This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
11.20 del matí, entrem a fer l'entrevista del dia que recordem també que la podeu veure en directe
també a través del canal de YouTube de Ràdio d'Esvern.
Aquestes entrevistes també queden guardades en aquest canal de vídeo
i les podeu recuperar sempre que vulgueu, però també les podeu veure en directe.
Avui tenim amb nosaltres en Toni Mercader, ell és l'encarregat, de fet ha estat l'encarregat
de presentar aquesta mostra express consultiva a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret.
Ja no es pot veure aquesta exposició, va ser del 25 al 28 de novembre,
però igualment volem parlar-ne amb ell. En Toni, bon dia.
Bon dia, què tal?
Bon dia, benvingut a l'emissora. Dèiem que aquesta exposició ja ha passat,
volíem parlar amb tu la setmana passada, però per diversos temes i entrevistes no vam tenir temps,
així que tenim un cop ja s'ha fet aquesta mostra i parlem en passat del que va ser aquest celo,
fotocòpies i xinxetes, una praxi social, és el que qüestionaves en aquesta mostra.
Què és el que hi vas presentar? Què és el que s'hi va poder veure?
Bé, es va poder veure una informació que era molt en directe, o sigui, la informació la tenies allà mateix,
per això ho dèiem una mostra express consultiva, perquè hi havia a l'ordre d'una vintena de catàlegs i llibres
sobre el subjecte de l'art conceptual.
I el que vam presentar va ser un exemple de com es feien, concretament l'any 1973,
com es feien una sèrie de mostres informatives
que pretenien que la gent es sensibilitzés amb el canvi que s'estava produint en la producció artística,
que era un canvi paral·lel al que es produïa en els ambients socials i polítics, etc.
eren les darreries de la dictadura i hi havia unes ganes enormes d'emergir,
de treure el cap i de fer coses i de tirar endavant aspectes d'evolució progressiva
després de tot el període de negró franquista.
En aquesta mostra hi havia, diguéssim, documents amb els quals tu ja havies treballat anteriorment
o ha estat una mostra creada express per aquest moment?
És a dir, hi havia alguns documents que haguessin passat per les teves mans en aquell moment?
Sí, sí, tots eren documents antics, tots eren, diguem, peces i obres i documents de l'època,
principalment del període 72, 76, 78.
Per tant, ja havies treballat amb aquest document.
Sí, sí, jo havia estat comissari d'aquestes exposicions que sota el nom de sèries informatives
se'n van fer quatre, la primera a més descentralitzades, la primera a Banyoles,
la segona a Prada de Conflent en ocasió de la cinquena Universitat Catalana d'Estiu,
la tercera a Tarragona i la quarta a Terrassa.
Hem vist algunes de les fotografies d'aquesta mostra.
Hi havia diverses taules amb aquests documents, que entenc que la gent també podia interactuar amb ells.
Això, les taules, a més, estaven organitzades una mica per conjunts.
Un conjunt era abans de produir-se aquestes mostres,
un altre era durant i l'altre després,
i una taula també reservada a l'actualitat,
com s'està llegint aquest tipus de treballs relacionats amb una manera d'entendre l'art distinta,
que era el que ara se'n diu art conceptual.
Hi ha aquestes peces, tal com es diu també la mostra,
aquestes fotocòpies, xinxetes, celos, aquestes transparències.
De quina manera hi han estat presents en la teva vida,
o la teva manera de treballar, o quina ha estat la vostra relació, per entendre'ns?
De la mateixa manera que ara hi ha això que en diem les xarxes socials,
i tots tenim un emissor i el receptor a la butxaca, que és el mòbil.
En aquella època no hi era, en aquella època no hi havia el Photoshop tampoc,
i aleshores el cel o les fotocòpies, les còpies de plano, les proves osàliques,
servien per difondre, i una mica la imatge que vam escollir per aquesta mostra
era això, una documentació d'unes performances col·lectives
que es van fer a Vilanova de la Roca,
en un espai buit de 1.219 metres cúbics,
i aleshores aquesta documentació es va difondre a la convocatòria per fotocòpia,
es va documentar fotogràficament,
i aleshores es va muntar-ho a base de cel·lo i textos i fotografies,
una documentació que és el resultat.
A veure, no ens oblidem que encara 100% acabat l'activitat no està,
perquè el dia 13 dilluns, a les 6 de la tarda,
es farà una visita gratuïta i comentada a l'exposició que actualment hi ha,
o una de les exposicions que actualment hi ha al Museu Magba,
la que està dedicada a la col·lecció Rafael Tous.
En temps real, no?, es diu la mostra.
Sí, sí, en temps real,
i que si algú està interessat en anar a aquesta exposició,
que aquesta presentació que és de places limitades
s'hauria de posar en contacte amb l'Espai Malaret.
I aquesta visita guiada la fas tu mateix?
Sí, i gent del Magba, sí.
En temps real, aquesta és l'exposició que aneu a visitar,
com deies, de la col·lecció Rafael Tous d'Art Contemporani,
però tornant una mica en aquesta mostra consultiva que vas crear,
també hi havia una part d'audiovisual,
hi havia diversos vídeos que s'anaven com repetint, eren looks.
Tres pel·lícules, eren tres pel·lícules,
una realitzada amb 16 mil·límetres,
l'altra dues amb Super 8.
En aquell moment no hi havia encara l'ús generalitzat del vídeo,
el vídeo estava tancat a la televisió,
i no és fins uns anys després que apareix,
i aquestes tres films es passaven en directe.
Un era un film col·lectiu del grup de treball,
aquest amb 16 mil·límetres blanc i negre,
i els altres dos eren de Super 8,
un sobre accions d'Antoni Muntadas,
i l'altre era una crònica de la invitació
que van fer documenta 5 de Castle
a 4 artistes d'aquí, de l'època,
que eren Jordi Benito, Robert Llimós,
Francesc Cavat i Antoni Muntadas.
En aquesta mostra que s'hi veia 100% paper,
i parlaves també a les xarxes socials,
clar, en el pas al digital, volia dir,
hem perdut molta part d'aquest paper.
Sí, això sí.
Vull dir, tot això que vas mostrar ja gairebé no es veu,
no hi ha massa gent que treballar.
L'interrogant del títol, dels dos punts,
una praxi social,
era una mica per sortir al pas
de concepcions molt individualistes
i molt, a vegades, restrictives
que es fa de l'art conceptual,
dient, bueno, són formes d'expressió
que serveixen per donar joc
a les cases de subhastes
i a les galeries d'art
que exploten aquest tipus d'activitat,
però en aquell moment
l'art conceptual va tenir,
com hem dit al principi,
un component molt social, molt polític,
molt de cercar una emergència
de poder respirar tot aquell aire enrere del franquisme.
Hi ha una part d'aquesta mostra
en la qual volies incidir,
o la voluntat era incidir una mica
en preguntar-nos què s'entén per art conceptual.
Per això, sí, sí, per això la visita
a una col·lecció que està basada tota
en art conceptual.
Bé, jo crec que una funció important de l'art
és, que en té moltes de funcions importants,
però una d'elles és el sentit crític,
desenvolupar un sentit crític,
ajudar a desenvolupar un sentit crític
que a vegades, a vegades, diguéssim,
la ciutadania té dificultats
en trobar ajuts o eines
que li serveixin per desenvolupar
aquest sentit crític.
Avui en dia on queda aquest?
Els periodistes hi ajudeu molt.
Sí?
Sí.
En el bon sentit o...?
En el més boníssim de tots els sentits.
Sí? Això per què...?
Bé, perquè, home, jo crec que la pràctica periodística,
principalment el número 1,
jo no soc periodista,
però em sembla que el número 1 és això,
és aquesta capacitat crítica
d'analitzar la realitat propera
i que envolta a cada un de nosaltres.
Tot i que, de fet,
aquí en parlem molt d'art conceptual
amb Glòria Conesa,
que no sé si també va passar
per aquesta exposició,
aquesta mostra,
de ben segur que hi va ser-hi,
i amb ella, de fet,
molts cops intentem dexifrar l'art conceptual,
perquè sovint parlem d'exposicions
o d'art
que a ulls, potser,
d'algú que no hi estigui massa acostumat,
no li pot semblar ni art.
És clar.
I obrim un debat que no l'acabem mai.
Bé, jo crec que va molt bé
una definició que no és meva,
però que clarifica a vegades d'entrada.
L'art conceptual és una actitud,
no és un estil.
És una manera d'entendre el procés
i de donar preponderància a la idea
per sobre del resultat.
Bona definició de l'art conceptual.
Avui, precisament,
tindrem a la Glòria Conesa també el programa,
i crec que també em faré referència a aquesta frase,
si em permets,
te la robo una mica.
Ja t'he dit que no era meva,
no sé.
Doncs me la quedo una mica.
O sigui, que és oberta.
Et volia preguntar també
com han anat aquests tres dies d'exposició,
perquè com és una mostra express,
com bé diu el nom,
són tres dies només de visita.
Sí, són quatre.
Dijous tarda, divendres tarda,
dissabte matí tarda,
diumenge matí.
Bé, i ha passat molta gent.
Bona rebuda.
Entenent per molta gent,
doncs, no sé,
un centenar potser de persones.
I interessats o
bolcats en la temàtica?
Sí, sí.
Sí, sí.
I en la documentació gràfica
de most es veu la gent
amb els guants
de cotó,
mirant-se els documents,
etcètera, etcètera.
Sí, sí.
Hi ha hagut interacció, doncs?
Bé, i jo vaig estar allà
com a consultor,
tots els dies,
totes les hores,
i la gent preguntava i tal.
Sí, sí.
Satisfet, doncs,
Antoni,
d'aquesta mostra?
Sí, sí.
No sé si és la primera vegada
que hi passes per l'espai
Carme Malaret,
o ja hi ets coincident.
Hi havia fet una xerrada
abans,
molt al principi,
una xerrada sobre
el moment
actual
de l'audiovisual, sí.
En temps de properes,
preparades o entremans?
Bé, no ho sé.
Ja estic en l'època
de la petanca, o sigui...
Ah, val.
Això també és un art.
Sí, importantíssim.
Això també és tot un art.
Sí, sí.
I quan t'alliberes
de la petanca
i fas alguna cosa
com aquesta mostra,
doncs,
quedes molt a gust.
Ara,
és una llàstima
perquè estem parlant
d'una mostra
que ja no es pot veure.
Com dèiem a l'inici,
vam voler parlar amb tu
durant aquests dies,
però ens va ser impossible
per temes de quadre
entrevistes aquí
a l'emissora.
Sí.
Però,
em quedo amb ganes
de dir allò d'animo
a tothom a que hi vagi.
Ara ja no hi poden anar,
però vaja,
tenen l'opció
d'anar a la visita.
O no poden anar a la visita al MAC, va.
Clar.
Que recordem que si hi ha algú
que hi vulgui anar,
doncs,
que contacti
amb l'espai
del llibre Creació
Carme Malaret
i la visita serà
el pròxim 13 de desembre.
A les 6 de la tarda, sí.
A les 6 de la tarda.
És un dilluns.
Doncs, Antoni,
hem de deixar aquí l'entrevista,
hem de seguir també
amb altres temes
aquí al programa,
si volguessis afegir
alguna altra qüestió
també endavant.
Agrair-vos
la vostra gentilesa
i la vostra disposició.
Home,
i agrair aquest comentari
també que has fet
sobre el periodisme,
que també tenim
aquesta visió
sobre l'art
o que podem moldejar
sovint
el que és l'art.
Bé,
una especialitat
és el periodisme cultural,
no?
Exacte.
Sí.
Doncs,
moltes gràcies, Antoni,
per passar per aquí.
Gràcies a vosaltres.
Que tingui bona setmana.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!