concerts
i després molts grups hi van assajar
perquè és una capella relativament mitjana,
d'unes 150 persones de capacitat per seure
i té molt bona acústica i per això ja s'hi fan alguns concerts
i s'hi fan molts assajos.
Per tant, doncs, un bon lloc, no?, per fer un concert a diumenge.
Per nosaltres, sí, perquè no podem pretendre grans locals
perquè ni el Can Gregorià ho permet, diríem,
ni nosaltres tampoc ens veiem un cor de fer en un gran local.
Tot i que algunes vegades, pels 25 anys,
vam anar al Foller del Liceu.
Carai!
Als 30 anys vam anar a la sala del Petit Palau.
Sí, també interessant, sí.
i aquesta vegada, doncs, mira,
hem pogut fer també un altre concert, diríem, important
i hem buscat Barcelona
i pensem, després, repetir-lo aquí a Sant Just.
Molt bé, més endavant, eh, per tant?
O aquest any, en principi?
Sí, més endavant, aquest any mateix,
però hem de concretar en cada on.
Perquè potser podria fer a la parròquia,
o a la teneu, o a la parròquia, ja ho veurem.
El concert el feu vosaltres sols?
Actueu en algun altre grup?
No, som nosaltres sols.
Vosaltres, eh?
Sí.
I què és el que heu preparat per aquest concert?
Es fa difícil d'explicar, eh?
D'explicar, perquè...
Home, però teniu aquí un programa, no?
La llista de les peces no us diran res, no?,
en les que esteu escoltant,
però sí que hi ha una particularitat d'aquest concert,
és que el que farem serà,
jo he intentat buscar una sèrie de peces
que donessin una idea del que és el cant gregorià.
No és aquell gori-gori que pensava la gent
i que tot és igual.
Doncs he buscat moltes peces,
i molt diferents,
perquè vegin la varietat del cant gregorià
i veure com la música dona força,
un relleu en uns textos,
ja de per si molt interessants,
que acostumen a ser textos litúrgics,
de la Bíblia,
quasi tots,
però...
a dir, volia donar aquesta particularitat en el concert
anirem presentant cada una de les peces
recalcant aquells punts de la peça
que són interessants
per fer un concert
no de 15 peces una darrere de l'altra,
sinó de 15 peces unitàries, per dir-ho així.
Cadascú no té la seva força, no?
Cadascú no té un missatge especial.
I per tant que cadascú el pugui entendre, també, no?
Cadascú no de les peces.
Sí, a part que donarem el text de les peces,
el tindran a les mans,
però, evidentment,
el text que tindran serà en català,
la traducció,
però nosaltres cantarem en lletí.
Clar, clar.
Aquesta és la gran dificultat
dels cantors que no han fet mai lletí
o de la gent que escolta
i no han fet mai lletí
que s'ha de traduir, no?
Clar, clar, exacte.
Cada vegada, això,
si jo mateixa vingués a escoltar el concert,
segurament seria impossible d'entendre-ho
per la part, doncs, cantada,
però que si hi ha aquesta explicació,
doncs, sempre fa que es pugui comprendre
una mica més, doncs, tot plegat, no?
Tot i que hem de pensar
que el lletí és la mare de les nostres llengües.
Això és veritat.
Alguna cosa entendríem, no?
Sí.
El concert serà dissabte, diumenge, volíem dir,
a les 7 de la tarda.
Sí.
Com hem dit, doncs,
a la capella de Mare de Déu de l'Esperança,
a Barcelona,
i és un concert que fa
el grup de Can Gregorià de Sant Jus,
després, més endavant, potser el feu també aquí.
Com l'esteu preparant?
L'esteu preparant?
Aquesta demana heu fet, hi ha algun assaig?
Us queda encara assajar,
fer un assaig general?
Com l'esteu preparant?
Hem fet molts assajos.
Per part del grup,
l'hem treballat molt durant l'any,
perquè, val a dir,
que els cantors,
que són professionals,
dels professionals de Can Gregorià,
n'hi ha molt pocs.
Eren els Montgastís.
I dic eren,
perquè a Montserrat...