Ara passen dos minuts d'un quart de dotze.
Aquesta hora parlem de l'exposició
que s'inaugura aquest dimecres
al celler de Can Ginestà.
L'artista Montserrat Sastre presentarà una mostra
de les seves escultures
a partir de dos quarts de vuit del vespre
i l'exposició podrà visitar fins al dia 30 d'abril
i avui la tenim aquí al programa, el Just a la Fusta.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
M'ha agradat molt això del títol, Just a la Fusta.
Exacte, clar.
Ve molt a la coalició del que jo porto.
Sí? Per què?
Perquè, bueno, porto diferents tipus de fustes,
de diferents procedències,
n'hi ha...
Ara, la sorpresa és que l'última que he fet
és de Tiler i és d'aquí de França,
de la Borgonya.
Mira, veus?
Perquè normalment venen Centroamèrica,
a Àfrica ve molta cosa, del Camerún...
Sí, aquesta ens queda més a prop, eh?
Sí, exactament.
Per tant, exacte,
la fusta i Sant Just, no?
Per tant, ens lliga tot amb el que comentaves.
També porto peces de fang a colorit, eh?
Perquè, bueno, jo vaig començar molt jovenet
en l'assunto de la ceràmica
i he portat quasi 40 anys
a l'Escola de Ceràmica d'Esplugues,
o sigui que ha sigut un treball paral·lel.
i també porto ferros.
Sí, i que tenim materials diferents, eh?
És a dir, molta fusta,
però també tenim aquests altres elements, eh?
Sí, perquè és la xafarderia de l'escultor
que al trobar un nou material,
doncs guanyes molt en llibertat.
En llibertat de dir el que te passa pel cap,
que vols fer i tot això,
pots triar el material que necessitaràs per això.
I, per tant, ens deies,
aquesta fusta que tens que t'arriba de França,
va sempre a la recerca de trobar materials nous?
Si puc, sí.
L'assunto està una mica més complicat,
perquè amb l'assunto de la crisi,
doncs clar, hi ha magatzems,
vull dir que han tingut de plegar, eh?
I llavors, doncs m'ha costat més.
Però, bueno, vaig trobant coses, vaig trobant coses.
La més original potser,
que és molt raro veure-la,
jo no sé si la podré aconseguir mai més,
és una que es diu Cebrano,
que l'he titulat com a Espais interns,
que aquesta ve del Camerún,
fa unes vetes molt marcades,
i aquesta és molt original,
aquesta fusta no és vista, no és vista.
O sigui, el material és molt important per la teva obra,
li dones molta importància a la teva obra.
Sí, perquè és que...
És la base, una mica, no?
És la base, és quan el treballes més tendre,
menys tendre, l'olor,
l'olor que et queda al taller, quan...
A l'hora de treballar-la, no?
Sí, quan treballes el cedre, per exemple,
una olor, bueno, ja us imagineu, magnífica.
Ara, quan treballes el guenguer,
que aquí no l'he portat, el guenguer,
el guenguer és una fusta també del Camerún negre,
però fa molt mala olor.
Sí?
Sí, sí.
Això és com també els marbres,
jo ara no treballo amb arbres,
perquè, bueno, ja m'he fet més grandeta.
Però llavors, de tota manera,
quan nosaltres veiem l'exposició,
aquesta olor ja no la sentim.
No.
Perquè està treballada,
per tant, és una cosa més de...
de quan tu estàs creant les peces, no?
Sí, sobretot quan s'està polint,
quan s'està desbastant.
Vull dir, l'acabat d'aquestes fustes
només és cera.
Cera verge i ja està,
no té res més,
ni barnissos ni res, res.
Per tant...
El més natural que pugui ser.
Tu ho has dit al principi,
també, doncs,
que has estat molt de temps també treballant ceràmica
i la ceràmica, a més,
és molt diferent, òbviament,
que la fusta o que el ferro.
Vull dir, que cada material,
suposo que requereix una manera
de treballar diferent, no?
Exacte.
Amb la ceràmica, amb el fang,
tu adiciones la matèria.
En canvi, la fusta,
tu extraus d'aquella matèria.
És un concepte diferent.
Però, com he dit abans,
doncs, et dona molt de joc.
Molt de joc, això.
I el ferro, de fet,
són tal com jo el treballo,
que aquí no he portat coses ni de bronzo,
ni de ferro de fusió,
ni de tot això.
Però, clar, és a base de planxes
que tu construïeixes una forma.
I les vas soldant i les vas creant.
Clar.
Per tant,
i veurem els tres materials
a l'exposició d'aquí que en Gent està, eh?
Sí.
Sí, sí, sí.
Jo era una mica de tot, per tant.
Sí.
Sí, sí, sí, sí.
El que no he portat és això,
coses de bronzo,
que és el que és la tècnica de la cera perduda,
jolleria també faig.
Això no...
He volgut...
És que la sala és tan esplèndida
que, bueno,
he volgut portar peces grans
i que respirin molt.
Això de la sala,
ho diuen molts dels artistes
quan els entrevistem aquí a la ràdio,
dels que passen pel celler, no?
Que és una sala que és agraïda, no?
D'alguna manera.
És que és d'una de les sales més boniques
que jo conec, eh?
És molt bonica, aquesta sala.
Molt, molt.
i l'Ajuntament
ha tingut molt bon criteri
com l'ha anat arreglant.
Perquè, clar,
jo ja havia exposat amb ella el 81, eh?
Jo vaig venir aquí l'any 71
i primer vaig exposar la Taneu.
Clar.
Per tant, ha anat canviant també la sala, llavors.
O sigui, des que tu,
en aquesta primera exposició que comentes, no?
Sí, del 81.
Sí, sí, sí, sí.
Ha anat canviant.
Igual que el 87,
estava d'una altra manera.
Sí, sí, sí.
Ha millorat, entenc, no?
Sí, ha anat millor.
Està fantàstica.
Molt bé, molt bé.
Per tant, exacte,
tens una trajectòria de molt de temps
i també en vinclar Sant Just, per tant,
perquè és exposat ja diverses vegades.
Sí, bé, jo hi visc aquí, Sant Just.
Per això.
Però a l'hora de vegades
passa que alguns artistes dieu
visc aquí, però no...
He treballat més a fora.
En el teu cas sí que
tens una part que sí que
la pots viure a dintre, no?
Sí, sí, sí.
Jo estic aquí ficada.
Sí, sí, sí.
Per sort.
I l'última vegada
que vas exposar aquí a Sant Just,
quan va ser?
Doncs mira, va ser el 87.
Per tant, fa 30 anys, llavors.
Vull dir que també és un moment important, no?
Sí.
Tornar-hi ara, vull dir.
Clar, sí, sí.
Bueno, tot i que
amb algunes col·lectives
que s'han organitzat
a través d'Arte Just,
doncs sí que he portat peces.
Però així individualment,
des del 87,
que no ho feia.
I el 87 es va fer
amb motiu
que aquí a Sant Just es va celebrar
el mil·lenari, eh?
i llavors es va fer...
Bueno, em van encarregar,
vaig tenir la sort,
el privilegi que l'Ajuntament
pensés en mi,
en què jo m'encarregués
de l'escultura
que comemora
aquest mil·lenari,
que està
amb el parc del mateix,
no?
valga la redundància.
Per tant,
suposo que tornar ara,
no a nivell col·lectiu,
sinó a fer una exposició pròpia
que en gent està,
té una part personal important,
també suposo
que fa il·lusió, no?
Sí, sí, sí, sí, sí,
clar, vull dir,
m'haneix molt
el lloc
en què jo gaudeixo
de la vida.
Clar, clar.
Creus que respira
molt i mena artística
aquí a Sant Just?
Sí.
Sí, la prova va ser
que amb tota aquesta exposició
que es va fer d'Arte Just
vam reunir
molts artistes
i de diferents àmbits,
fotografia,
textil,
vull dir,
pintura,
escultura,
vull dir,
vídeo,
hi ha molta gent
que té interès
per a l'art aquí a Sant Just
i tant i tant.
I molta varietat, per tant,
no?
Sí,
Sí, sí, sí,
amb moltes diferents disciplines.
Sí, sí.
I hi ha suport també,
creus,
de l'administració
o us falta més suport
com a artistes?
Bé, jo ara
no valoraria
això
perquè realment
per un suport
també fa falta
una alegria
monetària,
diguéssim,
no?
Llavors,
doncs clar,
no crec que sigui el moment
ara això
per valorar-ho.
Aquesta exposició
s'inaugura dimecres
a dos quarts de vuit
del vespre,
no sé si tens previst
fer alguna cosa especial,
si parlaràs una mica,
com s'ha de la inauguració?
Bé,
no sé,
a part del que jo us explico aquí,
doncs,
poca cosa
fuc dir,
vull dir,
la meva obra
jo crec que està molt
vinculada
a la natura,
vull dir,
són suggerències,
vull dir,
potser la natura
em suggereix a mi
i potser
quan l'espectador
vegi les meves escultures
també
li suggerirà
altres coses
també de la natura,
vull dir,
són peces
molt orgàniques
i que tiren cap aquí.
Exacte,
per tant,
la gent que s'animi
en realitat,
com sempre dieu
els artistes,
a venir a veure
que s'atreveixin
a sentir
que els transmet
cada obra,
no?
Sí,
exactament
i a més,
vull dir,
llibertat
d'això,
de pensar,
bueno,
em suggereix això,
penso que s'assembla,
penso que
aquesta llibertat
ho té també
de tenir l'espectador.
jo a vegades
inclús no he posat títols,
però bueno,
aquí he posat
bastants títols
perquè ja són peces,
vull dir,
que les tinc
ja molt
pensades,
però
també està bé
que ells
treguin
els seus títols.
Exacte,
cadascú s'atreveix
una mica
anar més enllà,
no només mirar,
no?
Exacte,
sí,
sí,
sí,
sí.
Doncs l'exposició
s'ha inaugurà
aquest dimecres
a dos quarts de vuit
del vespre,
al celler de Can Ginestà
i es podrà veure
fins al dia 30 d'abril,
per tant,
tot un mes,
a més en què es faran
també coses aquí a Sant Just
coincidint amb el Sant Jordi,
és a dir que hi ha
una oportunitat
important
per veure aquesta exposició.
Avui n'hem volgut parlar
amb l'artista
Montserrat Sastre,
moltes gràcies.
A vosaltres,
moltes gràcies,
molt agraïda.
Que vagi molt bé,
fins aviat,
bon dia.
Gràcies.
Gràcies.