Tres minuts i tres quarts d'una hora del migdia.
Aquesta hora parlem de la Setmana Solidària que se librava a Sant Just aquests dies,
sota el lema acollint persones migrades i solidàries.
Durant aquests dies es fan diferents propostes.
Avui es fa la primera que el llibre té
i una de les més destacades com cada any és la Festa de la Pau,
que es farà aquest dissabte.
Ara en parlem amb la regidora de Solidaritat, Quima Jiménez.
Bon dia, què tal?
Bon dia a tots, què tal com estem?
Molt bé, a punt per parlar de tot plegat,
d'aquesta Setmana Solidària,
una proposta que aquest any heu decidit
dedicar a l'acolliment de persones a l'acollida,
al tema de l'acollida de persones refugiades,
o a la situació, fins i tot,
perquè en realitat l'acollida és aquest punt
que estem bastant estancats també.
Estem estancats perquè no ens deixen fer més
i llavors volíem trencar una mica
amb tot el que hem explicat.
Ens hem centrat durant, jo suposo que l'any passat,
que és quan vam començar tot el tema dels refugiats,
però normalment sempre amb Síria i demés.
Però si mirem la globalització,
veiem que tenim altres problemàtiques
que no surten tant a la premsa
i tenim gent involucrada d'aquí de Sant Just,
per exemple,
i que, ostres, estan donant el callo
perquè defensant els drets humans
que moltes vegades els estan vulnerant
sense cap sentit,
és a dir, a la valla del Ceuta i Malilla,
com podeu comprovar,
allà es vulnera qualsevol dret
i la veritat és que no se sent gaire.
I llavors, bé,
hem intentat muntar unes xerrades
que parlin d'això
i hem intentat el dissabte,
que és la festa, potser,
que tothom coneix més
i el que tothom estem fets,
totes les entitats que participen,
vam decidir, doncs,
fer una gincama
i convertir la plaça de la Pau
en un centre,
en un camp de refugiats.
És una axi simbòlica,
però d'aquestes
que pugui fer una mica
remoure consciència.
Bé, és que ara arriba un moment
que ho veiem, no?
Però bé,
simulem en algun moment
el que significa anar
amb una espècie de barca
que potser la barca
hi caben cinc
i poses vuit persones,
què significa estallar
i nosaltres tindrem la sort
que són segons,
a la qual cosa no veurem
ni el fred,
ni la calor,
ni el vent,
ni la mala mar, no?
I llavors veure
com la teva casa es destrueix,
vas a un lloc que no coneixes,
que hi ha coses
que no són teves,
que te les has de fer teves
i com en poc
la gent segueix somrient, no?
I per moure't
has d'anar
en una espècie
com dels teus passaports
que tampoc no són els teus
perquè molts es queden
al camí, no?
I la veritat és que
totes les entitats van decidir
el cau, l'esplai,
les entitats,
totes les que
les que hi participen habitualment
doncs van decidir
que ho volien fer-ho
i jo vaig dir
doncs endavant,
surti com surti
i esperem que la gent del poble
vingui,
que en realitat és...
s'ha fet amb molta il·lusió
i tot està fet manualment,
és a dir,
hi ha moltes de les coses
que s'han anat quedant
dimarts,
darrere dimarts
per fer-ho
el més semblant possible
i transmetre una mica
aquesta sensació, no?
Per tant, la idea és
que la gent que vingui
d'aquest dissabte
en diferents moments
a la plaça de la Pau
perquè de fet també
hi haurà diferents actuacions
com sempre de les entitats
però que hi hagi aquest espai
on es pugui visualitzar
sense que siguin fotos
exacte
què implica un camp de refugis
entraràs en una espècie
bueno, entraràs
en una tenda de campanya
doncs que allà dintre
hi haurà algú
i aquest algú
és el que haurem de descobrir
o sentirem un soroll
que és típic
d'una zona concreta
que nosaltres aquí
no estem acostumats
a sentir-ho
doncs sentirem
alguns sorolls
característics
malauradament
d'un país
on estan en guerra
o d'on
on cauen bombes
al seu voltant
per tant
doncs una mica
la idea d'aquesta
festa de la Pau
és consciència
sempre
no només
de la importància
de la Pau
sinó també
de la realitat
de les difícils realitats
que hi ha
potser no tan lluny de casa
com ens imaginem
i fins i tot
veure com els drets humans
que tots
tant dels drets humans
i els drets dels infants
com es vulneren
en situacions així
no?
vull dir
no veiem
com
la dignitat de la persona
l'anem matxacant
quan els nens
els estem movent
perden tota la seva credibilitat
de nens
perquè pobra
no estan ni a casa seva
no van a l'escola
és a dir
les coses més bàsiques
no les tenen
és a dir
vulnerarem moltes coses
que a vegades no hi pensem
veiem una imatge
i ens quedem amb la imatge
però potser hem de pensar
ostres
amb aquesta imatge
què és el que jo no estic fent
és a dir
si la persona humana
és el centre
què és el que no li estic donant
doncs bueno
li estic traient tots aquests drets
que com a ser humà
els té
i ens estem donant en compte
que no hi són
llavors
doncs bueno
és una mica això
i avui res
avui dos quarts d'avui
doncs res
us espero a tots
al llibre
exacte
avui es fa un primer acte
amb el periodista Nico Valles
sobre la situació
de les persones refugiades
en aquell cas a Síria
jo almenys
només el connecto a les notícies
però és un d'aquests periodistes
que m'encanta
i que sempre acaba
de fet és d'aquests
que quan hi ha alguna cosa
o algun conflit
normalment l'envien
és un dels enviats especials
i és d'aquests persones
que es fa escoltar
i que és interessant
bé jo sempre he dit
és un periodista de guerra
és a dir
la seva vida
no la té
directament
la té on va
potser que un dia no torni
els periodistes de guerra
tots sabem
que fan reportatges
preciosos
dintre de la
el que significa
no fer un reportatge
d'aquesta
embargadura
però sí que és veritat
que la seva vida
no és seva
la donen completament
els altres
perquè clar
en qualsevol moment
mentre tu estàs grabant
o mentre estàs fent una escrita
in situ
et pot caure qualsevol
artefacte
i no tornar
vull dir que és
admirar que una persona
en aquest cas
el Nico
ens hagi volgut brindar
i sigui
a l'inici
dels tres dies
de festa
de la pau
exacte
serà avui a dos quarts de vuit
i després divendres
una altra xerrada
molt interessant
sobre el que ens comentaves
fa una estona
aquesta situació actual
de les fronteres
en altres llocs
com serien també
Ceuta i Melilla
a Grècia
a Sèrbia
i a Palestina
amb persones voluntàries
d'aquí Sant Just
majoritàriament
que han estat
majoritàriament no
tots d'aquí Sant Just
que han participat
en diferents projectes
en aquests llocs
també pot ser una xerrada
interessantíssima
i després
el que farem
és un sopar de carmanyola
que significa
que qualsevol
de nosaltres
portarem alguna cosa
deixarem-ho en una taula
i llavors
el que sí que farem
serà un sopar
no gaire gros
és a dir
serà el que tinguem
ho compartirem
jo crec que a vegades
hem d'aprendre a compartir
i tindrem una mica
de música ambiental
que ve una
ens ho ha muntat
un compositor
que toca
normalment
toca el violí
el César Mateo
aquest noi
ha fet diverses
actuacions
sempre voluntari
i sempre
pels camps de refugiats
és a dir
tot el que ell ha fet
o que jo he pogut assistir
amb ell
sempre han sigut
per temes de refugiats
i de més
i quan l'hem trucat
no s'ho ha pensat
dues vegades
i porta fins i tot
un cor
a la qual
sé que
si no me'l recordo
eren quasi 30 persones
és a dir
que l'actuació
serà potent
és a dir
que el pobre Carles
tindrà feina
i agraïm
abans de començar el dia
perquè entre divendres
i dissabte
el pobre Carles
el farem pencar
exacte
sí exacte
divendres serà
com una mica la prèvia
tota aquesta festa de la pau
que s'allarga
amb aquest format
de setmana solidària
i la festa de la pau
que dissabte
començarà
cap a dos quarts de sis
hem comentat
que hi haurà
aquesta acció simbòlica
per entendre
com és el viatge
també d'una persona
refugiada
tot plegat a la plaça
Camuapa
i amb la participació
d'aquest munt d'entitats
que realment
és una festa
que porta
ara no sé exactament
mai ho sé
em sembla que sempre
quan fem aquesta entrevista
em passa cada dic
quants anys portem
jo crec que deuen ser
20 edicions
ja segurament
sí sí
més o menys
i que
i que no te cau
no perquè de vegades
hi ha algunes activitats
algunes festes
doncs que veuen
el seu final
i en aquest cas
la sensació és que
continua
en plena
aquest any
és veritat
que si veieu
el programa
o l'heu xafardejat
una mica
és molt diferent
el de tots els anys
perquè hem trencat
una mica
el tema
que venien uns pallassos
hi havia no sé què
hi havia no sé quantos
aquest any s'ha trencat tot
i és perquè
volíem fer una cosa
tothom conjunta
és a dir
que no hi hagués
un nom d'una entitat
concreta que feia alguna cosa
sinó que totes les entitats
lluitessin per un projecte comú
i aquest any
canvia molt
perquè
mentre es fa una cosa
no hi ha una altra cosa
és a dir
intentem que
quan hi hagi un manifest
s'escolti el manifest
perquè a més el manifest
l'han fet els nois i noies
de l'Esplai
i del Cau
per tant
a vegades
amb tots els respectes
ens movem
i no escoltem
i l'any passat
ja vam fer la primera inici
i la gent és veritat
que va escoltar una miqueta més
i ens va quedar
però aquest any
pararem tot el que s'estigui fent
perquè durant aquells 5-10 minuts
que duri el manifest
tothom l'escoltem
perquè a més ho han fet
la gent
els nois i noies
del poble
és a dir
que és la seva sensació
que tenen envers aquesta problemàtica
jo crec que els hem d'escoltar
perquè a vegades
els nens
ens ensenyen més
del que nosaltres pensem
per tant
que li ha repensar-la una mica
potser és una festa
que es manté
però que calia
fer-hi una reflexió
com pot passar
amb altres esdeveniments
i que sigui una cosa
que la gent també se la cregui
és a dir
no és una festa
de diversió
sí que ho és
perquè ens trobem molts
que potser no ens hem vist
fa dies
el que sigui
però sí que li hem de trobar
un contingut
no podem anar fent coses
sense sentit
perquè primer
utilitzem recursos absurds
i no té cap sentit
és a dir
hem de buscar
que qualsevol cosa que faci
tinguem una finalitat
doncs
ens ens levantarem
d'una cosa
en aquest cas
d'una problemàtica
que no només passa a Síria
sinó que passa a altres llocs
doncs bueno
representem-ho
no que només es vegi en una tele
o que sigui el comentari
que fem
no
transportem-ho
ja m'agradaria canviar de tema
i vaig pensar que aquest any
podia dir que canviava
la temàtica
no seria de refugiar
seria d'una altra cosa
i malauradament
he hagut de tornar
a insistir
o vam haver de decidir
que teníem que seguir
com ho ha decidit
el tema concret
al que heu dedicat
molt senzill
ens reunim totes
totes les entitats
que col·laboren
juntament amb la Mònica Parra
que sabeu que és la tècnica
que lidera aquests temes
i jo
i els diem
que què volen fer
nosaltres portem uns temes
però sempre penso
que hem d'escoltar
a la gent
i llavors ells mateixos
van decidir
bueno
és que clar
seguim tenint una problemàtica
i vam dir
bueno
si volem seguir la problemàtica
fem la més àmplia
no només dels refugis
sinó de les migracions en general
i què passa
en aquestes migracions
la gent es mou
i què falla
no tenen casa
no tenen
no tenen un projecte de vida
doncs treballem aquests punts
i la veritat és que
tothom ha decidit
que sí
no és allò
que hagin sortit
diverses idees
no
la veritat és que la gent
ja ha fet quòrum
quan vam decidir
que trencaríem altres coses
és a dir
que no hi hauria
potser alguna actuació
que sempre hi ha hagut
recordo que vaig dir
bueno
ens la juguem
i em dic
ens la juguem
doncs bueno
ens la juguem
si surt bé
perfecte
i si no agrada tant
doncs l'any que ve
farem una altra cosa
t'asseguro que
s'ha fet amb tot el carinyo
s'ha quedat més que mai
és a dir
s'ha treballat prèviament
hem retallat
s'ha retallat
hem pintat
hem fet moltes coses
s'han fet
per dir una cosa
que passarà
s'han fet sent passaports
és a dir
perquè aquests passaports
passen coses
que algú que arribi
tindrà això
i passaran coses
vull dir que
s'ha treballat molt
amb les mans
jo soc una persona
que m'agrada molt
treballar les coses
amb les mans
i treballar en grup
i això s'ha aconseguit
és a dir
la gent ha hagut de deixar coses
i cada dimarts
durant tres dimarts
han quedat
per poder fer aquestes coses
vull dir
a mi m'ha agradat
la temàtica d'aquest any
m'ha agradat
i he vist que la gent
estava d'acord
i vaig dir
doncs endavant
i la del divendres
també bé
ens ha agradat molt
perquè són gent d'aquí al poble
gent que coneix molt
que coneix el poble
gent que ha estat aquí
que ha estudiat aquí
que bueno
la seva vida
primer potser va començar
d'una manera
i ja l'han dedicada
als altres
doncs home
per què no
també conèixer
aquestes característiques
de les persones
de Sant Jus
que a vegades
ni les sabem que el fan
doncs bueno
també donem
una nova visió
d'un espai també
aquesta veu
de fet el dissabte
també hi haurà
una acció simbòlica
a les 9
una encesa de llums
que suposo que anirà
lligat amb tot el que
ens estàs comentant
exacte
tot el que ja hem fet
i que els nens
i nenes
i joves
i joves
que vulguin fer-ho
també ho faran allà
però perquè tinguem
la llum d'encesa
sigui més gran
hem hagut de fer-ne abans
perquè si no
quedaria molt pobra
llavors nosaltres
ja n'hem fet
però llavors
quan vinguin a fer
aquesta gent
al final faran
una cosa
perquè puguin fer
aquesta encesa
tota la plaça
per tant
que serà com una mica
la cluenda
la cluenda del dia
que és la llum
que la llum que ens dona
en fi
és la claror
i ens dona l'esperança
o ens fa veure el camí
quan està fos
és a dir
quan tu no veus una cosa
encens una llum
que ens guia
doncs més o menys
simbòlicament
farem servir la llum
d'una espelma
que seria això
doncs serà tot plegat
aquest dissabte
en aquesta festa
de la pau
a partir dels quarts
de sis de la tarda
més o menys
és quan comencen
també les diferents
activitats
aquestes accions
que hem anat parlant
per ser conscients
també del perible
de les persones
refugiades
del que es viu
més enllà
del que anem sentint
i del que
en teoria
creiem que ja sabem
o que ens expliquen tant
doncs viureu
una mica més
entre cometes
i moltes cometes
però en primera persona
és la proposta
d'aquest any
de la festa
de la pau
a més a més
també recordeu
que avui
hi ha
aquesta primera activitat
a dos quarts de vuit
del vespre
a Cal Llibreter
amb el periodista
Nico Valle
divendres
aquesta xerrada
i aquest soper
de Carmeñola
i l'actuació musical
i tot plegat
doncs
en el marc
d'aquesta
setmana
de la solidaritat
n'hem parlat avui
amb la Quima Jiménez
regidora de solidaritat
de Sant Jús
moltes gràcies
Quima
a vosaltres
per deixar-nos explicar
i perquè ens puguem
seguir fent les coses
una miqueta
fem una mica millor
aquest món
que tenim actualment
exacte
doncs esperem
que vagi molt i molt bé
aquest dissabte
i aquests dies
que vagi molt bé
adéu bon dia
adéu bon dia