L'espai de lliure creació Carme Malaret
celebra els 3 anys amb la inauguració de la mostra
Una cadira, una idea, un projecte col·lectiu
impulsat per Laura Beringo i Quim Déu.
Aquí tenim ara l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia, Quim, què tal?
Hola, molt bon dia, senyors de Sant Just.
Per parlar una mica d'aquest aniversari
i d'aquest projecte Una cadira, una idea.
Un projecte, a més a més, que s'ha posat en marxa
ja fa uns quants mesos i n'han participat
fins a una setantena de persones, no?
Exacte, sí. Ara quasi quasi estem arribant
a la vuitantena.
Molt bé.
Estem donant una mica la consigna de
va estar allà, o sigui, ja tenim...
Ja està, prou cadires.
Prou cadires, exacte.
A veure, explica'ns una mica aquest projecte
que té aquest títol, no?, una cadira,
una idea, de què parteix?
Quin és l'origen de tot plegat?
Mira, l'autoria conceptual del projecte
és de Laura Baringo.
Laura Baringo és una professora
que treballa, bé, treballava justament
acabat de deixar-ho a la Universitat de Barcelona,
a la Facultat d'Arquitectura,
i és una persona molt vinculada
a l'arquitectura, al disseny i a la creació,
i molt vinculada també a l'espai de llibre de creació.
I, per celebrar una miqueta aquests tres anys
de l'espai, va treure la idea
que, com que el logo de l'espai
és una cadira, doncs, per què no utilitzàvem
la cadira com a element
de creació
perquè cada persona, d'una manera molt lliure,
aportés, és això,
una cadira en aquesta exposició.
Que bo.
I llavors, clar, evidentment hi ha mil versions...
Mil no, però setanta sí.
La manera d'entendre una cadira
entenc que pot ser bastant diversa, no?
Exacte.
Nosaltres hem volgut que no centrar-nos
en la idea de la cadira convencional, no?
Vam dir, bé, una cadira...
Hi ha una obra d'un artista que diu Josep Cossús
que parla, precisament, d'una cadira
i parla de les tres maneres que tenim
de mirar la realitat.
Una és la realitat física,
o sigui, la cadira, cadira,
les quatre pates de madera, diguem.
L'altra és la realitat 2D, diguem,
que seria la que s'escriu,
la que narra què és una cadira.
i després la fotogràfica o la creativa, diguem, no?
Llavors, aquest artista proposava una cadira real
al costat d'una descripció de la cadira
i al costat d'una fotografia d'aquesta cadira.
Partint d'aquesta idea, vam dir, doncs, endavant.
Qualsevol pot interpretar la cadira
de la manera que vulgui,
amb les tècniques que vulgui.
Pot ser des d'una poesia,
a un vídeo,
a una cançó,
o a una cadira de veritat
o a una cadira pintada.
Clar, clar, clar, o sigui,
exacte, entenc que aquí hi havia llibertat absoluta, no?,
en aquest sentit.
Llibertat absoluta.
I ha sigut així, no?
Sí, i a més llibertat
en quant a format, també, eh?
Vull dir, que hem dit...
Preferíem que la gent es llancés,
a dir...
Hi ha persones que han fotografat una cadira.
Ah, també.
Una cadira sense camí d'explicació.
Una altra que han fet un vídeo.
Hi haurà una performance dissabte, no?,
sobre la cadira.
O sigui, que hi ha molts formats
i moltes maneres d'interpretar la cadira.
I, evidentment,
totes les interpretacions físiques,
diguem, de les cadires que ens han anat arribant.
Clar.
O sigui, que realment...
I la performance, com es planteja, Quim?
Què és el que es farà?
O sigui, alguns dels artistes
jugaran una mica, o sigui,
la seva obra serà aquesta performance
o serà una mica entre tots?
Exacte.
Sí.
Mira, nosaltres inaugurem dissabte 11 a les 12.
Volíem inaugurar dissabte 11 a les 12,
però vam trobar una mica d'hora.
Hem passat de dissabte 11 a les 12.
I llavors, inaugurem a l'espai.
Després, al costat de l'espai,
hi ha un magatzem
que darrerament l'hem pintat
per donar-hi una petita utilitat expositiva,
només per aquesta ocasió.
I sobre les 12 i mig a la una,
doncs convocarem a tothom.
A davant hi ha un espai,
l'espai Totoguri,
on, doncs això,
es projectaran alguns vídeos
que s'han fet per l'ocasió
i hi ha un artista
que presenta una performance
directament about Cher,
o sigui, sobre una silla.
I ho deixo aquí,
perquè cada performance
té que tindre un component
una mica de sorpresa.
I li serà, penso, bastant contundent.
Molt bé.
Doncs això, aquest dissabte,
per tant,
no només seran cadires,
sinó que va més enllà de tot plegat.
I també es podrà veure
el dissabte a la tarda,
també i diumenge a la migdia, no?
Sí.
Els horaris estan penjats
al Facebook de l'espai.
Crec que dissabte a la tarda
hi ha un moment d'obertura,
que deu acabar de finalitzar
sobre les 8,
i diumenge al voltant del migdia
també hi ha fet de veure l'espai
i de veure totes les propostes que hi ha.
A més, és una proposta
molt oberta,
molt participativa,
sense masses paràmetres,
diguem,
de selecció
a nivell sèrio.
És a dir,
la voluntat és que participi
la màxima gent possible
i que la gent en disfruti
de la participació.
és molt maco de veure.
Qui ha participat?
Artistes que col·laboren
amb vosaltres normalment?
Més gent de Sant Jús?
Qui són aquestes gairebé 80?
Sí, ho hem obert molt.
Sobretot gent que,
d'alguna manera,
està vinculada a l'espai,
siguin creatius,
siguin gent que participa
o gent que ve freqüentment,
i també artistes de fora.
Tenim gent des d'Àustria,
com França,
gent de Barcelona,
vull dir que tampoc ho hem tancat
només al nucli de Sant Jús,
que penso que és també interessant.
Molt bé.
Molt bé.
Doncs, exacte, sí, sí,
perquè així també és una altra manera
d'obrir-se, no?,
i de descobrir gent nova.
Exacte.
L'obrim i també mostrem
aquesta idea tan participativa,
tan transversal que tenim
des de l'espai.
Exacte.
On volem que tothom participi
i volem fugir una miqueta
de l'història una mica elitista
de l'art, no?
Volem apropar l'art,
doncs, als creadors
i per què no convertir-te en un creador
en un moment determinat, no?
Vull dir que val la pena
veure fins i tot
el nivell
de les hores que hi ha,
que és, per mi, molt sorprès.
M'ha sorprès perquè és bastant alt, no?
Clar.
Amb aquesta mateixa idea
que és la que durant aquests tres anys
heu volgut impulsar també
des de l'espai, no?
Aquesta obertura de mires
i aquesta idea d'estem oberts,
que vingui la gent,
que participi
i que creixi junts.
No hem volgut fer
el que seria, entre cometes,
una galeria a l'uso, no?
Clar.
Hem volgut anar una mica més enllà
i obrir l'espai,
que en un principi era
el taller de la Carme.
Sí.
A Malavet l'hem volgut obrir,
això, projectes molt participatius,
projectes de diàleg,
projectes de trobada,
de discussió,
sobretot traient l'àurea elitista,
diguem,
que en uns moments determinats
pot donar l'art
o fins i tot l'art contemporani, no?
No quita,
no quita que també tenim projectes
molt contemporanis
i molt vanguardistes
a nivell de presentament
que potser s'allunyen una miqueta
del dia a dia, no?
Sí, exacte.
Intentem barrejar-ho.
I esteu contents?
Perquè, clar,
quan estàvem gravant la notícia
dic, ostres,
tres anys ja,
no era conscient
que ja feia tres anys
que estava marxada
l'Espaiallera Creació.
Vull dir que anar a...
Sí,
és un projecte,
un durillo, eh?
Perquè recau molt
amb la bona voluntat
de tothom.
Perquè
té despeses
i té complicacions
i té sobretot
moltes hores de feina
per poder
fer qualsevol
de les mostres que fem
o de les accions que fem, no?
Però bé,
quedem compensats després
doncs
amb els resultats
i amb la interacció
amb la gent que tenim
des del grupillo, diguem,
de col·laboradors i artistes
que hem anat fent des d'allà
com també
el vincle que tenim
amb Sant Jús
i amb tot
l'àmbit urbà que tenim, no?
I tant.
Per tant, doncs,
d'alguna manera també
aquesta mostra
o directament serveix
per celebrar aquests tres anys,
no?,
d'aquest espai
que entenc que també
és una mica
o ara quan ens comentaves
la idea
o la voluntat que teníeu
és fer el que teniu ganes de fer
que de vegades
no és tan fàcil, no?
Que sovint
quan pensem en projectes
no acaba de ser
i en aquest cas
crec que la sensació
que tenim
quan ens expliqueu
doncs les mostres
que es fan i tot
que és que
us ho passeu bé
i que feu el que
en cada cas
teniu ganes de fer
no sé si és això
Clar
és una actitud
una miqueta sadomaso, eh?
És a dir
per un cantó
patim
perquè entre els nervis
i les hores
que invertim
perquè surtin les coses
i es pateix
realment, no?
I a vegades
doncs
ens agafa un estrès
de sortirà bé
sortirà malament
vindrà més gent
vindrà menys gent
sortirà
les coses
tal qual es pensen
o no
venen de ser
compensades
amb aquesta satisfacció
en aquest sentit
som una miqueta
malalts
d'alarm
Clar
i
sí, sí
exacte
llavors de fet
per tant
compensa
d'alguna manera
encara
sí
tot l'esforç
i tota aquesta part
i no
no som els que mau
i amb voluntat
de tirar-ho
de seguir
tirant endavant
el projecte
que és això
és un projecte
molt participatiu
i molt obert
a tothom
i des d'aquí
jo ens també
convido a la gent
que estem realment
amb els passos
oberts
per qualsevol iniciativa
a nivell cultural
artístic
i de creació
que pugui arribar
és a dir
algú que passi per allà
que s'atreveixi a entrar
una mica seria
de dir
no, no
que s'atreveixi
que entri
que entri
i que expressi
el que pensa
que jo a vegades
l'altre dia
parlava
amb una col·laboradora
de l'espai
que deia
ai, és que no m'atreveix
a dir
que les coses
no m'han
i la filosofia
de l'espai
és radicalment
oposada
volem que la gent
entri
i que digui
escolta
però això no ho entenc
a mi no m'agrada
aquest art
el trobo
banal
aquest àmbit
de discussió
ens encanta
ens encanta
perquè
expressa
aquest sentiment
de conceptes
propers
que és el que volem
transmetre
i és d'on surten
coses
també
o idees
o projectes
etcètera
exacte
i molt oberts
a moltes disciplines
a moltes
problemàtiques
fins i tot
que puguin sortir
i darrerament
hem tingut
una xerrada
sobre
l'art
i la crisi
econòmica
maneres
diguem
de sobreviure
per part dels artistes
vull dir
que va ser una xerrada
molt maca
amb un artista
que venia
una mica
com a exemple
de la situació
econòmica
i una comissària
que des de la visió
institucional
també podia donar
una visió
de com estaven
les coses
vull dir
que són
trobades
xerrades
i expos
que anem fent
molt diverses
i molt obertes
fins i tot
a les realitats
que ens
trobem
en aquest moment
exacte
us esperàveu
quan vau començar
aquesta idea
que ara estaríeu aquí
fent aquesta mostra
fent-se
durant aquests 3 anys
el plantejament
era una mica
d'arribar a tu
ja volíem
donar canya
ja volíem
donar canya
des del principi
de falsa modestia
si et digués
que
no t'ho esperàvem
era una idea ambiciosa
sí
home
ambiciosa
perquè els recursos
són 0
culturalment ambiciosa
això sí
ara
això sí
vam dir
hòstia
ja que la
Carme
proporciona l'espai
perquè hi podem
actuar
no actuarem
d'una manera convencional
volem actuar
d'una manera
bastant
oberta
i bastant
entre cometes
radical
amb els plantejaments
perquè muntar
una mena
de minigaleria
d'arte
a l'uso
ja n'hi ha
i no era l'objectiu
que nosaltres buscàvem
ni tampoc podíem
també és cert
perquè
et basa tota la feina
amb la bona voluntat
de molts col·laboradors
vull dir
des del
Toni Malaret
la Teresa Ferró
l'Olga Álvarez
que ens porta tot el tema
d'una comunicació
de l'esperari
la Laura
Baringo
en aquests moments
molta gent relacionada
me'n deixo
la tira
però
per dir una miqueta
es canvia en primer el cap
molt ben
doncs
aquí moltes gràcies
aquest dissabte
hi haurà aquesta performance
també doncs
a partir de les 12 del migdia
també doncs
a la tarda
i el diumenge
perquè la gent que no l'hagi vist
podrà veure
aquesta
una cadira
una idea
i tot plegat doncs
per celebrar aquests 3 anys
de l'espai de lliure
creació Carme Malaret
i per descobrir doncs
aquesta
vuitantena gairebé
no?
de projectes relacionats
amb la cadira
vuitanta mirades
a una cadira
que és mucho
eh?
i tant
i tant
moltes gràcies
Quim
que vagi molt bé
moltes gràcies a tu
i a Ràdio d'Esvern
per tot el supèrcol
que aneu fent també
amb aquests temes culturals
i de creació
perquè també sense vosaltres
tampoc seria possible
donar-los a conèixer
doncs és un plaer
per nosaltres
o sigui que ja sabeu
que aquí estem
per qualsevol cosa
que vagi molt bé
fins aviat
bon dia
molt bé
maca
gràcies

tass, menús
dinars a la brasa
prendre una copa
envoltat de natura
i bon ambient
i tots els dimecres
música en directe
inauguració
el 15 de juny
t'hi esperem
nou bar
restaurant
del complex esportiu
la bona aigua
no hi faltis
vet aquí una vegada
un programa de contes
que es realitza
el grup Marc
mestres àvies
recuperadores
de contes
de l'associació
de mestres
Rosa Sensat
els podreu escoltar
els dijous
a les 8
del vespre
i els dissabtes
a les 10
del matí
us hi esperem
a tots
benvinguts
a Babilònia
on la cultura
és la protagonista
un espai
de crítica
cultural
que cada dijous
de 9 a 10
del vespre
comentarà
els millors llibres
les exposicions
més interessants
els concerts
més emocionants
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa
actualitat
ja ho sabeu
babilonis
no us ho perdeu
dijous
de 9 a 10
del vespre
Babilònia
primer van ser les zones
98.1 FM
després internet
radiodesvern.com
l'hi va seguir
facebook
twitter
youtube
instagram
i ara obrim
un nou canal
comunica't amb nosaltres
per whatsapp
610
777
015
ràdio
ràdio d'esvern
ràdio d'esvern
cada dia
més a prop teu
ràdio d'esvern
98.1 FM
98.1 FM
els matins
de 10 a 1
s'enjusa la ràdio
just a la fusta
passen 3 minuts
de 2 quarts de 12
és moment de fer tertúlia
avui
amb la Joana Algarra
la Montse Larrea
en Jordi Agullo
i la Lina Santa Bàrbara
molt bon dia
a tots 4
què tal?
molt bon dia
bon dia
molt bé
per fer tertúlia
d'actualitat
una setmana molt política
una altra vegada
veniu l'endemà
d'aquest ple de pressupostos
no sé si heu vingut
algunes estones
si heu estat el gàrdot
ben veure estones
ben veure de tot
no sé per què
penso que a més
a més
tindreu opinions
diferents aquí a la taula
sobre el tema
segurament
per això és el bo
per això he pensat
per això m'agrada
per això he pensat
mira
justament l'endemà
per suposo
tindrem aquesta taula
em sembla perfecte
molt contraposada
a veure
qui comença
no no jo no
Jordi volen que comencis tu
Jordi si vol
si no començo jo
començo
jo el que dic
és que
unes reflexions
per a la gent en general
i tant
digui el problema
que tenen just per si
no és la CUP
el problema que tenen just per si
és que es va votar
un 40 o un 41%
és igual
la suma
per tant el problema
el tenen
el poble
realment existent català
que no els ha votat
no la CUP
la CUP
som idealistes
som d'esquerres
pensant que totes les persones
són germans
i tenen dret a menjar
no es pot negar
el dret a menjar
tal
i per tant
anem en aquesta línia
i hi ha entre 100 mil persones
que s'han votat
que potser la pròpia
de vegades són dos centres
és igual
però la idea
és aquesta
i tenen molt clar
que o el poble
està
en assemblea
reunit
en el 51%
o aquí no n'hi ha
independència
real
i aquí
treballem així
treballem a fons
del tema
solament una data
però l'amunt la taula
en aquests últims anys
s'han retallat
5.300 milions
en sanitat
i tal
les cues que hi ha en sanitat
ja ho sabem
cada una
ho patim
els salaris
les pensions
tots aquests retalls
els joves que
nascen a l'estranger
5.300 milions
i este pressuport
deia que donava
280
per a coses socials
feu la divisió
i veurem
el que surt
dic
problema de fons
doncs no és aquest
problema de fons
és si variem o no
varien les polítiques
clar que
entrem en la política
pragmàtica
entrem
però en la política
pragmàtica
sense renunciar
als principis
però
de totes maneres
perdona
no és igual
de totes maneres
vull dir
ells tampoc
no poden solucionar
res
perquè tenint en compte
que la solució
ha de ser global
llavors ells
també tallen
les ales
a tothom
perquè ells
pensen tenir
tota la raó
i tota la raó
no la té
ningú
ni ells
ni els junts
pel sí
ni ningú
és compartit
això
també
anar sempre
en contra
del poble
tampoc no és bo
tampoc no és bo
perquè clar
hi ha molta majoria
de gent
que no els hauran votat
amb ells
però han votat
un altre partit
i per tant
també tenim dret
que ens escoltin
o no
del tot
del tot
aquests tres dies
aquest tres dies
solament he escoltat
Montse
justament
solament he encoltat
les raons
de just per si
en un atac sistemàtic
en les telediaris
en l'Io
d'Averran
solament he tingut
que enterar-me
perquè
solament m'he pogut
enterar
a través de la Facebook
en internet
de la intervenció
de la Reguant
explicant
i argumentant
racionalment
m'he tingut
que enterar en Facebook
perquè és que no
ha hagut tres dies
ha hagut tres dies
d'acoso
per tant
els arguments
que m'estàs donant
te reboto
al revés
són al revés
però no dir la reflexió
nosaltres no volem
cap veritat absoluta
i m'hi posi
no et volem
volem ser coherents
en la democràcia
coherents
en la democràcia
si hi ha 300.000
que han votat això
si volen
la propera vegada
seran 200.000
és igual
però és una política
diferent
coherent
que volen anar a fons
a defensar
els més precaris
de la societat
Jordi
jo m'ho voldria creure
i si aquests
de just per si
diuen això
que vagin a convèncer
el 60%
que no els han votat
eh
bueno
a banda de tot això
no que vagin
els 300.000
que tenim una política clara
que pot ser
ara serem 200.000
més igual
a millor ara són 200.000
però
vaig anar a convèncer
aquests
aquests
aquests 60%
no
no els 200 o 300.000
de la CUC
que tenim clar
el que sabem
en quina societat estem
de predomini capitalista
total i borral
te torna a dir
la suma
5.300 milions
s'han retallat
tot això ho admeten
total en aquest pressupost
donaven 2.80
a veure quin percentatge
tot això que em dius
ho admeto
però escolta'm
això s'ho havien d'haver
plantejat en el moment
que
després de carregar-se
el cap
del senyor Mas
eh
que ja
és el que volien
llavors
no signar
un contracte
que no
que no
evitarien
que
que
que
que no
sortís
el
la
la
això de govern
el
el full de ruta
de govern
el que tenien
que haver fet
és no signar-ho
i ahir
que no vingui
la senyoreta
reguant
dient
oh
és que
els
els
els
contractes
muten
això no pot ser
de bon principi
no
perquè darrere
d'això
els
els pressupostos
han perdut
2.000 milions
d'euros
que no es podran
fer servir
ni per beques
menjador
ni per la sanitat
ni per res
se'ls podran pagar
d'això
com es diu
interessos
però
res més
perquè com no hi ha
un pressupost nou
no es poden
entrar
motius
no
hi ha pressupost
sent conseqüents
com som
jo ho comprenc
i cadascú té la seva norma
comprenc que van ser
molt il·lusos
els de junt per si
creient que realment
dintre del desig
d'independència
contessin
amb aquest aliat
ells van dir que sí
perquè tothom es va plegar
a les seves
intencions
aquests dies
han modificat també
els pressupostos
no els hi ha valgut
de totes maneres
estan dividits
perquè estan
gairebé
50-50
no tot el món
està d'acord
doncs escolta'm
que no haguessin firmat
i els altres
que s'haguessin aguantat
i haguessin sortit
els que no querien
la independència
de tota manera
el problema de fons
acaba sent
una mica
el que va passar
el 27 de setembre
que és que s'esperava
una àmplia majoria
no només
de Junts del Sí
i no va existir
i el que està passant ara
fins i tot
em recorda una mica
salvant les distàncies
però el que va passar
amb l'anterior
legislatura
la relació entre
Convergència i Esquerra
és que acabaven sent
el mateix debat
Esquerra no volia entrar
però la vegada
anava per darrere
m'anava per darrere
apollava des de fora
però no volia entrar
i també hi ha unes eleccions
del 26 de juny
molt a prop
que segurament també condiciona
l'actitud d'uns i d'altres
clar que sí
que l'ho condiciona
però quan un signa
un contracte
allà on sigui
s'ha de respectar
s'ha de respectar
si no ja perds
tota la respectabilitat
Què us sembla
el tema
de la qüestió de confiança
que va dir ahir
Em sembla molt bé
i tant
va donar
un cop d'estat
un cop d'estat
si no volen
un cop de jefe d'estat
es va demostrar
que ja està bé
d'abaixar-se
els pantalons
i perdoneu l'expressió
que és una mica
brusca
l'Inita
No, jo he escutat
No, jo he escutat
l'Inita
No, jo he escutat
l'Inita