Som dimecres, 20 de març del 2019, són les 11 i 16 minuts
i encarem la segona hora del magazín matinal de Ràdio d'Esvern,
acompanyats i acompanyades de l'economista, professor, activista social
i expresident de l'entitat catalana Justícia i Pau.
Estem amb Arcadi Oliveres. Hola, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Bon dia. L'Arcadi, deixa'm fer-ne 5 cèntims de la teva vida professional.
És llicenciat en Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona
i es va doctorar el 1993 i, bàsicament, en tots aquests anys,
Arcadi Oliveres ha dedicat les seves energies a diferents qüestions
en defensa dels drets humans, de la pau i de la justícia social.
També ha destacat, especialment, en la denúncia del deute extern
dels països més pobres, també en la divulgació de xifres de la fam
i en la denúncia del subdesenvolupament, de la desigualtat,
injustícies i relacions econòmiques, relacions nord-sud,
la guerra i també en el militarisme.
Hola, Arcadi, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Bon dia. Aquest divendres a les 7 vindràs a Sant Just,
a l'equipament de les escoles, per fer una conferència-debat.
Sobre què ens parlaràs?
Sí, a veure, exactament penso que és dos quarts de vuit, eh?
Dos quarts de vuit, pot ser.
He d'esperar, pel que veig en el programa, més que a les 7 és dos quarts de vuit.
Però, bé, es tracta d'una xerrada que el títol que se li ha donat és
situació social i econòmica a Catalunya, a l'Estat i a Europa.
I, per tant, intentaré pormonoritzar una mica aquestes tres situacions.
Com està la situació social i econòmica?
Per tant, no parlem tant de la situació política, sinó de la situació social i econòmica
a Catalunya, a l'Estat i a Europa, que jo diria que en els tres casos
és una situació que no s'ha refeit d'allò que durant molts anys hem anomenat
la crisi econòmica.
Aquesta crisi econòmica ha portat un gran patiment.
El rescat bancari ha suposat destinar molts diners a la banca
que s'hauria destinat a la sanitat, que s'hauria destinat a les pensions,
que s'hauria destinat a l'educació, i d'això encara en patim les conseqüències
i, per descomptat, els més afectats són les classes menys,
les més febles que hi ha.
Aquest és un fet que es dona a l'estat espanyol, es dona a Catalunya
i també es dona a Europa.
I a Europa encara, exageradament, hi ha una altra cosa de situació social
de la que també obliciosament, perquè és escandalosa,
que és aquesta Europa fortalesa,
aquesta voluntat de tancar les portes a tots els que venen de fora,
que justificadament volen trobar una vida millor a casa nostra,
o encara pitjor, que volen venir fugint de guerres
que entre altres coses nosaltres mateixos hem originat
i que tant mateix es troben que no se'ls deixa entrar
i aleshores els veiem ofegats per la Mediterrània
o morts de set en el desert del Sàhara o coses per l'estil.
Una mica aquesta sigui la pronòmica general que aniré detallant.
Per exemple, sobre el concepte que algun cop ja n'has parlat
en altres entrevistes o en alguns mitjans,
sobre el concepte de l'economia del bé comú,
aquest concepte també sortirà al debat?
Bé, alguna cosa sortirà, perquè el que intentaré dir,
ni que sigui com a final de la xerrada,
és que aquesta situació econòmica que tenim ara,
que no és altra cosa que la d'un capitalisme desbocat,
s'ha de canviar.
Aleshores, per canviar hi ha moltes propostes.
Evidentment, l'economia del bé comú
intenta, jo diria, posar límits en aquest capitalisme desbocat.
El que passa és que jo més aviat m'inclino
per allò que ara es comença a anomenar
economia social i solidària.
Allò que estaria al voltant del cooperativisme,
que estaria al voltant de l'economia ecològica,
que estaria al voltant de la banca ètica,
totes aquestes qüestions crec que són les que avui en dia
hem d'anar desenvolupant per transformar aquesta economia.
Per tant, evidentment, dins d'això també hi ha idees
de les que tenen l'economia del bé comú.
Sonava una mica de tot un revolutum sobre aquesta qüestió.
I a nivell català, tu creus que som...
o sigui, és la gent la que estem al servei de l'economia,
també, encara que potser tu sempre recalques
que hauria de ser al revés, no?
Clar, sí, hauria de ser així,
perquè al cap i a la fi, quan jo vaig començar a estudiar a la facultat,
em van dir que l'economia, la missió que tenia era
intentar satisfer les necessitats de la gent.
I avui en dia veiem que això no ho fa.
Quan on entra en una facultat d'economia,
el que t'expliquen és que l'empresa ha de guanyar cada vegada més diners,
que el creixement ha de ser espectacular,
cosa que a l'altra banda del planeta no resisteix,
i coses de l'estil.
Jo penso que s'han canviat completament els paràmetres
que dirigeixen aquesta economia,
i fins i tot necessitem canviar-ho,
començant per les pròpies facultats d'economia,
les escoles de negoci,
i també una mica les converses que té la gent.
De vegades només pensem en guanyar més diners,
només pensem en que les empreses tinguin benefici,
només pensem en que cada vegada han de ser
més rics i més propietaris que l'any anterior,
i evidentment això és tot un error
que s'ha de canviar d'una forma radical,
perquè a més això només s'acaba beneficiant
a una batida minoria
i a la gran majoria de la població del perd.
Només diré, en parlàveu de Catalunya,
però allò que tinc la dada de mala diré
a nivell mundial,
un recent informe d'una organització
que tots coneixem
i que té molta solvència a Catalunya,
que es diu Intermond,
ens explica que les 26 persones més riques del món,
repeteixo, les 26 persones més riques del món
tenen els mateixos ingressos
que la meitat de la humanitat.
Evidentment, un planeta en què l'economia funciona
d'aquesta manera
vol dir que és una economia inacceptable del tot.
Quins canvis estructurals, llavors,
potser haurien d'haver-hi,
haurien de tenir lloc a la nostra societat, no?
Sí.
Jo diria que hi ha dos que són molt importants.
Un, que és anar abandonant paulatinament
aquest desastre que és
l'especulació financera.
Pensem que aquesta crisi de l'any 2008
tenia per origen aquesta especulació.
El fet que avui en dia
la gent vulgui guanyar diners fàcils,
de vegades comprant o venent pisos,
o encara pitjor,
comprant o venent accions a borsa
o altres productes financers,
això és una desviació incorrecta de l'economia.
L'economia financera ha de perdre aquest paper
per on l'enca de.
Cal canviar-la radicalment.
Cal posar-la amb la mínima expressió.
No, avui en dia,
potenciar-la i potenciar-la, per exemple,
com s'intenta potenciar,
a través dels fons de pensions.
No és veritat,
les pensions no s'han de pagar l'Estat,
no s'han de fer en fons de pensions.
Són canvis que s'han de fer.
I l'altra qüestió, també fonamental,
és la que té a veure amb la fiscalitat.
Els més povers són els que paguen els impostos,
els més rics són típicament abusors fiscals.
I per tant, aquí també convé una persecució,
convé una tensió davant d'aquells
que haurien d'atendre les societats públiques,
si no ho fan.
Em diria que canviï l'economia financera
i canviï el sistema de fiscalitat
són dos elements bàsics d'aquesta transformació.
A part d'altres, evidentment,
que tenen a veure amb la pròpia indústria,
amb el comportament de les transaccionals,
amb l'ecologia, amb l'agricultura, etcètera.
El títol de la conferència
fa referència a l'economia de Catalunya,
a l'Estat i a Europa,
i també ens parles de la situació social.
La situació social, podríem dir,
que s'engloba en tot el que fa
al tema de la pobresa de la gent?
Per descomptat,
els nivells de pobresa han augmentat,
però d'una banda han augmentat
els nivells de desigualtat.
Els més rics són cada vegada més rics,
els més pobres són cada vegada més pobres,
i després els nivells de pobresa són considerables
i no hi ha manera d'atendre'ls.
Se'ns enganya.
La informació pública diu, per exemple,
que ha disminuït la xifra d'aturats,
el qual aparentment voldria dir
que ha disminuït més la pobresa.
No és veritat, ha disminuït la xifra d'aturats,
però les feines que es donen a la gent
són cada vegada més precàries,
amb horaris més curts,
amb salaris més de misèria,
i això evidentment també comporta explosió
i també comporta pobresa.
i abans feia referència a la qüestió fiscal.
És evident que si no hi ha una reforma fiscal molt important,
doncs no es podrà tirar endavant
una lluita contra la pobresa.
Estem estancats des de fa 7 o 8 anys
amb un projecte que, per l'altra banda,
és molt interessant,
que és la de la renda garantida de ciutadania.
Aquells que són realment els més pobres de tots,
que no tenen cap tibus d'ingrés,
puguin rebre aquesta renda,
però malauradament aquesta renda,
la rep avui dia una part molt petita
de la població que ho necessitaria,
i, a més, normalment en retards.
L'estil, la lluita contra la pobresa
s'ha d'enfocar amb molta força.
I, per exemple, amb el tema de l'habitatge,
bé, doncs, això de la...
Bé, si ho hem de fer,
perquè heu sentit originalment,
em deieu el tema de l'habitatge, oi?
Sí, sí, de l'especulació en l'habitatge.
Bé, això malauradament sembla que està tornant.
Jo diria que hauríem d'estar escarmentats
de quina manera hi ha tants milers de pisos buits
a casa nostra i tant de gent sense sostre.
Això és insostenible.
S'ha de controlar molt
quin és el negoci de l'habitatge
i, com s'ha dit moltes vegades,
primer promocionar habitatge públic
i després promoure lloguer social.
Crec que són dos elements
dels quals es parla fa molt temps,
però que, en canvi,
no es tindran endavant
i més aviat el que es procura
és la construcció d'habitatges
que es pretén que es venguin,
que després es revenguin
i que si es proculi.
Això no pot ser.
Això, evidentment, té molts partíceps
els bancs que hi especulen,
les persones que tenen una mica d'estat
i que tenen un invertir
i aquí crec que és una feina molt important
i ara ens aproparem a les eleccions municipals
on els assentaments,
on els municipis han d'intervenir
per temes de qualificació de reny,
per evitar una mica,
doncs, segons quines actituds especulatives
i també, per altra banda,
canviar, com ara s'ha fet recentment
a l'estat espanyol,
amb un pas molt petit d'onet,
el sistema de lloguers
perquè la gent tingui accés
a un habitatge digne
d'una manera raonable.
I tot això que ens comentes
suposo que no afecta, no?,
al mateix nivell
els altres països europeus
o a Europa en general
que a Espanya o a Catalunya.
Suposo que en els tres àmbits
passa de manera diferent.
Sí, aquí hem fet uns canvis
estrambòtics.
Jo recordo, quan jo era petitet,
i, per tant, estic parlant de fa molts anys
que l'habitual era viure de lloguer
i les famílies vivien en cases
amb contractes
que d'avés eren de càrcter indefinit,
tenies un contracte
i amb aquell lloguer
podies viure 50 anys perfectament
i en trobaves amb altres països
que ja s'havia extès,
doncs, la comunitat horitzontal
amb pisos
o que s'havia extès
la petita casseta
que cada un tenia.
Avui en dia, jo penso
que l'estat espanyol
és el paradigma
de la situació inversa.
és segurament el país d'Europa
on més gent
vol tenir habitatge de propietat,
cosa que, per exemple,
no passa a un país
que tots el donem per pròsper
com pot ser Alemanya.
En una situació
completament contradictòria,
perquè la banca
s'ha ficat completament
en el finançament,
evidentment,
amb voluntat
doncs especulativa,
perquè ja veiem
com han anat
les qüestions de les hipoteques.
I com, per altra banda,
aquesta especulació hipotecària
ens ha obligat
a un rescat bancari
que ens ha costat molts diners
i, en canvi,
sembla que l'haig m'ha pres la lliçó.
Semblava que mínimament
ens havíem, doncs,
espantat una mica
arrel de la crisi
que va néixer l'any 2008,
però ens ha passat aviat la por.
I ara ja estic veient jo
passejant-me per Catalunya
com aquesta especulació immobiliària
torna a créixer de mala manera.
Arcadi,
per anar acabant ja
a l'entrevista,
llegint aquí una mica
la teva biografia,
els premis
i la relació d'entitats
a les quals no ets president,
tu ja ets ex-president
des de fa uns anys
de Justícia i Pau.
Com ha estat aquesta època
des del 2001 al 2014
sent president?
Ho trobes a faltar ara
que no ho ets?
Bé, no, no, no.
Jo diria que ha sigut
una joia,
una joia.
encara ahir estava
amb uns companys
a Manresa
i els explicava
que la veia
de Justícia i Pau
no ha sigut altra cosa
que tocar el cel amb les mans
perquè els projectes
eren apassionants,
els companys de treball
excel·lents
i les il·lusions
no faltaven mai.
Jo sempre m'hi he trobat bé.
També reconec,
per altra banda,
que entre la vicepresidència
i la presidència
i l'època
a la Junta de Govern
em vaig passar 28 anys
amb càrrecs
de responsabilitat
de Justícia i Pau
i certament
això ja són massa anys
per una entitat.
Aleshores,
jo vaig celebrar
que l'any 2014
ja s'acabés un mandat meu
que no fos renovat
i em vaig pensar
que era molt millor
i certament
he seguit connectat
amb Justícia i Pau
molt.
Ara, per exemple,
l'any passat,
l'any 2018,
vam commemorar
el cinquantè aniversari
de l'entitat
i aleshores,
diguem-ne,
com a vella glòria
de la institució
em van demanar
que hi participés una mica,
he seguit ben actiu,
encara ahir mateix,
com dic,
a Manresa
era un acte
de Justícia i Pau,
vaig assistint
a moltes activitats,
però reconec
que són
gent diferent,
gent jove,
gent amb empenta,
que han de seguir treballant
en coses
amb les quals
jo segueixo creient
i en les que
seguiré oferint
la meva participació,
que sigui possible,
però l'època
del protagonisme
segurament s'ha acabat.
A més a més,
has rebut recentment
la medalla d'or
de la ciutat de Barcelona?
Bé,
l'he rebut,
l'he rebut,
no,
me l'han concedit,
que me l'han donat,
però rebre-la físicament
encara no s'ha fet
l'acte d'entrega.
Però no estic content,
però descomptat,
no hagi rebut o no hagi hagut,
només el fet
de que m'hagin manat
ja és una gran alegria.
Molt bé,
doncs en qualsevol cas,
moltes gràcies,
Arcadi,
per atendre'ns aquí
a Ràdio d'Esvern,
esperem divendres
la teva arribada
allà a les escoles,
a l'equipament municipal,
a les 7 de la tarda.
Molt bé,
doncs moltes gràcies a tots
i ens reverem divendres
i sempre a la vostra exposició
perquè amb Sant Jus
hem tingut bastanta relació.
Gràcies.
Perfecte,
adeu.
Adéu, adeu.
Ara mateix
són ja en punt
dos quarts de dotze
del matí d'avui dimecres
20 de març del 2019.
Estem aquí
als micròfons
de Ràdio d'Esvern,
al magassin matinal
del Just a la Fusta
a uns minuts
de començar
la tertúlia esportiva
amb el Carles,
el Joan i l'Enric.
Ara un tema musical
i en breus minuts
començarem.
It's a little bit funny
this feeling
inside.
I'm not one of those
who can easily hide.
I don't have much money
but boy, if I did
I'd buy a big house
where we both could live.
if I was a sculptor
but then again
but then again
know or a man
know or a man
or a man who makes potions
in a traveling show
I know it's a little bit
I know it's not much
but it's not much
but it's the best
but it's the best I can do
I know it's the best
I know it's the best
My gift is my song
and this one's the best
This one's for you
And you can tell everybody
this is your song
It may be quite simple
But now that it's done
I hope you don't mind
I hope you don't mind
that I put down in the works
How wonderful life is
While you're in the world
I sat on the roof
And kicked off the moss
Well, a few of the verses
Well, they've got me
Quite cross
But the sun's been quite kind
While I wrote this song
It's for people like you
That keep it turned on
So excuse me forgetting
But these things I do
To see I've forgotten
If they're green
Or they're blue
Anyway, the thing is
What I really mean
Yours are the sweetest eyes
I've ever seen
And you can tell everybody
This is the song
This is the song
It may be quite simple
But now that it's done
I hope you don't mind
I hope you don't mind
That I put down in the works
How wonderful life is
While you're in the works
I hope you don't mind
I hope you don't mind
That I put down in the works
How wonderful life is
While you're in the works
Come on, come on
Turn the radio on
It's bright and high
And I won't be long
Gotta do my hair
Put my makeup on
It's bright and high
And I won't be long
Till I hit the guns flow
Hit the guns flow
I got all I need
No, I ain't got gas
I ain't got gas
But I got you, baby
Baby, I don't need dollar bills
To have fun tonight
I don't need dollar bills
To have fun tonight
I don't need no money
As long as I can feel the beat
I don't need no money
I don't need no money
As long as I keep dancing
Come on, come on
Turn the radio on
It's Saturday
And I won't be long
Gotta paint my nails
Put my high heels on
It's Saturday
And I won't be long
Till I hit the guns flow
Hit the guns flow
I got all I need
No, I ain't got gas
I ain't got gas
But I got you, baby
Baby, I don't need dollar bills
To have fun tonight
I don't need no money
I don't need no money
As long as I can feel the beat
I don't need no money
Passen sis minuts a dos quarts de dotze.
Ara anem a començar la tertúlia esportiva
amb el Joan Alcarles i s'afegirà en breus
també l'Enric. De moment saludem
els que ja tenim a dins de l'estudi.
Hola, bon dia. Molt bon dia.
Bon dia.
Què us sembla? Parlem del partit
en què es van fer
quatre gols, per exemple?
Sí, parlem del dia
del Betis. Va ser un partit...
Diumenge, no? Va ser?
Parlem del dia del Messi.
El dia del Messi. El dia del golet del Messi.
N'he fet algun, és semblant, eh?
Això de picar per sobre de tot. El que passa que el porter
no estava dins de la porteria, però aquesta picadeta
és espectacular. Parlo de l'últim gol del Messi
que realment és, dius, déu-n'hi-do
que se'n fan, però vull dir que és un
paio que, a més a més, que quan es va la repetició
quan pica la pilota no la pica ben bé
per sota, o sigui, fa com una cosa rara
i a sobre li va bé, però realment és un paio
que és determinant, que està
sent molt important pel Barça
i que quan no hi sigui es trobarà molt a faltar.
Home, doncs sí.
Era un partit molt important. Era un partit
que sabies que el principal
seguidor de la Lliga havia
patinat amb l'Atlètic de Bilbao
i era un moment de posar,
de fer un copet sobre la taula
i dir, si hem de guanyar la Lliga
aquest partit s'ha de guanyar. Sí, i el Betis és un equip
que amb qui s'havia jugat molt bé a futbol,
té un estil molt semblant
al Barça, jugà
traient la pilota des del darrere
i tenia
pinta de partit realment complicat, o sigui, era un partit
difícil, però vam veure aquella versió
de Barça de dir
aquest partit és important
i a més a més, la meva valoració
que també l'ha fet després el Messi
que jo continuo dient
fa molt de temps,
el Barça jugava
quan estava en Luis Enrique
amb un sistema de joc molt semblant al d'ara
però amb poques opcions de canvi
i a més els canvis que es feien a la segona part
eren molt evidents i tampoc no evolucionaven massa.
Ara l'equip és diferent, també hi ha altres personatges
que poden aportar molt a l'equip
i crec que l'estratègia
d'en Valverde el dia del Betis
va ser molt bona, o sigui, veure aquest Barça
que va ajuntar moltíssim les línies
que no deixava espais al Betis per poder tocar la pilota
i que pressionava molt més
del que és tenir la pilota
va ser un condicionant, o sigui, no estem acostumats
a veure un Barça que en possessió de pilota
quedi per sota del rival
sigui el Betis, sigui el Valladolid
o sigui el Madrid, és igual
però es va canviar amb una mica el xip
de dir, tindrem pilota
però també l'han de tenir ells
ajuntem les línies
que no puguin tocar massa
i podem sortir de la pressió i podem sortir al contraatac
que és on els podem fer una miqueta més de mal
perquè potser el que podríem valorar
d'aquest partit és la defensa del Betis
que va estar una miqueta fluixeta
però vaja, que va ser un partit a mi em va agradar
aquí el que passa és que potser
amb el Valverde és una persona
que no és massa mediàtica
o sigui, no el sents parlar
sembla que estiguis sempre com si tinguis mal d'estómac
no dormim bé aquest home
i la gent, diguem, no està per ell
ara, no dic que algun dia
potser ha fet coses que no t'han agradat
però aquest dia del Betis ell això s'ho tenia molt estudiat
el Betis havia guanyat aquí
i se'm va donar compte
que havia de jugar d'una altra forma
el Betis
el Betis jugava amb 3 defenses
això va ser un suïcidi perquè després vas a fer gols
però al mig del camp en tenia 5-6
i llavors si tu aquests 5-6
no els pressionaves molt
inclús el Messi anava a pressionar
i els Suárez tots anaven a pressionar
si no pressionaves aquests
et fotien un compte d'atac i et fotien un gol
que és el que van fer aquí al camp del Barça
el camp del Barça també és més gran
el Barça estava més desplegat cap endavant
i ens va guanyar
llavors la tàctica que va fer ell
per mi va ser molt molt molt bona
va deixar fora aquesta vegada el Coutinho
perquè suposo que sabia que pressionar ell no
i va portar el Vidal
i aquest dia el Vidal va fer un gran partit
i a més a més la premsa ho destacava
com un gran partit del Vidal
la tàctica estava passada per ell
i a part tens el Messi que fa 3 gols
i sobretot l'últim
ja sabem tots aquests gols
que si el porter està a dues passes més endavant
també el Xulí podia anar
perquè li va tocar el pal i va entrar
va fora i ningú en parlava
ja ho sabem
però això home és ho fa ell
o sigui des d'allà
a més que no vas en direcció porteria
o sigui estàs anant copa cap a la via
a més que és que la pilota ha de pujar
tant que el porter no hi pugui arribar
i que més caigui al lloc on de caure
i el porter no té la meva alçada
és un porter alt
bueno hi ha una imatge que també hi ha
la cara del porter
la cara del porter
que és amb un passat perico
que es giri cap al públic
i mogui el braç
i vol dir
ullo que m'acaba de fotre aquest tio
i veure el públic al final com es rendeix davant
que això no acostuma a passar enlloc
i que et rendeixis davant d'un paio
que el primer gol i és espectacular
amb una falta que dius
és que és tan difícil fotre aquestes faltes
amb aquestes castanyes
el porter estava al lloc on havia d'estar
sí, sí, perquè es va estirar
es va estirar tot ell
Gabriel Rufián de fet
va publicar un tuit
un tuit que deia
Cristiano Ronaldo ha nacido
no
trabaja para ser el mejor
però Messi ha nacido para serlo
algo així com
pot ser
sí, sí
que té un do
el té, ho té
només ho té ell això
i això es neix així
ja et poden entrenar el que vulguin
els del costat
o sigui, els que juguen amb ell
suposo que deuen intentar
fer les coses que fa ell
però no
això et surt
no et surt
o sigui
veure, tindre la capacitat
de veure tot el camp
de saber que aquell jugador
corra a cabell
i passar la pilota
perquè no solament els gols
menys