Estem escoltant de nou ritmes egipcis
per parlar dels 100 anys de la troballa de la tomba de Tutankamon.
Amb la Glòria Conessa ja n'hem parlat en algun altre espai,
però tenia moltes ganes que ens acompanyés Isabel Nebot,
que la tenim avui amb nosaltres,
també perquè és tota una experta del país i de la cultura egipci.
Així que saludem primer la Glòria, la nostra col·laboradora.
Glòria, bon dia.
Hola, bon dia.
Bueno, m'he promès el que vaig dir, que portaria l'Isabel Nebot,
que ens explicarà moltes coses.
Tutankamon o Tutankamon?
Tutankamon.
Bé, ho pots dir-ho com vulguis.
Molt bé.
De fet, és Tutankhamon.
Hamon, caram.
Perquè la K i la A, que és una J.
Tutankamon, veus això? No ho sabíem.
Això tampoc.
Doncs ho he dit malament, Isabel.
Sí, però...
Crec que tothom ho pronuncia malament, oi?
Queda una mica...
Sí, oi?
Tutankamon, si diem això,
ho hem dit Tutankamon tranquil·lament.
Clar, clar.
Escolta, Isabel, la Glòria ens havia explicat...
Bueno, benvinguda a l'emissora de nou.
No sé si havies passat per aquí alguna vegada,
entenc que sí, o...?
No.
No? Ah, no, és primera vegada.
Doncs mira, benvinguda.
Ens havia explicat la Glòria,
doncs bé, que ets força experta, no?,
en la cultura, també en...
Viatges.
En Egipte, sí, no?
Organitzes també viatges, no?
Sí.
I fas també de guia.
També.
També, Déu-n'hi-do.
Per tant, ho coneixes en profunditat, eh?
Sóc experta, però, en l'antic Egipte, eh?
Jo, de l'Egipte d'avui dia, pràcticament,
no sé res més que vosaltres,
però de l'antic Egipte sí,
fa molts anys que estudio i estic al dia.
Que la Glòria també deia que no sé si pròximament faràs un nou viatge,
no sé si també s'hi volia apuntar o si apuntarà.
Sí, sí, la tinc apuntada, el nou viatge,
i no deixaré que no vingui.
Molt bé.
Això quan serà, aquest any?
Doncs serà a partir del febrer.
Ah, val.
A partir del febrer,
perquè volíem anar-hi al gener,
però els dies són molt curts
i esperarem una miqueta per gaudir una mica més del temps de dia.
Cent anys de la troballa d'aquesta tomba, no?
Una troballa que a més va estar una mica maleïda, no?
Perquè ja van haver-hi moltes persones que van morir.
Això és un tòpic fals.
És un tòpic que se n'aprofitem,
ens n'aprofitem del tòpic
per crear una miqueta d'intriga.
O sigui, no va passar, això, en realitat?
No, no, realment no.
A veure, el Howard Carter,
que és un arqueòleg famós,
estava convençut que a Egipte hi havia un faraó
que no era conegut perquè no sortia en cap llista reial.
I l'home volia excavar i aprofundir fins que trobés la tomba.
I va trobar un mecenes inglès,
el Lord Carnabon,
que estava a Egipte per enfermetat, per dolors,
i va creure en ell
i va financiar les expedicions.
Van estar set anys treballant, treballant, treballant,
sense trobar res.
I al final, un bon dia,
va caure...
Aquest regal.
Aquest regal insospitat
de trobar una tomba pràcticament inviolada.
Pràcticament perquè va ser violada
pocs anys després de construir-la.
Per tant, no compta.
Perquè els mateixos obrers
feien foradets a les tombes
per estreure algunes coses,
però va ser tan poca cosa
que no considerem que sigui violada.
I bé, es van trobar davant d'un tresor fantàstic.
És la primera tomba d'un faraó, d'un rei,
que s'ha trobat intacte.
I és un rei que no té cap mena d'importància
dins la història d'Egipte
perquè és un rei que va pujar al tro els vuit anys.
Comprendreu que als vuit anys
ningú pot ser rei si no té un tutor que l'ajudi.
i va viure nou anys com a rei fins que va morir.
I clar, amb nou anys li van fer una tomba molt petitona,
van improvisar una tomba mig fer,
el van enterrar amb un tresor
per nosaltres fantàstic, increïble.
Si aquest tresor és tan increïble,
imagineu-nos que podia ser un tresor de Ramsès,
per dir alguna cosa, no?
És que no es pot imaginar.
Un tresor d'un rei no es pot imaginar.
I clar, això va fer que es renovés les ganes
d'invertir amb Egipte, amb l'antic Egipte.
Va donar molta propaganda,
va haver-hi moltíssima gent que es va desplaçar,
va crear la moda de l'egipto mania un altre cop,
que ja l'havia fet en el seu temps Napoleó,
i fins ara encara està donant rendiments econòmics a Egipte
perquè tothom hi vol anar-hi,
perquè tothom ha fet exposicions
agafant peces de Tutankamon
i exposant-les a Londres, a París,
inclús als Estats Units.
Aquesta tomba de Tutankamon
es troba a l'entrada del Valle de los Reyes,
que és conegut?
Està al vell mig del Vall dels Reis,
a sobte de la famosíssima tomba de Ramsès VI,
que és una tomba meravellosa,
però que quan la van excavar
van anar tirant les runes
a sobre d'unes vivendes d'obrers
i van tapar la tomba de Tutankamon.
No se'n van adonar que n'hi havia una altra a sota.
I va quedar tapada durant moltíssims anys,
fins que Howard Carton,
amb la seva persistència,
amb la seva perseverança,
amb la seva tossuderia,
va aconseguir obrir la tomba de Tutankamon.
Imagino que a ell li constava
que d'alguna manera hi havia alguna tomba allà,
és a dir, no van a cegues.
Bé, va trobar,
feia uns anys,
va trobar un basc molt petitó,
d'uns 8 centímetres d'alçada,
de faienza,
que és un material ceràmic,
de color blau,
molt bonic,
que posava Tutankamon.
aquest nom no existia en la història egípcia.
No sabien què volia dir.
Però com que estava emmarcat en un cartuch,
que amb els cartuches només se'n marquen els noms de rei,
va dir,
aquest és el rei que ens faltava.
I aquí va començar a investigar,
a investigar,
ningú se'l creia,
fins que ho va trobar.
Gran sorpresa.
I d'això fa 100 anys.
El dia 5 de novembre va fer 100 anys.
El 5 de novembre, eh, justament?
Mira, estem a prop.
El tema aquest de la maledicció,
ho comentava perquè també havia llegit en diversos articles,
sobretot de revistes com Nacional Geogràfica,
que parlaven de bactèries i de fongs
que havien estat tancats dins d'aquesta tomb,
òbviament,
perquè no havia estat violada o penetrada,
i que, per tant, aquestes bactèries,
fa tant anys,
són les que s'havien expandit a l'hora de...
s'havien circulat per allà,
a través dels cossos de les persones,
de les primeres persones que havien entrat a la tomba.
Sí.
Dóna la casualitat
que no va haver-hi ni un sol àrab,
que són els que realment es cavaven,
els que treballaven,
perquè els anglesos s'ho miraven des de dalt,
amb una ombrella,
prenent-se el te o el whisky de la tarda.
Amb ells no els hi va passar mai res.
Ai, perdona.
No els hi va passar mai res als treballadors
que estaven entrant a la tomba,
en canvi,
el Lord Carnarvon el va picar un mosquit,
se li va infectar la ferida,
i a través d'això es va morir.
Però no vinculació directament amb el fet d'entrar a la tomba, no?
Va ser una propaganda més.
Va quedar molt bé.
A veure,
tots els egipcis,
nobles,
reis,
princeses,
sempre escrivien a la tomba com una espècie de maledicció.
no era aquesta la paraula per a ells, eh?
Però que la gent que passava pel davant
havia de resar per a ells,
pregar per a ells,
per la seva vida en el futur, etcètera.
I això ho van considerar una maledicció
els del segle passat i l'altre.
Però no, no.
De fet, ells no ho feien amb aquesta intenció.
Van aprofitar-ho potser pel sensacionalisme mediàtic, no?
Exactament.
Més aviat.
Exactament.
No pas pel fet en si.
Sí, sí.
Què més podem explicar d'Egipte?
Que en coneixes moltes parts.
Tu tanca'm on n'és d'una,
n'és una,
però quan hi aneu,
normalment quina ruta farà la Glòria,
quan hi vagi, també?
Això que ens ho expliqui.
Serà una ruta molt complerta
perquè anem,
serem tot dones
i som totes repetidores.
Molt bé.
Jo sóc l'única que no he anat amb elles,
encara que sí.
Però s'ha estat a Egipte.
Totes han estat a Egipte
i totes repeteixen.
I aleshores,
els vull fer una ruta
que és poc coneguda
perquè anirem a l'Egipte central,
que és la part més integrista d'Egipte,
està fora de les rutes turístiques,
però que hi ha coses superinteressants,
com la ciutat on va viure Genatón,
que se li diu al rei Heretja,
perquè va introduir el déu únic a Egipte.
Només va durar 17 anys,
però ell ho va fer així.
Anirem a aquesta ciutat,
anirem a unes tombes del temple mig
que són espectaculars,
que tampoc es visiten.
Anirem a Dèndra i a Bidos,
que són abans d'arribar a l'Uxor,
que hi ha uns temples
de l'imperi nou bestials,
i hi ha les tombes més antigues d'Egipte.
La tomba número 1,
la tomba número 100,
les tombes més antigues
estan en aquest indret.
Després anirem fins a l'Uxor
i ens quedarem sis dies a l'Uxor,
visitant tots els entorns de l'Uxor.
inclou els temples que es fan
durant el trajecte del riu
i després les meravelloses tombes
de les valls occidentals,
les necròpolis, que se'n diuen.
I després estarem,
o prèviament,
encara no està concretat,
estarem al Caire,
també visitant parts de les necròpolis
de Memphis, d'Aixur, Aixut,
aquestes que són superimportantíssimes,
anirem a Alexandria
i em sembla, bueno,
més o menys aquest és el viatge.
Sis nits al Caire i sis nits a l'Uxor.
I un viatge opcional que farem a Swan.
A Swan i a Bussinbel.
A Bussinbel.
Ah, mira, però precisament
volia preguntar-te a Bussinbel,
que és un dels temples més emblemàtics,
icònics, no?
Sí.
Fotografiats, també, de la història.
A Bussinbel és un temple
que va construir Ramsès II
per mostrar la seva força
i la seva importància
als Nubis,
a la part nord del Sudán,
per dir
aquí estic jo
i soc molt important.
I al costat va fer un temple
per la seva dona.
Nefertari, no era?
Nefertari,
que és una cosa
que mai s'havia fet
perquè les dones
eren esposes del rei
però no tenien massa importància.
que no hem d'oblidar
que és una societat patriarcal igualment
i que amb 5.000 anys d'història
hagin sortit
unes quantes,
unes quantes fins a 5 reines,
no vol dir que
que la igualtat entre homes i dones
fos igual ni molt menys.
Jo pensava que hi havia hagut
dones importants com a...
Sí, ja et dic,
hi ha 5 dones molt importants.
5, però només 5.
Bueno, a veure,
a nosaltres
que les estudiem
i tals
n'hi ha d'altres
que també ens agraden molt.
Però la més important
és Khatshepsut,
per descomptat,
i Cleopatra.
Però Cleopatra ja és una reina
que és grega,
que és Ptolomea,
descendent del setèm Ptolomeu,
o sigui,
que no és considerada egípcia egípcia.
tret d'aquestes dues,
que per descomptat
Khatshepsut per mi
és la més important,
doncs hi ha
un parell o tres
que destaquen,
que van estar
fent de
corregents
amb els seus fills
perquè eren petits
per reinar,
per tant,
reinaven elles,
però no es considera
que fossin
reines verdaderes
i que rebessin
el tracte
de rei faraó.
La paraula faraó
és una paraula
grega.
Ells no es deien faraó,
ells eren els reis,
els reis de l'alt
i del baix d'Egipte.
Faraó se li ha donat
des de fora, eh?
Sí, faraó
és el nom...
El rei vivia
a la Casa Gran,
al Pere A,
la Casa Gran.
Sembla ser que
Pere A,
amb els grecs,
els hi va semblar
que es podia
traduir per faraó
i van ser els grecs
els que van posar
aquest nom.
Val.
Carai.
Faria moltes preguntes,
eh, a l'Isabel.
D'on et ve
tota aquesta passió
enamorament
i de voler
buscar informació
i història
i viatjar?
Comptes vegades
has estat també a Egipte?
Quinze vegades he estat.
Quinze vegades?
Aquesta serà la setzena,
eh, el febrer?
Aquesta vegada?
Perdona?
No?
Serà la setzena vegada
aquest febrer, no?
Sí.
Que hi aniràs?
Sí.
De fet,
jo de petita
vaig llegir
el famós llibre
Dióces,
Tumbes i Sàvios
que el 90%
dels egiptòlegs
comencen per aquí.
Sí.
I, clar,
després
tens criatures
o aparques.
És una...
és una...
uns estudis
llargs
i cars.
Jo no me'ls podia
permetre.
Però tinc un amic
que vosaltres
el coneixeu,
el Lluís Aiguader,
que és també
molt aficionat
i, bueno,
parlàvem,
sempre que ens trobàvem
parlàvem d'Egipte
i moltes novel·les,
moltes novel·les,
moltes novel·les
que ja no en tinc cap,
evidentment,
perquè quan comences
a estudiar
t'adones
que les novel·les
no et porten enlloc
i només vols llibres
específics
i ja està.
i des de l'any 98
o així
vaig començar
a estudiar,
a estudiar,
a fer cursets,
cursets,
cursets,
al Museu Egipti
de Barcelona,
la Societat Catalana
d'Egiptologia,
que dona cursos
a la universitat,
cursets de l'AUAC
i, bueno,
aquí estic.
Déu-n'hi-do,
no, no,
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do,
tens una bona trajectòria,
a més,
que organitzes
aquests viatges
que són,
entenc,
amb gent
que et coneixen
o de quina manera
també contactes
o les persones
contacten amb tu
per fer aquest viatge?
Les persones
contacten amb mi
normalment
perquè suposo
que és el boca a boca,
vaig començar
a sortir amb amics
i s'ha anat ampliant,
jo no faig
cap mena
de propaganda
de cap classe,
ara quan
em trobo
amb un grup d'amics
que vol anar-hi,
m'hi aboco
totalment
i procuro
fer-ho
el millor que puc.
I organitzes tot,
des dels trasllats,
els diferents
llocs on dormiu,
si aneu pel Nil...
Tinc un amic,
Egipte,
que té una empresa
d'aquestes
majorista,
diguéssim,
no és una agència
de viatges,
llavors jo em poso
un contacte amb ell
i li dic
vull fer això,
això,
i això,
i llavors ell
m'organitza
i fem
el millor que podem.
Molt bé,
ho té molt bona pinta,
jo aniria
si no estigues treballant aquí,
ja t'ho dic.
Ja saps,
quan et jubilis,
com jo.
No,
clar,
sí,
mitjana d'edat
d'aquestes dones
que t'acompanyen
és...
Totes jubilades.
Totes jubilades.
Bé,
també teniu més temps
i ho podeu fer,
no?
A veure,
i quan vas a cursos
d'aquests...
Tots són gent grans.
Tots són gent grans.
Sí,
jo vaig a la casa Elisalde
ara uns cursos
també d'història de l'art
i jo crec que soc la més jove.
Sí?
Sí,
sí,
tots són grans.
Primera,
perquè tenim més poder adquisitiu
entre cometes...
I temps.
I el temps,
clar.
I temps,
i temps.
I la Mallola igual,
tots aquests cursos
que fan a la Mallola,
que són molt interessants
els dijous.
També són grans.
Les conferències.
Tots són grans les conferències,
sí.
Sí,
clar.
Ha estat molt bé,
eh?
Sí,
sí,
tant.
professors boníssim.
Però és que la gent jove
té altres preferències,
altres escales de valors.
Sí,
inquietuds,
o dedicar el temps
a altres qüestions,
no?
O cap de setmana,
clar.
Val la pena,
encara que siguis gran,
voler aprendre.
Vull dir,
potser et costarà més
perquè tens menys memòria i tal,
però jo no he deixat mai,
mai,
mai,
mai d'anar a classes,
del que sigui,
però sempre vaig a classes.
Sempre.
I aniré,
mentre pugui,
perquè és que aprens,
aprens,
et diverteixes,
t'ho passes bé,
i...
conèixer gent.
Conèixer gent.
Sí, sí,
està bé.
A la universitat,
ja ho he dit moltes vegades,
vaig començar que tenia...
Quan em vaig jubilar,
hi vaig fer tota la carrera,
un màster.
Carai.
És del que es tracta.
Vaig ser bellesarts.
Sí, sí.
Està molt bé.
El que passa és que jo no puc fer res més.
Només puc fer Egipte.
Bé, clar,
estàs molt especialitzada en Egipte.
Sí,
i per què?
Perquè sempre estic aprenent.
Vull dir,
que és un tema que no se m'acaba mai.
Sí,
descobreixes,
tot i havent,
anat 15 vegades,
segueixes descobrint...
Sí, sí, sí.
A part de que són 3.500,
4.500 anys abans de Crist,
que nosaltres només en tenim 2.000
i mira el que ens costa saber de la història,
imagina't, 4.000 anys,
és que no te l'acabes,
no pots.
No, no, no.
És impossible.
No et dona temps.
Hauries d'anar a viure allà directament,
Isabel.
Va, això...
Hi viuries en alguna part d'Egipte?
Aniria a estudiar en concret alguna cosa.
Així ens per viure i...
No.
No.
A mi la gent...
A veure,
els egipcis actuals a mi no m'agraden.
No són egipcis,
són àrabs.
I llavors no,
és una cultura que no em sedueix.
A mi el que m'interessa és la història.
I la història,
penso que es pot estudiar més des de fora que des de dins.
O sigui,
la cultura antiga,
no,
deies,
l'Egipcet antiga,
sí que allà sí que haguessis viscut.
Si n'hagessin deixat una mica.
M'agradaria estar allà...
Per fer un viatge al temps,
no?
I conèixer gent,
conèixer gent que em pot aportar coneixements,
però també tinc un càndic molt important,
és que jo no sé idiomes.
Jo parlo amb índio.
Amb índio de la Índia o amb índio de senyals?
De senyals.
Amb índio de senyals.
No, no.
A veure,
vaig allà i he anat sol,
a vegades,
i no he tingut cap problema,
però no tinc idiomes.
I per estudiar,
sobretot,
coses d'Egipte necessites,
sobretot,
el més important és l'alemany,
l'anglès,
l'italià,
el francès,
i l'espanyol és l'últim,
és l'últim mono,
i jo,
doncs mira,
faig el que puc,
però, bueno.
Escolta, Isabel,
si algú ens està escoltant i diu,
ostres,
ara m'interessa,
vull preguntar,
vull informació,
de quina manera ponen en contacte amb tu?
o no sé,
de quina manera troben
o com poden parlar amb tu?
No sé.
Que truquin a la ràdio.
Com ho fan,
sí?
Que truquin a l'emissora?
Doncs vinga,
933723661,
si volen més informació,
ja te'ls derivem.
Molt bé.
Ojo que obriràs un altre grup ara,
eh?
Ho has de fer dos viatges.
Ja tinc,
no,
ja en tinc dos més programats.
carai.
Sí,
sí.
Això és un número.
El que passa és que també se m'acaba una mica el temps.
Hi ha llista d'espera, eh?
Jo no he anat el primer que volia anar.
Hi ha llista d'espera.
Sí.
Uau.
Ara et ve d'allà.
Sí,
vaig estar el 15 de...
I en aquest ja estava ple.
Uau.
Sí,
va ser un viatge molt interessant,
però tu ets repetidora
i aquests eren nous.
Ah,
bueno.
O fa molts anys,
no me'n recordo.
Mira,
però ja tens un estatus superior.
Feu ser també ja sana,
eh?
Us he de dir,
perquè jo vaig ser-hi un cop fa molts anys
i és un país que m'agradaria molt repetir.
Així que,
no sé,
gaudiu el viatge per mi,
també.
Per meva,
també.
Isabel,
Glòria,
i també tenim per aquí la Núria,
que la saludem,
la Núria Ruano.
Hem de deixar aquí l'espai.
Vols dir hola?
Vols dir hola?
Hola, hola.
Hola, hola.
Deixem aquí l'espai,
tenim una entrevista també a continuació.
Moltes gràcies, Isabel,
per venir fins aquí.
Escolta,
volia comentar que aquesta setmana
és el Festival Loop
que va començar,
entre ahir i avui,
ja comencen a fer coses
i que si algú li interessa
és el Festival de Audiovisuals,
que està molt bé.
Hi ha 70 galeries
i a vegades hi ha un hotel
on totes les habitacions
hi ha projeccions.
O sigui que,
si algú està interessat,
que no se'l perdi,
jo hi vaig quedant.
Loop Barcelona.
Loop Barcelona
i ja et dic,
ja està per tot Barcelona
les exposicions
d'audiovisuals
i són molt bons
perquè és una mena
de festival internacional.
Fins al 20 de novembre,
estic llegint per aquí.
Molt bé.
Estupendo.
Doncs la setmana vinent,
si vols,
en parlem una mica més.
Glòria.
Molt bé.
Isabel,
moltes gràcies per venir fins aquí
a explicar-nos més sobre Egipte.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.