logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Música
Molt bé, doncs ara mateix són les 11 i 20.
Seguim el magazín matinal de ràdio d'Esberna el Just a la Fusta,
segona hora del programa.
Avui som dijous 14 de gener del 2021 i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres l'Adrià Carrasco, veí d'esplugues.
Fa dos anys i mig va haver de marxar de manera forçada a l'exili,
però que per fi ja ha pogut tornar després que s'arxivés la seva causa.
El tinc al telèfon, contactem amb ell.
Hola, Adri, molt bon dia.
Hola, bon dia, com esteu?
Bon dia. Bé, molt bé. De fet, primer de tot, felicitats, benvingut.
Com estàs?
Moltes gràcies.
Emocionalment. Com estàs vivint tot aquest procés, Adri?
Bé, està clar que és una mica...
És bastant un batibull de sensacions i d'emocions,
alegria i a l'hora frustració, no?
Tenir la certesa que no som els primers ni serem els últims, no?
Que som víctimes d'un muntatge per part de les forces repressives, no?
Tu sabies que tard o d'hora arribaria aquest moment?
Tenies l'esperança?
Jo sabia que les proves que tenien eren totalment...
Bé, que el cas, en general, era completament...
No s'aguantava per al lloc, no tenia cap mena de fonament jurídic, no?
L'acusació era totalment ridícula.
I, per tant, sabia que tard o d'hora això cauria pel seu propi pes, no?
I ara que ja no els hi servim per la seva estratègia de la por,
doncs han decidit que ja ens poden deixar anar, no?
Que ara ja està i que un dia t'acusem de terrorisme
i al cap de dos anys i mig t'acusem de res, no?
Les zero delictes, que és en el punt que estem ara, no?
Adri, ens ubiquem el 10 d'abril del 2018, fa dos anys i mig.
Exactament, què va passar?
Va venir la Guàrdia Civil a picar a casa teva, a la porta.
No van atxivar, com si diguéssim, la porta.
I tu vas poder marxar a l'exili.
Va ser una mica així, no?
Així és.
Així és exactament, com ho has dit, si jo estava dormint
i quan veurà que era la Guàrdia Civil,
doncs has tenit la sort de poder evitar la detenció.
Va ser tot, tot molt ràpid,
perquè no sé si ta mare deuria dir-te
nen, agafa les coses i marxa, o com va ser això?
Bé, sí, ma mare de tenir un paper important, no?
Però jo abans ja havia reflexionat, no?
Que això podria arribar, no?
Realment no t'imagines que t'acabi passant, no?
Però sí que quan hi ha una militància,
quan hi ha una dissidència,
quan hi ha un combat contra l'Estat,
doncs ja esperes que pugui que s'ha de defensi, no?
D'alguna manera.
I per tant, és una opció que,
per l'experiència que havíem tingut del passat,
d'Euskader Ria, inclús a Catalunya, no?
De muntatges d'aquests,
no només per part de l'Audiència Nacional de la Guàrdia Civil,
sinó també per part de la Generalitat
en mans dels Mossos d'Esquadra, no?
Clar.
Doncs sabíem que això podia passar, no?
Però evidentment mai t'imagines que et pugui passar.
però de totes formes el fet d'haver-s'ho plantejat
amb anterioritat no ens va permetre
tenir una espècie d'insistint, no?,
en aquell moment.
I vaig decidir, doncs,
portar la desobediència al màxim exponent,
que en aquest cas em va costar un preu molt alt, no?
Però bueno, crec que va ser la decisió encertada, no?
D'intentar evitar al màxim aquesta detenció,
intentar no caure les seves urpes, no?
en la seva justícia totalment injusta, no?
Perquè hi havia...
I això vaig fer i...
Digues.
No, no, dic, si hi havia alguna altra opció.
És a dir,
tenies por d'anar a la presó?
Sí, és por personal, no?
És el meu exili, el meu exili forçat
és... sempre dic que té dues dimensions, no?
Una personal de...
Hòstia, doncs, no vull anar al talego, no?
Perdonar-me l'expressió, no?
Però no vull tantes reixes.
I d'altra banda, com et dic, és una decisió política, no?
Davant d'un estat que inverteix tant de temps,
tanta energia, tant recursos,
en reprimir la dissidència, no?
Crec que una forma de desobeir i de plantar cara
és no deixant que aquest estat t'enxampi, no?
Per tant, vora.
A partir d'aquell moment de la fugida,
tu i la Tamara us convertiu en una mena de símbols.
Com m'encaixeu tot això?
Almenys tu, com ho encaixes?
Bé, crec que la Tamara i jo
no hem tingut mai cap ganes de ser cap símbol de res, no?
Però al final veus que això t'ha donat l'oportunitat
que la gent t'escolti, no?
Si no, ara no estaríem fent aquesta entrevista.
I, per tant, jo d'alguna manera
intento aprofitar aquest ortaleu, no?
I utilitzar per com puc posar el discurs polític
que jo crec i que sovint no...
Em sembla que em manca, no?
A vegades als mitjans i sobretot al món independentista, no?
Crec que el món independentista és molt transversal
i molt divers, no?
I crec que per aquells que la independència és una eina de canvi,
però de canvi sobretot de combat de classe, no?
De reivindicació de classe i anticapitalista crec que hem d'aprofitar, no?
Aquests tratats que tenim per posar-ho sobre la taula
i fer veure que el independentisme no és només el que surt als grans mitjans
i la política institucional, no?
sinó que hi ha un combat de carrer que porta molts anys darrere aquesta lluita, no?
I que aposta per un canvi més global, no?
No només una separació d'Espanya, sinó una inversió dels poders, no?
I un poder popular al final.
Has parlat al principi d'un muntatge policial
que no hi havia fonaments jurídics.
Com ha estat l'actuació tot aquest temps de Gonzalo Boyer?
Bé, en Gonzalo Boyer sempre he tingut una estratègia molt pacient, no?
Amb la justícia.
Bé, molt pacient, molt prudent d'alguna manera,
però al final crec que ha donat resultats.
De totes maneres...
Com t'ha fet aquell?
Jo no estic traient mèrit a l'actuació,
però ja et dic, això havia de caure pel seu propi pes,
tard o d'hora, no?
Perquè no hi havia cap mena d'alament per acusar-nos d'això.
De fet, no hi havia cap element per acusar-nos de res.
O sigui que...
I ell ja ha anat assessorant, entenc, no?
Al lloc de la mesura de les setmanes,
o en cada pas que havíeu de donar,
o a l'hora de fer algun moviment, o algun pas...
Bé, no.
Ell m'ha portat a la defensa de Clara en relació amb els jutjats,
però políticament ell no hi té res a dir aquí.
Nosaltres som un grup de suport, però som un grup polític també.
I, per tant, consensuant les decisions en assemblea, no?
I, per tant, les actuacions polítiques...
Sí que és veritat que a vegades venen condicionades, no?,
pels tempos judicials,
però majoritàriament hem decidit les coses pel nostre propi peu, no?
Clar.
I també has parlat del moviment al carrer.
Com t'ha ajudat el grup de suport, les reivindicacions...
T'has sentit recolzat?
El meu grup de suport ha fet una feina impagable
durant aquests dos anys i mig.
Ha invertit molta energia
i després una dignitat que m'ha donat molt coratge a mi de seguir, no?
Crec que si no hagués tingut això hauria sigut diferent, no?
Sobretot emocionalment.
Veure que hi ha una gent que es deixa a l'esquena, no?
I que es passa el dia fent xerrades amb un llibre
per explicar el teu cas,
recollint calés, fent concerts,
imprimint samarretes,
folletons, fent concentracions...
Bé, tot el que han fet
els meus companys de lluita durant aquests dos anys i mig,
crec que això es pren una dignitat per a ells
i crec que això també ens ha servit
per entrar en contacte amb altres col·lectius
i per teixir-se d'alguna manera
que el dia de l'abans ajudaran a seguir en la lluita, no?
Han anat, creus que han anat creant
una mena de discurs polític?
Evidentment, nosaltres hem apostat
des de quasi un inici
per l'amnistia total, no?
Però no com l'amnistia total
com una reivindicació exclusivament
de lliberament dels paresos,
sinó com una reivindicació més ampla, no?
El retorn dels exiliats, no?
Per exemple,
la reivindicació de la llei
de memòria històrica
que posi fi d'una vegada per totes
el franquisme, no?
I moltes altres reivindicacions
que podeu trobar
en el vídeo de la roda de premsa
que per això ho vam fer.
O sigui, va ser una mica de sorpresa, eh?
Perquè van dir que hi havia novetats
del tema de l'Adri,
es va convocar els mitjans
davant del TCJ
i va, hi apareixes tu.
Va ser una mica...
Bueno, sí, mira, així va ser, sí.
Quan vas saber que el cas s'arxivava?
És a dir, en quin moment et diuen
que podies tornar?
Doncs uns dies abans de la roda de premsa
ho vam organitzar tot
i ho vam fer.
I com està la tornada?
És a dir, te l'has preparat o...?
Bueno, no, el que et dic,
vam organitzar la roda de premsa,
m'hem convocat mitjans
i vam prendre els textos
i això ho vam fer.
No té gaire més història.
Perquè tu, aquests anys, allà a Bèlgica,
una mica, quin era el teu dia a dia?
És a dir, què has estat fent allà?
No sé si has aprofitat per poder estudiar,
per posar-te en contacte amb organitzacions...
Quin era el teu dia a dia a Bèlgica?
Sí, per mi no ha sigut absoluta una pèrdua de temps, no?
Jo he aprofitat molt el temps aquí,
m'he construït una vida,
m'ha costat bastant,
però al final m'he aconseguit, no?
I també he aprofitat sobretot per formar-me,
per créixer políticament,
per implicar-me en les lluites d'aquí,
en les organitzacions d'aquí
i per estudiar també.
He començat a estudiar dret
a la Universitat Oberta de Catalunya
i crec que això també he motivat
per tot el que m'ha passat
i és el que em dóna impuls
a tirar endavant, no?
I això he de fer,
crec que té moltes noves relacions
i crec que persones,
no és per res temps perdut, no?
Relacions n'has tingut
amb els polítics que també estan exiliats
a Bèlgica?
Sí, amb qui més qui menys
un intercanviat d'experiència, sí.
I com has pogut mantenir
la relació amb la família,
els amics des de Brussel·les?
Això potser és el que ha estat més difícil?
Bé, no ha sigut fàcil,
però malgrat que realment és un exil,
perquè a vegades hi ha gent que ho dubta
pel fet que, bueno, pots trucar, no?
Pots fer un Skype i tot això
segueix sent un exili, no?
Però el fet de les noves tecnologies
que ens permetin comunicar-nos,
doncs fa que no sigui un exili
com l'entenem tradicionalment, no?
En aquest sentit,
mons pares, la meva família,
han pogut venir a veure'm sovint
i els amics més propers
també han estat per aquí.
Però evidentment,
l'endurirà que jo
no vaig haver obligat
a marxar del meu entorn
d'un dia per l'altre, no?
I que això
que això es duu en molts moments
i, per tant,
intentem convertir aquest dolor en ràbia, no?
Per seguir lluitant
contra les que ens han portat
a aquesta situació.
Perquè, Adri,
tu veus similituds
entre el teu cas
i l'operació Judes?
Continuen acusats de terrorisme,
en llibertat?
Creus que se'ls acabarà
arxivant
o amb una absolució
com en el teu cas?
Hauria de ser el que passi, no?
De fet,
crec que la mobilització popular
i la reivindicació d'aquests casos
i la seva absolució
té un factor indispensable, no?
A l'hora d'aconseguir
aquesta absolució,
encara que no es vulgui reconèixer
els poders judicials
i, d'alguna manera,
es veuen condicionats
per aquesta,
encara que no ho vulguin reconèixer, no?
I que s'esmerin
a firmar la seva independència, no?
O sigui que,
en aquest sentit,
crec que això
ho hem de tenir molt clar
i crec que això ens ha de
seguir lluitant,
seguir reivindicant
tant la cosa
com totes les altres lluites, no?
Abans que aquesta causa arribés, no?
I ara mateix,
quins són els passos?
Et veurem implicat
en política?
T'han trucat
des d'algun partit?
Amb el teu retorn a Catalunya?
Faràs acció directa
als carrers, una mica?
Com serà això?
Bé, jo m'havia parat
de fer política, no?
Jo et dic que
a Brussel·les m'he implicat
des de quasi bé un inici
en les lluites d'aquí.
I per mi això
és la manera més directa
i més efectiva
de fer política, no?
Als carrers,
amb els teus veïns,
amb les nostres companyes
i per tant
no em plantejo
ningú m'ho ha ofert
però no em plantejo
involucrar-me
en la política
institucional, no?
Però evidentment
seguir als carrers
com he estat sempre.
El teu cas
de retorn a l'exili
de fet pot ser una mica
com un bri d'esperança, no?
Pels que encara estan a fora
i esperen
poder tornar algun dia?
Doncs sí,
es va veient
que d'alguna manera
tot i que la justícia europea
té molts efectes
i és molt criticable,
Espanya encara no està
ni en aquest nivell, no?
i cada cop
es veu més
aquesta
diferència
de respecte
i de garantir
els desfornamentals, no?
En un estat
com l'Espanyol
que intenta
publicitar
que és un estat
de dret
i a dret
de la Constitució,
no?
Una Constitució
supermoderna
doncs es fa palès, no?
En posar-la en contrast
a una justícia europea
que com ja et dic
deixa'm el que desitja també
doncs es fa palès
cada cop més
ara fa
fa molts dies
hem vist
la resolució
del Lluís Puig
i cada cop
bueno, van tombant
més cartes, no?
que
que ens fan veure
que realment
com et dic
la justícia espanyola
està
totalment
retreçada, no?
en relació
amb la toca.
Molt bé
doncs
Adri
ha estat un plaer
poder parlar amb tu
dedicant
molt bé
igualment
ja et deixem
que acabis
a tenir
bon dia
i doncs
molt bé
moltes gràcies
benvingut
que vagi bé
moltes gràcies
tau
adeus
adeus
Méu
Més
Més
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estrit, hola, molt bon dia!
Hola, bon dia!
Bon dia!
Bon dia!
Què tal?
Com anem?
Fa fred, eh?
Fa fresca, fa fresca!
Fa fresqueta!
Bé, doncs, escolta'm, tu diràs una nova secció de vins, vins o el que sigui, cervesa, beguda, etcètera, etcètera.
Ah, sí?
No, avui, avui encara fem, fem el vi.
Sí?
Molt bé, doncs, a veure, ens portes el que no...
Sí, fem aquests viatges en l'espai temps, ja que no podem sortir.
Sí, exacte.
Doncs fem, fem així, aquests petits viatges mentals.
Clar.
I tastem els vins, perquè tu i jo ja deu de ser gairebé un any que no han tastat un vi junta.
Doncs sí, mira, des que va esclatar tot, que aquí també a la ràdio vam començar a posar mesures i de més, doncs sí, farà gairebé un any.
Potser encara no, però bé.
Un any, aviat, aviat.
Avui, aviat ho farà.
Sí, sí, quan tornem...
Avui aneu.
Ho haurem de celebrar.
Cap al Matarranya.
Ui, Matarranya.
Escolta'm.
Què t'aboca?
Què m'aboca, Matarranya?
Doncs no sé dir-te pel tipus de vins, però em sona d'algun cop que potser hagin fet algun altre vi semblant també d'aquesta zona?
No, hem tastat forces vins de la Terra Alta.
Sí.
Però aquí és que estem a tocar.
Ens separen pocs quilòmetres.
Del Matarranya.
I avui tastarem un vi de Cretes, del poble de Cretes.
A la venda d'aubert, un vi blanc, elaborat 100% amb bionyer.
I bionyer, això és una...
És una varietat...
...varietat francesa, típica de la zona del Roina, d'en trobar alguns vins blancs 100%, però acostuma a ser una varietat que s'utilitza en copatge amb el raïm negre.
En aquest cas seria amb la cirà, com a vins característics de la zona del Roina Nord.
Va bé.
I aquí anem.
El Celler Venta d'Aubert.
A ver, aquest Celler el vam conèixer, doncs tot just.
Obriria el Celler ara fa 22 anys.
Caram!
Allò que, com que estàvem estudiant, teníem encara aquella inquietud d'anar buscant, tastant i per tindre una mica de vins que fossin representatius de tot arreu.
I vam trobar aquest vi, ens va agradar moltíssim.
En aquell moment crec que bàsicament només seien un parell de vins negres, el blanc aquell ara no ho recordo, però sempre ens ha quedat aquella cosa d'aquell punt romàntic com un Celler estimat, no?
I aquesta setmana, aprofitant que se n'ha parlat tant de les nevades, a la Terra Alta, al Materrany, de les inclemències, doncs mira, que més perfecte que aquest vi.
Escolta'm, doncs sí. A més, si us he acompanyat des dels inicis, també us el mireu amb un cert carinyo, no?
Sí.
Amb una certa estrada.
Hem estat molts anys sense tindre contacte i ara just un mes abans de Nadal vaig contactar amb el Celler directament i ens van enviar diverses contactes.
Material, material, eh?
Sí, força material.
I escolta'm, parla'ns una mica d'aquest vi, una mica de la seva història o quin, què és el que porta, quin zero m'esté?
A veure, aquest vi blanc està elaborat, com et deia, 100% amb la varietat bionyer, que seria això, més típica de la zona del Roina,
però que aquí podem trobar diversos llocs. No és de les varietats més plantades, en el seu moment es va plantar molt més xardoner o d'altres varietats franceses,
però la bionyer, on podem trobar alguna coseta a l'Empordà, una miqueta, o sigui, quasi bé et diria com amiquetes, una mica plantades arreu de Catalunya.
Molt interessant, les que estan plantades a la zona del Priorà, Terra Alta, perquè quan fem copatge, sobretot amb la Garratxa Blanca,
dona un punt de complexitat, o sigui, s'han adaptat bé, però no acostumem a trobar vins allò, 100% bionyer.
En aquest cas, parlem del Matarranya, està a tocar, i ells opten per fer un vi 100%,
també en tenen un altre que no ho és, eh, no hi ha copatge.
Com, com...
Llavors, aquest vi, aromàticament...
Com has dit que es diu el celler, el del Matarranya?
Venta d'obert.